Els Drets d’autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'”obres originals” incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

Classificació de les llicències de programari

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:

• Domini públic: l’autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
• Programari lliure Sense protecció heretada: se subministra el codi font i se’n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
• Programari lliure amb protecció heretada: Algunes restriccions s’apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d’aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
• Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu): Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.

Programari de propietat: El programari de propietat és qualsevol programari amb restriccions en l’ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no modificades. Normalment el seu codi font no és disponible, o bé, sota restriccions. L’oposat al programari de propietat és el Programari lliure.

Programari lliure: El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

No s’ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se’ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

Alguns desenvolupadors alliberen versions de programari gratuït dels seus productes per obtenir un nombre de seguidors que puguin estar disposats a pagar per una versió més completa, o perquè és una edició obsoleta d’un programa. D’altres ho fan perquè no consideren que aquest programa pugui generar un guany econòmic, o perquè creuen en el valor d’oferir una cosa gratis.Contràriament al que es cregui, els programes de programari lliure no necessàriament són gratuït.

Altres tipus de llicències de distribució de programari són progamari de prova, postcardware, donationware o abandonware, entre d’altres.

Exemples de programari que podem trobar en el mon de l’educació:

Processador de text:  és una aplicació informàtica que es fa servir per la producció (incloent la composició, edició, format, i possiblement impressió) de qualsevol mena de text imprès.

	Microsoft Word. Propietari, comercial
	AbiWord. GNU General Public License
	OpenOffice Writer. GNU Lesser General Public Licence

Autoedició: L’autoedició, publicació d’escriptori, o en anglès desktop publishing (DTP), és el procés —i l’activitat professional— de composició de pàgines —de llibres o altres publicacions— mitjançant programes informàtics.

	Microsoft Publisher. Propietari, comercial
	Scribus. Llicència GPL

Full de càlcul: és un programa que permet manipular dades numèriques i alfanumèriques disposades en forma de taules. Normalment és possible realitzar càlculs complexes amb formules i funcions a partir d’aquestes i dibuixar tot tipus de gràfics.

	Microsoft Excel. Propietari, comercial
	OpenOffice Calc. GNU Lesser General Public License

Navegadors d’internet:

	Internet Explorer. Propietari, gratuït en sistemes Microsoft
	Mozilla Firefox. MPL/GPL/LGPL/Mozilla EULA
	Google Chrome. Llicència BSD
	Opera. Propietari, gratuït

Edició d’imatges:

	Adobe Photoshop. Propietari, comercial
	GIMP. GNU, General Public License
	Inkscape. GNU, General Public License

Altres programes:

	Freemind. GPL
	PDF Creator. GPL
	CDex. GNU, General Public License
	Camstudio. GNU, General Public License
	Super 2008. Propietari, gratuït (Freeware)
	TUX Paint. GNU, General Public License
	Adobe Audition. Propietari, comercial
	Audacity. GNU General Public License
	Adobe Reader. Propietari, gratuït. Adobe EULA.
	Visor de Powerpoint 2007. Propietari, gratuït en sistemes operatius Microsoft.

Sistemes operatius. Entre d’altres, podem optar per instal·lar els següents sistemes operatius en entorns educatius:

Linkat: La Linkat és un projecte de programari educatiu de forma que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d’aplicacions de forma legal, gratuïta (sense el pagament de cap llicència per part de l’usuari final), amb suport professional i en llibertat, que inclou aplicacions d’ofimàtica, d’internet, jocs, multimedia, i sobretot aplicacions educatives.

Edubuntu: Edubuntu és una distribució de GNU/Linux i una nova branca d’Ubuntu dissenyada per usar en ambients escolars. Les metes principals d’Edubuntu són aconseguir una gerència centralitzada de configuració, usuaris i processos, junt amb una instal·lació per poder treballar a classe. També preten recuperar el millor programari lliure educatiu.

Altres formes d’instal·lació del programari:

PortableApps: és un conjunt de programes dissenyats per ser executats des d’una unitat externa, com per exemple una unitat de memòria USB (pendrive) de tal manera que no cal que instal·lem res a l’ordinador i permet disposar de tots els programes que fem servir habitualment en qualsevol moment.

EyeOS: eyeOS és un entorn d’escriptori web, també conegut Sistema operatiu via web. La diferència més important entre l’eyeOS i altres “sistemes operatius Web” és que eyeOS es pot descarregar en tant que és programari lliure (llicència GPL), i permet a tothom tenir el seu propi servidor d’eyeOS.

Documents de Google:  dit a vegades simplement Google Docs és un paquet de programes ofimàtics, format entre d’altres per un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador.