Les TICs generen noves funcions cerebrals. nu.- Lic. Mirta De Andreis- www.mirtadeandreis.com

Estem en un nou món, emergent de les noves tecnologies que canvien dia a dia les formes de viure i comunicar-…./
… / L’escenari d’aquest nou món mostra la particularitat de la connexió permanent com així també tenen un paper important els missatges de text, els jocs en xarxa i els videojocs amb connexió a Internet.

Aquests avenços de la tecnologia configuren noves formes de viure en els espais públics i privats.

Però és molt més que això, Internet canviària o alteraria, segons estudis que s’estan realitzant, funcions cerebrals. Això sosté el Dr Gary Small en les conclusions d’una investigació feta a la Universitat de Califòrnia: “Percebem que l’exposició a la xarxa reforça alguns circuits neuronals.

Segons investigacions aplicades al tema dels canvis cerebrals que es produeixen amb l’ús de les tecnologies digitals i especialment Internet, s’observarien canvis, especialment en els circuits corticals i la capa externa de l’àrea gris del cervell, incloent els lòbuls frontal, parietal i temporal, responsables de les habilitats tecnològiques.

Tenint en compte els conceptes descrits anteriorment, inferim que les competències referides a la lectoescriptura estan canviant. Les noves tecnologies de la informació i comunicació, TIC, generen noves interaccions amb els objectes escrits i les lectures de les paraules.
Un nou lector del segle XXI, fa necessari repensar també un diferent tasca pedagògica, dins del complex món ciberespacial.



Aquest nou lector, salta d’un text a un altre vinculant les lectures. Per això desenvolupa noves competències d’identificació de grafemes, de paraules i d’oracions, com així també poder llegir les paraules claus. Tot això ho ha de fer no en un sol text sinó en diversos textos i vincles. Desenvolupa un tipus de lectura denominada “vinculant” justament per la lectura de les paraules claus.
Autora: Mirta De Andreis
Per llegir-ne més.

Dia mundial de l’Alzheimer.Com afecta la demència d’un familiar als infants de l’entorn.

19 i 21 de setembre de 2011
• Dia Mundial de l’Alzheimer
Activitat oberta a usuaris, familiars i professionals

En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum organitza un seguit d’activitats que es faran els propers 19 i 21 de setembre. El 19 de setembre la jornada està adreçada als professionals amb una conferència que porta per títol “La repercussió de la demència en els més petits de la família” a càrrec de Mª Jesús Megido, infermera d’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, és el dia en què les Associacions d’Alzheimer concentren els seus esforços en conscienciar a la societat sobre aquesta malaltia. S’estima que hi ha 24 milions de persones a tot el món que actualment pateixen demència. A continuació us detallem el programa d’activitats previstes.

Més  informació:http://intranet.imas.es/media/upload/pdf//Dia_Alzheimer2011_editora_46_3947_1.pdf

Segons un estudi   de la  Universitat de  Northwestern (Illinois, EEUU) i  que  es publica al  darrer número  de la  revista Plos One, han  investigat els  beneficis  de la música i  han  arribat  a  diverses  conclusions. Algunes  són per exemple, que  les  persones  grans  que  han  rebut una  educació  musical tenen  molt  més  desnvolupades les  capacitats auditives i  la  memòria que  les persones  que no  han estudiat  música;  a més,  la  formació  musical ajuda  a mantenir aquestes  capacitats en  millor estat  davant  els  efectes  de l’envelliment.

cantigasdesantamariapanpipes

Els  resultats han  demostrat que els músics  que  començaren  sobre els  9 anys a  tocar  un instrument, i  que  segueixen  assajant gran  part  de la  seva  vida, superàren  en totes  les capacitats mesurades : memòria  auditiva, memòria visual  i  de processament temporal  auditiu que  el grup control  de no-músics, excepte en  memòria  visual en la  que  els  resultats  foren  iguals  en els  18 músics que en  els altres  17 individus.

musica

Segons  els investigadors, les eines de  treball  dels músics  són la memòria, la  capacitat  auditiva i  el sistema  nerviós. Al  treballar  amb  ells,  es  desenvolupen i  s’aguditzen  més  que  en la  resta  de les  persones.

El Dia de l’Epilèpsia

“L’ascensió del gran mal”, una dissecció de l’epilèpsia en vinyetes.

06:15h | Laura Albor

“Un acercamiento a esta obra maestra del cómic en el Día Nacional de la Epilepsia“.

Epiléptico, la ascensión del gran mal

Pierre-François Beauchard o millor,  David Bva  tenir  una infància marcada per  la  por: tenir epilèpsia.  A partir dels cinc  anys va  viure  la  ”mort  i  la  resurrecció”  del s eu  germà, i  ell va  viure  esperant  que un  dia  li  passés  a  ell.  El  seu  germà  s’allunyava  cap un  enorme  cim  anomenat  epilèpsia.

La malaltia,  els  continuus  viatges, la  recerca  per un  mal incurable van insipirar l’obra  de  David B.

Malgrat  tot,  el  llibre no solament el conforma  l’epilèpsia, també  recrea un món imaginari, on  el  cadàver  del seu  avi pren

2011 l’Any de la Investigació de l’Alzheimer

logo2011-11logo_frs
menu_alzheimer

La Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofía han declarat l’any 2011 com l’Any de la Investigació Internacional de l’Alzheimer.
L’objectiu que es pretèn és atreure patrocinadors privats a nivell internacional, per poder obtenir recursos dedicats a la investigació.

Feu una ullada   8-): www.alzheimerinternacional2011.org

La Neuropsicologia infantil s’està començant a implantar a Espanya

BAEZA (JAÉN), 19 (EUROPA PRESS)

La  catedràtica  Carme junqué, que participa en el  cicle de  ponències “Actualització  dels  trastorns  del  desenvolupament infantil. Una aproximació psicobiològica”. Dintre  dels  cursos d’estiu que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) imparteix a  Baeza, ha assegurat que la neuropsicologia  infantil està  ”començant  a implantar-se a Espanya”.

Aquesta  disciplina,  que s’encarrega d’analitzar  la base  neurològica  de la  conducta  i  dels  trastorns  mentals, té  encara escasa presència als plans  universitaris. “Es  pot trobar  com  a assignatura  optativa a les  facultats  de  Psicologia. A  Medicina ni tan sols  es  cursa, afirma  Junqué.

A  Espanya  la neuropsicologia  va  começar  a tractar-se en l’aplicació  als trastorns  de l’edat  adulta, “però ha  costat  molt  d’esforç  que a quests  estudis  s’apliquin  a  l’anàlisi  de les  disfuncions en la  lectura, l’escriptura  i  el càlcul, ja  que  no  són  conseqüència  de  lesions  cerebrals”, sosté  la investigadora  en una  entrevista  a  Europa Press.

nen-llegint-amb-problemes

Junqué  defensa  la  seva  especialitat, encara no  regoneguda  al  país, sobretot  perquè “haria d’ésser  obligatòria en el  diagnòstic  i tractament  d’infants  amb  trastorns  del  desenvolupament, perquè  molts  d’ells  poden tenir disfuncions  cerebrals, no necessàriament  lesions, però  si un  defecte  de  maduració, o també  podem  trobar-nos  que les  condicions  ambientals hagin  configurat  un  cervell poc  eficient”.

“La neuropsicologia  permet  una reestructura ció  del  cervell, un canvi  en la manera  de processar la informació”, ha  explicat Junqué que coordina  un  grup d’investigació en Neuropsicologia financiat  per la Generalitat de Catalunya des  de  1995, i ha  rebut  d’aquesta  institució la  distinció com a  investigadora sènior.

D’altra  banda, l’experta  es  lamenta de  la “baralla  de  competències”  que, creu,  existeix actualment  entre  els neuropsicòlegs  i  els  psicòlegs  clínics.

“Una  persona  pot  haver  cursat  la  carrera  de  psicologia clínica  i  no tenir  cap  formació en neuropsicologia perquè  a  l’hospital on  s’ha  format no  hagi anàlisi d’aquest  tipus. En  aquest  cas  estaria exercent  un a persona sense  coneixements  i  sense  pràctiques, encara  que t ingui un  títol superior”, fa  constar  la ponent.

ALS  CENTRES  EDUCATIUSmestrra-i-nena-llegint

En un  horitzó  ”molt  llunyà” es  vislumbra la col·laboració  dels neuropsicòlegs  als  centres educatius. “Probablement  es  faci realitat  com  ajud  en patologies  molt  puntuals  com  pot  ser la  dislèxia”

Avui dia, la  seva especialitat troba  la  màxima  expansió  als  serveis  de  pediatria, sobretot  en el tractament  de nadons  prematurs,  ja que troben “una major  conscienciació  dels pares”.

La  investigadora ha parlat  a  Baeza sobre les  alteracions  cerebrals  i  cognitives  associades a  la prematuritat. Pel  mateix  fet  que un nadó  sigui  prematur, ha  explicat la  Carme Junqué, “ja  corre  un  risc  de patir trastorns del  desenvolupament infantil i  lesions  cerebrals”.

bebes-prematuros1

“Al voltant  d’un  30% dels prematurs  pateixen lesions. Això  s’ha  descobert  ,  utilitzant tècniques de neuroimatge sofisticades,  cervells menys  desnvolupats que els  de la  resta  dels  nou  nascuts,  encara  que  no hagueren  tingut  hemorràgies”, ha  afegit. No obstant, afegeix  Carme  Junqué, “aquestes lesions es  poden  compensar,  reorganitzant  el  cervell. Els nens poden  progressar  i  situar-se en nivells  normals  de  desenvolupament  a  la  seva  vida  adulta”.

Els Nens Oblidats

La  Proporció  de  Pacients  Psiquiàtrics  és  molt  alta,  avui  dia, a  l’Occident.

mama-deprimeida

Malgrat  aquest fet  s’ha  vingut  subestiman  la  repercussió  de  la malaltia  psíquica  en  un  o  altre  dels  progenitors,  a la descendència.

Aquest  menors  d’edat han  de  conviure  des de  ben  petits  amb  la  depressió, la  mania  o  l’esquizofrènia.  Sobretot  quan  un  dels  afectats   és  la mare,  i més  quan  aquesta  es  queda sense  parella (cosa  que  succeeix   sovint).nena-amb-por-sola-i-trista1Les conseqüències de  la  continuada  sobrecàrrega que  pels  infants suposa  la malaltia  dels pares van des de  problemes  amb  la  son fins  a  situacions  d’angoixa  i  de  violència, passant  per  trastorns  psiquiàtrics  i somatics  i  depressions.

La  causa  fonamental  és  la inseguretat emocional  que  resulta  dels  brots  patològics  del pogenitor  malalt, de  conducta  normalment  imprevisible.

Es manifesta, també,  un  canvi  dràstic  en  les  relacions  paterno-filials.L’exigència  infantil  d’entrega  i  de protecció es  canvia, anul·lada  per  la malaltia,  i a certa edat de l’infant  es  tornen  els papers:  el  fill  cuida  del pare  o mare i  aquest  en  fill.

MILA HANKE, piscòloga  alemanya.

Mente  y  Cerebro. Nº 25 (Juliol-Agost, 2007)

Estudiant el funcionament del cervell

Programa “REDES”

GUARDONS AL PROJECTE NEURONORMA. Dr. Jordi Peña. Hospital del Mar. Parc de Salut Mar

La Societat Espanyola de Neurologia ha atorgat el Premi Alzheimer 2009 al Projecte Neuronorma coordinat pel Dr. Jordi Peña, cap de Secció de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de recerca en neurologia de la conducta i demències de l’IMIM. El guardó ha estat atorgat en la seva modalitat científica per la seva especial rellevància per a tots els professionals que atenen i cuiden a persones amb deteriorament cognitiu i demència en la mesura en què proporciona valors de referència per a les principals eines de valoració neuropsicològica que s’utilitzen a nivell mundial.


Nou serveis de Neurologia d’hospitals espanyols, coordinats pel Dr. Peña, han normalitzat i validat una àmplia bateria de test neuropsicològics per al diagnòstic de trastorns de capacitats mentals com l’atenció, el llenguatge, les capacitats visuoperceptives, la memòria i les funcions executives. Aquest estudi constitueix un gran avenç ja que permet diagnosticar de forma objectiva els trastorns cognitius de múltiples afeccions cerebrals com la malaltia d’Alzheimer, tumors, lesions vasculars o epilèpsia.

La revista Archives of Clinical Neuropsychology va publicar al juny del 2009 un número monogràfic amb set articles que exposen els principals resultats del projecte.