Naixement Catalunya

JAUME  I

Jaume I el Conqueridor (Montpeller;2 de ferbrer del 1208-alizira;27 de juliol del 1276) rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).Començà a regnar a l’edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l’edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Jaume I va conquerir:
el regne de Mallorca (1228).
el regne de Menorca no el van conquerir es van rendir abans de lluitar i varen fer un tractat de Capdepera (1231).
el regne de València va començar la seva conquesta (1232) i va finalitzar el 1238.
regne de murcia al 1243.

preview63 pieceJaume_i_conqueridor

CARLEMANY

Fou rei dels francs (768 – 814), rei dels llombards (774- 814) i emperador d’Occident. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un Imperi al qual va incorporar gran part d’Europa Occidental i Central. Fill del rei dels Francs, Pipí dit “El Breu” i de Bertrada de Laon, succeí al seu pare, coregnant amb el seu germà, Carloman I Les relacions entre els dos germans es tornaren tenses, però la sobtada mort de Carlemany evità que esclatés una guerra entre els francs, quedant Carlemany com a únic rei d’aquests. Va combatre els sarraïns que amenaçaven les possessions carolíngies a la Península Ibèrica, i passà a l’ofensiva per tal d’apoderar-se del territori, amb tot hagué de retirar-se, ja que en aquest moment l’Imperi Carolingi patí un atac per part dels saxons. Actualment Carlemany és considerat, no sols com el fundador de les dinasties francesa i alemanya, sinó també com “el pare d’Europa”:El seu imperi unificà per primer cop la major part d’Europa Occidental des de la caiguda de l’Imperi Romà, i el renaixement carolingi establí una identitat europea comuna.

preview35 pieceCarlemany

GUIFRÉ EL PILÓS

Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 – 897) fou Comte de Barcelona, Comte d’Osona i Comte de Girona (878 – 897); també Comte d’Urgell i de Cerdanya (870 – 897); i també Comte de Conflent (896 – 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona La llegenda situa el seu origen en Guifré el Pilós, quan l’emperador franc mullà la mà en la sang del comte de Barcelona i passà quatre dits per sobre l’escut daurat de Guifré el Pilós.

preview72 pieceAPIC847


Ramon Berenguer IV

preview99 pieceRamón_Berenguer_IV

BORRELL II

Borrell II (927 – 992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i comte d’Urgell (948-992). Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II. Malgrat tots aquests esforços, sota el seu mandat els territoris de la Marca Hispànica van sofrir un greu atac del cabdill musulmà Almansor o Al-Mansur, el qual va arrasar Barcelona el 985 en una important ràtzia. La ciutat va ser destruïda i saquejada i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners.Les peticions d’ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s’enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d’això i com a resultat d’un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.

ABAD OLIVA
Abad oliva era un monje català, considerat el pare espiritual de la Catalunya creixent.
Va ser el tercer fill del comte Oliva cabreta de Cerdaña i Besalú i de la seva dona Ermengarda.
Va nèixer al 971 i va morir al 1046 a la abadia de san Miquel de Cuixà, sent comte de Berga i Ripoll. Va renunciar els seus drets per fer-se monje.
La formació del nou sistema feudal, es deixà sentir amb força a Catalunya. A partir de la dècada de 1020-1030 les disputes entre nobles s’intensifiquen. Els nobles actuaven arbitràriament dins dels seus territoris i la situació de rapinya i espoli dels nobles sobre els pagesos, el quals passaren d’ésser homes lliures a serfs , i contra l’església i les seves possessions portà a Oliba a plantejar una estratègia amb la intenció de limitar les lluites feudals.
Tota aquesta acció pacificadora es concreta en l’establiment de la Pau i la Treva de Déu. L’any 1022 Oliba, acompanyat pel bisbe Berenguer de Gurb, proposa la treva de Déu en un sínode celebrat a Elna La proposta es proclamada per Oliba l’any 1027 i ratificada en una assemblea que tingué lloc a Toluges
La pau de Déu establia el dret de refugi que l’església oferia dins del temple i a les sagreres. La treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat. Inicialment la treva de Déu s’iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. La pau i la treva de Déu varen anar ampliant-se en diferents sínodes com els de Vic de 1030 i 1033, en aquest últim, presidit per Oliba, s’estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous fins a diumenge, i la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d’excomunió.

preview130 piecekimofkins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *