Aula d’acollida de secundària al 2005. Des de l’inici de les aules d’acollida s’ha treballat competencialment, sense estar desplegats els Decrets d’Educació actuals. (142 i 143, Primària i Secundària respectivament)
A l’aula d’acollida utilitzem com a instrument d’avaluació el portfoli. És una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió et permet expressar les teves idees respecte de com has portat a terme el teu propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes, els seus qüestionaments, etc). Aquest és un exemple de portfoli de curs.
MAPES MENTALS
Utilitzem els mapes mentals perquè el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general. Podeu consultar diferents estratègies d’aprenentatge i recursos per desenvolupar les diferents intel·ligènies a l’aula.
Els mapes mentals han estat fet amb el programa “Instiration 8″
Aquesta presentació ens explica el Projecte Espurn@, Per a tota la comunitat educativa: professorat i alumnat que vulgui participar. Aposta per a dos conceptes fonamentals: el de comunitat i el de treball telecol·laboratiu.
L’aprenentatge basat en competències es fonamenta en la integració mental dels coneixements i la utilització d’aquests coneixements en noves situacions de característiques diverses. Només es pot utilitzar de manera adequada i en situacions diverses aquells aprenentatges que s’han assolit de manera eficaç, és a dir amb comprensió i amb possibilitat de ser aplicats. El coneixement no arriba amb la memorització de fets o conceptes aïllats, sinó amb la capacitat de raonar, d’extreure conclusions coherents. Els descobriments científics i tecnològics més actuals i les manifestacions artístiques, literàries, musicals i esportives més rellevants han d’incorporar-se a les activitats educatives.
Els fonaments psicopedagògics en els que es basa l’aprenentatge per competències i les aplicacions didàctiques de la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, s’inspiren en els plantejaments socioconstructivistes de Piaget, Jonassen, Dewey, Montessori, Kilpatrick i Decroly entre altres. Aquests models estimulen l’alumnat a aprendre mitjançant les interaccions amb el món físic i social. La pràctica educativa es fa mitjançant projectes que recullen activitats de la vida real i plantegen a l’alumnat diferents tasques de solució de problemes en un context d’aprenentatge.
Podeu llegir l’article complet al llibre digital: Competències bàsiques
VOLEU FER UNES CACERES DE LA TARDOR?
Aquestes Caceres del Tresor estan relacionades amb el tema de “La tardor”. Formen part d’una WebQuest molt més extensa, on hi ha vídeos i aquestes tres caceres.
Forma part d’aquesta Cacera, el vídeo:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
L’activitat dels humans contribueix a fer que la desertització augmenti en alguns boscos. Principalment a causa de l’erosió del sòl, afavorida pel canvi climàtic. La desforestació deixa el sòl desprotegit i a punt per a ser erosionat per l’aigua i el vent. L’erosió del sòl es produeix de moltes maneres. La pèrdua de sòl a causa de l’efecte de l’aigua i del vent és un procés natural, però l’acció humana en algunes activitats que es realitzen a la natura no respecta el medi perquè provoquen erosió i contaminen, com pot ser el trial, el motocros, el bicicros, etc.
Què passa a la tardor?
Un vídeo de la tardor explicat a través de dites i/o refranys típics catalans. LA TARDOR
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
LA TARDOR 
A la tardor alguns arbres canvien de color. Les fulles del cirerer són ben vermelles. Els castanyers tenen fulles de molts colors: verdes, marrons, grogues… Els plataners deixen una gran catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Els pins d’un color verd més clar i les alzines d’un color verd més fosc. Podem trobar al bosc flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. El fruit de l’arbocer s’anomena cirereta d’arboç. Quan són ben vermelles es poden menjar. Segur que tots i totes sabeu que a la tardor és l’època més favorable perquè surtin els bolets als nostres boscos. N’hi ha de moltes classes: comestibles i tòxics; però al majoria són realment exquisits. Coneixeu alguns d’aquests: rovellons, ceps, fredolics, moixernons, gírgoles, rossinyols, múrgoles, … Compte! Vigileu allò que colliu!
Per una bona conservació del bosc cal prendre unes mesures adients com pot ser el desenvolupament de la sostenibilitat dels boscos.
Per aquestes dates també celebrem la festa de la Castanyada, el dia de Tots Sants, mengem castanyes, panellets, moniatos i també és l’època dels bolets de collir-los i de menjar-los. Si celebreu alguna d’aquestes tradicions al vostre centre i ho publiqueu a la xeb ens ho feu saber!
Podeu fer algunes de les activitats proposades en el projecte Espurn@ per a les aules d’acollida de primària KITXALLA i les activitats de KALIDOSCOPI.
“El conte en valors”, “Món divers”, “El Karaoke d’en Manel”, “La dita”, la “poesia de la Joana Raspall”, miniwebquest: ”boletaires” , WebQuest: “La tardor“
Fem Espurn@ , és una cacera del tresor de la Mª del Mar Lluelles. Ens explica molt clarament que és el “Projecte Espurna”. Adreçada a tots els docents que vulguin trobar recursos per treballar les competències a l’aula
“Espurna” neix amb la intenció de facilitar l’assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius especialment fràgils: el d’aules obertes dels nostres IES (secundària) i el dels nouvinguts (educació primària, secundària i escola d’adults).
Els portals que ofereix el Projecte Espurn@ són: Kitxalla (Aules d’Acollida de Primària), Kalidoscopi (Aules d’Acollida de Secundària), Kampus (Aules Obertes de Secundària) i Klaustre ( docents).
Què ofereix Espurn@ a l’alumnat?
Si feu la Cacera segur que aprendreu moltes coses sobre aquest projecte!
El “fluir” (flow) “fluidesa”
Ens diu Mihaly Csikszentmihalyi que fa 23 segles, Aristòtels arribà a la conclusió que allò que busquen els homes i les dones és la felicitat. Moltes coses han canviat des del temps d’Aristòtels però en aquest tema pocs avenços hem realitzat.
El “fluir” és un concepte que ha tingut una gran acollida en moltes disciplines i entre autors de gran reconeixement (Martin Seligman, Howard Gardner,….) s’ha convertit en un del suports de la Psicologia Positiva i l’estudi de la felicitat.
Csikszentmihalyi (1990) parla d’aquest concepte de “fluir” com “l’estat en el qual les persones es troben tant involucrades en l’activitat que res més sembla importar-lis; l’experiència, per si mateixa, és tant plaent que les persones la realitzen fins i tot encara que tingui un gran cost, només és per el sol fet de fer-la”
Algunes característiques d’aquesta experiència òptima són:
Podem entendre aquestes experiències de “fluir” com a vivències d’integració en les quals els nostres pensaments, sentiments, accions i cos estan harmònicament posats en una sola cosa: l’activitat que estem realitzant.
Totes les persones hem tingut al menys alguna vegada aquesta experiència, però el més positiu és que podem potenciar la nostra capacitat per assolir la fluidesa més freqüent i això ens incrementarà la nostra felicitat.
Què passa quan fluim? 
Csikszentmihalyi ens diu que són nou elements que es donen en l’estat de “fluir”:
Tots els continguts que s’aprenen a l’escola tenen una part emocional, però en la realitat de cada dia en l’àmbit escolar, al professor li resulta molt costós trobar continguts de tipus actitudinal per treballar a l’aula de forma planificada i conscient. Però, a més a més, s’ha de reconèixer que la intel·ligència logicomatemàtica, o bé la intel·ligència lingüística, han estat més valorades i desenvolupades tradicionalment a la nostra escola, encara que actualment hem de dirigir l’educació cap a on es dirigeix la nostra societat, intentant donar formació cap a les habilitats de la intel·ligència emocional que són tan necessàries en aquest nou segle.
Us proposo de fer aquesta WebQuest sobre les emocions a l’aula d’acollida: “El podcast de les nostres emocions”
Un podcast és una creació d’un arxiu de so (format mp3) o de vídeo (vídeocast) on es pot parlar de diferents temes, en aquest cas es parlarà de les emocions.
Arrenquem amb molta força a les aules d’acollida amb el Projecte Espurn@
Us proposo de fer una WebQuest sobre els nostres records.
Si feu aquesta activitat segur que us coneixereu una mica més, gràcies a les vostres aportacions dels records passats. Els records són imatges del passat que s’arxiven en la memòria.
WebQuest: “Els meus records”
Podreu fer una presentació de fotografies dels vostres records passats amb un programa d’edició de vídeo.
Aquest mes de juny començarem a treballar el portafoli final de l’alumnat de l’aula d’acollida. Aquest bloc té una finalitat de diari del professorat de l’aula d’acollida i a la vegada de portafoli docent. El nom de portafoli el podreu trobar de diferents maneres escrites: referides al professorat: portfoli, portafoli docent, carpeta docent, … Adreçada a l’alumnat: portafoli de l’alumnat, carpeta d’aprenentatge, portfoli de l’alumnat. Tots aquests mots fan referència a un instrument d’avaluació. Un portafoli: és una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats, acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió ens permet expressar les nostres idees respecte de com hem portat a terme el propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes i els projectes que sorgeixen a partir d’elles, els seus qüestionaments, etc). Aquesta documentació es pot organitzar com us sembli més convenient. A continuació us proposo de fer una WebQuest per al professorat, sobre com elaborar portafolis a l’alumnat. Veureu que poden ser de molts tipus, segons l’entorn i característiques de l’alumnat.
Aquest és un model per fer PORTAFOLI ALUMNE
Per què treballem totes les intel·ligències a l’aula?
La teoria de les IM ens ajuda a conèixer millor al nostre alumnat i així poder-lo orientar personalment, acadèmicament i professionalment. Ens permet utilitzar diferents metodologies per enfrontar-nos als nous reptes educatius actuals: un tractament personalitzat i/o individualitzat de l’alumnat, una educatió integral, treball cooperatiu i/o individualitzat, detecció de les fortaleses, una educació multisensorial, atenció als estils d’aprenentatge, eduació emocional, una educació pels èxits personals, sistemes d’avaluació basats en la productivitat i l’aplicació de les TIC i les TAC a l’aula. Totes aquestes metodologies en ajudaran a assolir les competències bàsiques educatives. El professorat i els centres educatius han d’estar preparats per a aquest nous reptes. Hem d’intentar ajudar a l’alumnat a poder treballar amb les seves fortaleses i així potenciar la promoció explícita de l’excel·lència. Establint la diversificació de les estratègies d’aprenentatge i de diferents formes d’avaluar d’una manera equilibrada entre els diferents tipus d’intel·ligències, aconseguirem arribar a una millora educativa, qualitativa, equitativa i inclusiva. Podeu fer aquestes caceres i veure el vídeo explicatiu.
Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 1
Cacera del Tresor: Intel·ligències Múltiples 2
Vídeo Intel·ligències Múltiples
Totes les activitats, projectes, productes, etc que fem a l’aula d’acollida, tenen en compte aquesta teoria i les metodologies que l’acompanyen. Podeu veure dos exemples de projectes d’IM: Els esports i un projecte per treballar l’educació emocional: El dòmino de les emocions. “Les escoles d’IM del futur s’assemblaran menys als col·legis i més al món real; els edificis escolars tradicionals serviran com a conductors temporals a través dels quals l’alumnat avançarà cap a experiències significatives a la comunitat” H. Garner
El dilluns 25 de maig, l’autora del llibre “De Nador a Vic”, Laila Karrouch ens va visitar a l’institut. Va parlar del seu llibre i la seves vivències personals, sobre els dos mons i/o cultures que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.
Març 2006 IES Olorda
Maig 2009 IES Olorda
Hem realitzat entre tots i totes un projecte cooperatiu sobre la lectura del llibre: “De Nador a Vic” de Laila Karrouch. Hem treballar els organitzadors gràfics per ajudar a desenvolupar la creativitat i el pensament crític.
La creativitat és una qualitat natural que tenim totes les persones. Tant la creativitat com el pensament crític, són habilitats que poden ser desenvolupades. Per a què tothom pugui ser creatiu ha d’estar motivat, comptar amb espais on es pugui expressar, treballar cooperativament, comentar les idees i estar relaxat. La creativitat: és una manera especial de pensar, sentir i actuar que condueix a una consecució o a un producte original, funcional i estètic. És treure conclusions en una relació nova entre dos o més situacions que permetin aconseguir un efecte, un producte, resoldre un problema, enfortir una comunicació, etc. Les persones creatives tenen una capacitat de fer combinacions i crear síntesis originals. Per exemple A. Gaudí.El desenvolupament d’aquesta habilitat enforteix valors com: el respecte, la tolerància, la comunicació, etc; ja que permet observar, analitzar i interpretar des de diferents punts de vista, la varietat de maneres de pensament i les diferents idiologies, el que prooicia la construcció d’unes relacions amb equitat. Tècniques per promoure la creativitat a l’aula són: mapes mentals, fer preguntes, pluja d’idees (brainstorning), provocació del pensament, relaxació….. Els organitzadors gràfics ens ajuden a expressar-nos.
Des d’una perspectiva sistèmica (Bert Hellinger) ajudem a treballar a l’aula: l’ordre de pertinença, l’ordre de l’equilibri entre el donar i el rebre i l’ordre de les normes i les regles. Els vincles són el teixit que uneix als membres d’un sistema humà i la matèria prima dels vincles és l’amor, com a combustible i energia.
La mirada del docent serveix per observar que: la realitat és diferent des del lloc on es mira; posa la mirada en les relacions, posa distància i mirada perifèrica; accepta els límits de la realitat; no lluita contra realitats que no depenen de nosaltres. I, sobretot, amb una afectivitat, per tal d’aprendre a treballar amb la incertesa, la calma, la confiança, l’escolta i l’acceptació.
El docent dóna i l’alumnat rep. Hi ha una distància jeràrquica, però no emocional. Tota relació de donar comporta un rebre. Treballem una empatia sistèmica entre els docents- alumnat i entre alumnat- alumnat.
Celebrem tots els aniversaris de l’alumnat de l’aula d’acollida, establint unes regles consensuades entre tots i totes:
Els mapes mentals són una tècnica que permet l’organització i la representació d’informació de manera molt senzilla, espontània i creativa per a que sigui assimilada i recordada pel cervell. Aquesta metodologia permet que les idees generin a la vegada altres i que sigui fàcil de visualitzar com es connecten, es relacionen i expandeixen fora de les restriccions de l’organització lineal tradicional.
Per què utilitzem els mapes mentals?
Per què el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general.
Aquests propers dies treballarem el tema de: “La casa”: on vivim, com és, com ens agradaria que fos, situació, tipus de cases, quantes persones hi poden viure, etc. Les cases a Catalunya es solen organitzar en una o vàries plantes o pisos i poden tenir un aparcament soterrani. Els pisos tenen diferents estances, habitacions, cuina, menjador, lavabos i rebedor. Haurem de resoldre un problema: “Hem de canviar de casa” Per això fareu unes quantes tasques: un plànol del pis, descripció del pis, càlcul de despeses, tipus de serveis, sorolls ambientals, feines a fer, ….
Abans de començar a treballar, hem de saber quins coneixements previs té l’alumnat. Per això fem un mapa mental sobre allò que sabem de la nostra casa.
El passat dilluns vam anar a Barcelona al mercat de la Boqueria a fer un taller de cuina. Vam anar amb tren i ens vam passejar per la Plaça Catalunya i les Rambles. Què divertit!
És un plat que es menja a molts indrets del nostre Mediterrani: des de Grècia, Turquia, Síria, Jordània, Equipte, Liban, Tunísia, etc.
Ingredients per a 4 persones
200 gr de cigrons cuits. – 3 cullerades de tahina (pasta de sèsam). – El suc d’una llimona - 2 cullaradetes petites de comí en pols. – 3 cullerades grans d’oli d’oliva. – Un pessic de pebre vermell dolç. – Un pessic de sal i pebre. – Fulles de cilantre fresc
Elaboració 1. Pelarem i traurem el cor dels alls (així es digereixen millor) 2. En un recipient posarem els cigrons bullits, el tahin, els alls els suc de llimona, el comí, l’oli, sal i pebre. I ho triturem tot amb una batedora. 3 . Si resta massa espès afegir una mica d’oli o d’aigua. 4. Esmicolarem ben petites les fulles de cilantre. I les afegim a la pasta de cigrons. 5. A continuació, col·locarem la crema en un o varis bols, per sobre tirem un rajolí d’oli i el polsim de pebre vermell.
Ingredients per a 4 persones
500 gr de cigrons cuits. – 2 carxofes. – 2 cebes tendres. – 1 carbassó. – Un grapat de xampinyons
Elaboració 1. Rentem i traiem la sorra dels vegetals. Si els cigrons fossin de pot, els posarem en un colador i els passarem sota un raig d’aigua 2. Traiem les fulles dures de les carxofes i tallem el cor a làmines primes. 3. Tallem el carbassó a daus petits, les cebes, a tires allargades (les fulles verdes també les podem posar-hi) i els xampinyos a làmines fines. 4. En una paella amb un rajolí d’oli, anem col·locant els vegetals tallats, els cigrons i un polsim de sal. Ho remenem sovint durant 10 minuts a mig foc. Les verdures són al punt quan comencen a estovar-se. És una recepta que podem menjarn com a plat únic i, si volem, hi podem afegir altres vegetals diferents .
