PORTAFOLI DE L’AULA D’ACOLLIDA

La neurociència ha demostrat la plasticitat del cervell. Mitjançant l’aprenentatge, podem transformar-lo. Per exemple: poder anar en bicicleta, parlar més d’un idioma, tocar un instrument musical, aprendre a ser més feliços, més responsables i cooperatius. L’educació a d’incorporar noves tècniques, com la meditació i la reflexió per a formar a millors ciutadans. Aquest vídeo ens ho explica.

Aula d’acollida de secundària al 2005. Des de l’inici de les aules d’acollida s’ha treballat competencialment, sense estar desplegats els Decrets d’Educació actuals. (142 i 143, Primària i Secundària respectivament)

By rob

Aquestes tres presentacions formen part d’una formació sobre les competències bàsiques, metodologies i avaluació competencial.

By rob

By rob

By rob

A l’aula d’acollida utilitzem com a instrument d’avaluació el portfoli. És una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió et permet expressar les teves idees respecte de com has portat a terme el teu propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes, els seus qüestionaments, etc). Aquest és un exemple de portfoli de curs.

By rob

MAPES MENTALS

Utilitzem els mapes mentals perquè el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general. Podeu consultar diferents estratègies d’aprenentatge i recursos per desenvolupar les diferents intel·ligènies a l’aula.

By rob

Els mapes mentals han estat fet amb el programa “Instiration 8″

PRESENTACIÓ PROJECTE ESPURN@

By rob

Aquesta presentació  ens explica el Projecte Espurn@,   Per a tota la comunitat educativa: professorat i alumnat que vulgui participar.  Aposta per a dos conceptes fonamentals: el de comunitat i el de treball telecol·laboratiu.

Competències bàsiques a l’aula i l’aplicació de la teoria de les Intel·ligències Múltiples. (Article publicat al juny de 2009 a la revista Àmbits de Psicopedagogia)

L’aprenentatge basat en competències es fonamenta en la integració mental dels coneixements i la utilització d’aquests coneixements en noves situacions de característiques diverses. Només es pot utilitzar de manera adequada i en situacions diverses aquells aprenentatges que s’han assolit de manera eficaç, és a dir amb comprensió i amb possibilitat de ser aplicats. El coneixement no arriba amb la memorització de fets o conceptes aïllats, sinó amb la capacitat de raonar, d’extreure conclusions coherents. Els descobriments científics i tecnològics més actuals i les manifestacions artístiques, literàries, musicals i esportives més rellevants han d’incorporar-se a les activitats educatives.

Els fonaments psicopedagògics en els que es basa l’aprenentatge per competències i les aplicacions didàctiques de la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, s’inspiren en els plantejaments socioconstructivistes de Piaget, Jonassen, Dewey, Montessori, Kilpatrick i Decroly entre altres. Aquests models estimulen l’alumnat a aprendre mitjançant les interaccions amb el món físic i social. La pràctica educativa es fa mitjançant projectes que recullen activitats de la vida real i plantegen a l’alumnat diferents tasques de solució de problemes en un context d’aprenentatge.

Podeu llegir l’article complet al llibre digital: Competències bàsiques

 LA TARDOR

A la tardor alguns arbres canvien de color. Les fulles del cirerer són ben vermelles. Els castanyers tenen fulles de molts colors: verdes, marrons, grogues… Els plataners deixen una gran catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Els pins d’un color verd més clar i les alzines d’un color verd més fosc. Podem trobar al bosc flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. El fruit de l’arbocer s’anomena cirereta d’arboç. Quan són ben vermelles es poden menjar. Segur que tots i totes sabeu que a la tardor és l’època més favorable perquè surtin els bolets als nostres boscos. N’hi ha de moltes classes: comestibles i tòxics;  però al majoria són realment exquisits. Coneixeu alguns d’aquests: rovellons, ceps, fredolics, moixernons, gírgoles, rossinyols, múrgoles, … Compte! Vigileu  allò que colliu!

Per una bona conservació del bosc cal prendre unes mesures adients com pot ser el desenvolupament de la sostenibilitat dels boscos.

Per aquestes dates també celebrem la festa de la Castanyada, el dia de Tots Sants, mengem castanyes, panellets, moniatos i també és l’època dels bolets de collir-los i de menjar-los. Si celebreu alguna d’aquestes tradicions al vostre centre i ho publiqueu a la xeb ens ho feu saber!

Podeu fer algunes de les activitats proposades en el projecte Espurn@ per a les aules d’acollida de primària KITXALLA i les activitats de KALIDOSCOPI.

“El conte en valors”, “Món divers”, “El Karaoke d’en Manel”, “La dita”, la “poesia de la Joana Raspall”, miniwebquest: ”boletaires” , WebQuest: “La tardor“

Les competències i les intel·ligències són paraules diferents que expressen el mateix?

Segons Perrenoud, competència en educació és la facultat de mobilitzar diferents recursos cognitius amb eficàcia i escaiença –inclou els sabers, les informacions, les habilitats operatòries i principalment les intel·ligències- per a fer front i solucionar una sèrie de situacions o problemes. Si integrem els conceptes, l’alumnat competent, serà aquell que enfronta els reptes del seu temps utilitzant els sabers que ha adquirit, mentre aplica, en tots els camps de la seva acció les habilitats prèviament apreses a classe.

Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat de:

• Resoldre problemes quotidians.
• Generar nous problemes per a resoldre.
• Crear productes o oferir serveis valuosos dins del propi àmbit cultural.

Les competències i intel·ligències no expressen el mateix. Naixem amb les nostres intel·ligències però necessitem despertar-les mitjançant estímuls significatius. En canvi no naixem amb qualsevol competència. L’escola ha de despertar i ampliar intel·ligències i alhora és necessari desenvolupar competències. S’han de treballar els dos conceptes.

Les intel·ligències són eines que hem d’utilitzar, sistemes neuronals que diferencien una persona d’una altra. Les tenim totes i les necessitem totes. L’escola és qui ha de despertar i ampliar les intel·ligències. I també és necessari desenvolupar competències. És a dir, les intel·ligències són els llapis de colors que s’utilitzen per a pintar i les competències serien les maquinetes de fer punta necessàries  per esmolar i tenir unes bones puntes per pintar. No hi ha cap problema en poder estimular les intel·ligències, desenvolupant diferents competències. Les hem d’utilitzar a l’aula per poder manifestar-se en qualsevol acte de la vida quotidiana.

Tenim la necessitat d’harmonitzar i coordinar la teoria de les intel·ligències múltiples amb la necessitat de preparar a l’alumnat, a saber transformar la informació en coneixement, que permeti resoldre diferents situacions contextualitzades i significatives, és a dir, ser competent. L’enfocament competencial ens aportarà noves propostes de desenvolupament instrumental, (com la competència lingüística i la competència matemàtica); el desenvolupament interpersonal, (com la competència social i ciutadana); el desenvolupament sistèmic, (com la competència d’iniciativa i autonomia personal).

EL PORTAFOLI DE L’AULA D’ACOLLIDA 

Aquest mes de juny començarem a treballar el portafoli final de l’alumnat de l’aula d’acollida.  Aquest bloc té una finalitat de diari del professorat de l’aula d’acollida i a la vegada de portafoli docent. El nom de portafoli el podreu trobar de diferents maneres escrites: referides al professorat: portfoli, portafoli docent, carpeta docent, … Adreçada a l’alumnat: portafoli de l’alumnat, carpeta d’aprenentatge, portfoli de l’alumnat. Tots aquests mots fan referència a un instrument d’avaluació. Un portafoli: és una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats, acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió ens permet expressar les nostres idees respecte de com hem portat a terme el propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes i els projectes que sorgeixen a partir d’elles, els seus qüestionaments, etc). Aquesta documentació es pot organitzar com us sembli més convenient. A continuació us proposo de fer una WebQuest per al professorat, sobre com elaborar portafolis a l’alumnat. Veureu que poden ser de molts tipus, segons l’entorn i característiques de l’alumnat.

WebQuest:  Com fer un portafoli?         

Aquest és un model per fer PORTAFOLI ALUMNE

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA D’ACOLLIDA

Per què treballem totes les intel·ligències a l’aula? 

La teoria de les IM ens ajuda a conèixer millor al nostre alumnat i així poder-lo orientar personalment, acadèmicament i professionalment. Ens permet utilitzar diferents metodologies per enfrontar-nos als nous reptes educatius actuals: un tractament personalitzat i/o individualitzat de l’alumnat, una educatió integral, treball cooperatiu i/o individualitzat, detecció de les fortaleses, una educació multisensorial, atenció als estils d’aprenentatge, eduació emocional, una educació pels èxits personals, sistemes d’avaluació basats en la productivitat i l’aplicació de les TIC i les TAC a l’aula. Totes aquestes metodologies en ajudaran a assolir les competències bàsiques educatives. El professorat i els centres educatius han d’estar preparats per a aquest nous reptes. Hem d’intentar ajudar a l’alumnat a poder treballar amb les seves fortaleses i així potenciar la promoció explícita de l’excel·lència. Establint la diversificació de les estratègies d’aprenentatge i de diferents formes d’avaluar d’una manera equilibrada entre els diferents tipus d’intel·ligències, aconseguirem arribar a una millora educativa, qualitativa, equitativa i inclusiva. Podeu fer aquestes caceres i veure el vídeo explicatiu.

Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 1

Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 2 

Vídeo Intel·ligències Múltiples

Totes les activitats, projectes, productes, etc que fem a l’aula d’acollida, tenen en compte aquesta teoria i les metodologies que l’acompanyen.  Podeu veure dos exemples de projectes d’IM: Els esports i un projecte per treballar l’educació emocional: El dòmino de les emocions. “Les escoles d’IM del futur s’assemblaran menys als col·legis i més al món real; els edificis escolars tradicionals serviran com a conductors temporals a través dels quals l’alumnat avançarà cap a experiències significatives a la comunitat” H. Garner 

Projecte IM Els esports

El dòmino de les emocions

LAILA KARROUCH “DE NADOR A VIC”

El dilluns 25 de maig,  l’autora del llibre “De Nador a Vic”, Laila Karrouch ens va visitar a l’institut. Va parlar del seu llibre i la seves vivències personals, sobre els dos mons i/o cultures que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. 

Voleu veure el vídeo?

Març  2006 IES Olorda

Maig 2009 IES Olorda

Hem realitzat entre tots i totes un projecte cooperatiu sobre la lectura del llibre: “De Nador a Vic” de Laila Karrouch. Hem treballar els organitzadors gràfics per ajudar a desenvolupar la creativitat i el pensament crític.

La creativitat és una qualitat natural que tenim totes les persones. Tant la creativitat com el pensament crític, són habilitats que poden ser desenvolupades. Per a què tothom pugui ser creatiu ha d’estar motivat, comptar amb espais on es pugui expressar, treballar cooperativament, comentar les idees i estar relaxat. La creativitat: és una manera especial de pensar, sentir i actuar que condueix a una consecució o a un producte original, funcional i estètic. És treure conclusions en una relació nova entre dos o més situacions que permetin aconseguir un efecte, un producte, resoldre un problema, enfortir una comunicació, etc. Les persones creatives tenen una capacitat de fer combinacions i crear síntesis originals. Per exemple A. Gaudí.El desenvolupament d’aquesta habilitat enforteix valors com: el respecte, la tolerància, la comunicació, etc; ja que permet observar, analitzar i interpretar des de diferents punts de vista, la varietat de maneres de pensament i les diferents idiologies, el que prooicia la construcció d’unes relacions amb equitat. Tècniques per promoure la creativitat a l’aula són: mapes mentals, fer preguntes, pluja d’idees (brainstorning), provocació del pensament, relaxació….. Els organitzadors gràfics ens ajuden a expressar-nos.

Projecte “De Nador a Vic”  Projecte IM Laila Karrouch 09

ELS ANIVERSARIS A L’AULA D’ACOLLIDA 

Des d’una perspectiva sistèmica (Bert Hellinger) ajudem a treballar a l’aula: l’ordre de pertinença, l’ordre de l’equilibri entre el donar i el rebre i l’ordre de les normes i les regles. Els vincles són el teixit que uneix als membres d’un sistema humà i la matèria prima dels vincles és l’amor, com a combustible i energia. 

La mirada del docent serveix per observar que: la realitat és diferent des del lloc on es mira; posa la mirada en les relacions, posa distància i mirada perifèrica; accepta els límits de la realitat; no lluita contra realitats que no depenen de nosaltres. I, sobretot, amb una afectivitat, per tal d’aprendre a treballar amb la incertesa, la calma, la confiança, l’escolta i l’acceptació. 

El docent dóna i l’alumnat rep. Hi ha una distància jeràrquica, però no emocional. Tota relació de donar comporta un rebre. Treballem una empatia sistèmica entre els docents- alumnat i entre alumnat- alumnat.  

Celebrem tots els aniversaris de l’alumnat de l’aula d’acollida, establint unes regles consensuades entre tots i totes: 

• Anotem tots els aniversaris en un calendari escolar
• Uns dies abans ho recordem.
• Cada alumna/e ha de portar un obsequi d’uns tres euros aproximadament.
• La professora també participa amb l’obsequi.
• L’alumna/e que fa els seu aniversari porta un pastís casolà, si pot ser fet per ell/a, o bé per alguna persona de casa.
• Ho celebrem cantant cançons típiques de cada país.

Podeu veure l’àlbum de fotografies de l’últim aniversari d’en Hamza.

VÍDEO ANIVERSARI HAMZA 

A l’aula d’acollida utilitzem els mapes mentals per a identificar els coneixements previs de l’alumnat.

Els mapes mentals són una tècnica que permet l’organització i la representació d’informació de manera molt senzilla, espontània i creativa per a que sigui assimilada i recordada pel cervell. Aquesta metodologia permet que les idees generin a la vegada altres i que sigui fàcil de visualitzar com es connecten, es relacionen i expandeixen fora de les restriccions de l’organització lineal tradicional. 

Per què utilitzem els mapes mentals?

Per què el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general.

Voleu veure alguns mapes mentals que hem fet entre tots i totes?

Mapes mentals  a l’aula d’acollida

ARBRE GENEALÒGIC 

Dins del projecte: “Hem de canviar de casa”, proposem de fer una Cacera del Tresor, per poder fer el vostre arbre genealògic.

Un arbre genealògic és una taula genealògica (estudi l’ascendència de les persones i parentius) que exposa dades genealògiques d’una persona d’una manera organitzada i sistemàtica. L’arbre pot ser ascendent, és a dir que mostra els avantpassats del subjecte d’estudi, o pot ser descendent, mostrant la seva descendència.

Fareu un arbre genealògic d’una manera divertida i senzilla de la vostra família: avis/es, pare i mare, tiets/es, cosins/es i germans/es.

CACERA DEL TRESOR: ARBRE GENEALÒGIC

Arbres genealògics de l’alumnat

Un cop més es celebra la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya i Dia del Llibre i de  la Rosa. Com és costum, les persones estimades es regalen llibres i roses, veritables protagonistas d’una festa marcada pel civisme i la convivència. Aquesta festa té un caire nacionalista i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.

Projecte de Sant Jordi. Treballem totes les intel·ligències 

(Dossier de treball alumnes) Aquí posem uns quants recursos que treballem a l’aula d’acollida per Sant Jordi.

CACERA DEL TRESOR: “SANT JORDI”

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (VISUAL AUDITIVA-VÍDEO)

CANÇÓ: EL MONSTRE DE BANYOLES

RELATS CURST A L’AULA D’ACOLLIDA(STORYTELLING)

Relat curt d’en Mohamed

Relat curt Stefan

Relat curt Hamza

Relat curt Rajae

Relat curt Douae

La primavera és l’època de la floració, la fructificació, el creixement de la vegetació i la reproducció dels animals. Aquesta estació porta les pluges que seran necessàries per suportar el període eixut de l’estiu. A la primavera revifa la vegetació i el dia es fa més llarg.

Aquestes dues Caceres del Tresor: “La primavera 1 i 2″ es realitzen a partir de la motivació d’un vídeo de la primavera.

La primavera 1

La primavera 2

Aquest és el vídeo de ”La Primavera”