àrtic

El dia de Tots Sants es celebra de manera especial a Mèxic i Guatemala.

Sempre he sentit atracció per les cultures que celebren la mort a diferència de nosaltres que per influència catòlica, la lamentem silenciosa i íntimament. Dedicar un dia a la mort, no pas als morts, ens la fa més propera i ens hi fa pensar. Els indígenes nordamericans que segueixen les creences més tradicionals (que, un cop les coneixes, són més evolucionades que altres qualificades com a “més civilitzades”) es lleven al matí i, mirant el cel, diuen “avui és un bon dia per morir”. d’aquesta manera viuen la jornada amb una altra actitud. M’agrada això, representa una visió molt menys catastrofista que la nostra.

Ja paro de pensaments que em comença a fer mal el cap.

Durant el “día de muertos”, les famílies munten un altar dedicat a la mort a les cases. Hi posen totes aquelles coses que agradaven als seus difunts i l’omplen de dolços amb forma de calavera. Al sostre hi pengen tires de “papel picado” que no són més que cenefes retallades amb paper de ceba. N’hi ha de realment impressionants.

Aquí en teniu un vídeo de com es fan:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

I una recopilació del Flickr:

http://www.flickr.com/search/?q=papel+picado

El día de Todos Santos se celebra de manera especial en México y Guatemala.

Aquí tenéis un vídeo de cómo se hacen. Y una recopilación de Flickr

M’agrada molt aquesta foto. Sempre he pensat que la formació del professorat hauria de centrar-se fonamentalment en l’aportació de recursos i no pas en l’adquisició de coneixements.

Recordeu la passió?

Me encanta ésta foto. Siempre he pensado que la formación del profesorado debería centrarse fundamentalmente en la aportación de recursos y no en la adquisición de conocimientos.

Recordáis la pasión?

Un boníssim i original vídeo d’animació a l’estil Monty Python sobre la campanya electoral als EUA.

Un genial vídeo de animación al más puro estilo Monty Python sobre la campaña electoral en los EUA. 

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Un vídeo curiós que demostra que a qualsevol feina es poder trobar persones amb una sensibilitat especial. Diumenge passat ho vam provar a casa amb els nens i s’ho van passar molt bé.

Més vídeos a youtube

Un vídeo curioso que demuestra que en cualquier trabajo podemos encontrar personas con una sensibilidad especial. El pasado domingo lo probamos en casa con los niños y se lo pasaron estupendamente.

Más vídeos en youtube

Ja tinc l’Iphone a la butxaca!

Fins ara no he tingut telèfon mòbil, però tenia clar que quan Apple en fes un, jo me’l compraria (sóc molt fidel a la poma). Segueixo sent molt crític amb el canvi educatiu que patim amb els mòbils (no suporto que algú interrompi una reunió, un àpat o una conversa perquè el truquen pel mòbil), però l’Iphone és força més que un telèfon i les seves capacitats interactives em tenen enamorat. Ara podem fer fotos i dibuixar-hi al damunt, puc publicar el blog des del telèfon i puc mirar el correu allà on vagi, cosa que em va de perles pels caps de setmana, suposo que ÀRTIC ho notarà.

Ja vam parlar del futur de la interacció en un article anterior i sembla ser que els nostres pronòstics es confirmen veient com a majoria de fabricants comencen a crear dispositius táctils amb models interactius semblants. Aquí teniu un vídeo de promoció de l’últim ordinador d’HP, maco de veritat.

Li queda poc de vida al ratolí.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ya tengo el Iphone en el bolsillo!

Hasta ahora no he tenido teléfono móvil, pero tenía claro que cuando Apple fabricara uno, yo me lo compraría (soy terriblemente fiel a la manzana). Sigo siendo muy crítico con el cambio educativo que sufrimos con los móviles(no soporto que nadie interrumpa una reunión, una comida o una conversación porque le llaman por el móvil), pero el Iphone es mucho más que un teléfono y sus capacidades interactivas me tienen enamorado. Ahora podemos hacer fotos y dibujar en ellas, puedo publicar el blog directamente y puedo leer el correo allá donde esté, cosa que me va de perlas para los fines de semana, supongo que ÀRTIC lo notará.

Ya hablamoos del futuro de la interacción en un artículo anterior y parece ser que nuestros pronósticos se confirman viendo cómo la mayoría de fabricantes empiezan a crear dispositivos táctiles con modelos interactivos parecidos. Aquí tenéis unvídeo de promoción del último ordenador de HP. bonito de verdad.

Poca vida le queda al ratón.

Foto: Steve Jobs i Steve Wozniak creant el primer Apple al famós garatge / Steve Jobs y Steve Wozniak creando el primer apple en el famoso garaje

Aquest matí he estat al congrés “Internet en el aula” a la seu de Barcelona. He escoltat amb plaer dir a l’Hble. Conseller d’Educació: “vosaltres (els docents) teniu ara a les vostres mans les eines (TIC) per tornar la il·lusió als vostres alumnes…” i, malauradament, he asistit a una mostra de mala educació com feia temps que no veia; quan el meu admirat Steve Wozniak, el creador (juntament amb un altre dels meus ídols, Steve Jobs) de les interfícies gràfiques d’usuari, l’home que va fer que treballessim amb l’ordinador amb un escriptori, una paperera, icones…estava acabant la seva intervenció i agafava l’últim full del seu guió, la presentadora de l’acte li ha dit que el seu temps s’havia acabat i que moltes gràcies…

Jo pensava que a una personalitat com Woz se li ha de tenir un respecte, i que també cal tenir un respecte per tots els que hem anat a escoltar-lo. Ens ha explicat la seva història, les seves dificultats per engegar un projecte que ha canviat el món, la seva experiència en educació, i quan tenia a la mà el full amb les conclusions de la conferència, l’han fet callar. Si això hagués passat als EUA, tothom hagués xiulat i protestat cridant. Woz és un referent internacional, un home que ha fet de la innovació la seva bandera, i l’hem tractat realment malament. Estic avergonyit.

La interrupció a Woz s’ha fet pel retard que hi havia sobre l’horari programat. I ell no ha estat el culpable del retard, ja ha hagut de començar tard la seva intervenció perquè altres l’han provocat. Ens hem perdut el millor del dia.

A continuació es presentava la plataforma AGREGA impulsada pel programa “Internet en el aula” que és un repositori de materials educatius digitals catalogats i empaquetats. El problema és que AGREGA només permet accedir als materials, fer una llista de favorits i valorar-los, però no deixa crear fulls de treball ni compartir-los, en definitiva, es queda molt curta en un món 2.0.

Sempre ens queda el consol de veure vídeos com aquests a Internet (val la pena).

Esta mañana he asistido al congreso “Internet en el aula” en la sede de Barcelona. He escuchado con placer decir al Hble. Consejero de Educación: “vosotros (los docentes) tenéis ahora en vuestras manos las herramientas (TIC) para devolver la ilusión a vuestros alumnos…” y, desgraciadamente, he contemplado una muestra de mala educación como hacía tiempo que no veía; cuando mi admirado Steve Wozniak, el creador (junto con otro de mis ídolos, Steve Jobs) de las interfaces gráficas de usuario, el hombre que hizo que trabajemos en el ordenador con un escritorio, una papelera, iconos…estaba acabando su intervención y cogía la última hoja de su guión, la presentadora del acto le ha dicho que su tiempo se había acabado y que muchas gracias…

Yo pensaba que a una personalidad como Woz se le tiene que tener un respeto, y que también hace falta tener un respeto a todos los que hemos ido a escucharlo. Nos ha explicado su historia, sus dificultades por iniciar un proyecto que ha cambiado el mundo, su experiencia en educación, y cuando tenía en la mano la hoja con las conclusiones de la conferencia, le han hecho callar. Si esto hubiera pasado a los EE.UU., todo el mundo hubiera silbado y protestado gritando. Woz es un referente internacional, un hombre que ha hecho de la innovación su bandera, y lo hemos tratado realmente mal. Estoy avergonzado.

La interrupción a Woz se ha hecho por el retraso que había sobre el horario programado. Y él no ha sido lo culpable del retraso, ya ha tenido que empezar tarde su intervención porque otros lo han provocado. Nos hemos perdido el mejor del día.

A continuación se presentaba la plataforma AGREGA impulsada por el programa “Internet en el aula” que es un repositorio de materiales educativos digitales catalogados y empaquetados. El problema es que AGREGA sólo permite acceder a los materiales, hacer una lista de favoritos y valorarlos, pero no deja crear hojas de trabajo ni compartirlos, en definitiva, se queda muy corta en un mundo 2.0

Siempre nos queda el consuelo de ver vídeos como éste en Internet (no tiene desperdicio).

Prepareu-vos a passar (vosaltres i els alumnes) llargues estones enganxats a la pantalla!

PHUN és una aplicació d’un estudiant suec que, un cop descarregada la vostre ordinador (LINUX, MAC o Windows), us deixarà experimentar tot dibuixant cossos, líquids i mecanismes en un escenari sota les forces de gravetat i fregament. Les reaccions dels elements dibuixats són espectaculars i es poden muntar molts jocs.

LINE RYDER ja és un clàssic dels jocs per Internet. Haureu de crear una pista de neu per a un trineu pilotat per un ninotet. Podeu fer loopings, salts i baixades absolutament demencials. A YOUTUBE hi ha un munt de mostres.

El professorat de ciències està d’enhorabona.

Prepararos a pasar (vosotros y los alumnos)  largos ratos pegados a la pantalla!

PHUN es una aplicación de un estudiante sueco que, una vez descargada en vuestro ordenador (LINUX, MAC o Windows), os dejará experimentar dibujando cuerpos sólidos, líquidos y resortes en un escenario bajo las fuerzas de gravedad y rozamiento. Las reacciones de los elementos dibujados son espectaculares y pueden crearse muchos juegos.

LINE RYDER es ya un clásico de los juegos de Internet. Tendréis que crear una pista de nieve para un trineo pilotado por un muñequito. Podréis hacer loopings, saltos y descensos absolutamente demenciales. En YOUTUBE encontraréis buenos ejemplos. 

El profesorado de ciencias está de enhorabuena. 

Estem massa preocupats per els equipaments TIC de les aules: ordinadors (portàtils?), projectors, PDIs…

En realitat hauriem d’estar realment preocupats per les capacitats creatives nostres i dels nostres alumnes. Sense això no cal que ens preocupem per RES més.

Mireu aquest parell de joves el profit que en poden treure d’una pissarra tradicional.

Això m’ha recordat una divertidíssima i interessant experiència en un CEIP que disposava de 4 pissarres MIMIO.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Resulta que aquests aparells es poden combinar entre ells per obtenir una gran superficie interactiva, per exemple de 2×2 MIMIOs. I gràcies a això es va fer una representació teatral amb quatre projectors connectats al mateix ordinador en la que els actors canviaven l’escenari empenyent, passant pàgines d’un llibre, dibuixaven núbols i pluja, feien caure les fulles dels arbres…senzillament espectacular.

Estamos demasiado preocupados por el equipamiento de las aulas: ordenadores (portátiles? tablets?), proyectores, PDIs…

En realidad deberíamos estar realmente preocupados por las capacidades creativas nuestras y de nuestros alumnos. Sin ésto, no hace falta que nos preocupemos por NADA más.

Mirad este par de jóvenes el provecho que le pueden sacar a una pizarra tadicional.

Ésto me ha recordado una divertidísima e interesante experiencia en una escuela de primaria que disponía de 4 pizarras MIMIO.

Resulta que estos chismes pueden combinarse entre ellos para obtener superfícies interactivas enormes, por ejemplo de 2×2 MIMIOs. Gracias a ello, los alumnos representaron una obra teatral, con cuatro proyectores conectados al mismo ordenador, en que los escenarios cambiaban como hojas de un libro o empujados por los actores y que, además, eran totalmente interactivos, o sea que podían añadir i quitar elementos (nubes, coches, árboles..) a gusto…sencillamente espectacular.

I acabem amb un show de color fet amb projectors

Y acabamos con un show de color con proyectores

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En un article anterior vam parlar del futur de la interacció (i en seguirem parlant), ara toca parlar del futur de les aplicacions.

Adobe ha obert al públic, en fase de proves, el PHOTOSHOP EXPRESS, una aplicació enlínia d’edició i emmagatzament d’imatges.

Si us hi registreu podreu gaudir d’una experiència realment especial doncs en aquest programa es barrejen la simplicitat del disseny, la usabilitat al màxim nivell, la potència de la programació amb FLEX (un altre producte d’Adobe)…en definitiva, una eina “2.0″ absolutament recomanable.

En un artículo anterior hablamos del futuro de la interacción (i seguiremos hablando), ahora toca hablar del futuro de las aplicaciones.

Adobe ha abierto al público, en fase de pruebas, el PHOTOSHOP EXPRESS, una aplicación en-línea de edición y almacenaje de imágenes.

Si os registráis podréis disfrutar de una experiencia realmente especial ya que en éste programa se mezclan la simplicidad en el diseño, la usabilidad al nivel máximo, la potencia de la programación en FLEX (otro producto de Adobe)…en definitiva, una herramienta “2.0″ absolutamente recomendable.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquest és un dels articles que més m’ha agradat publicar al blog.

Walter Lewin és un professor de física al MIT. Va nèixer a Holanda fa 71 anys i la seva passió per la docència l’ha fet famòs; prepara les seves classes amb l’obsessió de que els alumnes vegin i entenguin com les lleis de la física dominen el nostre entorn. Aixi demostra a l’auditori que un gas a pressió ens pot traslladar d’un lloc a un altre, que les ones es propaguen per l’aire com una corda oscil·lant, que l’abast d’un pèndol minva a cada volta…i ho fa sense gairebé fer servir la pisarra. L’aula es converteix en un laboratori a cada sessió, amb un munt de material que, fins ara, li ha costat prop de 300.000 dòlars (que suposo que el MIT paga generosament). Moltes de les seves classes es poden descarregar en format d’àudio i vídeo.

No es tracta d’un friki de l’educació, es tracta d’un home carregat de passió per la seva feina i, n’estic segur, convençut que ha d’ensenyar als seus alumnes la física de la manera que li hagués agradat que li ensenyessin a ell quan era estudiant. D’això ja en vaig fer menció a “l’article inèdit” d’aquest blog. Walter Lewin és, a sobre, un entusiasta de l’art antic i modern.

I ara aprofito per fer un petit homenatge als docents que he tingut la fortuna de conèixer i compartir feina i que tenen aquesta passió incombustible. Us agraeixo tot el que m’esteu ensenyant, per tot el que m’esteu corregint i, en definitiva, per aguantar-me amb paciència. Moltíssimes gràcies, de tot cor (i paro que em sembla que m’ha entrat alguna cosa a l’ull…snif!)

Walter Lewin (wiquipedia)

Éste es uno de los artículos que más me ha gustado publicar en el blog.

Walter Lewin es un profesor de física del MIT. Nació en holanda hace 71 años y su pasión por la docencia le ha hecho famoso; prepara sus clases con la obsesión de que los alumnos vean y entiendan cómo las leyes de la física dominan nuestro entorno. Así demuestra que un gas a presión nos puede trasladar de un lugar a otro, que las ondas se propagan por el aire como una cuerda oscilante, que la amplitud de un péndulo disminuye a cada vuelta…y lo hace prácticamente sin usar la pizarra. El aula se convierte en un laboratorio en cada sesión, con un montón de material que, hasta ahora, le ha costado cerca de 300.000 dólares (que supongo que paga generosamente el MIT). Muchas de sus clases pueden descargarse en formato de audio y vídeo.

No se trata de un friki de la educación, se trata de un hombre cargado de pasión por su trabajo y, estoy seguro, convencido que debe enseñar a sus alumnos la física que a él le hubiera gustado que le enseñaran cuando era estudiante. De ésto ya comenté algo en el “artículo inédito” de éste blog. Walter Lewin es, ademas, un entusiasta del arte antiguo y moderno.

Y ahora aprovecho para hacer un pequeño homenaje a los docentes que he tenido la fortuna de conocer y compartir el trabajo y que tienen ésta pasión incombustible. Os agradezco todo lo que me enseñáis, todo lo que me corregís y la paciencia con que me aguantáis. Muchísimas gracias, de corazón (y paro porque me ha entrado algo en el ojo…snif!)