Aula Hospitalària Germans Trias i Pujol (Badalona)

Hola me llamo Dani y se hablar alemán porqué he estado 13 años en Alemania. Me han pedido un cursillo acelerado de alemán Alla va:

Espero que os sirva como ayuda.

Daniel (16años)

Fa uns dies ens vam trobar amb la sorpresa que ens havien fet arribar aquesta cançó. Se l’han inventat al Taller de Musicoteràpia dels dijous per la tarda. La lletra és de la Tania 14 anys i la Marta 12 anys. La música de l’Àngels i la Dul.

Aquí teniu la melodia i la lletra per si la voleu cantar! Ens ha agradat molt, és divertidíssim: “qué pesado el hospital”  Moltes gràcies.

Les profes.

bugui-bugui-de-lhospital

Avui l’Aroa marxa de l’Hospital després d’haver estat força dies compartint feina i somriures amb nosaltres. Us volem mostrar aquest bonic dibuix que ens ha dedicat.

Un petó molt fort de part de les teves profes.

Marta i Roser.

Avui hem tingut una bonica sorpresa a l’arribar a l’aula! La Ruth, que va marxar a casa seva durant el cap de setmana, ens ha deixat aquest fantàstic dibuix! Gràcies Ruth!

En Guillem (16 anys) ens dedica aquesta fotografia que ha fet ell mateix a Tordera.
Moltes gràcies Guillem.

Si en voleu veure més: http://www.flickr.com/guillemcostas/

Avui la Meritxell (16 anys) ens ha dedicat aquest poema que també vol compartir amb tots vosaltres. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres!

AQUÍ

Cuántas vidas empiezan aquí,

Y cuántas terminan aquí.

Cuántas otras pasan los días en un sueño,

Irreverente, inverosímil, doloroso.

Cuántas vidas salen de estas cuatro paredes,

Ilusionadas, llenas de esperanzas.

O cuántas otras llegan después,

Rodeadas de lágrimas, de corazones rotos,

De miradas perdidas.

El tiempo permanece en letargo,

Mudo, frío, sin estaciones.

Y aquí mil almas miran hacía la vida,

Con ojos opacos, tormentosos.

Hay quién pierde sus palabras,

Hay quién las recupera,

Hay quién anhela una caricia,

El frescor de la brisa nocturna.

Hay también vidas pequeñas,

Que crecen y crecen,

Y pronto vuelan,

como las golondrinas en primavera.

Pero también hay felicidad,

Que resta aguardando su momento,

Que llegará sin palabras,

Solo con la risa dichosa de un niño.

Para todos aquellos que alguna vez han estado aquí,

Y desean fervientemente extender las alas hacía la eternidad azul del mar.

mxei // lunae*