Algunas acuarelas del verano. He cambiado el procedimiento y sólo he utilizado el làpiz al final

Aquests dies d’inici de curs ens trobem sovint avaluant les activitats dels cursos anteriors per plantejar-ne de noves o millorar les velles.

Normalment no soc partidari de repetir massa activitats dels curs anterior i sempre procuro canviar-ne, com a mínim, el 50%

M’ajuda molt plantejar les activitats, un cop fixats els continguts i els objectes de l’avaluació, a partir dels conceptes següents; segons la meva opinió, les activitats d’aprenentatge haurien de ser:

CREATIVES

No és tant obvi que les activitats d’educació visual i plàstica són creatives, de fet, la creativitat no es treballa amb la intensitat necessària i, si ho pensem bé, la nostra matèria és la que més pot fomentar-la a l’aula. Plantejem activitats amb grans dosi de creativitat i aconseguirem que l’alumnat entri a l’aula amb il·lusió i motivació

TRASCENDENTS

Ja en vaig parlar, en un article anterior, de la meva opinió sobre els exàmens i treballs que els alumnes fan als centres. Si aconseguim fer propostes que tinguin com a finalitat la construcció d’alguna cosa (objecte, document, vídeo, còmic…) que es puguin endur a casa a final de curs, la seva implicació serà força més gran

MULTIMÈDIA

No en el sentit digital, sinó en el sentit que barregi diferents medis expressius (analògics i digitals)

INTERDISCIPLINARS

Encara que és difícil, acosteu-vos als companys/es d’altres matèries més receptius a plantejar novetats en les programacions. Habitualment ho fem als crèdits de síntesi i els resultats solen ser molt bons

BASADES EN PROJECTES

Si proposem activitats estructurades en projectes acostarem la dinàmica de l’aula a la del món del treball i, fins i tot, a la mateixa vida real (nosaltres plantejem la nostra vida com a una suma de projectes, no?)

Un projecte permet una avaluació molt més ajustada (recordem que l’objectiu de l’avaluació és valorar el grau d’aprenentatge dels alumnes) i, si es segueix una mínima estructura, les activitats es tornen molt més coherents per a ells i elles i. per tant, hi troben una lògica.

Aquí teniu un model d’estructura de projecte:

1. Requeriments
2. Cerca i anàlisi
3. Propostes
4. Control de riscos
5. Valoració de propostes
6. Desenvolupament
7. Presentació i/o publicació
8. Evaluación final

EXPERIMENTALS

La majoria de matèries celebren l’èxit i castiguen l’errada mentre, a la vida real, aprenem bàsicament de les errades. L’educació visual i plàstica ha de celebrar les errades dels alumnes, ha de potenciar el risc fins el punt de poder posar un excel·lent a un alumne que ha après de les seves equivocacions

PUBLICABLES

Amb el ventall d’eines de publicació que ens ofereix actualment la tecnologia, és trist que no donem als alumnes la oportunitat de penjar un vídeo a Youtube, una presentació a Google Docs, un Blog a Blogger, un Podcast, imatges a Flickr…

TRANSMISIBLES

Cal millorar la competència comunicativa de l’alumnat i, una de les fòrmules més efectives és la presentació final del projecte. D’aquesta manera tothom aprèn, i molt.

CO-AVALUABLES

Si els alumnes publiquen i presenten els seus projectes, els companys i companyes poden participar en la seva avaluació. La co-avaluació obliga als/les participants a posar a prova els seus coneixements i, per tant, augmenta els nivells d’aprenentatge.

Què us sembla tot aixó?

Estos días de inicio de curso nos encontramos a menudo evaluando las actividades de los cursos anteriores para plantear otras nuevas o mejorar las antiguas.

