POP-UP & REALITAT AUGMENTADA – POP-UP & REALIDAD AUMENTADA [cat][cast]

Aquest tercer trimestre hem treballat, a la optativa de visual i plàstica de 4rt la creació de Pop-up (desplegables de paper) amb l’afegit de la realitat augmentada (AR), que permet una segona lectura del llibre en paper.

Una mostra és aquesta versió del quadre “La família de Felip IV”, conegut com “Las Meninas” de Diego Velázquez.

Deixo dos vídeos: un amb la descripció del procés en anglès, i l’altre amb la descripció de l’activitat. Espero que us agradi!

Durante el tercer trimestre hemos trabajado, en la optativa de plástica de 4º, la creación de Pop-up (desplegables de papel) con el añadido de la realidad aumentada (AR), que permite una segunda lectura del libro en papel.

Una muestra es ésta versión de “La familia de Felipe IV”, conocido como “Las Meninas, de Diego Velázquez.

Dejo dos vídeos: uno con la descripción del proceso (en inglés), y otro con la descripción de la actividad. Espero que os gusten!

Imatge de previsualització de YouTube

 

DISSENY D’ACTIVITATS – DISEÑO DE ACTIVIDADES [cat][cast]

 

Aquests dies d’inici de curs ens trobem sovint avaluant les activitats dels cursos anteriors per plantejar-ne de noves o millorar les velles.

Normalment no soc partidari de repetir massa activitats dels curs anterior i sempre procuro canviar-ne, com a mínim, el 50%

M’ajuda molt plantejar les activitats, un cop fixats els continguts i els objectes de l’avaluació, a partir dels conceptes següents; segons la meva opinió, les activitats d’aprenentatge haurien de ser:

CREATIVES

No és tant obvi que les activitats d’educació visual i plàstica són creatives, de fet, la creativitat no es treballa amb la intensitat necessària i, si ho pensem bé, la nostra matèria és la que més pot fomentar-la a l’aula. Plantejem activitats amb grans dosi de creativitat i aconseguirem que l’alumnat entri a l’aula amb il·lusió i motivació

TRASCENDENTS

Ja en vaig parlar, en un article anterior, de la meva opinió sobre els exàmens i treballs que els alumnes fan als centres. Si aconseguim fer propostes que tinguin com a finalitat la construcció d’alguna cosa (objecte, document, vídeo, còmic…) que es puguin endur a casa a final de curs, la seva implicació serà força més gran

MULTIMÈDIA

No en el sentit digital, sinó en el sentit que barregi diferents medis expressius (analògics i digitals)

INTERDISCIPLINARS

Encara que és difícil, acosteu-vos als companys/es d’altres matèries més receptius a plantejar novetats en les programacions. Habitualment ho fem als crèdits de síntesi i els resultats solen ser molt bons

BASADES EN PROJECTES

Si proposem activitats estructurades en projectes acostarem la dinàmica de l’aula a la del món del treball i, fins i tot, a la mateixa vida real (nosaltres plantejem la nostra vida com a una suma de projectes, no?)

Un projecte permet una avaluació molt més ajustada (recordem que l’objectiu de l’avaluació és valorar el grau d’aprenentatge dels alumnes) i, si es segueix una mínima estructura, les activitats es tornen molt més coherents per a ells i elles i. per tant, hi troben una lògica.

Aquí teniu un model d’estructura de projecte:

  1. Requeriments
  2. Cerca i anàlisi
  3. Propostes
  4. Control de riscos
  5. Valoració de propostes
  6. Desenvolupament
  7. Presentació i/o publicació
  8. Evaluación final

EXPERIMENTALS

La majoria de matèries celebren l’èxit i castiguen l’errada mentre, a la vida real, aprenem bàsicament de les errades. L’educació visual i plàstica ha de celebrar les errades dels alumnes, ha de potenciar el risc fins el punt de poder posar un excel·lent a un alumne que ha après de les seves equivocacions

PUBLICABLES

Amb el ventall d’eines de publicació que ens ofereix actualment la tecnologia, és trist que no donem als alumnes la oportunitat de penjar un vídeo a Youtube, una presentació a Google Docs, un Blog a Blogger, un Podcast, imatges a Flickr…

TRANSMISIBLES

Cal millorar la competència comunicativa de l’alumnat i, una de les fòrmules més efectives és la presentació final del projecte. D’aquesta manera tothom aprèn, i molt.

CO-AVALUABLES

Si els alumnes publiquen i presenten els seus projectes, els companys i companyes poden participar en la seva avaluació. La co-avaluació obliga als/les participants a posar a prova els seus coneixements i, per tant, augmenta els nivells d’aprenentatge.

 

Què us sembla tot aixó?

 

Estos días de inicio de curso nos encontramos a menudo evaluando las actividades de los cursos anteriores para plantear otras nuevas o mejorar las antiguas.

Normalmente no soy partidario de repetir demasiadas actividades del curso anterior y siempre procuro cambiar, como mínimo, el 50%

Me ayuda mucho plantear las actividades, una vez fijados los contenidos y los objetos de la evaluación, a partir de los conceptos siguientes; en mi opinión, las actividades de aprendizaje deberían ser:

CREATIVAS

No es tan obvio que las actividades de educación visual y plástica sean creativas, de hecho, la creatividad no se trabaja con la intensidad necesaria y, si lo pensamos bien, nuestra materia es la que más puede fomentarla en el aula . Planteemos actividades con grandes dosis de creatividad y conseguiremos que el alumnado entre en el aula con ilusión y motivación

TRASCENDENTES

Ya hablé, en un artículo anterior, de mi opinión sobre los exámenes y trabajos que los alumnos hacen en los centros. Si conseguimos hacer propuestas que tengan como finalidad la construcción de algo (objeto, documento, video, cómic …) que puedan llevarse a casa a final de curso, su implicación será bastante mayor

MULTIMEDIA

No en el sentido digital, sino en el sentido de que mezcle diferentes medios expresivos (analógicos y digitales)

INTERDISCIPLINARES

Aunque es difícil, acércate a los compañeros / as de otras materias más receptivos a plantear novedades en las programaciones. Habitualmente lo hacemos (en Catalunya) en los créditos de síntesis y los resultados suelen ser muy buenos

BASADAS EN PROYECTOS

Si proponemos actividades estructuradas en proyectos acercaremos la dinámica del aula a la del mundo del trabajo e, incluso, a la misma vida real (nosotros planteamos nuestra vida como una suma de proyectos, ¿no?)

Un proyecto permite una evaluación mucho más ajustada (recordemos que el objetivo de la evaluación es valorar el grado de aprendizaje de los alumnos) y, si se sigue una mínima estructura, las actividades se vuelven mucho más coherentes para ellos y ellas y, por tanto, encuentran una lógica en ellas.

Aquí tenéis un modelo de estructura de proyecto:

  1. Requerimientos
  2. Búsqueda y análisis
  3. Propuestas
  4. Control de riesgos
  5. Valoración de propuestas
  6. Desarrollo
  7. Presentación y / o publicación
  8. Evaluación final

EXPERIMENTALES

La mayoría de materias celebran el éxito y castigan el error mientras, en la vida real, aprendemos básicamente de los errores. La educación visual y plástica debe celebrar los errores de los alumnos, debe potenciar el riesgo hasta el punto de poder poner un excelente a un alumno que ha aprendido de sus equivocaciones

PUBLICABLES

Con el abanico de herramientas de publicación que nos ofrece actualmente la tecnología, es triste que no demos a los alumnos la oportunidad de colgar un vídeo en Youtube, una presentación en Google Docs, un Blog en Blogger, un Podcast, imágenes en Flickr .. .

TRANSMISIBLES

Hay que mejorar la competencia comunicativa del alumnado y, una de las fórmulas más efectivas es la presentación pública final del proyecto. De esta manera todo el mundo aprende, y mucho.

CO-EVALUABLES

Si los alumnos publican y presentan sus proyectos, los compañeros y compañeras pueden participar en su evaluación. La co-evaluación obliga a los / las participantes a poner a prueba sus conocimientos y, por tanto, aumentan los niveles de aprendizaje.

¿Qué os parece todo esto?

LLIBRES DIGITALS – LIBROS DIGITALES (2) [cat][cast]

Recentment el Departament d’Ensenyament ha anunciat un canvi d’orientació en el projecte EDUCAT 1×1.

El nou projecte, anomenat incorrectament EDUCAT 2.0, proposa dues opcions als centres:

La primera no suposa cap canvi a l’EDUCAT 1×1, o sigui, el govern central aporta 15o € per alumne per a la compra de l’ordinador portàtil (els altres 150 € corren a càrrec de les families), i la Generalitat instal·la la xarxa elèctrica i de wifi als centres i paga, per valor de 30 €, l’accés als llibres digitals de l’editorial que hagi triat el centre.

En la segona alternativa, el Departament d’Ensenyament compra els ordinadors, que queden en propietat al centre, i ofereix la possibilitat d’alternar l’ús dels llibres digitals amb els de format paper. Les instal·lacions elèctriques i d’accés a Internet segueixen sota la seva responsabilitat.

Anem per parts:

Per començar, en la comunitat educativa ja comença a solidificar-se el sentiment de que cal urgentment un pacte educatiu que impedeixi aquest tipus de canvis que només ajuden a complicar, cada cop més, un món que passa per moments molt difícils. La sensació és que les persones responsables de les polítiques educatives només es preocupen de deixar la seva emprempta en forma de béns materials, que sempre quedin reflectits en les estadístiques i es puguin presentar al Parlament i a la premsa per demostrar el què s’ha fet. L’EDUCAT 1×1 només tenia 3 aspectes negatius (molt negatius!): la qualitat dels llibres digitals, la ineficient formació del professorat i l’inexistent canvi metodològic (aquest és el més negatiu, amb diferència). La resta del projecte era fantàstic, cada alumne amb un ordinador connectat a Internet, PDIs, projectors i equips de so…un escenari perfecte per fer classes adapades al segle XXI. La nova proposta no soluciona cap dels tres problemes anteriors.

El nom EDUCAT 2.0 és insultant, com és possible que afegim  el “2.0” a un projecte que en la seva definició no en té res de “2.0”

Amb una senzilla cerca a Internet es poden trobar moltíssimes definicions en formats diversos de què és la web 2.0. Ho saben al Departament d’Ensenyament? Em sembla que no, que han canviat el nom per donar-li un toc “cool” sense pensar en què n’espera la gent d’un projecte 2.0

Ara, alguns centres podran comprar els ordinadors, que passaran de mà en mà i, com és lògic, faran necessari un servei de manteniment que augmentarà molt la despesa del Departament. Amb l’EDUCAT 1×1 aquest tema estava en mans de les families i puc dir, per experiència pròpia, que l’alumnat cuida molt més el seu ordinador que el del centre i que el nivell d’incidències es reduieix moltíssim. D’altra banda, els alumnes no podran endur-se aquests ordinadors a casa seva i, en conseqüència, no podran utilitzar els llibres digitals per fer deures.

Finalment, el treball combinat amb llibres en paper i llibres digitals representarà per al sector editorial una gran oportunitat per evitar la creació de nous materials adaptats als temps que corren. Mentre ha durat l’EDUCAT 1×1, s’ha evidenciat la necessitat de  fer materials nous, amb una autèntica filosofia 2.0 (crear, compartir, col·laborar i comunicar). Ara ja no caldrà…una pena.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Recientemente el Departament d’Ensenyament ha anunciado un cambio de orientación en el proyecto EDUCAT 1×1.

El nuevo proyecto, llamado incorrectamente EDUCAT 2.0, propone dos opciones a los centros:

La primera no supone ningún cambio respecto a EDUCAT 1×1, o sea, el gobierno central aporta 15o € por alumno para la compra del ordenador portátil (los otros 150 € corren a cargo de las familias), y la Generalitat instala la la red eléctrica y de wifi en los centros y paga, por valor de 30 €, el acceso a los libros digitales de la editorial que haya elegido el centro.

En la segunda alternativa, el Departamento de Enseñanza compra los ordenadores, que quedan en propiedad en el centro, y ofrece la posibilidad de alternar el uso de los libros digitales con los de formato papel. Las instalaciones eléctricas y de acceso a Internet siguen bajo su responsabilidad.

Vamos por partes:

Para empezar, en la comunidad educativa ya empieza a solidificarse el sentimiento de que necesitamos urgentemente un pacto educativo que impida este tipo de cambios que sólo ayudan a complicar, cada vez más, un mundo que pasa por momentos muy difíciles. La sensación es que las personas responsables de las políticas educativas sólo se preocupan de dejar su huella en forma de bienes materiales, que siempre queden reflejados en las estadísticas y se puedan presentar al Parlamento y a la prensa para demostrar qué se ha hecho. El EDUCAT 1×1 sólo tenía 3 aspectos negativos (muy negativos!): La calidad de los libros digitales, la ineficiente formación del profesorado y el inexistente cambio metodológico (éste es el más negativo, con diferencia). El resto del proyecto era fantástico, cada alumno con un ordenador conectado a Internet, PDI, proyectores y equipos de sonido … un escenario perfecto para dar clases adaptadas al siglo XXI. La nueva propuesta no soluciona ninguno de los tres problemas anteriores.

