COMENTARIS – COMENTARIOS [cat][cast]

Hola a tothom,

publicar aquest bloc és un plaer per a mi.

Però un bloc ha de ser més dinàmic, més participatiu i, en consequència, més ric.

Ajudem-nos amb els vostres comentaris.

Moltes gràcies.

Hola a todos/as,

publicar este blog me produce un inmenso placer.

Pero un blog debe ser más dinámico, más participativo y, en consecuencia, más rico.

Ayudémonos con vuestros comentarios.

Muchas gracias

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

ESCULTURA [cat][cast]

henry_8.jpgmicroescultura

La cosa va d’escultura. Veurem un parell d’autors que es diferencien per les mides de les seves obres, el primer és un microescultor que és capaç de crear les figures d’Enric VIII d’Anglaterra i les seves sis esposes en el forat d’una agulla…amb un nivell de detall inimaginable.

El segon , generalment, treballa amb una idea totalment oposada; crea figures hiperrealistes de mides descomunals.

Segons la meva opinió, en el primer cas (Willard Wigan) ens trobem davant d’un finíssim artesà. Quan observem les seves produccions ens domina la percepció de la dedicació, de la dificultat tècnica…en definitiva, el contingut comunicatiu es redueix als detalls productius. En canvi, les escultures de Ron Mueck són inquietants, per la mida però sobretot per les actituds dels personatges, que ens provoquen fortes sensacions fins i tot veient-les fotografiades i, és en una segona lectura, quan valorem la realització tècnica. En un article posterior comentarem el concepte d’escultura, que segons Henry Moore, és el diàleg entre l’espai i la matèria…

La cosa va de escultura. Veremos un par de autores que se diferencian por las medidas de sus obras, el primero es un microescultor que es capaz de crear figuras de Enrique VIII de Inglaterra y sus seis esposas en el ojo de una aguja…con un nivel de detalle inimaginable.

El segundo trabaja generalmente con una idea totalmente opuesta; crea figuras hiperrealistas de medidas descomunales.

En mi opinión, en el primer caso (Willard Wigan) nos encontramos delante de un finísimo artesano. Cuando observamos sus produccionesnos domina la percepción de la dedicación, de la dificultad técnica…en definitiva, el contenido comunicativo se reduce a los detalles productivos. En cambio, las esculturas de Ron Mueck son inquietantes, por sus medidas, pero sobretodo por las actitudes de los personajes, que nos producen sensaciones intensas aún viéndolas fotografiadas y, es en una segunda lectura cuando valoramos la realización técnica. En un artículo posterior comentaremos el concepto de escultura, que según Henry Moore, es el diálogo entre el espacio y la materia.

ron_mueck.jpgmacroescultura

QUANT APRENEM – CUÁNTO APRENDEMOS [cat][cast]

classroom.jpg

En mig dels favorits del navegador he recuperat una pàgina on hi havia aquest anàlisi sobre la procedència del nostre aprenentatge, fet pel controvertit psiquiatra americà William Glasser, que va tenir una gran experiència en el món de l’educació.

Entre los favoritos del navegador he recuperado una página con este análisis sobre la procedencia de nuestro aprendizaje, hecho por el controvertido psiquiatra americano William Glasser, que tuvo una gran experiencia en el mundo educativo.

QUANT APRENEM?
CUÁNTO APRENDEMOS?
10% del que llegim 10% de lo que leemos
20% del que escoltem 20% de lo que escuchamos
30% del que veiem 30% de lo que vemos
50% del que veiem i escoltem 50% de lo que vemos y escuchamos
70% del que discutim amb altres 70% de lo que discutimos con otros
80% del que experimentem personalment 80% de lo que experimentamos personalmente
95% del que ensenyem als altres 95% de lo que enseñamos a otros

La reflexió és inmediata: si fem cas a aquestes dades,la majoria de continguts que els nostres alumnes reben ho fan a través dels canals menys efectius. De fet, aquesta taula definiria perfectament com hauria de ser la metodologia educativa actual. Per cert, Glasser no és precisament un nen; va nèixer el 1925.

La reflexión es inmediata: si hacemos caso de estos datos,la mayoría de contenidos que reciben nuestros alumnos lo hacen a través de los canales menos efectivos. De hecho, esta tabla definiría perfectamente cómo debería ser la metodología educativa actual. Por cierto, Glasser no es ningún jovencito; nació en 1925.

DISSENY GRÀFIC – DISEÑO GRÁFICO [cat][cast]

disseny.jpg

Si algú vol treballar el disseny de logos amb els alumnes, aqui teniu uns quants enllaços que us poden ajudar (espero). Jo sempre he estat del parer de que aquests tipus de continguts s’han de treballar en un procés d’inmersió, és a dir, reproduint el més fidelment possible el model client-estudi de disseny a l’aula. La motivació dels alumnes és molt més gran.

Si alguien quiere trabajar con los alumnos el diseño de logotipos, aquí tenéis unos cuantos enlaces que os pueden ayudar (espero). Yo siempre he sido de la opinión que éste tipo de contenidos hay que tratarlos en un proceso de inmersión, es decir, reproduciendo lo más fielmente posible el modelo cliente-estudio de diseño en el aula. La motivación del alumnado es muchísimo más grande.

proposta/propuesta

Continua llegint