Normalmente no soy partidario de repetir demasiadas actividades del curso anterior y siempre procuro cambiar, como mínimo, el 50%

Me ayuda mucho plantear las actividades, una vez fijados los contenidos y los objetos de la evaluación, a partir de los conceptos siguientes; en mi opinión, las actividades de aprendizaje deberían ser:

CREATIVAS

No es tan obvio que las actividades de educación visual y plástica sean creativas, de hecho, la creatividad no se trabaja con la intensidad necesaria y, si lo pensamos bien, nuestra materia es la que más puede fomentarla en el aula . Planteemos actividades con grandes dosis de creatividad y conseguiremos que el alumnado entre en el aula con ilusión y motivación

TRASCENDENTES

Ya hablé, en un artículo anterior, de mi opinión sobre los exámenes y trabajos que los alumnos hacen en los centros. Si conseguimos hacer propuestas que tengan como finalidad la construcción de algo (objeto, documento, video, cómic …) que puedan llevarse a casa a final de curso, su implicación será bastante mayor

MULTIMEDIA

No en el sentido digital, sino en el sentido de que mezcle diferentes medios expresivos (analógicos y digitales)

INTERDISCIPLINARES

Aunque es difícil, acércate a los compañeros / as de otras materias más receptivos a plantear novedades en las programaciones. Habitualmente lo hacemos (en Catalunya) en los créditos de síntesis y los resultados suelen ser muy buenos

BASADAS EN PROYECTOS

Si proponemos actividades estructuradas en proyectos acercaremos la dinámica del aula a la del mundo del trabajo e, incluso, a la misma vida real (nosotros planteamos nuestra vida como una suma de proyectos, ¿no?)

Un proyecto permite una evaluación mucho más ajustada (recordemos que el objetivo de la evaluación es valorar el grado de aprendizaje de los alumnos) y, si se sigue una mínima estructura, las actividades se vuelven mucho más coherentes para ellos y ellas y, por tanto, encuentran una lógica en ellas.

Aquí tenéis un modelo de estructura de proyecto:

1. Requerimientos
2. Búsqueda y análisis
3. Propuestas
4. Control de riesgos
5. Valoración de propuestas
6. Desarrollo
7. Presentación y / o publicación
8. Evaluación final

EXPERIMENTALES

La mayoría de materias celebran el éxito y castigan el error mientras, en la vida real, aprendemos básicamente de los errores. La educación visual y plástica debe celebrar los errores de los alumnos, debe potenciar el riesgo hasta el punto de poder poner un excelente a un alumno que ha aprendido de sus equivocaciones

PUBLICABLES

Con el abanico de herramientas de publicación que nos ofrece actualmente la tecnología, es triste que no demos a los alumnos la oportunidad de colgar un vídeo en Youtube, una presentación en Google Docs, un Blog en Blogger, un Podcast, imágenes en Flickr .. .

TRANSMISIBLES

Hay que mejorar la competencia comunicativa del alumnado y, una de las fórmulas más efectivas es la presentación pública final del proyecto. De esta manera todo el mundo aprende, y mucho.

CO-EVALUABLES

Si los alumnos publican y presentan sus proyectos, los compañeros y compañeras pueden participar en su evaluación. La co-evaluación obliga a los / las participantes a poner a prueba sus conocimientos y, por tanto, aumentan los niveles de aprendizaje.

¿Qué os parece todo esto?

Avui començo les vacances, aquest ha estat un curs especial, he disfrutat especialment treballant i, al final, hem fet un crèdit de síntesi que ja fa anys em rondava pel cap i que, segons les opinions dels companys/es de feina i de l’alumnat, ha agradat molt. En parlarem en un article ben aviat.

Durant els últims 20 dies he estat convalescent d’una petita operació (els quasi 50 anys ja es comencen a notar) i he escrit una proposta per treballar a l’estiu, es tracta de fer un dibuix cada dia per acabar elaborant un quadern d’estiu. És una alternativa lúdica a les aburridíssimes activitats d’estiu de les editorials.

No especifico la tècnica ni els materials, això queda al vostre criteri. Només us recomano que, sempre que sigui possible, dibuixeu amb el model al davant. Que us ho passeu molt bé i, si al final de les vacances ens ho voleu ensenyar, ja trobarem la manera de compartir-ho. BON ESTIU!

DIA 1 – Dibuixa’t a tu mateix/a

DIA 2 – Dibuixa el teu esmorzar ideal

DIA 3 – Dibuixa el teu paisatge favorit

DIA 4 – Dibuixa un animal estrany

DIA 5 – Dibuixa el/la protagonista de la última pel·lícula que has vist

DIA 6 – Dibuixa la cafetera de casa teva

DIA 7 – Dibuixa un insecte imaginari

DIA 8 – Dibuixa el teu millor amic/a

DIA 9 – Dibuixa un lloc on t’agradaria anar

DIA 10 – Dibuixa’t tirant-te a la piscina

DIA 11 – Dibuixa un plat de fruita fresca

DIA 12 – Dibuixa la teva motxilla o bossa amb tot el que hi portes

DIA 13 – Dibuixa’t un peu

DIA 14 – Dibuixa un enorme creuer de vacances

DIA 15 – Dibuixa una bicicleta

DIA 16 – Dibuixa la taula on treballes

DIA 17 – Dibuixa un ocell al niu

DIA 18 – Dibuixa l’exterior de la teva casa

DIA 19 – Dibuixa una cosa que no t’agradi

DIA 20 – Dibuixa la teva beguda favorita

DIA 21 – Dibuixa’t amb els amics i/o amigues

DIA 22 – Dibuixa el teu cotxe ideal

DIA 23 – Dibuixa una persona estirada a la platja

DIA 24 – Dibuixa, vista des de dalt, la teva habitació

DIA 25 – Dibuixa un gos

DIA 26 – Dibuixa un avió creuant un mar de núvols

DIA 27 -Dibuixa el teu/va cantant preferit

DIA 28 -Dibuixa’t comprant al mercat

DIA 29 – Dibuixa’t amb un barret

DIA 30 – Dibuixa el teu plat preferit

DIA 31 – Dibuixa la teva família de vacances

Hoy empiezo las vacaciones, este ha sido un curso especial, he disfrutado especialmente trabajando y, al final, hemos hecho un crédito de síntesis que hace años me rondaba por la cabeza y que, según las opiniones de los compañeros / as de trabajo y del alumnado, ha gustado mucho. Hablaremos de ello en un artículo en breve.

Durante los últimos días he estado convaleciente de una pequeña operación (los casi 50 años ya se empiezan a notar) y he escrito una propuesta para trabajar en verano, se trata de hacer un dibujo cada día para terminar elaborando un cuaderno de vacaciones. Es una alternativa lúdica a las aburridísimas actividades de verano de las editoriales.

No especifico la técnica ni los materiales, esto queda a vuestro criterio. Sólo os recomiendo que, siempre que sea posible, dibujéis con el modelo delante. Que os lo paséis muy bien y, si al final de las vacaciones nos lo queréis enseñar, ya encontraremos la manera de compartirlo. BUEN VERANO!

DÍA 1 – Dibújate a ti mismo / a

DÍA 2 – Dibuja tu desayuno ideal

DÍA 3 – Dibuja tu paisaje favorito

DÍA 4 – Dibuja un animal extraño

DÍA 5 – Dibuja el / la protagonista de la última película que has visto

DÍA 6 – Dibuja la cafetera de tu casa

DÍA 7 – Dibuja un insecto imaginario

DÍA 8 – Dibuja tu mejor amigo / a

DÍA 9 – Dibuja un lugar donde te gustaría ir

DÍA 10 – Dibújate tirándote a la piscina

DÍA 11 – Dibuja un plato de fruta fresca

DÍA 12 – Dibuja tu mochila o bolsa con todo lo que llevas

DÍA 13 – Dibújate un pie

DÍA 14 – Dibuja un enorme crucero de vacaciones

DÍA 15 – Dibuja una bicicleta

DÍA 16 – Dibuja la mesa donde trabajas

DÍA 17 – Dibuja un pájaro en el nido

DÍA 18 – Dibuja el exterior de tu casa

DÍA 19 – Dibuja algo que no te guste

DÍA 20 – Dibuja tu bebida favorita

DÍA 21 – Dibújate con los amigos y / o amigas

DÍA 22 – Dibuja tu coche ideal

DÍA 23 – Dibuja una persona tumbada en la playa

DÍA 24 – Dibuja, vista desde arriba, tu habitación

DÍA 25 – Dibuja un perro

DÍA 26 – Dibuja un avión cruzando un mar de nubes

DÍA 27-Dibuja tu cantante preferido

DÍA 28-Dibújate  comprando en el mercado

DÍA 29 – Dibújate con un sombrero

DÍA 30 – Dibuja tu plato preferido

DÍA 31 – Dibuja tu familia de vacaciones

Seguim amb les novetats que, sembla, ens depararà el futur en la nostra professió en els propers anys.

Tant el Sr. Rubalcaba, viceministre primer del govern central, com la consellera d’ensenyament, Sra. Irene Rigau, s’han mostrat favorables a canviar l’actual sistema de selecció del personal docent de l’escola pública per apropar-lo cap a un model semblant al dels MIR (metges interns residents) i aconseguir aixi “seleccionar els/les millors”

El sistema dels MIR, que fa molts anys que funciona per seleccionar i formar el personal mèdic especialista de la sanitat pública a Espanya, té força prestigi a nivell internacional i suposa, per als llicenciats/ades en medicina, una prova a nivell estatal, que permet escollir, en funció de la nota final, una especialitat i un centre per fer-hi les pràctiques avaluades durant 2 anys.

En l’entorn educatiu, caldria fer adaptacions notables per dissenyar un sistema de “selecció dels/les millors”. En medicina és evident que el nivell de coneixements és fonamental per aquest procés i la carrera no en proporciona prous per a desenvolupar una especialitat, però en educació això no és igual. La universitat prepara suficientment, a nivell de coneixements, per fer de docent, però la professió exigeix competències molt desenvolupades que no depenen en absolut del nivell de coneixements i que caldria treballar en els anys de pràctica.

Parlo d’habilitats comunicatives i socials, de sensibilitat, d’adaptabilitat i flexibilitat, de personalització, de passió, de creativitat i esperit innovador, de competència digital, de capacitats tutorials, de confiança, de paciència…

El nou model, a banda de proposar proves de nou format, podria fer aquesta formació partint l’horari de pràctiques de manera que es dediquessin 3/4 a la docència i 1/4 a la formació.

I, per acabar, es podria introduir una novetat, un sistema de seguiment de 3 anys més per donar suport i comprovar la eficiència del mètode.

Seguimos con las novedades que, según parece, nos deparará el futuro en nuestra profesión en los próximos años.

Tanto el Sr. Rubalcaba, viceministro primero del gobierno central, como la consejera de enseñanza, Sra. Irene Rigau, se han mostrado favorables a cambiar el actual sistema de selección del personal docente de la escuela pública para acercarlo hacia un modelo similar al de los MIR (médicos internos residentes) y conseguir así “seleccionar a los / las mejores “

El sistema de los MIR, que hace muchos años que funciona para seleccionar y formar al personal médico especialista de la sanidad pública en España, tiene bastante prestigio a nivel internacional y supone, para los licenciados / as en medicina, una prueba a nivel estatal, que permite elegir, en función de la nota final, una especialidad y un centro para hacer las prácticas evaluadas durante 2 años.

En el entorno educativo, habría que hacer adaptaciones notables para diseñar un sistema de “selección de los/las mejores“. En medicina es evidente que el nivel de conocimientos es fundamental para este proceso y la carrera no proporciona los suficientes para desarrollar una especialidad, pero en educación no es igual. La universidad prepara suficientemente, a nivel de conocimientos, para hacer de docente, pero la profesión exige competencias muy desarrolladas que no dependen en absoluto del nivel de conocimientos y que habría que trabajar en los años de práctica.

Hablo de habilidades comunicativas y sociales, de sensibilidad, de adaptabilidad y flexibilidad, de personalización, de pasión, de creatividad y espíritu innovador, de competencia digital, de capacidades tutoriales, de confianza, de paciencia …

El nuevo modelo, además de proponer pruebas de nuevo formato, podría hacer esta formación partiendo el horario de prácticas de modo que se dedicaran 3 / 4 a la docencia y 1 / 4 a la formación.

Y, por último, se podría introducir una novedad, un sistema de seguimiento de 3 años para apoyar y comprobar la eficiencia del método.

El nou projecte, anomenat incorrectament EDUCAT 2.0, proposa dues opcions als centres:

La primera no suposa cap canvi a l’EDUCAT 1×1, o sigui, el govern central aporta 15o € per alumne per a la compra de l’ordinador portàtil (els altres 150 € corren a càrrec de les families), i la Generalitat instal·la la xarxa elèctrica i de wifi als centres i paga, per valor de 30 €, l’accés als llibres digitals de l’editorial que hagi triat el centre.

En la segona alternativa, el Departament d’Ensenyament compra els ordinadors, que queden en propietat al centre, i ofereix la possibilitat d’alternar l’ús dels llibres digitals amb els de format paper. Les instal·lacions elèctriques i d’accés a Internet segueixen sota la seva responsabilitat.

Anem per parts:

Per començar, en la comunitat educativa ja comença a solidificar-se el sentiment de que cal urgentment un pacte educatiu que impedeixi aquest tipus de canvis que només ajuden a complicar, cada cop més, un món que passa per moments molt difícils. La sensació és que les persones responsables de les polítiques educatives només es preocupen de deixar la seva emprempta en forma de béns materials, que sempre quedin reflectits en les estadístiques i es puguin presentar al Parlament i a la premsa per demostrar el què s’ha fet. L’EDUCAT 1×1 només tenia 3 aspectes negatius (molt negatius!): la qualitat dels llibres digitals, la ineficient formació del professorat i l’inexistent canvi metodològic (aquest és el més negatiu, amb diferència). La resta del projecte era fantàstic, cada alumne amb un ordinador connectat a Internet, PDIs, projectors i equips de so…un escenari perfecte per fer classes adapades al segle XXI. La nova proposta no soluciona cap dels tres problemes anteriors.

El nom EDUCAT 2.0 és insultant, com és possible que afegim  el “2.0″ a un projecte que en la seva definició no en té res de “2.0″

Amb una senzilla cerca a Internet es poden trobar moltíssimes definicions en formats diversos de què és la web 2.0. Ho saben al Departament d’Ensenyament? Em sembla que no, que han canviat el nom per donar-li un toc “cool” sense pensar en què n’espera la gent d’un projecte 2.0

Ara, alguns centres podran comprar els ordinadors, que passaran de mà en mà i, com és lògic, faran necessari un servei de manteniment que augmentarà molt la despesa del Departament. Amb l’EDUCAT 1×1 aquest tema estava en mans de les families i puc dir, per experiència pròpia, que l’alumnat cuida molt més el seu ordinador que el del centre i que el nivell d’incidències es reduieix moltíssim. D’altra banda, els alumnes no podran endur-se aquests ordinadors a casa seva i, en conseqüència, no podran utilitzar els llibres digitals per fer deures.

Finalment, el treball combinat amb llibres en paper i llibres digitals representarà per al sector editorial una gran oportunitat per evitar la creació de nous materials adaptats als temps que corren. Mentre ha durat l’EDUCAT 1×1, s’ha evidenciat la necessitat de  fer materials nous, amb una autèntica filosofia 2.0 (crear, compartir, col·laborar i comunicar). Ara ja no caldrà…una pena.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

• La meitat del cost de l’ordinador l’han de pagar les families (excepte en alguns municipis en que el consistori se’n fa càrrec)
• L’alumnat que rebrà els ordinadors serà de secundària.
• A Catalunya, el projecte EDUCAT 1×1 obliga a docents i alumnat a fer servir els anomenats “llibres digitals”, afortunadament el Departament en paga l’accés.

Sobre la primera diferència no cal fer comentaris, ja estem acostumats a pagar més. Massa sovint.
La segona suposa que l’alumnat que estudia a Catalunya no tindrà accés a l’ordinador fins 2 anys més tard que a la resta d’Espanya. Per què? jo pensava que la Constitució Espanyola garantia igualtat en la educació. En canvi, aquí estem creant una certa esquerda digital, just en el sector de la societat que hauria d’evitar-la. Suposo que algú ho explicarà un dia això.

La tercera diferència és la que, personalment, trobo més perjudicial. M’explico.

Ja fa anys que m’apassiona el món dels recursos educatius digitals i he tingut la oportunitat de treballar en quasi tots els camps d’aquest petit mercat. Soc creador i consumidor, i he estat avaluador. En els últims 15 o 20 anys he arribat a unes quantes conclusions que provaré de recordar a continuació:

• L’únic interactiu educatiu efectiu és el que l’alumne repeteix sense que el/la docent li demani.
• La interacció de primera generació, que permet arrossegar, escriure, relacionar… ha estat substituïda per la 2.0, que permet crear, compartir i col·laborar.
• Actualment no cal dedicar esforços a recursos que no exprimeixin les possibilitats comunicatives i col·laboratives d’Internet.
• L’animació ja no representa un atractiu especial per l’alumnat que, a casa seva, utilitza Internet per comunicar-se, per crear i per compartir, i no pas per veure animacions en bucle.

Si us hi fixeu bé, els llibres digitals que hi ha actualment al mercat no tenen res a veure amb el que, per a mi, haurien de ser, I tinc grans dubtes que la cosa pugui millorar.

Les editorials tenen que adaptar-se a nous models de mercat, però és improbable que creïn materials nous adaptats als temps actuals. Per una editorial, el primer objectiu és treure rendiment d’allò que ja té. El rendiment màxim.

Què en penseu de tot això?

Recupero aquí un artículo que no publiqué sobre el proyecto EDUCAT 1×1 y los libros digitales.

Dos iniciativas de las administraciones estatal y autonómica han propiciado el inicio del proyecto EDUCAT 1×1 en Catalunya. El origen del proyecto se fundamenta en ESCUELA 2.0, un programa de inversiones del Ministerio de Educación (y de Industria?) que pretende facilitar la integración de las TIC en el ciclo superior de primaria, de manera que el alumnado de 5 º curso dispondrá, individualmente, de un pequeño ordenador portátil, subvencionado en un 50% por el gobierno central y el resto por las Comunidades Autónomas.
Aquí en Catalunya nos diferenciamos del proyecto ESCUELA 2.0 original en tres detalles:

* La mitad del coste del ordenador lo tienen que pagar las familias (excepto en algunos municipios en que el consistorio se hace cargo)
* El alumnado que recibirá los ordenadores será de secundaria.
* En Catalunya, el proyecto EDUCAT 1×1 obliga a docentes y alumnado a utilizar los llamados “libros digitales”, afortunadamente el Departament paga el acceso.

Sobre la primera diferencia no es necesario hacer comentarios, ya estamos acostumbrados a pagar más. Demasiado a menudo.
La segunda supone que el alumnado que estudia en Catalunya no tendrá acceso al ordenador hasta 2 años más tarde que en el resto de España. ¿Por qué? yo pensaba que la Constitución Española garantizaba igualdad en la educación. En cambio, aquí estamos creando una cierta brecha digital, justo en el sector de la sociedad en que debería evitarse. Supongo que alguien lo explicará algún día.

La tercera diferencia es la que, personalmente, encuentro más perjudicial. Me explico.

Ya hace años que me apasiona el mundo de los recursos educativos digitales y he tenido la oportunidad de trabajar en casi todos los campos de este pequeño mercado. Soy creador y consumidor, y he sido evaluador. En los últimos 15 o 20 años he llegado a unas cuantas conclusiones que intentaré recordar a continuación:

* El único interactivo educativo efectivo es el que el alumno repite sin que el/la docente se lo pida.
* La interacción de primera generación, que permite arrastrar, escribir, relacionar … ha sido sustituida por la 2.0, que permite crear, compartir y colaborar.
* Actualmente no hay que dedicar esfuerzos a recursos que no exprimiman las posibilidades comunicativas y colaborativas de Internet.
* La animación ya no representa un atractivo especial para el alumnado que, en su casa, utiliza Internet para comunicarse, para crear y para compartir, y no para ver animaciones en bucle.

Si os fijáis bien, los libros digitales que hay actualmente en el mercado no tienen nada que ver con lo que, para mí, deberían ser, Y tengo grandes dudas que la cosa pueda mejorar.

Las editoriales tienen que adaptarse a nuevos modelos de mercado, pero es improbable que creen materiales nuevos adaptados a los tiempos actuales. Para una editorial, el primer objetivo es sacar rendimiento de lo que ya tiene. El rendimiento máximo.

¿Qué pensáis de todo esto?

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys en fase pilot a alguns centres i aquests dos últims cursos s’ha estès a bona part dels instituts de Catalunya, encara que no a la seva totalitat.

Econòmicament, l’EDUCAT 1×1 es financia per diverses fonts:

• El govern central aporta 150€ per alumne per la compra de l’ordinador (a les altres comunitats, el projecte s’aplica al cicle superior de primària)
• Cada família afegeix els 150€ que manquen (hi ha comunitats autònomes i ajuntaments que se’n fan càrrec)
• El Departament d’Ensenyament paga la instal·lació elèctrica necessària, les xarxes sense fils d’accés a Internet i els projectors i pissarres digitals a totes les aules afectades i subvenciona a cada alumne els 30€ que costa l’accés als llibres digitals.

Fins aquí tot semblen flors i violes, però el projecte té dos grans defectes, immensament grans.
En primer lloc, els llibres digitals que ofereixen les editorials són de molt baixa qualitat interactiva i educativa; la majoria no són més que digitalitzacions (en format PDF) dels antic llibres de paper, amb algun afegit per poder qualificar-los com “interactius”. El resultat és que l’alumnat es troba amb uns materials que no suposen cap pas endavant per adaptar l’educació als temps que corren, en els que s’acostuma a estar connectat a les xarxes socials, es disposa de telèfons mòbils que són petits ordinadors amb grans capacitats comunicatives i creatives i es juga amb consoles amb nivells d’interacció altíssims.
El segon gran defecte és l’apartat de la formació del professorat dedicat al projecte i que s’hauria d’haver aprofitat per impulsar el canvi metodològic que la societat actual reclama. La formació de l’EDUCAT 1×1 s’ha focalitzat en el coneixement del funcionament dels aparells i es deixa per el professorat tota la responsabilitat de la innovació educativa. En l’era de la web 2.0, tornem al “cada maestrillo tiene su librillo…”
Com a docent estic totalment a favor de que cada alumne entri a l’aula amb el seu ordinador, que tingui accés a Internet i que disposem de projectors i pissarres digitals interactives. Aquest és el primer pas que cal fer per canviar un sistema educatiu absolutament desfasat i que, com es demostra al final de cada curs, no és efectiu. De fet, si l’educació fos una empresa, els accionistes estarien arruïnats fa temps per manca de beneficis.
En anteriors articles he exposat les meves opinions sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ara, en paraules de la Consellera, es congela el projecte fins a conèixer els resultats d’un estudi sobre la seva efectivitat. Cal que aquest estudi valori realment si l’aprenentatge ha millorat, és el mateix d’abans o ha empitjorat, però no es poden aplicar paràmetres avaluatius basats en l’ensenyament acadèmic que fa anys que no han canviat. Els paràmetres han d’establir-se, fonamentalment, a partir de les competències bàsiques i no tant a partir dels continguts curriculars. Sé que aquesta visió empipar a alguns sectors, però l’objectiu bàsic de l’ensenyament obligatori és el de preparar la ciutadania del futur, i això només es pot fer a partir de les competències bàsiques.
Per a preparar als ciutadans del futur no podem aplicar metodologies del passat, com a mínim ho hem de fer amb les metodologies del present.

Ayer, la consejera de Educación de la Generalitat de Catalunya expuso cuál será la política de su Departamento en referencia al proyecto EDUCAT 1×1 puesto en marcha por el anterior gobierno y que pretende introducir los ordenadores (netbooks) en todas las aulas de ESO y , a más largo plazo, en primaria.

Este proyecto se inició hace ya unos años en fase piloto en algunos centros, y estos dos últimos cursos se ha extendido a buena parte de los institutos de Catalunya, aunque no en su totalidad.

Económicamente, el EDUCAT 1×1 se financia por varias fuentes:

• El gobierno central aporta 150 € por alumno para la compra del ordenador (en las otras comunidades, el proyecto se aplica al ciclo superior de primaria)
• Cada familia añade los 150 € que faltan (hay comunidades autónomas y ayuntamientos que se hacen cargo)
• El Departament d’Ensenyament paga la instalación eléctrica necesaria, las redes inalámbricas de acceso a Internet y los proyectores y pizarras digitales en todas las aulas afectadas y subvenciona a cada alumno los 30 € que cuesta el acceso a los libros digitales.

Hasta aquí todo parece fantástico, pero el proyecto tiene dos grandes defectos, inmensamente grandes.
En primer lugar, los libros digitales que ofrecen las editoriales son muy baja calidad interactiva y educativa, la mayoría no son más que digitalizaciones (en formato PDF) de los antiguos libros de papel, con algún añadido para poder calificarlos como “interactivos” . El resultado es que el alumnado se encuentra con unos materiales que no suponen ningún paso adelante para adaptar la educación a los tiempos que corren, en los que se suele estar conectado a las redes sociales, se dispone de teléfonos móviles que son pequeños ordenadores con grandes capacidades comunicativas y creativas y se juega con consolas con niveles de interacción altísimos.
El segundo gran defecto es el apartado de la formación del profesorado dedicado al proyecto y que se debería haber aprovechado para impulsar el cambio metodológico que la sociedad actual reclama. La formación del EDUCAT 1×1 se ha focalizado en el conocimiento del funcionamiento de los aparatos y se deja para el profesorado toda la responsabilidad de la innovación educativa. En la era de la web 2.0, volvemos al “cada maestrillo tiene su librillo …”
Como docente estoy totalmente a favor de que cada alumno entre en el aula con su ordenador, que tenga acceso a Internet y que dispongamos de proyectores y pizarras digitales interactivas. Este es el primer paso para cambiar un sistema educativo absolutamente desfasado y que, como se demuestra al final de cada curso, no es efectivo. De hecho, si la educación fuera una empresa, los accionistas estarían arruinados hace tiempo por falta de beneficios.
En anteriores artículos he expuesto mis opiniones sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ahora, en palabras de la Consejera, se congela el proyecto hasta conocer los resultados de un estudio sobre su efectividad. Es necesario que este estudio valore realmente si el aprendizaje ha mejorado, es el mismo de antes o ha empeorado, pero no se pueden aplicar parámetros evaluativos basados en la enseñanza académica que hace años que no han cambiado. Los parámetros deben establecerse, fundamentalmente, a partir de las competencias básicas y no tanto a partir de los contenidos curriculares. Sé que esta visión puede enfadar a algunos sectores, pero el objetivo básico de la enseñanza obligatoria es el de preparar a la ciudadanía del futuro, y esto sólo se puede hacer a partir de las competencias básicas.
Para preparar a los ciudadanos del futuro no podemos aplicar metodologías del pasado, como mínimo debemos hacerlo con las metodologías del presente.

Que passeu MOLT BONES FESTES!

He recibido este vídeo sobre la Navidad, explicada con herramientas 2.0

Que paséis unas FELICES FIESTAS!

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Durant aquests tres últims mesos he pogut veure, normalment de matinada, dos documentals sobre el restaurant El Bulli de Ferran Adrià i Juli Soler.
M’agrada menjar i, molt, cuinar, i sempre havia pensat que la filosofia d’aquest cuiner era tan elevada que em superava, de manera que, fins ara, mai vaig tenir la temptació de gastar-me uns bons diners (que tampoc tinc) en un dinar o sopar a El Bulli.
Però us puc assegurar que després de veure els vídeos i parlar amb alguns amics / es que ho han fet, m’he quedat amb les ganes. Estic segur que menjar-hi ha de ser una experiència realment impressionant, una experiència brutalment sensorial i artística (i em considero molt exigent amb aquesta última paraula)
Els documentals es poden visionar a la web de TVE, el primer és “El catàleg d’El Bulli” i és un repàs a l’evolució de la carta, aquí teniu la primera part (de vuit)
El segon, meravellós, tracta d ‘“Un dia a El Bulli” i filma una jornada sencera de treball, des que obre fins que tanca.

Bon profit!

Durante estos tres últimos meses he podido ver, normalmente de madrugada, dos documentales sobre el restaurante El Bulli de Ferran Adrià y Juli Soler.
Me gusta comer y, mucho, cocinar, y siempre había pensado que la filosofía de éste cocinero era tan elevada que me superaba, de modo que, hasta ahora, nunca tuve la tentación de gastarme un buen dinero (que tampoco tengo) en una comida o cena en El Bulli.
Pero os puedo asegurar que después de ver los vídeos y hablar con algunos amigos/as que lo han hecho, me he quedado con las ganas. Estoy seguro que comer allí tiene que ser una experiencia realmente impresionante, una experiencia brutalmente sensorial y artística (y me considero muy exigente con ésta última palabra)
Los documentales pueden visionarse en la web de TVE, el primero es “El catálogo de El Bulli” y es un repaso a la evolución de la carta, aquí tenéis la primera parte (de ocho)

El segundo, maravilloso, trata de “Un dia en El Bulli” y filma una jornada entera de trabajo, desde que abre hasta que cierra.

Que aproveche!