El bloc musical de l’escola

Des del Zer Berguedà Centre tenim aquesta presentació:


La tradicional classificació orquestral dels instruments:
- corda, vent-fusta, vent-metall i percussió – està quedant cada vegada més restringida al seu àmbit d’ús: l’orquestra.

A poc a poc, es van imposant noves classificacions, fetes amb més rigor científic, que tenen com a virtut principal que resulten vàlides per a qualsevol element productor de so, per tant, poden englobar també els instruments tradicionals que fins ara quedaven una mica a part.

El primer criteri de classificació és l’origen del so. Després, es tenen en compte els ressonadors o difusors del so, les maneres i tècniques de fer-lo vibrar i, finalment, els materials de construcció.

Segons això, poden fer-se cinc grans grups:

- Idiòfons
- Membranòfons
- Cordòfons
- Aeròfons
- Electròfons

Sota aquests nous criteris, s’esfondra una de les famílies tradicionals, la de la percussió, que partint dels objectes productors de so més simples, queda distribuïda entre
idiòfons i membranòfons.

Font: Edu365 i Viquipèdia

PRESENTACIÓ D’ALGUNS INSTRUMENTS:

Vols saber com sonen alguns instruments?

Si cliques la imatge podràs veure i sentir diferents instruments:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: cma.aldae.net
Famílies instrumentals:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: Familias instrumentales.

PÀGINES RELACIONADES:

Pàgines educatives d’instruments,  Instruments. Instrument Frenzy,

AVALUA’T:
QV Els instruments musicals

El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un tros de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d’aquesta família d’instruments. Després, el cos de l’instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar.

Mira com es fabrica un clarinet:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vols sentir com sona?:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

font: Els instruments musicals

ACTIVITATS:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

A més de tocar el clarinet la Berta també canta en una coral, clica la imatge i sabràs més coses del clarinet.

Si vols saber encara més coses sobre el Clarinet en Pau barrina té un bloc : Clica

El fagot és considerat l’instrument més greu dins el grup d’instruments de vent-fusta amb embocadura de llengüeta de doble canya.

Les llengüetes o canyes tenen la mateixa disposició que les de l’oboè; tan sols són una mica més amples i llargues.

La història del fagot:

El fagot va néixer al segle XVI, quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L’operació “dos per un” va funcionar a la perfecció. El so de l’instrument resultant era molt greu i espectacular.

Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de “fagotto”, que en italià vol dir “feix de llenya”. I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya.

Com és ?

* L’embocadura és igual que la de l’oboè però el tudell és més llarg;

* és força més gran que l’oboè; la llargària del tub és de 2 metres i 70 cm. El fet de tenir un tub tan llarg permet obtenir sons molt greus.

Ara pots escoltar el fagot clicant els auriculars o nota per nota:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Font: Els instruments musicals.

A continuació, podreu escoltar el fagot i saber-ne més coses:

Ara pots escoltar un fragment de l’obra Marxa fúnebre per a una marioneta, de Charles François Gounod, interpretada amb un piano i un fagot.

VÍDEOS:

I per últim, escolteu el fragment del llop de l’obra “Pere i el llop” de S. Prokofiev interpretat pels components del grup “Camera 6″:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

ACTIVITATS:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Es veu que la música també és qüestió de tacte! I si als Tactequeté, de tacte, no els en falta, a la música africana el que no li falta és ànima. Té un ritme tan animat que us moureu més que una mosca atrapada en un got de vidre! He-he-he.

La música africana vesteix a mida naixements, funerals, celebracions religioses i fins i tot rituals per fer ploure! I si amb el ritme dels instruments i la dansa dels bruixots no n’hi ha prou per remullar els camps ressecs, només cal cridar l’Atrapa-sons perquè faci ploure a bots i barrals!

L’Atrapa-sons toca els “djums”, uns tambors de l’Àfrica occidental; el “kalengo”, de Nigèria; la “calimba”, de Zimbabue; la trompa, d’Etiòpia; el xiulet “wassari”, del Senegal, i el “cas-cas”, també de l’Africa occidental. La música africana sona pertot arreu en el primer relat animat del capítol.

Tot seguit, Marcel Pascual, estudiant de percussió, interpreta una fragment de l’obra “The Typewriter”, de Leroy Anderson. La màquina d’escriure, un objecte ja gairebé oblidat, protagonitza la segona història del capítol.

Font: Atrapasons

El saxòfon és un instrument de vent que, tot i estar fet de metall, normalment de bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la família d’instruments de vent-fusta.

