POP-UP & REALITAT AUGMENTADA – POP-UP & REALIDAD AUMENTADA [cat][cast]

Aquest tercer trimestre hem treballat, a la optativa de visual i plàstica de 4rt la creació de Pop-up (desplegables de paper) amb l’afegit de la realitat augmentada (AR), que permet una segona lectura del llibre en paper.

Una mostra és aquesta versió del quadre “La família de Felip IV”, conegut com “Las Meninas” de Diego Velázquez.

Deixo dos vídeos: un amb la descripció del procés en anglès, i l’altre amb la descripció de l’activitat. Espero que us agradi!

Durante el tercer trimestre hemos trabajado, en la optativa de plástica de 4º, la creación de Pop-up (desplegables de papel) con el añadido de la realidad aumentada (AR), que permite una segunda lectura del libro en papel.

Una muestra es ésta versión de “La familia de Felipe IV”, conocido como “Las Meninas, de Diego Velázquez.

Dejo dos vídeos: uno con la descripción del proceso (en inglés), y otro con la descripción de la actividad. Espero que os gusten!

Imatge de previsualització de YouTube

 

ESTUDIANTS – ESTUDIANTES [cat][cast]

estuche.jpg

Permeteu-me que faci algunes reflexions en veu alta.

Els nostres estudiants:

  • Tenen habilitats molt més desenvolupades que nosaltres. Són nadius digitals, no els fa por prémer cap botó, de fet, formen part de la “generació botó”. Aprofitem els seus coneixements d’informàtica, demanem-los ajuda per explicar procediments als altres, animem-los a crear blogs, a fer presentacions, fotografies i vídeos. Segurament és la primera vegada en la història que es produeix aquest fet amb tanta contundència. Aliem-nos amb ells.
  • Tenen al seu abast les eines i recursos necessaris per consruir el seu propi coneixement. La tasca del professor com a animador i validador és molt més interessant i constructiva. Treballem colze a colze amb ells.
  • Poden i saben COMPARTIR i, sobretot, TRANSMETRE el que aprenen. Aquests dos factors enriqueixen infinitament el seu aprenentatge. Fem-los fer de professors de tant en tant i que la seva feina tingui molta més trascendència que un simple exàmen o treball que queden oblidats en un calaix.
  • Poden CREAR més que mai. Els docents ens hem de dedicar a dissenyar activitats amb alt contingut creatiu (aquesta és una feina realment apassionant). Analitzem els errors (nostres i seus) públicament per avançar en el coneixement. Empenyem-los cap el risc, que és l’unic camí de l’evolució.
  • Poden avaluar-se, ells mateixos i als altres. Construim la seva intel·ligència emocional i donem-los responsabilitats. Preparem-los per al futur.
  • Tenen al palmell de la mà una gran eina de recollida d’informació i de comunicació. Fem que integrin els telèfons mòbils en la seva vida educativa, que facin fotos, vídeos i els comparteixin…a l’aula

proyector.jpg

Permitidme que haga algunas reflexiones en voz alta.

Nuestros estudiantes:

  • Tienen habilidades mucho más desarrolladas que nosotros. Son nativos digitales, no les da miedo pulsar ningún botón, de hecho, forman parte de la “generación botón”. Aprovechemos sus conocimientos de informática, pidámosles ayuda para explicar procedimientos a los otros, animémosles a crear blogs, a hacer presentaciones, fotografías y vídeos. Seguramente es la primera vez en la historia que se produce este hecho con tanta contundencia. Aliémonos con ellos.
  • Tienen a su alcance las herramientas y recursos necesarios para consruir su propio conocimiento. La tarea del profesor como animador y validador es mucho más interesante y constructiva. Trabajemos codo a codo con ellos.
  • Pueden y saben COMPARTIR y, sobre todo, TRANSMITIR lo que aprenden. Estos dos factores enriquecen infinitamente su aprendizaje. Que hagan de profesores de vez en cuando, y que su trabajo tenga mucha más trascendencia que un simple examen o trabajo que quedan olvidados en un cajón.
  • Pueden CREAR más que nunca. Los docentes tenemos que dedicarnos a diseñar actividades con alto contenido creativo (éste es un trabajo realmente apasionante). Analizemos los errores (nuestros y suyos) públicamente para avanzar en el conocimiento. Empujémosles hacia el riesgo, que es el único camino de la evolución.
  • Pueden evaluarse, ellos mismos y a los demás. Construyamos su inteligencia emocional y démosles responsabilidades. Preparémosles para el futuro.
  • Tienen en la palma de la mano una gran herramienta de recogida de información y de comunicación. Hagamos que integren los teléfonos móviles en su vida educativa, que hagan fotos, vídeos y los compartan…en el aula

DISCULPES – DISCULPAS [cat][cast]

nadala.jpg

Amb les presses no vaig publicar l’adreça de la nadala del 2008. Ho sento, aquí la teniu. Us desitjo un profitós i saludable 2009.

Con las prisas no publiqué la dirección de la felicitación de navidad del 2008. Lo siento, aquí la tenéis. Os deseo un provechoso y saludable 2009.

http://www.xtec.cat/~jnegre/nadala2008/nadala2008.html


ELLS PARLEN – ELLOS HABLAN [cat][cast]

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Un parell de vídeos molt semblants sobre alumnes que es manifesten. Com diu en Ferran Ruíz en el seu llibre”els alumnes han de ser els auténics protagonistes de l’educació” (La nueva educación – Editorial LID)

De moment només demanen, d’aquí a poc exigiran.

Amb tota la raó.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Un par de vídeos muy parecidos sobre alumnos que se manifiestan. Como dice Ferran Ruíz en su libro “los alumnos deben ser los auténticos protagonistas de la educación” (La nueva educación – Editorial LID)

De momento sólo piden, dentro de poco exigirán.

Con toda la razón.

PROPOSTA | PROPUESTA

Continua llegint

INTERACCIÓ – INTERACCIÓN[cat][cast]

hp_touchsmart.jpg

Ja tinc l’Iphone a la butxaca!

Fins ara no he tingut telèfon mòbil, però tenia clar que quan Apple en fes un, jo me’l compraria (sóc molt fidel a la poma). Segueixo sent molt crític amb el canvi educatiu que patim amb els mòbils (no suporto que algú interrompi una reunió, un àpat o una conversa perquè el truquen pel mòbil), però l’Iphone és força més que un telèfon i les seves capacitats interactives em tenen enamorat. Ara podem fer fotos i dibuixar-hi al damunt, puc publicar el blog des del telèfon i puc mirar el correu allà on vagi, cosa que em va de perles pels caps de setmana, suposo que ÀRTIC ho notarà.

Ja vam parlar del futur de la interacció en un article anterior i sembla ser que els nostres pronòstics es confirmen veient com a majoria de fabricants comencen a crear dispositius táctils amb models interactius semblants. Aquí teniu un vídeo de promoció de l’últim ordinador d’HP, maco de veritat.

Li queda poc de vida al ratolí.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ya tengo el Iphone en el bolsillo!

Hasta ahora no he tenido teléfono móvil, pero tenía claro que cuando Apple fabricara uno, yo me lo compraría (soy terriblemente fiel a la manzana). Sigo siendo muy crítico con el cambio educativo que sufrimos con los móviles(no soporto que nadie interrumpa una reunión, una comida o una conversación porque le llaman por el móvil), pero el Iphone es mucho más que un teléfono y sus capacidades interactivas me tienen enamorado. Ahora podemos hacer fotos y dibujar en ellas, puedo publicar el blog directamente y puedo leer el correo allá donde esté, cosa que me va de perlas para los fines de semana, supongo que ÀRTIC lo notará.

Ya hablamoos del futuro de la interacción en un artículo anterior y parece ser que nuestros pronósticos se confirman viendo cómo la mayoría de fabricantes empiezan a crear dispositivos táctiles con modelos interactivos parecidos. Aquí tenéis unvídeo de promoción del último ordenador de HP. bonito de verdad.

Poca vida le queda al ratón.

PASSIÓ – PASIÓN [cat][cast]

passio2.jpg

Aquest és un dels articles que més m’ha agradat publicar al blog.

Walter Lewin és un professor de física al MIT. Va nèixer a Holanda fa 71 anys i la seva passió per la docència l’ha fet famòs; prepara les seves classes amb l’obsessió de que els alumnes vegin i entenguin com les lleis de la física dominen el nostre entorn. Aixi demostra a l’auditori que un gas a pressió ens pot traslladar d’un lloc a un altre, que les ones es propaguen per l’aire com una corda oscil·lant, que l’abast d’un pèndol minva a cada volta…i ho fa sense gairebé fer servir la pisarra. L’aula es converteix en un laboratori a cada sessió, amb un munt de material que, fins ara, li ha costat prop de 300.000 dòlars (que suposo que el MIT paga generosament). Moltes de les seves classes es poden descarregar en format d’àudio i vídeo.

No es tracta d’un friki de l’educació, es tracta d’un home carregat de passió per la seva feina i, n’estic segur, convençut que ha d’ensenyar als seus alumnes la física de la manera que li hagués agradat que li ensenyessin a ell quan era estudiant. D’això ja en vaig fer menció a “l’article inèdit” d’aquest blog. Walter Lewin és, a sobre, un entusiasta de l’art antic i modern.

I ara aprofito per fer un petit homenatge als docents que he tingut la fortuna de conèixer i compartir feina i que tenen aquesta passió incombustible. Us agraeixo tot el que m’esteu ensenyant, per tot el que m’esteu corregint i, en definitiva, per aguantar-me amb paciència. Moltíssimes gràcies, de tot cor (i paro que em sembla que m’ha entrat alguna cosa a l’ull…snif!)

passio.jpg Walter Lewin (wiquipedia)


Éste es uno de los artículos que más me ha gustado publicar en el blog.

Walter Lewin es un profesor de física del MIT. Nació en holanda hace 71 años y su pasión por la docencia le ha hecho famoso; prepara sus clases con la obsesión de que los alumnos vean y entiendan cómo las leyes de la física dominan nuestro entorno. Así demuestra que un gas a presión nos puede trasladar de un lugar a otro, que las ondas se propagan por el aire como una cuerda oscilante, que la amplitud de un péndulo disminuye a cada vuelta…y lo hace prácticamente sin usar la pizarra. El aula se convierte en un laboratorio en cada sesión, con un montón de material que, hasta ahora, le ha costado cerca de 300.000 dólares (que supongo que paga generosamente el MIT). Muchas de sus clases pueden descargarse en formato de audio y vídeo.

No se trata de un friki de la educación, se trata de un hombre cargado de pasión por su trabajo y, estoy seguro, convencido que debe enseñar a sus alumnos la física que a él le hubiera gustado que le enseñaran cuando era estudiante. De ésto ya comenté algo en el “artículo inédito” de éste blog. Walter Lewin es, ademas, un entusiasta del arte antiguo y moderno.

Y ahora aprovecho para hacer un pequeño homenaje a los docentes que he tenido la fortuna de conocer y compartir el trabajo y que tienen ésta pasión incombustible. Os agradezco todo lo que me enseñáis, todo lo que me corregís y la paciencia con que me aguantáis. Muchísimas gracias, de corazón (y paro porque me ha entrado algo en el ojo…snif!)