Aproximació de la figura de l’autor

Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.

Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.

Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.

El Trencanous

La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.

El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».

«Marxa»:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La dansa russa «Trepak», composta en compàs binari de 2/4, té un caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Dansa àrab o del café:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

«Dansa xinesa o del te»:Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

«Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya»:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

El «Vals de les flors» està compost en compàs 3/4 i, tal com el seu nom indica, es tracta d’un vals. A la introducció s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit les trompes, que interpreten el tema principal amb resposta del clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Es titula:

EL TRENCANOUS.

Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal.A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar.

Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou.

Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.

En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.

Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.

L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.

Per veure el vídeo has d’anar a TV3 A LA CARTA

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l’oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d’”El trencanous” cap al minut 11:40 , de Txaikovski, i una interpretació d’una peça de Satie.Aquesta és la història d’una nena, d’un regal i d’una nit de Nadal.


Per escoltar altres obres seves hauras d’anar a la font: Starfall.com
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Si en vols saber més coses: