5B

 


Sessió 11


Repassem les comarques de Catalunya amb aquest joc:

Què necessitem saber per estudiar la població d’una zona:

La població a Catalunya: Observa aquests gràfics.

Amb aquesta eina podràs crear i compartir els teus propis gràfics:

Juga a endevinar el nom dels pobles de Catalunya:

Copia aquest text en un document si has acabat:

La població catalana està distribuïda d’una manera irregular en el territori. Hi podem distingir quatre zones:

–  La ciutat de Barcelona és on hi ha més habitants de Catalunya (gairebé 2 milions), amb una densitat de 15724 h/km2.

–  La rodalia de Barcelona és on més ha crescut la població: hi viuen uns 3 milions d’habitants. Són importants les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramanet, amb poblacions que oscil·len entre 115000 i 250000 habitants.

–  Al voltant de Tarragona, Lleida i Girona, s’hi ha format àrees urbanes amb poblacions de entre 95000 i 120000 habitants.

–  Les comarques d’interior i d’alta muntanya estan poc poblades i tenen densitats inferiors a 50 h/km2, exceptuant algunes localitats amb una activitat econòmica destacada, com Berga, Manresa, Igualada…

Sessió 10

Mira aquest vídeo sobre el clima a Catalunya:


Fes aquesta activitat sobre el tema que estem tractant:

TEMPS I CLIMA:

Temps atmosfèric i clima de Catalunya:

Realitza aquesta activitat per comprovar per tu mateix allò que has après sobre el clima de Catalunya:

http://www.xtec.cat/esc-cefax/Ciencies/activi/clima/actclima.htm

Fes de meteoròleg:Si has acabat obres un document i copies aquest text sobre la fauna a Catalunya, cercant imatges a google per completar-lo:

A Catalunya encara hi trobem una gran varietat de fauna autòctona:

A les muntanyes la fa una és força abundant. Als Pirineus hi viuen animals adaptats al fred i a la neu, com els isards, les llúdries i els gats salvatges. Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre. A les zones muntanyoses de menys altitud i cobertes de boscos hi ha senglars, guineus, conills, esquirols… Pel que fa a ocells, cal esmentar els falcons, els mussols i les òlibes.

A les terres baixes, cal tenir en compte el lloc. A les planes hi viuen conills, llebres i perdius roges. També hi ha rèptils, com sargantanes i llangardaixos. Als rius hi viuen diversos peixos d’aigua dolça, com truites, carpes i barbs. Els llocs humits són el refugi d’alguns amfibis, com les granotes i els gripaus. A la desembocadura de rius, com el delta de l’Ebre, hi trobem ànecs, bernats pescaires, gavines, garses, camallargs i una infinitat de petits ocells.

El fons marí de les illes Medes posseeix una gran diversitat de fauna. S’hi poden trobar molts animals invertebrats, com estrelles de mar, coralls, llamàntols i llagostes. També hi ha molts peixos, com neros i escórpores.

Un dels animals més protegits de la fauna salvatge de Catalunya és la llúdria. L’administració autonòmica ha declarat una sèrie de reserves per facilitar-ne la conservació, i a més se n’ha fet amb èxit la repoblació d’alguns rius.

La perdiu blanca experimenta una forta regressió. El creixement d’activitats com l’esquí i els canvis de clima són les principals amenaces per a aquesta espècie.

Entre els rèptils, destaca la tortuga mediterrània. O alguns animals invertebrats, com la nàiade o musclo de riu. Tanmateix, s’han dut a terme projectes per protegir-los.

Sessió 9

Estudiem el relleu de Catalunya

La costa catalana, alguns dels seus llocs més importants:

Posa en pràctica aquests coneixements:

AVALUA’T

Fes aquests jocs:

Els rius de Catalunya:

Per repassar tens aquests jocs:

Per saber-ne més

 

Sessió 8

Les capes de la terra

La Terra està formada per capes. Aquestes capes són anomenades de la següent manera:
Hidro (aigua) + sfera (esfera)


Atmo (gas) + sfera

Geo (terra-roca) + sfera

Juga aquest joc per aprendre el nom de les capes de la terra:

En aquest joc veuràs en uns segons com ha canviat la Terra en els darrers 600 milions d’anys:

Els terratremols:

Els sismògrafs serveixen per mesurar la intensitat dels terratrèmols, observa com funcionen

Volcans

Practica la tema memòria amb aquest joc dels volcans més famosos del món:

El mateix amb els volcans d’Europa:

El sol, les roques i els minerals:

Sessió 7

Comparem el tamany dels objectes del univers:

En aquesta activitat pots trobar informació sobre el sistema solar:

Els moviments de la Lluna:

Els moviments de la terra i la lluna, posa a prova els teus coneixements:

Continuem treballant la presentació sobre els planetes

Sessió 6

L’Univers

El sistema solar:

Mira aquest vídeo de la ESA, l’agència espacial europea:

Per saber-ne més:

Crearem una presentació sobre els planetes, fent una pàgina de cada planeta

Gravem amb Audacity

L’Univers està format per milions d’astres: estrelles, planetes, satèl·lits… Les estrelles estan agrupades formant galàxies. A l’espai hi ha milions de galàxies. En una d’aquestes galàxies, a la Via Làctia, hi ha el Sol.

Al voltant del Sol, que és una estrella, hi giren contínuament nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú. El conjunt format pel Sol i aquests nou planetes és el Sistema Solar. La Terra és un planeta del Sistema Solar.

Sessió 5

Els estats de la matèria

La matèria pot estar en tres estats: sòlid, líquid i gasos.

Imatge de previsualització de YouTube

Podem pessar la matèria:

Amb aquest gràfic podràs veure en un petit experiment com es produeix el canvi físic de la matèria quan puja la temperatura

Observa què passa quan pujem la temperatura d’un gas:

La matèria també pot patir canvis físics i/o químics, en aquest petit vídeo uns alumnes de secundària ens ho expliquem:

Per pensar:

Trencament d’una ampolla de vidre. Es tracta d’un canvi físic o químic?
Fer un batut amb llet i fruita Es tracta d’un canvi físic o químic?
Oxidació d’un clau Es tracta d’un canvi físic o químic?
Encendre una espelma Es tracta d’un canvi físic o químic?
La formació dels núbols Es tracta d’un canvi físic o químic?
Fer boletes de plastilina Es tracta d’un canvi físic o químic?
Respirar Es tracta d’un canvi físic o químic?
Combustió de la gasolina del motor d’un cotxe Es tracta d’un canvi físic o químic?
Estirar una molla Es tracta d’un canvi físic o químic?
Maduració de la fruita Es tracta d’un canvi físic o químic?

Ara fem aquestes activitats:

Comprova els teus coneixments:

Per saber-ne més

Sessió 4

Els ecosistemes

Imatge de previsualització de YouTube

Mapa mental dels ecosistemes:

Aqui tens un esquema interactiu per a estudiar en què consisteixen els ecosistemes:

Els ecosistemes terrestres, juga:

Les relacions alimentàries en l’ ecosistema.

COM S’ ALIMENTEN ELS ÉSSERS VIUS DELS ECOSISTEMES?

En un ecosistema, uns éssers vius s’ alimenten dels altres. Entre ells s’ estableixen relacions alimentàries.

Segons com s’ alimenten i quines siguin les relacions alimentàries, els éssers vius d’ un ecosistema es poden classificar en: PRODUCTORS, CONSUMIDORS i DESCOMPONEDORS
ELS PRODUCTORS
Són els organismes autòtrofs; és a dir, éssers vius, com ara les plantes, les algues i alguns bacteris, que fabriquen el seu aliment a partir de substàncies, com per exemple el diòxid de carboni, l’ aigua i els minerals.
Com que són els únics capaços de fabricar aliments, els productors són la base de l’ alimentació de tot l’ ecosistema.
ELS  CONSUMIDORS
Són els organismes heteròtrofs que s’ alimenten d’ uns altres éssers vius. Poden ser:
Fitòfags: si s’ alimenten només de plantes o algues.
Carnívors o depredadors: si s’ alimenten d’ animals, als quals han d caçar.
Omnívors: si s’ alimenten tant de plantes com d’ animals.
Carronyaires: si s’ alimenten de cadàvers d’animals.
Són organismes consumidors els animals i alguns protoctists, com per exemple, les amebes.
 
ELS DESCOMPONEDORS
Són organismes heteròtrofs que s’ alimenten descomponent restes d’ éssers vius. En descompondre’ls, obtenen:
Substàncies, que absorbeixen i utilitzen per alimentar-se.
Minerals, aigua i gasos, que queden en el medi i que els productors utilitzen per a fabricar els seus aliments.
Són organismes descomponedors els fongs i molts de bacteris.
 

Les cadenes alimentàries:

Posa a prova els teus coneixements:

Per si vols saber-ne més:

    1. Els oceans

      La tundra

      Els rius

      La selva

      El desert

Sessió 3

La circulació de la sang en el nostre cos. L’aparell circulatori

Imatge de previsualització de YouTube
Clica sobre la imatge
Imatge de previsualització de YouTube
 

El sistema circulatori

L’APARELL CIRCULATORI

L’APARELL CIRCULATORI (nivell 3)

El cor

L’APARELL CIRCULATORI I LA CIRCULACIÓ

Sistema circulatori

Apren amb aquest jocs:

En acabar les activitats farem còpia en el nostre word del següent text i de les imatges que també adjuntarem:

L’APARELL CIRCULATORI

L’aparell circulatori. El conjunt de tots els vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i complet. Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general. Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

Si has acabat pots fer aquest JCLIC: L’aparell circulatori, digestiu i respiratori.

Sessió 2

Avuí estudiarem l’aparell respiratori. Aquí teniu algunes activitats per fer:

Observa aquest esquema i clica sobre la imatge:

 

Ara mirarem un vídeo:

Aqui tens una petita enciclopèdia per llegir i escoltar:

Uns altres enllaços interessants:

  1. L’aparell respiratori
  2. L’aparell respiratori 2

Ara contesta les preguntes que trobaràs en el document amb el teu nom:

Si has acabat pots fer aquest JCLIC:

Sessió 1

La nutrició i el procés digestiu:

Mira aquest vídeo:

Cerca una imatge d’alguna de les parts de l’aparell digestiu i afegeix-les al document:

Text sobre l’aparell digestiu

No hi ha cap aliment que per si sol aporti tots els nutrients que el nostre organisme necessita. Així, només la varietat de productes i menjar les racions adients us ajudaran a fer un bon creixement. Diverteix-te i posa a prova els teus coneixements. Per jugar fes clic a la imatge.

Joc de la piràmide alimentària:

El aparato digestivo