Monthly Archives: març 2008

Pau Casals. El cant dels ocells.

Pau Casals va ser un músic català nascut al Vendrell (Baix Penedès) el 30 de desembre de 1876, fill de Carles Casals, que era músic, professor i organista de l’església del Vendrell, i de Pilar Defilló, nascuda a Puerto Rico, filla de catalans que havien embarcat cap a Amèrica l’any 1840. Com que a en Pau li agradava molt la música li va construir un violoncel amb una carbassa buida. Això va fer que es comencés a aficionar a tocar el violoncel, fins que esdevingué un dels més grans intèrprets d’aquest instrument arreu del món. També fou un gran compositor i director d’orquestra.

Va estudiar a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París, recomanat per Isaac Albéniz. Fou professor de violoncel al Conservatori de Barcelona. Als 22 anys ja destacà com a virtuós del violoncel i com a director en l’orquestra francesa Lamoreux. Vinculà la música a la cultura popular i fundà a Barcelona l’orquestra Pau Casals (1920-1939). Acabada la guerra civil espanyola, com que era contrari al franquisme, l’any 1939 s’exilià a San Juan de Puerto Rico. Durant l’exili, però, continuava tenint relació amb el nostre país: rebia cada setmana un paquet ple de retalls de revistes i diaris i organitzava els festivals de Prada (1950-1966).

Considerat el millor violoncel·lista del món de la seva època, viatjà pertot arreu fent concerts. En els seus concerts volia comunicar sempre la pau i la germanor entre els homes i, per fer-ho, se servia de la música, ja que és un llenguatge universal.

L’any 1963 va ser convidat per l’ONU a interpretar-hi el seu oratori El Pessebre, com a símbol de pau mundial. Va compondre també obres com l’Himne a les Nacions Unides, la Salve Regina, la cançó O Vos Omnes, etc.

Morí l’any 1973 a l’exili (San Juan de Puerto Rico). L’any 1979 les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.

“I’am a catalan”

Així comença el discurs que va fer Pau Casals el 1971 en motiu de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Pau Casals va viure i viatjar arreu del món fent molts concerts; cada vegada en acabar-ne un, interpretava la cançó popular catalana El cant dels ocells coma mostra de bellesa, amor i llibertat. Escolta El cant dels ocells interpretat per Pau Casals des de Prades en senyal de protesta pel règim de Franco:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ara escolta la melodia i contesta a les preguntes:

* ¿Escoltes directament la melodia d’El cant dels ocells o bé hi ha una introducció per preparar aquesta melodia?.
* Quants instruments hi distingeixes?
* Quin té el paper protagonista?

Aquest capítol del programa “En guàrdia” ens apropa als esdeveniments que van envoltar la vida i obra de Pau Casals.La seva biografia posa de relleu els valors democràtics que va mantenir al llarg de la seva vida i la seva coherència ètica.El Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l’aventura i l’acció.

CLICA

En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d’avui dia.
Avui a vistes al Mar parlarem d’un música universal, un geni del violoncel.Un músic que va haver d’exilar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l’empremta, Pau Casals.Un músic compromés, solidari i íntegre, una icona del segle XX.Pau Casals sempre va defensar la causa de Catalunya.

En aquest capítol Núria Ballester conservadora del museu Pau Casals i Josep Maria Figueres professor d’Història de la UAB, ens apropen a la persona i al geni de Pau Casals en els moments de l’exili.
EXILI 1
EXILI 2

PROPOSTES I ACTIVITATS EDUCATIVES:

A la següent pàgina hi podràs trobar un complet programa educatiu per a Educació Primària fonamentat en la descoberta de la figura i l’obra de Pau Casals:

FONT:

Johann Sebastian Bach. Minuet de la suite nº2.

Compositor alemany (1685-1750).

Fou un compositor prolífic, amb una producció que supera el miler d’obres, entre les quals hi ha peces corals impregnades d’una gran religiositat, com els seus motets, les cantates, les passions i els oratoris. També escrigué peces per a instruments de teclat (clavicèmbal i orgue), en forma de preludis, fugues, tocates, invencions i variacions. Per a orquestra de cambra són cèlebres els Concerts de Brandemburg i per a orquestra, les Suites.

Fou un mestre insuperable del contrapunt i la fuga, i la tècnica i la interpretació del clavicèmbal aconseguiren amb ell el cim més alt, el qual encara no ha estat superat.

Bach era més admirat pels seus contemporanis com a organista i clavecinista que com a compositor. Després de la seva mort, les seves obres van ser oblidades i no va ser fins vuitanta anys després que el compositor Felix Mendelssohn les va donar a conèixer al públic.

Bach és considerat una de les figures més importants de la història de la música.

Després de la mort de la seva esposa Maria Barbara, l’any 1720, i per tal de donar una bona educació als nombrosos fills que tingué, es tornà a casar al cap d’un any i mig amb la jove cantant Anna Magdalena. Per a ella Bach compongué, l’any 1722, L’Àlbum per a Anna Magdalena, per a clavicèmbal. La finalitat d’aquesta dedicatòria era que ella s’animés a avançar en l’aprenentatge d’aquest instrument.

Minuet de la suite nº2

El Minuet és una dansa originària de França, de caràcter elegant, tempo moderat i de ritme ternari. Es tracta d’un dels balls més populars entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, -des de mitjan del segle XVII fins a final del XVIII-. A les darreries del segle XVI i a inicis del segle XVII conservava encara el nom i la forma de branda o branle originaris.

En l’aspecte estrictament musical, assolí una gran rellevància en aquest període, tot integrant-se a les formes musicals característiques de l’època, tant del Barroc (Suite) com del Classicisme (Sonata i Simfonia).

Pel que fa als aspectes coreogràfics, sembla no haver estat mai una dansa amb uns moviments més o menys fixes, sinó que els diversos mestres de dansa de l’època mostraven les seves habilitats introduïnt figures i evolucions noves.

Arran de la seva coreografia fàcil i graciosa, però alhora cerimoniosa, va tenir una gran difusió entre el públic, ja que permetia el lluïment de les parelles sense gesticulacions prou vives com per arribar a trencar la seva solemnitat.

En el cas concret de Catalunya, cal dir que una gran quantitat de tonades de minuets figuren en llibretes manuscrites de música i dansa de darrers del segle XVIII o a inicis del XIX. Especialment llibretes destinades a l’ús de sonadors de violí o flauta , com és el propi cas de l’Arxiu Musical de Sant Esteve d’Olot.

Segons Francesc Pujol, el Minuet es va estendre ràpidament a Catalunya -també a nivell popular-, i es ballà com a ball de plaça, derivant cap al tipus anomenat Ballet, molt estès en moltes ballades populars i que difereix notablement de la dansa cortesana d’origen francès.

Font: Contradanses i minuets de l’arxiu musical de la capella St. Esteve d’Olot.

Escolta el minuet tot portant el compàs ternari:

I ara torna-la a escoltar tot seguint l’estructura de la suite:

Pàgines relacionades: La corxera xafardera, La corxera xafardera

Freddie Mercury & Monserrat Caballe – Barcelona

Una de les heroïnes de Freddie Mercury de tots els temps era la diva Montserrat Caballé.el març de 1986 la va conèixer a la casa de Barcelona. Una gran parella es formà quan Montserrat va acceptar gravar un àlbum amb Freddie. Ell va escriure una cançó sobre Barcelona per a ella i van gravar l’àlbum. Freddie i Montserrat van aparèixer a l’escenari junts per primera vegada el maig del 1987 al festival d’Ibisa ´92 on van interpretar Barcelona.

Aquest senzill Barcelona es llançà a Espanya el setembre de 1987 i es van vendre 10.000 copies en tres hores. El Comité Olímpico Español va adoptar la cançó com tema per els Jocs Olímpics del 92. Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.


Farrokh Bulsara a Zanzíbarm mundialment conegut com Freddie Mercury fou la veu principal del famós i exitós grup Queen de les dècades dels 70 i 80. La seva mort prematura va commocionar el món l’any 1991 , després d’haver agafat una bronco-pneumònia molt greu a causa del SIDA.

Des de ben petit ja va començar a tocar el piano, i va créixer en la seva adolescència amb Jimi Hendrix com el seu gran referent. Encara que també sentia admiració per Led Zeppelin. Com a integrant de la banda Queen va interpretar gairebé tots els gèneres musicals, gràcies a la seva increïble veu que arribava fins a les 3 vuitenes i mitja. Fet que va permetre per exemple un duet magnífic amb Montserrat Caballé amb la cançó Barcelona, de cara als JJOO del 1992.

Com a curiositats cal destacar que no sabia conduir, i sempre llogava a un xofer. I que el símbol de la banda Queen el va fer ell mateix, on hi surten els 4 components del grup artísticament representants amb el seu corresponent símbol del zodíac.

Els lleons per John Deacon i Roger Taylor (leo), el cranc per Brian May (càncer), i les fades per ell mateix (virgo).

Font: L’escalè de la discòrdia

Montserrat Caballé i Folc (Barcelona 1933) Soprano catalana.

Rebé la primera formació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand.

Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.

L’any 1953 interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu, en el marc d’un concert de fi de curs. Un any després cantà al Teatre Principal de València la Novena simfonia de Beethoven. Posteriorment es traslladà a Florència i Basilea per ampliar els estudis. Del 1957 al 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, Viena i Bremen. Després del seu pas per la Scala de Milà, el 1962 debutà al Liceu amb Arabella, de Richard Strauss. Casada el 1964 amb el tenor Bernabé Martí, l’any següent es consagrà definitivament amb un concert al Carnegie Hall de Nova York, en el qual substituí Marilyn Horne en el paper de Lucrezia Borgia, de G. Donizetti. El mateix any debutà al Metropolitan d’aquesta ciutat i al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1966 ho féu a París amb un recital a la Sala Pleyel. Tres anys després triomfà clamorosament a l’Arena de Verona amb un memorable Don Carlo. El triomf absolut arribà, però, l’any 1970 a Milà, amb la interpretació de Lucrezia Borgia, que marcà el zenit de la seva trajectòria professional. A partir d’aleshores ha estat vinculada als títols inèdits de Bellini i Donizetti, que ha presentat arreu del món, incloent-hi memorables vetllades al Gran Teatre del Liceu, on ha estat una de les cantants més aclamades de la història del teatre. El 1972 debutà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París amb Norma. Bellini, Verdi, Strauss i Donizetti han estat els autors de referència de l’artista, que ha protagonitzat una abundant discografia sota les batutes dels més destacats directors d’orquestra i que ha participat en els festivals internacionals més prestigiosos. Els seus papers més reeixits han estat els de Lucrezia Borgia, Norma, Maria Stuarda, Salome o l’Elisabetta de Don Carlo, entre d’altres. En el seu repertori, s’hi troben també obres veristes (Puccini, Cilea) i contemporànies (Cristóbal Colón, de Ll. Balada).

Durant els anys noranta realitzà diverses incursions en el terreny del pop al costat de músics com Freddy Mercury o de grups com Mecano.

Font:

Horace Silver. El predicador.

(Norwalk, Connecticut 1928)

Pianista, líder de banda i compositor nord-americà. S’interessà tant per la música de blues com pels pianistes bop. En 1950-51 formà part del grup de Stan Getz, i molt poc temps després es traslladà a Nova York, on treballà per a músics com Coleman Hawkins i Lester Young. L’any 1953 formà amb Art Blakey el grup The Jazz Messengers, formació que abandonà el 1956 per actuar i gravar amb el seu propi quintet una llarga sèrie d’àlbums molt elaborats (Blowin’the Blues Away, 1959; Song for My father, 1964, i The Jody Grind, 1966). Seguí actuant fins al final dels anys noranta, i enregistrà àlbums com Jazz Has a Sense of Humor (1998). Silver fou un dels pioners de l’estil hard-bop, en combinar elements del rhythm and blues i el gospel amb el jazz, fent ús de les innovacions que havia aportat el be-bop. Per a fer-ho desenvolupà l’art de la composició, l’arranjament i l’orquestració per a quintet amb trompeta i saxòfon tenor d’una manera que esdevingué modèlica.

Aquí en tens un exemple amb la interpretació del Predicador. “The Preacher” interpretat per Jazz Vocal Group “Syncopation”.


Giuseppe Verdi: Nabucco va pensiero, La Traviata.

Compositor italià. (Roncole, Emília-Romanya 1813 — Milà, Llombardia 1901)

Quan tenia deu anys, el comerciant de Roncole, el seu poble natal, Antonio Barezzi, admirat pel seu talent musical, li finançà l’educació.

Deu anys més tard, ja era director del cor i de l’orquestra local. No tenia l’ambició de convertir-se en un compositor d’òperes, però el triomf inesperat de la seva tercera obra, Nabucco, sobre una història bíblica, va fer que es plantegés dedicar-se a aquest gènere més seriosament. Decidit a fer fortuna, componia una òpera cada nou mesos aproximadament i, el 1853, era el compositor italià més prolífic. La història de moltes de les seves obres tracten de pobles que s’alliberen dels tirans i, com que gran part del nord d’Itàlia en aquella època lluitava contra el domini austríac, Verdi es guanyà la fama de compositor polític i era molt estimat pel poble com a autor compromès amb el Risorgimento italià. De fet, la gent feia servir el seu cognom, VERDI, com a símbol d’independència, ja que les lletres coincidien amb el lema Vittorio Emanuele Re D’Italia, i expressaven així el desig que el rei de la casa de Savoia (Víctor Manuel) esdevingués rei d’una Itàlia unificada.

Treballà en prestigiosos encàrrecs, com per exemple l’òpera Aïda, per celebrar l’obertura del canal de Suez, i fou membre del Parlament italià, després que el seu país obtingués la independència d’Àustria.

Les seves òperes, en especial La traviata, Il trovatore i Rigoletto, donaren la volta al món, i cada una de les seves estrenes eren esdeveniments socials i musicals.

Quan tenia vuitanta-un anys es retirà del món operístic i l’únic que va compondre van ser unes quantes obres sacres; va dedicar la seva energia a muntar un centre per a músics vells i pobres, centre que encara avui existeix i que es finança amb els drets d’autor de les seves interpretacions.

En l’òpera Nabucco, escrita el 1842, Verdi emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps. El públic italià veié en el passatge coral «Va pensiero» un autèntic manifest nacionalista.

Els Jardins penjants de Babilònia, per Martin Heemskerck, un dels escenaris on es desenvolupa l’acció de Nabucco. Clica i en sabràs tota la història:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Més informació a :

Aquí tens un paquet d’activitats adreçat al Cicle Superior de Primària i a l’ESO, segons allò en el que es vulgui aprofundir. L’objectiu és apropar als nois i noies a aspectes de la vida i l’obra del compositor Giuseppe Verdi.

Font activitats: CEIP La Unió Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

I ara mira aquest vídeo tant bonic de La Traviata que combina música i plàstica:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vols escoltar un fragment de La Traviata? Fixa’t bé en l’ordre d’aparició dels personatges i després contesta a les preguntes:

Com t’hauràs adonat, a través del vídeo, el Brindis està interpretat per un duet vocal ( Violeta i Alfred) amb cor ( els convidats). Però t’has fixa’t amb quin ordre intervenen?



George Friedrich Häendel. Música aquàtica nº1 “Bouree”

•Häendel va néixer a Alemanya el 1685 i va viatjar molt pel seu país, però va ser a Itàlia on va completar la seva formació, on es va instal.lar el 1706. Allà va conèixer i assimilar les músiques de Corelli, Scarlatti i Vivaldi.

•Després dels èxits de les seves primeres obres es va instal.lar a Londres el 1719. Allà va fundar una Acadèmia Real de la Música i va triomfar plenament amb òperes italianes, però de rigor germànic: Juli Cèsar, per exemple.

•Degut a la influència anglesa es va decantar cap al gènere musical de l’oratori, el qual, escrit en anglès, consisteix en una gran epopeia on es narra amb llenguatge grandiós i melodies elegants la Història Sagrada. S’intercalen grans i solemnes parts corals, i l’orquestra inclou, sobre la base de violins, tot tipus d’instruments. Les obres més conegudes són: Israel a Egipte, El Messies (1741), Judas Macabeu, Jeftè, etc.

•La seva obra es completa amb nombroses composicions instrumentals: concerts per a orgue i orquestra, que ell mateix interpretava davant del públic; concerts per tocar a l’aire lliure, com la seva Música Aquàtica, o la seva Música
per a uns focs artificials.

L’obra:

La Música aquàtica (Water Music en anglès) és un conjunt de moviments orquestrals sovint considerats com a tres suites. S’estrenà l’estiu de 1717 quan el rei Jordi I demanà un concert que s’hauria de celebrar sobre el riu Tàmesi. Les suites orquestrals foren interpretades per 50 músics a la barcassa del rei.

La Suite és una composició musical instrumental que consta d’un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals es basa en un ritme de dansa.

Escolta tres versions diferents del mateix fragment. Música aquàtica nº1 Boureé:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Quina versió t’ha agradat més? Raona-ho.

Els instruments són els mateixos?

El tempo és igual?

La música al currículum de primària i secundària

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/7319.rm" width="352" height="288"/]

Conferència de Maria Andreu sobre nou currículum de música a primària i secundària dins l’àrea de l’Educació artística.

Aquesta presentació s’estructura en tres parts:
1-Ens situa en el nou concepte de currículum que marca la LOE, en els eixos fonamentals d’aquest nou currículum.
2- Explica les conclusions del Debat curricular, que és una de les bases en les que es va fonamentar el nou currículum.
3- Explica pròpiament en què ens marca el nou currículum i com està estructurat.

FInalment, hi ha la presentació del taller posterior com ha de ser una programació basada en aquest nou model competencial.

Deu anys sense Oriol Martorell

Edu3.cat


En aquest capítol de “Vistes al mar” es dedica un programa monogràfic a una figura musical de gran magnitud: L’Oriol Martorell.L’Oriol Martorell i Codina (1927-1996) va ser director musical, pedagog i historiador. Alhora que estudià música es doctorà en història.

L’Oriol Martorell va viure a la segona meitad del segle XX i ha estat el fundador, creador i director emblemàtic de la Coral Sant Jordi.

Enguany fa 10 anys que va morir i aquest programa vol retre homenatge a l’Oriol Martorell, una persona fonamental per l’educació musical, una persona lliurada al nostre país.

En aquesta emissió ens apropa a aquest singular personatge un dels seus fills, n’Antoni Martorell, Sr. LLuís Saumell, gran col·lborador i el professor Santiago Alcolea, una eminència i col·laborador acadèmic.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Música popular de Nadal a Catalunya

Edu3.cat

El capítol del programa “Vistes al mar” analitza la música popular del Nadal a Catalunya. El convidat és un etnomusicòleg, el Sr. Jaume Ayats.

El programa apropa la tradició nadalenca en clau de música secular i de música religiosa relacionada amb el Nadal tot al llarg de la història del nostres país.

A partir del Segles XV al XVII tenim detalls més concrets. Tenim escrites i documentades un cert models de peces. A partir del segle XVIII i del segle XIX tenim més testimonis escrits i partitures. Al llarg segle XX ens han arribat detalls de l’edat mitjana que són sorprenents.

Arreu d’Europa es van escampar les tradicions, bromes i gresques relacionades amb els episodis nadalencs. Aquests fenòmens paneuropeus a vegades han estat oblidats per determinats models socials.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.