PORTAFOLI DE L’AULA D’ACOLLIDA

La neurociència ha demostrat la plasticitat del cervell. Mitjançant l’aprenentatge, podem transformar-lo. Per exemple: poder anar en bicicleta, parlar més d’un idioma, tocar un instrument musical, aprendre a ser més feliços, més responsables i cooperatius. L’educació a d’incorporar noves tècniques, com la meditació i la reflexió per a formar a millors ciutadans. Aquest vídeo ens ho explica.

Cap a on ha d’evolucionar el nostre sistema educatiu per formar ciutadans capaços d’afrontar els reptes d’aquest segle?

Aula d’acollida de secundària al 2005. Des de l’inici de les aules d’acollida s’ha treballat competencialment, sense estar desplegats els Decrets d’Educació actuals. (142 i 143, Primària i Secundària respectivament)

El professorat tutor/a de les aules d’acollida, ha d’intentar acompanyar, assessorar, guiar, … a l’alumnat nouvingut, davant el xoc emocional que en aquest  pot representar l’arribada a un entorn social i cultural completament nou. El centre també ha de preveure mesures específiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura, i que, al més ràpidament possible, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar o social.

Aquesta presentació ens pot ajudar a reflexionar i  entendre aquest acompanyament  tutorial.

“La inteligencia consiste no sólo en el conocimiento, sino también en la destreza de aplicar los conocimientos en la práctica”. Aristoteles

Aquestes tres presentacions formen part d’una formació sobre les competències bàsiques, metodologies i avaluació competencial.

MAPES MENTALS

Utilitzem els mapes mentals perquè el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general. Podeu consultar diferents estratègies d’aprenentatge i recursos per desenvolupar les diferents intel·ligènies a l’aula.

Els mapes mentals han estat fet amb el programa “Instiration 8″

PRESENTACIÓ PROJECTE ESPURN@

Aquesta presentació  ens explica el Projecte Espurn@,   Per a tota la comunitat educativa: professorat i alumnat que vulgui participar.  Aposta per a dos conceptes fonamentals: el de comunitat i el de treball telecol·laboratiu.

Què passa a la tardor?

Un vídeo de la tardor explicat a través de dites i/o refranys típics catalans. LA TARDOR

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

 DITES DE TARDOR

“A la tardor, ni fred ni calor”. ” Pluja de tardor, pluja de saó”. “Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca”. La tardor és la primavera de l’hivern”. “A la tardor, el dia porta espardenyes” …

El “fluir” (flow) “fluidesa”

Ens diu Mihaly Csikszentmihalyi que fa 23 segles, Aristòtels arribà a la conclusió que allò que busquen els homes i les dones és la felicitat. Moltes coses han canviat des del temps d’Aristòtels però en aquest tema pocs avenços hem realitzat.

El “fluir” és un concepte que ha tingut una gran acollida en moltes disciplines i entre autors de gran reconeixement (Martin Seligman, Howard Gardner,….) s’ha convertit en un del suports de la Psicologia Positiva i l’estudi de la felicitat.

Csikszentmihalyi (1990) parla d’aquest concepte de “fluir” com “l’estat en el qual les persones es troben tant involucrades en l’activitat que res més sembla importar-lis; l’experiència, per si mateixa, és tant plaent que les persones la realitzen fins i tot encara que tingui un gran cost, només és per el sol fet de fer-la”

Algunes característiques d’aquesta experiència òptima són:

• Existeix una concentració intensa.
• La consciència està ordenada harmoniosament, “això succeeix quan l’atenció s’utilitza per a obtenir fites realistes i quan les habilitats encaixen amb les oportunitats per actuar”
• És un estat de consciència quasi automàtic, no requereix esforç perquè quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres fites, l’energia psíquica flueix sense esforç. Csikszentmihalyi ens diu que no són conscients de què hem entrat en un estat de fuidesa fins que sortim d’aquest estat
• Ens provoca el desenvolupament dels nostres potencials. No poden resultar ni molt fàcils per a què no m’ha avorreixi, ni molt difícils per a què em causin ansietat.
• És una cosa activa. Depèn de quina manera la fem.
• És transcultural i no varia ni en el gènere ni en l’edat. Li succeeix a persones de cultures molt distants.
• L’activitat que el produeix es converteix en autotèlica, és a dir, que és una finalitat en si mateixa. Existeix una gran motivació intrínseca que ens du a realitzar-la encara que  no ens aporti cap benefici econòmic.
• És una experiència que ens aporta felicitat, ens proporciona satisfacció, joia i gaudiment encara que no necessàriament sigui agradable en el moment que ocurreixi.

Podem entendre aquestes experiències de “fluir” com a vivències d’integració en les quals els nostres pensaments, sentiments, accions i cos estan harmònicament posats en una sola cosa: l’activitat que estem realitzant.

Totes les persones hem tingut al menys alguna vegada aquesta experiència, però el més positiu és que podem potenciar la nostra capacitat per assolir la fluidesa més freqüent i això ens incrementarà la nostra felicitat.

Què passa quan fluim?

Csikszentmihalyi ens diu que són nou elements que es donen en l’estat de “fluir”:

1. Hi ha fites clares en cada pas del camí.
2. Hi ha una resposta immediata a les propies accions.
3. Existeix un equilibri entre les dificultats i les destreses.
4. Activitat i consciència estan barrejades.
5. Les distraccions queden excloses de la consciència.
6. No hi ha por al fracàs.
7. L’autoconsciència desapareix.
8. el sentit del temps queda distorsionat.
9. L’activitat es converteix en autotèlica. (Ref: Neuronilla)