SISTEMA CONSONÀNTIC

PUNT D’ARTICULACIÓ

bilabial

labiodental

dental

alveolar

palatal

velar

VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

MODE D’ARTICULACIÓ

oclusiu

[p]

[b]

[t]

[d]

[k]

[g]

aproximant

[β]

[δ]

[ɣ]

fricatiu

[f]

[v]

[s]

[z]

[ʃ]

[ӡ]

africat

[ts]

[dz]

[tʃ]

[dӡ]

nasal

[m]

[ɱ]

[ṋ]

[n]

[ɲ]

[ŋ]

lateral

[ḽ]

[l]

[ʎ]

[ɬ]

vibrant

simple

[ɾ]

múltiple

[r]

Segons el MODE D’ARTICULACIÓ els sons poden ser :

OCLUSIUS	bilabials [p] pa, verb, [b] bony, vi*
	dentals [t] tu, fred, [d] dinar
	velars [k] rica, riques, quan, amarg, [g] piga, pigues

Es caracteritzen per fer una mena d’explosió a l’hora de pronunciar-los. En determinats contextos i per contacte amb altres sons poden experimentar canvis pel que fa a la sonoritat i al mode d’articulació:

FENÒMENS		CONTEXT	EXEMPLES
Canvis en la sonoritat	Ensordiment [b] → [p] [d] → [t] [g] → [k]	A fi de mot davant de pausa.	el tub, el fred, el mag
		Seguit de consonant sorda.	obtús, adquirir, mag trist
		Seguit de vocal.	tub estret, fred humit
	Sonorització [p] → [b] [t] → [d] [k] → [g]	Seguit de consonant sonora.	capdavant, sotjar, anècdota, cap de suro, pot buit
Canvis en el mode d’articulació	Oclusiu→ aproximant	vocal  +   [b]  +  vocal =   [β] lateral  + [d]  +  lateral  =  [δ] vibrant + [g]  + vibrant =   [ɣ]	rebre, cada, rega
Emmudiment		[p] i [b] darrere [m] [d] i [t] darrere nasal i lateral	llamp, compte, rumb, sant, profund, alt

FRICATIUS I AFRICATS.

Els sons FRICATIUS deixen sortir l’aire lliscant, i els sons AFRICATS tenen dos períodes, un d’oclusiu i un de fricatiu.

		LABIODENTAL	ALVEOLAR	PALATAL
FRICATIUS	Sord	[f] full	[s] bossa, sorra,   caça, cera	[ʃ] caixa, xoc
	Sonor	[v] vi*	[z] casa, zero	[ӡ] menjo, menges
AFRICATS	Sord		[ts] potser	[tʃ] cotxe, raig, mig
	Sonor		[dz] setze	[dӡ] mitja, mitges

Poden experimentar canvis pel que fa a la SONORITAT en determinats contextos:

FENOMEN	CONTEXT	EXEMPLES
Sonorització [f] → [v] [s] → [z] [ʃ] → [ӡ] [ts] → [dz] [tʃ] → [dӡ]	Seguit de consonant sonora.	Afganistan, baf bullent peix barat roig viu
	Seguit de vocal entre mots consecutius.	bolígraf o ploma pots anar-hi despatx obert

NASALS	bilabials [m] món
	alveolars [n] nou
	palatals [ɲ] any

Sempre són sons sonors.

LATERALS	alveolar [l] lògic
	palatal [ʎ] llop

Es caracteritzen perquè l’aire surt pels costats laterals de la boca. Sempre són sonors.

VIBRANTS	simple [ɾ] cara
	múltiple [r] ratolí, carro

Es produeix EMMUDIMENT en els casos següents:

CONTEXT	EXEMPLES
A final de mot amb sufixos derivatius.	colomar, carnisser, grisor, escalfador
En els infinitius acabats en -ar, -er i -ir.	saltar, témer, sortir
En alguns mots com prendre i derivats.	aprendre, comprendre

UNITAT 1

FONOLOGIA I FONÈTICA.

Són dues disciplines diferents, però complementàries. La fonologia treballa amb el sistema de la llengua i la seva unitat són els fonemes // i es defineixen pel fet que tenen la capacitat de canviar el significat de les paraules mitjançant la commutació:

cala                cama              caça               casa               canya            calla               cara

/l/                      /m/                  /s/                   /z/                     /ɲ/                   /ʎ/                  /ɾ/

Els fonemes prenen valor en relació i oposició amb les altres unitats: sord/sonor, nasal/oral… Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius.

Característiques dels fonemes

abstracta: unitat ideal que quan es materialitza apareix el so

mínima : no es pot descompondre en unitats més petites

distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius   /p/        oclusiu, bilabial, sord

funcional: té capacitat de diferenciar significats   sec/jec, fam/pam, pare/parra, cinc/zinc

no significativa : no té significat

La fonètica estudia la producció (fonètica articulatòria) EMISSOR, la transmissió (fonètica acústica) CANAL i la percepció del so (fonètica auditiva) RECEPTOR. El so és la unitat bàsica i es defineix com a: unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.

Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema: [b] → [β] , [d] → [δ], [g] → [γ]

batre /b/, [b]                           abatre /b/, [β]

ELS TRETS SUPRASEGMENTALS

pauses : són la unitat d’analisi important perquè és on s’esdevenen les varietats contextuals

accents : permeten diferenciar entre el sistema vocàlic tònic i àotn i també permeten diferenciar mots amb significat s diferents

entonació: posa de manifest la intenció del parlant, modalitat interrogativa, exclamativa, enunciativa…

SONS VOCÀLICS I CONSONÀNTICS

	SONS VOCÀLICS	SONS CONSONÀNTICS
Mode d’articulació	Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal	Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat	Sonors	Sords/Sonors
Funció sil·làbica	Nucli de síl·laba	Element marginal

SISTEMA VOCÀLIC

Classificació vocals	Grau d’obertura
	Punt d’articulació
	Tonicitat
	Funcionalitat	Semivocals (diftong decreixent) → mai [máj]
		Semiconsonants (diftong creixent) → guany [gwá ɲ]
		Consonants (diftong creixent a inici de mot) → iode [jɔδə]

GRAU D’OBERTURA: obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal (oberta, mitjana, tancada).

PUNT D’ARTICULACIÓ: segons la posició de la llengua a l’hora de pronunciar la vocal (anterior, central, posterior)

TONICITAT: vocal tònica/ àtona (no hi ha els mateixos sons en posició tònica i àtona).

Contactes vocàlics	A l’interior de mot	Diftong
		Triftong
		Hiat
	Entre mots consecutius	Elisió
		Diftongació o sinalefa
		Hiat

DIFTONG: dues vocals en una mateixa síl·laba, hi ha un nucli i un so marginal (j,w). Poden ser creixents o decreixents.

§         DECREIXENTS: la primera vocal és el nucli i la segona un so marginal:

ai ei oi ui

mai rei cofoi cuina

[máj] [réj] [kufój] [kújnǝ]

au eu iu ou uu

fauna peu riu pou duu

[fáwnǝ] [pέw] [ríw] [pów] [dúw]

§         CREIXENTS : hi ha tres casos:

§         gua, güe, güi, guo: guant [gwán], llengües [ʎέŋgwǝs], pingüí [piŋgwí], paraiguot [pǝɾǝjɣwɔt]

§         qua, qüe, qüi, quo : pasqua [páskwǝ], freqüent [fɾǝkwén], obliqüitat [uβlikwitát], quòrum [kwóɾum]

§         A principi de mot: iode [jɔδǝ], iogurt [juɣúr]

§         Després de vocal : cauen [káwǝn], reien [rέjǝn]

TRIFTONG: és un diftong creixent combinat amb un de decreixent. La [i] i la [u] ocupen sempre sons marginals:

cre-ueu [kɾǝwέw]                  fè-ieu [fέjǝw]              trè-ieu [trέjǝw]

HIAT: quan tenim dues vocals de costat però pertanyen a síl·labes diferents.

ELISIÓ : quan dues vocals de paraules diferents entren en contacte dins la cadena fònica, una d’elles se sol suprimir. Les vocals tòniques són més resistents, però les àtones i, sobretot la neutra, se solen suprimir :

mà esquerra [máskέrǝ]

setze anys [sέdzáɲs]

si el veus [sílβέws]

SINALEFA: quan es produeix un diftong dins la cadena fònica, entre dues paraules del mateix sintagma:

Hi ha dos nois [jáδóznɔjs]

Que hi és? [kǝjés]

S’han acabat les vacances d’estiu i ja és hora de tornar-nos a posar a treballar, la SELECTIVITAT cada dia és més a prop! Com que aquest any encara tindrem menys hores lectives, espero que aquest bloc ens sigui de gran utilitat. Apa, no us escric res més, m’agrada més tenir-vos cara a cara per explicar-vos les coses.

Ens veiem ben aviat!!!