Tag Archives: Vídeo

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona

Què hi fem els clàssics en unes Jornades de vocació científica, com el seu nom indica? Cal agrair al Centre de Recursos per al Professorat de Badalona que, en organitzar any rere any les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari,  hagi mostrat des del principi un gran interès en la interdisciplinarietat de la mostra, des de tots els àmbits del saber. Els Treballs de recerca que s’hi presenten tenen en comú no et tema, sinó el plantejament científic de la investigació, és a dir, que tot partint de d’uns objectius clars i unes hipòtesis prèvies, els alumnes arriben a conclusions pròpies i ben fonamentades.

En l’edició d’enguany, la vintinovena (aviat és dit!), una aràcnida de l’Institut Isaac Albéniz, la Marina Salas, hi ha participat amb l’exposició a l’auditori del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) del seu treball en bloc Siringa, la música de l’antiga Grècia. No és la primera a fer-ho, ja que la Carla Asensio hi va participar fa quatre anys amb Origen de les grafies: tendències enfrontades, però sí que és precursora en aquesta mostra pel que fa al format bloc. De fet, enguany era l’únic treball en aquest suport, si més no de la sessió de dijous, en què nosaltres vam participar.

Imatge de previsualització de YouTube

Queda demostrat, doncs, que les lletres i les arts, tenen el seu lloc en aquesta mena de congressos científics, però deixeu-me que afegeixi que em va complaure veure que les clàssiques en concret hi van ser molt presents. El tercer dia de les jornades, acompanyaven la nostra Siringa dos treballs amb referents clàssics:

  • La Laura Aixut, del centre Maristes Champagnat, va presentar Set de venjança. La còlera del déus a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. 
  • La Marta Gràcia, de l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo, ens va adelitar amb el seu Femen Olimp, una actualització de cinc divinitats femenines gregues materialitzada en un vidoclip de promoció d’un grup musical. Fantàstiques, les seves il·lustracions!

Fent un cop d’ull als resums dels treballs presentats els altres dies, hi he trobat també, en la segona sessió, una exposició sobre L’alimentació a l’antiga Roma, a càrrec de Maria Lapuente del Col·legi Badalonès.

Si tenim en compte que cada centre de la ciutat només pot presentar un màxim de cinc treballs -tres per exposar a l’auditori i dos per presentar al vestíbul- i que no tots els centres els presenten tots, ¿no trobeu que la presència clàssica no està gens malament?

Per acabar, aquí teniu un muntatge amb tots els participants de l’Albéniz, per tal de contextualitzar el que s’ha dit fins ara, id est, que els treballs de lletres conviuen amb els de ciències en perfecta harmonia.

TERESA

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Reconstruint les lletres gregues a la romana

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Visita al British Museum

Avete, arachnid people!

Every year the 4th ESO students at Isaac Albéniz High School take a trip to London. In March, We stayed in some houses with families that hosted us. We lived with the English families for a whole week and we practised our English…

Ai! Ja ens hem tornat a confondre amb l’idioma. Sembla que aquesta setmana a Londres ens ha culturitzat. I ara sí, continuem en català:

Avete aràcnids i aràcnides!

Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Isaac Albéniz vam anar a Londres com a viatge de fi de curs. Estàvem repartits en diferents cases on ens van acollir i vam haver de conviure amb les famílies angleses durant una setmana, amb la finalitat de practicar el nostre anglès. A la nostra estada vam visitar els principals monuments i parcs i també la zona turística de la ciutat. Però a part de passejar-nos, també vam anar a diferents museus: la National Gallery, el Science and Technology Museum, el Natural History Museum, el Madame Tussaud i el British Museum.

El que més ens va impressionar va ser el British Museum. Allà hi havia moltíssimes coses de l’antiga Grècia i de l’època dels romans, també hi havia objectes de l’antic Egipte, Mesopotàmia i de l’antiga Àsia. Realment semblava que haguéssim retrocedit en el temps, de tants testimonis de les antigues cultures com hi havia.

Aquí teniu una petita mostra del que vam veure:

Imatge de previsualització de YouTube

Us animem a visitar Londres! Tant si voleu anar a millorar el vostre anglès, com si voleu divertir-vos o conèixer diferents cultures! Per a nosaltres va ser un viatge inoblidable per acabar aquesta etapa de la nostra vida.

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

  • Heu visitat mai aquest museu? Si és així, què us ha semblat?
  • Quina època de les que es mostren us ha semblat més interessant? Per què?
  • Als alumnes de 4t que heu anat a Londres, quin museu us ha agradat més?
  • Coneixeu algun dels personatges grecs i romans que surten al video? Podríeu explicar alguna cosa sobre ells?

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

Paula Cortés i Irene Palau, 4t C

La nostra teranyina de clàssiques!

Fila que filaràs una gran xarxa digital de clàssiques entre tots i totes hem teixit! Coneixeu els nostres blocs de Clàssiques? Us he fet aquest muntatge ad hoc per tal de promocionar-los!

