Aquesta presentació ens pot ajudar a reflexionar i  entendre aquest acompanyament  tutorial.

“La inteligencia consiste no sólo en el conocimiento, sino también en la destreza de aplicar los conocimientos en la práctica”. Aristoteles

Utilitzem els mapes mentals perquè el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general. Podeu consultar diferents estratègies d’aprenentatge i recursos per desenvolupar les diferents intel·ligènies a l’aula.

Els mapes mentals han estat fet amb el programa “Instiration 8″

Aquesta presentació  ens explica el Projecte Espurn@,   Per a tota la comunitat educativa: professorat i alumnat que vulgui participar.  Aposta per a dos conceptes fonamentals: el de comunitat i el de treball telecol·laboratiu.

L’aprenentatge basat en competències es fonamenta en la integració mental dels coneixements i la utilització d’aquests coneixements en noves situacions de característiques diverses. Només es pot utilitzar de manera adequada i en situacions diverses aquells aprenentatges que s’han assolit de manera eficaç, és a dir amb comprensió i amb possibilitat de ser aplicats. El coneixement no arriba amb la memorització de fets o conceptes aïllats, sinó amb la capacitat de raonar, d’extreure conclusions coherents. Els descobriments científics i tecnològics més actuals i les manifestacions artístiques, literàries, musicals i esportives més rellevants han d’incorporar-se a les activitats educatives.

Els fonaments psicopedagògics en els que es basa l’aprenentatge per competències i les aplicacions didàctiques de la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, s’inspiren en els plantejaments socioconstructivistes de Piaget, Jonassen, Dewey, Montessori, Kilpatrick i Decroly entre altres. Aquests models estimulen l’alumnat a aprendre mitjançant les interaccions amb el món físic i social. La pràctica educativa es fa mitjançant projectes que recullen activitats de la vida real i plantegen a l’alumnat diferents tasques de solució de problemes en un context d’aprenentatge.

Podeu llegir l’article complet al llibre digital: Competències bàsiques

Aquestes Caceres del Tresor estan relacionades amb el tema de “La tardor”. Formen part d’una WebQuest molt més extensa, on hi ha vídeos i aquestes tres caceres.

“La tardor”

Què passa a la tardor?

La tardor

Què ha passat al bosc?

Forma part d’aquesta Cacera, el vídeo:

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

L’activitat dels humans contribueix a fer que la desertització augmenti en alguns boscos. Principalment a causa de l’erosió del sòl, afavorida pel canvi climàtic. La desforestació deixa el sòl desprotegit i a punt per a ser erosionat per l’aigua i el vent. L’erosió del sòl es produeix de moltes maneres. La pèrdua de sòl a causa de l’efecte de l’aigua i del vent és un procés natural, però l’acció humana en algunes activitats que es realitzen a la natura no respecta el medi perquè provoquen erosió i contaminen, com pot ser el trial, el motocros, el bicicros, etc.

Un vídeo de la tardor explicat a través de dites i/o refranys típics catalans. LA TARDOR

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

 DITES DE TARDOR

“A la tardor, ni fred ni calor”. ” Pluja de tardor, pluja de saó”. “Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca”. La tardor és la primavera de l’hivern”. “A la tardor, el dia porta espardenyes” …

LA TARDOR

A la tardor alguns arbres canvien de color. Les fulles del cirerer són ben vermelles. Els castanyers tenen fulles de molts colors: verdes, marrons, grogues… Els plataners deixen una gran catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Els pins d’un color verd més clar i les alzines d’un color verd més fosc. Podem trobar al bosc flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. El fruit de l’arbocer s’anomena cirereta d’arboç. Quan són ben vermelles es poden menjar. Segur que tots i totes sabeu que a la tardor és l’època més favorable perquè surtin els bolets als nostres boscos. N’hi ha de moltes classes: comestibles i tòxics;  però al majoria són realment exquisits. Coneixeu alguns d’aquests: rovellons, ceps, fredolics, moixernons, gírgoles, rossinyols, múrgoles, … Compte! Vigileu  allò que colliu!

Per una bona conservació del bosc cal prendre unes mesures adients com pot ser el desenvolupament de la sostenibilitat dels boscos.

Per aquestes dates també celebrem la festa de la Castanyada, el dia de Tots Sants, mengem castanyes, panellets, moniatos i també és l’època dels bolets de collir-los i de menjar-los. Si celebreu alguna d’aquestes tradicions al vostre centre i ho publiqueu a la xeb ens ho feu saber!

Podeu fer algunes de les activitats proposades en el projecte Espurn@ per a les aules d’acollida de primària KITXALLA i les activitats de KALIDOSCOPI.

“El conte en valors”, “Món divers”, “El Karaoke d’en Manel”, “La dita”, la “poesia de la Joana Raspall”, miniwebquest: ”boletaires” , WebQuest: “La tardor“

Fem Espurn@ ,  és una cacera del tresor de la Mª del Mar Lluelles. Ens explica molt clarament que és el “Projecte Espurna”. Adreçada a tots els docents que vulguin trobar recursos per treballar les competències a l’aula 

“Espurna” neix amb la intenció de facilitar l’assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius especialment fràgils: el d’aules obertes dels nostres IES (secundària) i el dels nouvinguts (educació primària, secundària i escola d’adults).

Els portals que ofereix el Projecte Espurn@ són: Kitxalla (Aules d’Acollida de Primària), Kalidoscopi (Aules d’Acollida de Secundària), Kampus (Aules Obertes de Secundària) i Klaustre ( docents).

Què ofereix Espurn@ a l’alumnat?

• La motivació que suposa treballar en un projecte d’aquestes característiques.
• L’oportunitat de tenir a l’abast persones, activitats i informació que facilitin i accelerin el procés d’integració a Catalunya, ajudant a superar el dol migratori i altres transtorns emotius (especialment a partir del segon cicle de l’ESO).
• La possibilitat de treballar sense tenir en compte l’horari escolar (es pot entrar des de casa, la biblioteca, el telecentre muncipal, etc.). L’escenari educatiu deixa d’estar sotmès exclusivament a condicionats d’espai i de temps.
• Una atenció personalitzada que en la majoria de propostes i d’activitats contempla la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge.
• La possibilitat de contactar i aprendre entre iguals.
• La possibilitat de treballar valors com l’acceptació de les diferències, la tolerància, el respecte, etc.
• La possibilitat de treballar les capacitats bàsiques a partir d’interessos més propers i oberts.
• Una contribució important a l’eradicació del malanomenat analfabetisme digital, i al bon ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Si feu la Cacera segur que aprendreu moltes coses sobre aquest projecte!

Ens diu Mihaly Csikszentmihalyi que fa 23 segles, Aristòtels arribà a la conclusió que allò que busquen els homes i les dones és la felicitat. Moltes coses han canviat des del temps d’Aristòtels però en aquest tema pocs avenços hem realitzat.

El “fluir” és un concepte que ha tingut una gran acollida en moltes disciplines i entre autors de gran reconeixement (Martin Seligman, Howard Gardner,….) s’ha convertit en un del suports de la Psicologia Positiva i l’estudi de la felicitat.

Csikszentmihalyi (1990) parla d’aquest concepte de “fluir” com “l’estat en el qual les persones es troben tant involucrades en l’activitat que res més sembla importar-lis; l’experiència, per si mateixa, és tant plaent que les persones la realitzen fins i tot encara que tingui un gran cost, només és per el sol fet de fer-la”

Algunes característiques d’aquesta experiència òptima són:

• Existeix una concentració intensa.
• La consciència està ordenada harmoniosament, “això succeeix quan l’atenció s’utilitza per a obtenir fites realistes i quan les habilitats encaixen amb les oportunitats per actuar”
• És un estat de consciència quasi automàtic, no requereix esforç perquè quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres fites, l’energia psíquica flueix sense esforç. Csikszentmihalyi ens diu que no són conscients de què hem entrat en un estat de fuidesa fins que sortim d’aquest estat
• Ens provoca el desenvolupament dels nostres potencials. No poden resultar ni molt fàcils per a què no m’ha avorreixi, ni molt difícils per a què em causin ansietat.
• És una cosa activa. Depèn de quina manera la fem.
• És transcultural i no varia ni en el gènere ni en l’edat. Li succeeix a persones de cultures molt distants.
• L’activitat que el produeix es converteix en autotèlica, és a dir, que és una finalitat en si mateixa. Existeix una gran motivació intrínseca que ens du a realitzar-la encara que  no ens aporti cap benefici econòmic.
• És una experiència que ens aporta felicitat, ens proporciona satisfacció, joia i gaudiment encara que no necessàriament sigui agradable en el moment que ocurreixi.

Podem entendre aquestes experiències de “fluir” com a vivències d’integració en les quals els nostres pensaments, sentiments, accions i cos estan harmònicament posats en una sola cosa: l’activitat que estem realitzant.

Totes les persones hem tingut al menys alguna vegada aquesta experiència, però el més positiu és que podem potenciar la nostra capacitat per assolir la fluidesa més freqüent i això ens incrementarà la nostra felicitat.

Què passa quan fluim?

Csikszentmihalyi ens diu que són nou elements que es donen en l’estat de “fluir”:

1. Hi ha fites clares en cada pas del camí.
2. Hi ha una resposta immediata a les propies accions.
3. Existeix un equilibri entre les dificultats i les destreses.
4. Activitat i consciència estan barrejades.
5. Les distraccions queden excloses de la consciència.
6. No hi ha por al fracàs.
7. L’autoconsciència desapareix.
8. el sentit del temps queda distorsionat.
9. L’activitat es converteix en autotèlica. (Ref: Neuronilla)

Segons Perrenoud, competència en educació és la facultat de mobilitzar diferents recursos cognitius amb eficàcia i escaiença –inclou els sabers, les informacions, les habilitats operatòries i principalment les intel·ligències- per a fer front i solucionar una sèrie de situacions o problemes. Si integrem els conceptes, l’alumnat competent, serà aquell que enfronta els reptes del seu temps utilitzant els sabers que ha adquirit, mentre aplica, en tots els camps de la seva acció les habilitats prèviament apreses a classe.

Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat de:

• Resoldre problemes quotidians.
• Generar nous problemes per a resoldre.
• Crear productes o oferir serveis valuosos dins del propi àmbit cultural.

Les competències i intel·ligències no expressen el mateix. Naixem amb les nostres intel·ligències però necessitem despertar-les mitjançant estímuls significatius. En canvi no naixem amb qualsevol competència. L’escola ha de despertar i ampliar intel·ligències i alhora és necessari desenvolupar competències. S’han de treballar els dos conceptes.

Les intel·ligències són eines que hem d’utilitzar, sistemes neuronals que diferencien una persona d’una altra. Les tenim totes i les necessitem totes. L’escola és qui ha de despertar i ampliar les intel·ligències. I també és necessari desenvolupar competències. És a dir, les intel·ligències són els llapis de colors que s’utilitzen per a pintar i les competències serien les maquinetes de fer punta necessàries  per esmolar i tenir unes bones puntes per pintar. No hi ha cap problema en poder estimular les intel·ligències, desenvolupant diferents competències. Les hem d’utilitzar a l’aula per poder manifestar-se en qualsevol acte de la vida quotidiana.

Tenim la necessitat d’harmonitzar i coordinar la teoria de les intel·ligències múltiples amb la necessitat de preparar a l’alumnat, a saber transformar la informació en coneixement, que permeti resoldre diferents situacions contextualitzades i significatives, és a dir, ser competent. L’enfocament competencial ens aportarà noves propostes de desenvolupament instrumental, (com la competència lingüística i la competència matemàtica); el desenvolupament interpersonal, (com la competència social i ciutadana); el desenvolupament sistèmic, (com la competència d’iniciativa i autonomia personal).

Tots els continguts que s’aprenen a l’escola tenen una part emocional, però en la realitat de cada dia en l’àmbit escolar, al professor li resulta molt costós trobar continguts de tipus actitudinal per treballar a l’aula de forma planificada i conscient. Però, a més a més, s’ha de reconèixer que la intel·ligència logicomatemàtica, o bé la intel·ligència lingüística, han estat més valorades i desenvolupades tradicionalment a la nostra escola, encara que actualment hem de dirigir l’educació cap a on es dirigeix la nostra societat, intentant donar formació cap a les habilitats de la intel·ligència emocional que són tan necessàries en aquest nou segle.

Us proposo de fer aquesta WebQuest sobre les emocions a l’aula d’acollida: “El podcast de les nostres emocions”

Un podcast és una creació d’un arxiu de so (format mp3) o de vídeo (vídeocast) on es pot parlar de diferents temes, en aquest cas es parlarà de les emocions.

Us proposo de fer una WebQuest sobre els nostres records.

Si feu aquesta activitat segur que us coneixereu una mica més,  gràcies a les vostres aportacions dels records passats. Els records són imatges del passat que s’arxiven en la memòria.

WebQuest: “Els meus records”

Podreu fer una presentació de fotografies dels vostres records passats amb un programa d’edició de vídeo.

Aquest mes de juny començarem a treballar el portafoli final de l’alumnat de l’aula d’acollida.  Aquest bloc té una finalitat de diari del professorat de l’aula d’acollida i a la vegada de portafoli docent. El nom de portafoli el podreu trobar de diferents maneres escrites: referides al professorat: portfoli, portafoli docent, carpeta docent, … Adreçada a l’alumnat: portafoli de l’alumnat, carpeta d’aprenentatge, portfoli de l’alumnat. Tots aquests mots fan referència a un instrument d’avaluació. Un portafoli: és una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats, acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió ens permet expressar les nostres idees respecte de com hem portat a terme el propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes i els projectes que sorgeixen a partir d’elles, els seus qüestionaments, etc). Aquesta documentació es pot organitzar com us sembli més convenient. A continuació us proposo de fer una WebQuest per al professorat, sobre com elaborar portafolis a l’alumnat. Veureu que poden ser de molts tipus, segons l’entorn i característiques de l’alumnat.

WebQuest:  Com fer un portafoli?         

Aquest és un model per fer PORTAFOLI ALUMNE

Per què treballem totes les intel·ligències a l’aula? 

La teoria de les IM ens ajuda a conèixer millor al nostre alumnat i així poder-lo orientar personalment, acadèmicament i professionalment. Ens permet utilitzar diferents metodologies per enfrontar-nos als nous reptes educatius actuals: un tractament personalitzat i/o individualitzat de l’alumnat, una educatió integral, treball cooperatiu i/o individualitzat, detecció de les fortaleses, una educació multisensorial, atenció als estils d’aprenentatge, eduació emocional, una educació pels èxits personals, sistemes d’avaluació basats en la productivitat i l’aplicació de les TIC i les TAC a l’aula. Totes aquestes metodologies en ajudaran a assolir les competències bàsiques educatives. El professorat i els centres educatius han d’estar preparats per a aquest nous reptes. Hem d’intentar ajudar a l’alumnat a poder treballar amb les seves fortaleses i així potenciar la promoció explícita de l’excel·lència. Establint la diversificació de les estratègies d’aprenentatge i de diferents formes d’avaluar d’una manera equilibrada entre els diferents tipus d’intel·ligències, aconseguirem arribar a una millora educativa, qualitativa, equitativa i inclusiva. Podeu fer aquestes caceres i veure el vídeo explicatiu.

Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 1

Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 2 

Vídeo Intel·ligències Múltiples

Totes les activitats, projectes, productes, etc que fem a l’aula d’acollida, tenen en compte aquesta teoria i les metodologies que l’acompanyen.  Podeu veure dos exemples de projectes d’IM: Els esports i un projecte per treballar l’educació emocional: El dòmino de les emocions. “Les escoles d’IM del futur s’assemblaran menys als col·legis i més al món real; els edificis escolars tradicionals serviran com a conductors temporals a través dels quals l’alumnat avançarà cap a experiències significatives a la comunitat” H. Garner 

Projecte IM Els esports

El dòmino de les emocions

El dilluns 25 de maig,  l’autora del llibre “De Nador a Vic”, Laila Karrouch ens va visitar a l’institut. Va parlar del seu llibre i la seves vivències personals, sobre els dos mons i/o cultures que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. 

Voleu veure el vídeo?

Març  2006 IES Olorda

Maig 2009 IES Olorda

Hem realitzat entre tots i totes un projecte cooperatiu sobre la lectura del llibre: “De Nador a Vic” de Laila Karrouch. Hem treballar els organitzadors gràfics per ajudar a desenvolupar la creativitat i el pensament crític.

La creativitat és una qualitat natural que tenim totes les persones. Tant la creativitat com el pensament crític, són habilitats que poden ser desenvolupades. Per a què tothom pugui ser creatiu ha d’estar motivat, comptar amb espais on es pugui expressar, treballar cooperativament, comentar les idees i estar relaxat. La creativitat: és una manera especial de pensar, sentir i actuar que condueix a una consecució o a un producte original, funcional i estètic. És treure conclusions en una relació nova entre dos o més situacions que permetin aconseguir un efecte, un producte, resoldre un problema, enfortir una comunicació, etc. Les persones creatives tenen una capacitat de fer combinacions i crear síntesis originals. Per exemple A. Gaudí.El desenvolupament d’aquesta habilitat enforteix valors com: el respecte, la tolerància, la comunicació, etc; ja que permet observar, analitzar i interpretar des de diferents punts de vista, la varietat de maneres de pensament i les diferents idiologies, el que prooicia la construcció d’unes relacions amb equitat. Tècniques per promoure la creativitat a l’aula són: mapes mentals, fer preguntes, pluja d’idees (brainstorning), provocació del pensament, relaxació….. Els organitzadors gràfics ens ajuden a expressar-nos.

Projecte “De Nador a Vic”  Projecte IM Laila Karrouch 09