L’havanera és una cançó tradicional que ve navegant des de Cuba. Quan arriba a Catalunya, els pescadors catalans li tiren la canya! D’això, se’n diu atrapar el peix gros!

L’havanera estén les seves xarxes musicals per la Costa Brava i des de finals dels anys seixanta, les Cantades d’havaneres a Calella de Palafrugell fan gronxar fins i tot els llobarros més ensopits. I després d’uns quants glops de rom cremat, els pescadors també es gronxen d’un costat a l’altre! He, he!

Una de les havaneres més conegudes és “El meu avi”. I no parlo pas del pobre Atrapamosques tercer. “El meu avi” és l’havanera més cantada i més gronxada de tots els temps. Si bé a la plaça major ens uneix la sardana, arran de mar, l’havanera ens agermana!

El ritme d’una havanera i “Les quatre estacions”, de Vivaldi, inspiren els dos relats animats d’aquest capítol del programa “Atrapatoons”.

L’Atrapa-sons comença el programa tocant una havanera amb l’acordió. Fa uns tres-cents anys, un ball popular anglès anomenat contradansa va passar a França i després a Espanya, des d’on va viatjar a Cuba. Allà es va barrejar amb les músiques caribenyes d’origen africà i va donar lloc a l’havanera, la música del primer conte animat del capítol.

Cassiel Antón, estudiant de trombó, interpetra el moviment de “L’hivern” de “Les quatre estacions”, una obra d’Antonio Vivaldi protagonista del segon relat animat.

Font: Atrapasons