El nombre EDUCAT 2.0 es insultante, cómo es posible que añadamos el “2.0” en un proyecto que en su definición no tiene nada de “2.0”

Con una sencilla búsqueda en Internet se pueden encontrar muchísimas definiciones en formatos diversos de qué es la web 2.0. Lo saben en el Departament d’Ensenyament? Me parece que no, que han cambiado el nombre para darle un toque “cool” sin pensar en qué espera la gente de un proyecto 2.0

Ahora, algunos centros podrán comprar los ordenadores, que pasarán de mano en mano y, como es lógico, hará necesario un servicio de mantenimiento que aumentará mucho el gasto del Departament. Con el EDUCAT 1×1 este tema estaba en manos de las familias y puedo decir, por experiencia propia, que el alumnado cuida mucho más su ordenador que el del centro y que el nivel de incidencias se reduce muchísimo. Por otra parte, los alumnos no podrán llevarse estos ordenadores a su casa y, en consecuencia, no podrán utilizar los libros digitales para hacer deberes.

Finalmente, el trabajo combinado con libros en papel y libros digitales representará para el sector editorial una gran oportunidad para evitar la creación de nuevos materiales adaptados a los tiempos que corren. Mientras ha durado el EDUCAT 1×1, se ha evidenciado la necesidad de hacer materiales nuevos, con una auténtica filosofía 2.0 (crear, compartir, colaborar y comunicarse). Ahora ya no será necesario … una pena.

Perdonad, pero alguien lo tenía que decir!

LLIBRES DIGITALS – LIBROS DIGITALES [cat][cast]

Recupero un article que no havia publicat sobre l’EDUCAT 1×1 i els llibres digitals educatius.
Dues iniciatives de les administracions estatal i autonòmica han propiciat l’inici del projecte EDUCAT 1×1 a Catalunya. L’origen del projecte rau en en ESCUELA 2.0, un programa d’inversions del Ministerio de Educación ( i de Industria?) que pretén facilitar la integració de les TIC al cicle superior de primària, de manera que l’alumnat de 5è curs disposarà, individualment, d’un petit ordinador portàtil, subvencionat en un 50% per el govern central i la resta per les comunitats autònomes.
Aquí a Catalunya ens diferenciem del projecte ESCUELA 2.0 original en tres detalls:

  • La meitat del cost de l’ordinador l’han de pagar les families (excepte en alguns municipis en que el consistori se’n fa càrrec)
  • L’alumnat que rebrà els ordinadors serà de secundària.
  • A Catalunya, el projecte EDUCAT 1×1 obliga a docents i alumnat a fer servir els anomenats “llibres digitals”, afortunadament el Departament en paga l’accés.

Sobre la primera diferència no cal fer comentaris, ja estem acostumats a pagar més. Massa sovint.
La segona suposa que l’alumnat que estudia a Catalunya no tindrà accés a l’ordinador fins 2 anys més tard que a la resta d’Espanya. Per què? jo pensava que la Constitució Espanyola garantia igualtat en la educació. En canvi, aquí estem creant una certa esquerda digital, just en el sector de la societat que hauria d’evitar-la. Suposo que algú ho explicarà un dia això.

La tercera diferència és la que, personalment, trobo més perjudicial. M’explico.

Ja fa anys que m’apassiona el món dels recursos educatius digitals i he tingut la oportunitat de treballar en quasi tots els camps d’aquest petit mercat. Soc creador i consumidor, i he estat avaluador. En els últims 15 o 20 anys he arribat a unes quantes conclusions que provaré de recordar a continuació:

  • L’únic interactiu educatiu efectiu és el que l’alumne repeteix sense que el/la docent li demani.
  • La interacció de primera generació, que permet arrossegar, escriure, relacionar… ha estat substituïda per la 2.0, que permet crear, compartir i col·laborar.
  • Actualment no cal dedicar esforços a recursos que no exprimeixin les possibilitats comunicatives i col·laboratives d’Internet.
  • L’animació ja no representa un atractiu especial per l’alumnat que, a casa seva, utilitza Internet per comunicar-se, per crear i per compartir, i no pas per veure animacions en bucle.

Si us hi fixeu bé, els llibres digitals que hi ha actualment al mercat no tenen res a veure amb el que, per a mi, haurien de ser, I tinc grans dubtes que la cosa pugui millorar.

Les editorials tenen que adaptar-se a nous models de mercat, però és improbable que creïn materials nous adaptats als temps actuals. Per una editorial, el primer objectiu és treure rendiment d’allò que ja té. El rendiment màxim.

Què en penseu de tot això?

Recupero aquí un artículo que no publiqué sobre el proyecto EDUCAT 1×1 y los libros digitales.


Dos iniciativas de las administraciones estatal y autonómica han propiciado el inicio del proyecto EDUCAT 1×1 en Catalunya. El origen del proyecto se fundamenta en ESCUELA 2.0, un programa de inversiones del Ministerio de Educación (y de Industria?) que pretende facilitar la integración de las TIC en el ciclo superior de primaria, de manera que el alumnado de 5 º curso dispondrá, individualmente, de un pequeño ordenador portátil, subvencionado en un 50% por el gobierno central y el resto por las Comunidades Autónomas.
Aquí en Catalunya nos diferenciamos del proyecto ESCUELA 2.0 original en tres detalles:

* La mitad del coste del ordenador lo tienen que pagar las familias (excepto en algunos municipios en que el consistorio se hace cargo)
* El alumnado que recibirá los ordenadores será de secundaria.
* En Catalunya, el proyecto EDUCAT 1×1 obliga a docentes y alumnado a utilizar los llamados “libros digitales”, afortunadamente el Departament paga el acceso.

Sobre la primera diferencia no es necesario hacer comentarios, ya estamos acostumbrados a pagar más. Demasiado a menudo.
La segunda supone que el alumnado que estudia en Catalunya no tendrá acceso al ordenador hasta 2 años más tarde que en el resto de España. ¿Por qué? yo pensaba que la Constitución Española garantizaba igualdad en la educación. En cambio, aquí estamos creando una cierta brecha digital, justo en el sector de la sociedad en que debería evitarse. Supongo que alguien lo explicará algún día.

La tercera diferencia es la que, personalmente, encuentro más perjudicial. Me explico.

Ya hace años que me apasiona el mundo de los recursos educativos digitales y he tenido la oportunidad de trabajar en casi todos los campos de este pequeño mercado. Soy creador y consumidor, y he sido evaluador. En los últimos 15 o 20 años he llegado a unas cuantas conclusiones que intentaré recordar a continuación:

* El único interactivo educativo efectivo es el que el alumno repite sin que el/la docente se lo pida.
* La interacción de primera generación, que permite arrastrar, escribir, relacionar … ha sido sustituida por la 2.0, que permite crear, compartir y colaborar.
* Actualmente no hay que dedicar esfuerzos a recursos que no exprimiman las posibilidades comunicativas y colaborativas de Internet.
* La animación ya no representa un atractivo especial para el alumnado que, en su casa, utiliza Internet para comunicarse, para crear y para compartir, y no para ver animaciones en bucle.

Si os fijáis bien, los libros digitales que hay actualmente en el mercado no tienen nada que ver con lo que, para mí, deberían ser, Y tengo grandes dudas que la cosa pueda mejorar.

Las editoriales tienen que adaptarse a nuevos modelos de mercado, pero es improbable que creen materiales nuevos adaptados a los tiempos actuales. Para una editorial, el primer objetivo es sacar rendimiento de lo que ya tiene. El rendimiento máximo.

¿Qué pensáis de todo esto?

EDUCAT 1×1 [cat][cast]

Ahir, la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va exposar quina seria la política del seu Departament en referència al projecte EDUCAT 1×1 engegat per l’anterior govern i que pretén introduir els ordinadors (netbooks) a totes les aules d’ESO i, a més llarg termini, a primària.

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys en fase pilot a alguns centres i aquests dos últims cursos s’ha estès a bona part dels instituts de Catalunya, encara que no a la seva totalitat.

Econòmicament, l’EDUCAT 1×1 es financia per diverses fonts:

  • El govern central aporta 150€ per alumne per la compra de l’ordinador (a les altres comunitats, el projecte s’aplica al cicle superior de primària)
  • Cada família afegeix els 150€ que manquen (hi ha comunitats autònomes i ajuntaments que se’n fan càrrec)
  • El Departament d’Ensenyament paga la instal·lació elèctrica necessària, les xarxes sense fils d’accés a Internet i els projectors i pissarres digitals a totes les aules afectades i subvenciona a cada alumne els 30€ que costa l’accés als llibres digitals.

Fins aquí tot semblen flors i violes, però el projecte té dos grans defectes, immensament grans.
En primer lloc, els llibres digitals que ofereixen les editorials són de molt baixa qualitat interactiva i educativa; la majoria no són més que digitalitzacions (en format PDF) dels antic llibres de paper, amb algun afegit per poder qualificar-los com “interactius”. El resultat és que l’alumnat es troba amb uns materials que no suposen cap pas endavant per adaptar l’educació als temps que corren, en els que s’acostuma a estar connectat a les xarxes socials, es disposa de telèfons mòbils que són petits ordinadors amb grans capacitats comunicatives i creatives i es juga amb consoles amb nivells d’interacció altíssims.
El segon gran defecte és l’apartat de la formació del professorat dedicat al projecte i que s’hauria d’haver aprofitat per impulsar el canvi metodològic que la societat actual reclama. La formació de l’EDUCAT 1×1 s’ha focalitzat en el coneixement del funcionament dels aparells i es deixa per el professorat tota la responsabilitat de la innovació educativa. En l’era de la web 2.0, tornem al “cada maestrillo tiene su librillo…”
Com a docent estic totalment a favor de que cada alumne entri a l’aula amb el seu ordinador, que tingui accés a Internet i que disposem de projectors i pissarres digitals interactives. Aquest és el primer pas que cal fer per canviar un sistema educatiu absolutament desfasat i que, com es demostra al final de cada curs, no és efectiu. De fet, si l’educació fos una empresa, els accionistes estarien arruïnats fa temps per manca de beneficis.
En anteriors articles he exposat les meves opinions sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ara, en paraules de la Consellera, es congela el projecte fins a conèixer els resultats d’un estudi sobre la seva efectivitat. Cal que aquest estudi valori realment si l’aprenentatge ha millorat, és el mateix d’abans o ha empitjorat, però no es poden aplicar paràmetres avaluatius basats en l’ensenyament acadèmic que fa anys que no han canviat. Els paràmetres han d’establir-se, fonamentalment, a partir de les competències bàsiques i no tant a partir dels continguts curriculars. Sé que aquesta visió empipar a alguns sectors, però l’objectiu bàsic de l’ensenyament obligatori és el de preparar la ciutadania del futur, i això només es pot fer a partir de les competències bàsiques.
Per a preparar als ciutadans del futur no podem aplicar metodologies del passat, com a mínim ho hem de fer amb les metodologies del present.

Ayer, la consejera de Educación de la Generalitat de Catalunya expuso cuál será la política de su Departamento en referencia al proyecto EDUCAT 1×1 puesto en marcha por el anterior gobierno y que pretende introducir los ordenadores (netbooks) en todas las aulas de ESO y , a más largo plazo, en primaria.

Este proyecto se inició hace ya unos años en fase piloto en algunos centros, y estos dos últimos cursos se ha extendido a buena parte de los institutos de Catalunya, aunque no en su totalidad.

Económicamente, el EDUCAT 1×1 se financia por varias fuentes:

  • El gobierno central aporta 150 € por alumno para la compra del ordenador (en las otras comunidades, el proyecto se aplica al ciclo superior de primaria)
  • Cada familia añade los 150 € que faltan (hay comunidades autónomas y ayuntamientos que se hacen cargo)
  • El Departament d’Ensenyament paga la instalación eléctrica necesaria, las redes inalámbricas de acceso a Internet y los proyectores y pizarras digitales en todas las aulas afectadas y subvenciona a cada alumno los 30 € que cuesta el acceso a los libros digitales.

Hasta aquí todo parece fantástico, pero el proyecto tiene dos grandes defectos, inmensamente grandes.
En primer lugar, los libros digitales que ofrecen las editoriales son muy baja calidad interactiva y educativa, la mayoría no son más que digitalizaciones (en formato PDF) de los antiguos libros de papel, con algún añadido para poder calificarlos como “interactivos” . El resultado es que el alumnado se encuentra con unos materiales que no suponen ningún paso adelante para adaptar la educación a los tiempos que corren, en los que se suele estar conectado a las redes sociales, se dispone de teléfonos móviles que son pequeños ordenadores con grandes capacidades comunicativas y creativas y se juega con consolas con niveles de interacción altísimos.
El segundo gran defecto es el apartado de la formación del profesorado dedicado al proyecto y que se debería haber aprovechado para impulsar el cambio metodológico que la sociedad actual reclama. La formación del EDUCAT 1×1 se ha focalizado en el conocimiento del funcionamiento de los aparatos y se deja para el profesorado toda la responsabilidad de la innovación educativa. En la era de la web 2.0, volvemos al “cada maestrillo tiene su librillo …”
Como docente estoy totalmente a favor de que cada alumno entre en el aula con su ordenador, que tenga acceso a Internet y que dispongamos de proyectores y pizarras digitales interactivas. Este es el primer paso para cambiar un sistema educativo absolutamente desfasado y que, como se demuestra al final de cada curso, no es efectivo. De hecho, si la educación fuera una empresa, los accionistas estarían arruinados hace tiempo por falta de beneficios.
En anteriores artículos he expuesto mis opiniones sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ahora, en palabras de la Consejera, se congela el proyecto hasta conocer los resultados de un estudio sobre su efectividad. Es necesario que este estudio valore realmente si el aprendizaje ha mejorado, es el mismo de antes o ha empeorado, pero no se pueden aplicar parámetros evaluativos basados en la enseñanza académica que hace años que no han cambiado. Los parámetros deben establecerse, fundamentalmente, a partir de las competencias básicas y no tanto a partir de los contenidos curriculares. Sé que esta visión puede enfadar a algunos sectores, pero el objetivo básico de la enseñanza obligatoria es el de preparar a la ciudadanía del futuro, y esto sólo se puede hacer a partir de las competencias básicas.
Para preparar a los ciudadanos del futuro no podemos aplicar metodologías del pasado, como mínimo debemos hacerlo con las metodologías del presente.

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA – PIZARRA DIGITAL INTERACTIVA [cat][cast]

La setmana passada vaig ser convidat per els amics d’Atlantic Devices, distribuïdors de les pissarres digitals MIMIO, a fer una xerrada sobre aquest equipament a l’IT World Edu a Barcelona.

El títol de la presentació era “Esprement la MIMIO Pad” i el contingut girava al voltant de com es podia utilitzar la PDI d’una forma diferent en l’educació visual i plàstica, mostrant una sèrie d’activitats que aprofiten els seus avantatges més enllà de l’ús que se’n fa habitualment i que es limita a reproduir la pantalla de l’ordinador i situar el punt d’interacció en un suport mural.

Al meu entendre, la PDI ofereix grans possibilitats si se sap jugar amb les tres capes que disposa: l’aplicació oberta de fons, el software de la mateixa pantalla i el punt d’interacció (el llàpis especial o el dit)

A continuació en teniu unes mostres:

La semana pasada fui invitado por los amigos de Atlantic Devices, distribuidores de las pizarras digitales MIMIO, a dar una charla sobre este equipamiento en la IT World Edu en Barcelona.

El título de la presentación era “Exprimiendo la MIMIO Pad” y el contenido giraba alrededor de cómo se podía utilizar la PDI de una forma diferente en la educación visual y plástica, mostrando una serie de actividades que aprovechan sus ventajas más allá del uso que se hace habitualmente y que se limita a reproducir la pantalla del ordenador y situar el punto de interacción en un soporte mural.

En mi opinión, la PDI ofrece grandes posibilidades si se sabe jugar con las tres capas que dispone: la aplicación abierta de fondo, el software de la misma pantalla y el punto de interacción (el lápiz especial o dedo)

A continuación tenéis unas muestras:

CARICATURES – CARICATURAS

caricatura0

caricatura1

Amb un programa d’edició vectorial (Inkscape, Flash, Ilustrator…) es ressegueix l’ombra del perfil del/la model.

Con un programa de edición vectorial (Inkscape, Flash, Ilustrator …) se resigue la sombra del perfil del / la modelo.

caricatura2

caricatura3

caricatura4

Aprofitant els cursors de Bèzier del traç vectorial, es modifica el perfil per arribar a la caricatura.

Aprovechando los cursores de Bèzier del trazo vectorial, se modifica el perfil para llegar a la caricatura.

caricatura5

Finalment s’acoloreix i es dibuixen els últims detalls.

Finalmente se colorea y se dibujan los últimos detalles.

CÒMICS – HISTORIETAS

comic0

comic1

Amb la PDI es poden fer còmics a partir de fotografies dels alumnes o directament a la pissarra.

Con la PDI se pueden hacer cómics a partir de fotografías de los alumnos o directamente en la pizarra.

GOOGLE MAPS – STREETVIEW

Streetview de Google Maps ofereix increíbles possibilitats creatives:

Streetview de Google Maps ofrece increíbles posibilidades creativas:

maps_comic1

maps_comic2

maps_comic3

Cercar situacions per fer un còmic.

Buscar situaciones para hacer un cómic.

maps_graffiti1

Fer graffitis.

Hacer graffitis.

maps_mascota1

Situar personatges.

Situar personajes.

maps_ombres1

Crear ombres.

Crear sombras.

Què us sembla?

Qué os parece?


WARHOL & POLAROID [cat][cast]

WARHOLIZER, un creador de retrats online a l’estil de les serigrafies d’Andy Warhol. Senzill i ràpid,

WARHOLIZER, un creador de retratos online al estilo de las serigrafías de Andy Warhol. Sencillo y rápido,

warholizer.jpg

pixelin_2m.jpg

i POLADROID, per reproduir les teves fotos en format retro Polaroid (Mac – Windows)

y POLADROID, para reproducir tus fotografías en formato retro Polaroid (Mac – Windows)

poladroid.jpg

pixelin_2m.jpg

TEXTORIZER [cat][cast]

 textorizer.jpg

TEXTORIZER és una aplicació per descarregar al nostre ordinador (MAC, LINUX i WINDOWS) que reprodueix qualsevol imatge en una composició tipogràfica. Té forces paràmetres per configurar la imatge final. Experimenteu i disfruteu una estona.

TEXTORIZER es una aplicación para descargar en nuestro ordenador  (MAC, LINUX i WINDOWS) que reproducecualquier imagen en una composición tipográfica. Tiene un montón de parámetros para configurar la imagen final. Experimentad y disfrutad un rato.

pixelin_2m.jpg

EDUBLOGS [cat][cast]

logo_edublogs_finalista150.gif

Ja tenim la llista de blogs finalistes del Premi EDUBLOGS 2009.

ÀRTIC ha estat seleccinat per segon any consecutiu. Això és un autèntic premi per a nosaltres i pels que seguiu el blog.

Moltes gràcies per llegir-nos i felicitats a tots/es els participants.

Una recomanació sincera, feu un passeig pels blogs seleccionats…hi ha molta gent que fa molt bona feina.

Ya tenemos la lista de blogs finalistas del Premio EDUBLOGS 2009.

ÀRTIC ha sido seleccionado por segundo año consecutivo. Ésto representa un auténtico premio para nosotros y para los que seguís el blog.

Muchas gracias por leernos y felicidades a todos/as los participantes.

Un consejo sincero, daros un paseo por los blogs seleccionados…hay mucha gente haciendo un gran trabajo.

CARICATURA [cat][cast]

He trobat algunes aplicacions per fer caricatures.

La caricatura exigeix un gran treball d’observació i anàlisi, un dels grans objectius dels nostres currículums i competències bàsiques.

Per estalviar conflictes a l’aula, el millor és comerçar proposant als alumnes que es facin una auto-caricatura i, un cop han interpretat còmicament les seves faccions, llavors ja poden fer-se caricatures entre ells. Finalment és molt curiós comparar públicament les dues obres, així aprenem les diferències entre el “com ens veiem” i el “com ens veuen els altres”. Molt constructiu.

Això si, cal definir sòlidament el concepte de caricatura. Per estimular la discussió es pot començar des de la Wikipèdia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Caricatura

He encontrado algunas aplicaciones para hacer caricaturas.

La caricatura exige un gran trabajo de observación y análisis, uno de los grandes objetivos de nuestro currículo y competencias básicas.

Para ahorrar conflictos en el aula, lo mejor es empezar proponiendo a los alumnos que se hagan una auto-caricatura y, una vez interpretadas cómicamente sus facciones y ya pueden empezar a caricaturizarse entre ellos. Al final es muy curioso comparar públicamente las dos obras, y así aprendemos las diferencias entre el “cómo nos vemos” y el “cómo nos ven los demás”. Muy constructivo.

Eso sí, es necesario definir sólidamente el concepto de caricatura. Para estimular la discusión se puede partir de la Wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Caricatura

AVATAR-MAKER

caricature_maker.jpg

http://digibody.com/avatar-maker/index.php

CARICATURE MAKER

http://es.fileaward.com/funpics_caricature_maker.html

SIMPSONIZE ME

simpsonizeme.jpg

http://simpsonizeme.com/

Una bona mostra de caricatures:

caricatura.jpg

i un vídeo

y un vídeo

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

pixelin_2m.jpg