Jo vaig arribar a l’Institut de Premià de Mar i vaig poder conèixer els blocs més utilitzats per poder buscar informació de tot tipus relacionada amb les clàssiques. Es pot trobar informació de autors llatins, referents clàssics, literatura clàssica, llatinismes, mites, notícies i molta més informació de diversos àmbits.

Vaig triar de fer l’assignatura de llatí i quan vaig començar vaig conèixer aquests blocs. El primer de tots va ser El Fil de les Clàssiques per comentar tots els apunts i articles que es pengen i que a partir d’aquests es poden conèixer moltes coses.
Després el Moodle, que és una eina per realitzar les activitats que la professora penja per tal de que els alumnes les fagin i les notes queden registrades allà. Després vaig conèixer un altre bloc que era molt semblant al del Fil que és el bloc d’Aracne fila i fila, on també es pot trobar informació sobre clàssiques. Aquests blocs són a l’abast de tothom.

No només eren aquests, més tard, la professora ens va ensenyar dos blocs diferents. Un dels blocs està relacionat amb la música, L’empremta d’Orfeu, que en aquest es penen apunts sobre cançons actuals amb algun referent clàssic. L’altre bloc, La cinta de NIKH, ens ensenya referents clàssics en el cinema.

En passar de curs a 2n de Batxillerat, la nostra companya Laura Luna Surinyach, va crear un blog per tal de fer el seu Treball de Recerca: Òpera amb referents, apareixen cançons d’òpera i tots els seus referents, és a dir, la cultura clàssica en la música. També les nostres companyes Laia Muñoz i Núria Yela amb la col·laboració de Laura Luna Surinyach, van crear un bloc anomenat Literatura grega a escena on apareixen tots els clàssics grecs que hem de conèixer. I, per últim, les alumnes Irina i Andrea Balart Casanovas de 1r de Batxillerat han creat el blog El cel dels mites, un treball sobre els estels i constel·lacions amb referents clàssics.

Per més informació també es pot contactar amb la tutora al Facebook (Fildelesclassiques Aracne) i Twitter (@AracneFil).

Per mi era molt novedós treballar amb ordinador i sobretot amb blocs ja que mai anteriorment ho havia fet. Amb el pas del temps et vas acostumant i quan realment aprens és quan llegeixes amb atenció els apunts i articles i després deixes un comentari responent totes les preguntes que normalment apareixen al final de l’apunt, allà és quan veus si has aprés o no. En els comentaris apareixen les reflexions, pensaments, opinions del que creus sobre l’apunt que has llegit.

Uxue Avilés
2n Batxillerat Llatí

Invisa Tarraco

Mentre realitzàvem el nostre recorregut per Tarragona, em vaig entretenir a fer fotos a tot allò que em cridava l’atenció i el resultat és que moltes de les meves fotografies són de peces que no estaven en l’itinerari i que no vam arribar a comentar. El primer Slideshow és de peces del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, concretament de la sala funerària. Encara que, quan vam recollir les motxilles, vam estar al costat d’aquesta sala, no la vam veure.
Trieu una de les peces i comenteu-la, tot buscant informació, si cal, al web del MNAT. En el cas de les inscripcions, intenteu, com a mínim, transcriure-les i, si podeu, traduir-les o interpretar-les.

Durant l’otium ad edendum vaig trobar establiments amb noms en llatí …

 

Apareixen al nostre mapa d’establiments amb referents clàssics? Si algun no hi és encara, ubiqueu-lo al Google Map amb la ajuda del tutorial.

Quan ens vam retrobar, ens vam disposar a veure el passeig arqueològic, on he trobat aquestes imatges.

 

 

Podríeu traduir les inscripcions? Jo mateixa us les he transcrites i podeu aturar la imatge amb el menú inferior dret.

I per acabar, aquí us deixo, en primícia, el vídeo que la Noèlia va fer de la sortida.
Què us ha semblat? Des d’un punt de vista audiovisual, està ben resolt? La música, les transicions, els títols són encertats? Quin aspecte en destacaríeu com a més reeixit?

 

Hem de tenir en compte que la sala funerària no va ser l’única que no vam veure, perquè no disposàvem de temps per veure cada una de les sales del MNAT. Espero haver-vos aportat una mica més d’informació sobre com va ser l’estada dels romans a Tàrraco i que us hagi agradat aquesta sortida tant com a mi.

Amar Astudillo
4B

Nausica a la Viquilletra

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

  • Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
  • Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
  • Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

  • La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
  • La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
  • Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

Jornada de portes obertes al fòrum de Pol·lèntia 2011

Un any més, ahir a la tarda hi va haver la JORNADA DE PORTES OBERTES AL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POL·LÈNTIA, a càrrec dels directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau i Esther Chávez. Per a tots els aràcnids i aràcnides, seguidors de El Fil de les Clàssiques, teniu aquí en exclusiva els mots de Miquel Àngel Cau:

No us perdeu el reportatge de El Fil de les Clàssiques de l’any 2009!

Gaby