La història del saxo:

A diferència dels que han evolucionat a partir d’instruments antics, el saxo és un instrument completament inventat. El va crear, l’any 1840, un músic belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: “sax-o-fon”.

Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una trompa.

Dels dotze models de saxo que hi ha, els més freqüents són els sopranino i els soprano, que tenen forma recta, i els contralt, tenor, baríton i baix, que tenen la forma corba que caracteritza aquest instrument. Tots són transpositors.

Ben aviat, el saxo es va fer servir en la música simfònica i en la música militar. I gràcies a la música popular, al jazz i fins i tot al rock, el saxo s’ha convertit en un dels instruments més coneguts.

Com és el saxo?:

Existeixen diferents mides, tot i que la família sencera consta fins a dotze tipus diferents, els més corrents són aquests:

I ara fixa’t com es diuen les parts del saxo:

Escolta com sonen els diferents saxòfons. Pots clicar els auriculars o nota per nota:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Font: Els instruments musicals.

Cada vegada que la Mariona, la directora, anuncia la preparació d’una nova obra tots els músics tremolen: més hores d’estudi, assajos, nervis… Tots, menys el Biel que toca el saxòfon (el saxo com diu ell) i com que hi ha poques obres on toqui aquest instrument, ell tranquil, estudiant al seu ritme, els assaigs amb el seu “grupet”, el “cole”…Clica la imatge i en sabràs més coses:

Un vídeo on també es parla del saxòfon el trobaràs en aquest article: El funcionament de l’oïda.

ACTIVITAT:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Si en vols saber més coses també pots visitar aquestes adreces:

Blanquerna

Una orquestra simfònica és un conjunt instrumental. Dit d’una altra manera, una agrupació de músics en representació dels diferents instruments clàssics que existeixen, dirigits per un (o més) director/s, i que interpreten l’obra de manera conjunta.

A part de l’orquestra simfònica tal com se la coneix popularment, podem trobar una immensitat d’agrupacions orquestrals segons el que l’obra requereixi, com per exemple poden ser:

* L’ orquestra de cambra (un format reduït de la simfònica).

L’ orquestra de corda (amb només representació d’aquesta tipologia d’instruments).

*L’orquestra simfònica amb cor.

* L’orquestra simfònica amb solistes vocals o instrumentals, etc.

A més a més, la instrumentació pot variar molt en funció del criteri del compositor, així com el nombre total d’integrants de l’orquestra. Però si ens limitem al patró més corrent d’orquestra, només podem citar certs instruments, llistats a sota.

Vent Fusta

• Flautí .
• Flauta travessera.
• Flauta contralt.
• Oboè.
• Corn anglès.
• Requint.
• Clarinet.
• Clarinet baix.
• Fagot.
• Contrafagot.

Vent Metall

• Trompa
• Trompeta.
• Trompeta pícola.
• Corneta.
• Trombó.
• Tuba.

Percussió

• Caixa.
• Bombo.
• Plats.
• Tam-Tam.
• Gong.
• Pandereta.
• Triangle.
• Glockenspiel.
• Campanes.
• Cròtals .
• Castanyoles.
• Xilòfon.

Corda

• Violí.
• Viola.
• Violoncel.
• Contrabaix.
• Piano.
• Arpa.
• Clavicèmbal.

Font:Viquipèdia

Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, opus 34, s’estudia per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió. Visita-la.

Baixa’t si vols una fitxa per a pintar dels instruments de l’orquestra simfònica:

De Agrupacions

Aquesta també (si la vols en català caldrà retocarla):

De Agrupacions

Ara que ja saps quin són els instruments que componen l’orquestra pots mirar aquesta presentació que clicant a les 4 famílies d’instruments els pots visitar al detall un per un i saber com sonen cada un d’ells. Està en anglès.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Font:
Els instruments que formen part de l’orquestra simfònica han anat canviant depenent de l’època.
En aquesta presentació podràs seguir els canvis així com on estaven col.locats els instruments. Està en anglès.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Font: DSOKids.com
Tot i que està en anglès podem veure on es troben les famílies d’instruments i escoltar-los un per un. Has d’anar a la font:

ACTIVITATS:

Aquí tens un paquet d’activitats adreçades als alumnes de cicle mitjà per descobrir els instruments que formen l’orquestra simfònica. També és pretén que coneguin aquesta agrupació instrumental i que gaudeixen de l’audició musical i del reconeixement dels instruments.

Font de les activitats: CEIP Mestral Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (L’Hospitalet de l’Infant) (Baix Camp) .
Altres activitats molt divertides per als més menuts i no tant menuts:


Font: i
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Font: Euskadikootkestra

CANÇÓ:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Guia d’orquestra per a joves: Benjamin Britten.
Si vols saber més coses dels instruments de l’orquestra no deixis de visitar aquesta web que tot i que és en francès és molt interessant:

I aquestes:
Mapa conceptual.
Blanquerna

I aquesta tot i que està en anglès és molt visual i auditiva:

i sobretot, sobretot, sobretot…… aquesta:

La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya que té com una de les seves funcions principals acompanyar les sardanes.

El terme cobla, que s’utilitza des de temps remots per a designar aquest tipus de formació instrumental, procedeix del llatí copula, que significa unió i fa referència a l’acoblament o agrupament de diversos instruments.

Instruments

Actualment la cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Així mateix, cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments són:

• Asseguts davant d’esquerra a dreta:
  • El flabiol és l’encarregat de fer l’introit (o entrada) i els contrapunts. El toca el mateix músic que toca el tamborí i la seva tonalitat és de Fa. El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla i amb el seu “toc” fa l’acompanyament a les sardanes.
  • El tible, segon i primer, és un instrument de la família de vent de fusta. Té un so agut i uns tonalitat en Fa.
  • La tenora, primera i segona, és un instrument de vent de fusta, amb el pavelló metàl·lic. És el que sol fer la melodia i té un to greu. La seva tonalitat és en Si?.
• Drets a darrere d’esquerra a dreta:
  • trompeta, segona i primera, és un instrument de vent de metall, el més agut de la família que trobem a la cobla. Amb tonalitat en Si? o Do.
  • trombó de pistons, és un instrument de vent de metall, generalment de pistons, també s’incorpora el de vares. Tonalitat en Do.
  • fiscorn, primer i segon, és l’instrument de vent de metall més greu de la cobla. Tonalitat en Do.
  • contrabaix, és l’únic instrument de corda de la cobla, format per 3 cordes afinades amb les notes La, Re, Sol. Combina l’arquet i el pizzicatto. Tonalitat en Do.

Aquí tens un exemple de Cobla:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Activitats del JClic relacionades amb la sardana i la cobla:

El paquet està organitzat en quatre seccions: “La cobla”, “Els instruments”, “Les famílies” i “Endevina instruments”.
S’hi presenten les característiques dels diferents instruments de la cobla, amb fotografies en color, articles de text i enregistraments sonors. Es proposen també un seguit d’exercicis per a repassar els conceptes treballats.

També pots consultar:Els enigmes musicals

La història de la trompa:

El nom ve de l’antiga paraula grega “strombos”, que vol dir “cargol de mar”. És així perquè la trompa procedeix de tots els instruments que des dels inicis de la humanitat s’han fet amb banyes d’animals, cargols de mar gegants i corns de diferents tipus, que s’han fet servir per caçar, alertar d’un perill o convocar tothom.

No va ser fins al segle XVII que la trompa va entrar a formar part de l’orquestra. I van descobrir, per casualitat, que posant la mà dins l’instrument en podien modificar el so. Al segle XIX s’hi va incorporar el joc de tres pistons que permet que faci totes les notes en totes les escales.

La trompa té un cosí català, el fiscorn, que es pot veure i sentir en qualsevol cobla. I també té una germana petita, la trompeta.

Escolta com sona?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Font: Els instruments musicals.

Vídeos relacionats:

The Horns of the Berlin & Vienna Philharmonics interpreten a Hydn Hob. 38 “L’Acudit” (“The Joke).

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Els nens i nenes de 6é ens volen felicitar el Nadal amb molta marxa.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

És una mostra ben representativa d’instruments musicals populars caracteritzats per la senzillesa dels materials que els componen: petxines, canyes, pinyols, ossos… S’ensenya la fabricació i sonoritat de cada instrument. Els que es mostren són: xiulet, nunt, morter, culleretes, aixada, test, arc-tamborí de cordes, carabassola, ampolla bisellada, bufacanyes, violí de pastor, nyacres, castanyoles d’os, flabiol de pastor, sonall, picacanya, rossinyol, ferret, zinc-zinc, trico-traco, requetetxec i rabec de llauna

En aquesta adreça podràs trobar moltes Receptes instrumentals on podràs consultar com fabricar instruments amb tota mena de materials:

Receptes instrumentals

Aquí tens un altre vídeo on el CEIP Ítaca, CEIP Llebetx i IES Mare de Déu de la Candela aprenen a fabricar instruments tradicionals.