Tag Archives: Viatges

Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla

160519160848-egyptair-ms804-plane-full-169Desgraciadament, Grècia torna a ser notícia amb el descobriment de les possibles restes de l’avió MS804 de la companyia Egyptair, desaparegut el passat 19 de maig. El punt assenyalat per l’exèrcit egipci és el sud-est de l’illa grega de Kárpathos.

Kárpathos (Κάρπαθος) és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. És considerada terra dels Titans i gegants, ja que la tradició diu que Atlas, Prometeu i Epimito, van habitar-la. Segons la mitologia grega, el primer habitant de Karpathos és el tità Iapetos; fill d’Urà (cel) i Gea (Terra). Els ‘telquins‘ van ser els antics pobladors d’aquesta illa, éssers mitològics representats com a meitat home meitat peix, coneguts per ser grans marins i fills de Posidó.
0ed33390dd66e979710b3a0ee608a005
L’illa ha estat profundament influenciada pels habitants de Creta, que van emigrar i es van assentar del II mil·lenni aC, però els pocs documents existents mostren que l’illa de Kárpathos ha estat habitada des del Neolític.

Nombroses troballes de l’Edat del Bronze (2000 aC) mostren l’expansió dels cretencs i el seu domini sobre aquest tram de mar.
Durant l’època de les guerres civils a Grècia, Kárpathos va ser aliada d’Atenes i Delos, però després van passar sota el domini de Rodes.

Kárpathos ha experimentat un gran domini estranger: en l’Edat Mitjana l’illa s’anomenava Sarpantos, i, després dels francs, Kárpathos i Rhodes passaran sota el comandament de Lleó Gavalas, seguit per Andreas i Ludovic i acabant finalment sota el domini turc al segle 16.
L’any 1821, els habitants de Kárpathos participaren en la revolució grega, passant a formar part de l’estat grec el 1823. En 1830 el Protocol de Londres va lliurar l’illa als turcs, mentre que el 1912, va estar sota el comandament italià, igual que totes les illes del Dodecaneso.
Finalment, Kárpathos es converteix en illa grega el 7 març 1948.

Però va ser Homer que va donar a conèixer l’illa en la Ilíada al catàleg de les naus, on l’anomena Carpats.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic

Un viatge a les platges de les illes gregues

Qui pogués anar de viatge a Grècia!  Tenim tants viatges virtuals a Grècia, que jo he decidit, després de fer un thinglink de la geografia grega, fer un viatge a les principals platges de les illes gregues! Agafem, doncs, el vaixell de Grècia!

  1. . El nostre primer viatge a Grècia: Viatge a Grècia, per Maria Salat
  2. .  Viatge a la recerca de temples grecs
  3. . Viatge a la recerca de teatres grecs
  4. . Viatge als centres oraculars grecs
  5. . Viatge a la recerca dels jocs esportius de l’antiguitat
  6. . Viatge al Peloponnès
  7. . Viatge a les illes del Mar Jònic
  8. . Viatge a les illes Espòrades
  9. . Viatge a les illes Cíclades
  10. . Viatge a  Creta
  11. . Viatge a les illes del Mar Egeu
  12. . Viatge a Atenes i voltants. Viatge a l’acròpoli a la catalana
  13. . Viatge a la recerca de les set meravelles
  14. . Viatge a la recerca dels set savis grecs
  15. . El meu viatge a Grècia fet l’any… (els de l’Arnau, àlbums de viatges…)
  16. Un viatge de museus
  17. . Viatge a la recerca dels millors paisatges grecs
  18. . Viatge a Grècia amb el cinema: Zorba, el grec; Mamma mia; Un verano en vaqueros 2; My life in ruins…
  19. . Viatge al món del mite: el mite d’Hèracles, el dels argonautes, el d’Ulisses, el dels déus i deesses, etc
  20. . Equidistàncies sagrades
  21. . Un viatge al passat
  22. . Voltant pel món de Catalunya ràdio ens porta a Grècia
  23. . Un viatge poètic a Grècia
  24.  . Μύκονος, Σαντορίνη & Αθήνα

  25. Un viatge a la gastronomia vegana grega

  26. . Geografia de Grècia (els 10 llocs més turístics de Grècia)
  27. . Un viatge a les platges insulars gregues:

Irene Sanz
1r Batx. Grec

Grècia a les pel·lícules

Grècia no només té molta història, sinó que també és coneguda pels seus bonics paisatges que inspiren a rodar pel·lícules en les seves illes, els seus carrers, les seves platges, etc.

Segurament si sou amants del cinema, haureu vist alguna d’aquestes pel·lícules, però en canvi, segur que no sabíeu on es van rodar, oi? Doncs bé, amb aquest Thinglink podreu conèixer les 6 pel·lícules més importants per a mi i a quina zona de Grècia van ser rodades.

Hi surten de totes les èpoques i de tots els gèneres! Animeu-vos i visualitzeu alguna d’aquestes grans pel·lícules i podreu conèixer els increïbles racons que ens mostra Grècia!

Si voleu conèixer més sobre la filmografia grega, no dubteu en passar-vos pel nostre bloc sobre cinema i referents clàssics, La cinta de Νίκη i ajudar-nos a ampliar els referents clàssics al cinema i, en aquest cas en concret, Grècia en el cinema!

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Edimburg: l’Atenes del Nord!

Vid.  @filaracne i @hand_moments a Instagram

Quina sorpresa em vaig portar quan aquest estiu a una de les ciutats més belles d’Europa, a la capital d’Escòcia, Edimburg concretament al turó de Calton Hill, em vaig trobar amb edificis neoclàssics com el National Monument que em recordava el Partenó d’Atenes! És ben cert, Edimburg és coneguda amb encert com l’Atenes del Nord. Sabeu vosaltres a qui s’onomena, l’Atenes catalana, l’Atenes d’Amèrica o l’Atenes de l’oest…? No m’esperava que una ciutat tan distant i tan diferent a Atenes se la pogués conèixer com a l’Atenes del Nord. Calton Hill és un turó entre l’Old i la New Town d’Edimburgh. Només és en aquell espai de tota la ciutat on hi ha els referents que fan dir que la ciutat és com la segona Atenes. A més del National Monument, quins altres monuments recorden la capital de Grècia?

National Monument of Scotland (Calton Hill, Edimburg)

A Edimburg també vaig poder veure molt de llatí als cementiris, a la Royal Mille… així com les restes d’un fort auxiliar romà a Cramond, en el Firth of Forth. Aquest fort es va aixecar pels volts del 140 dC i es va reconstruir l’any 208 quan l’emperador d’origen africà Septimi Sever va emprendre l’última gran campanya per conquerir Escòcia; però va morir a York l’any 211 i l’emperador Caracal·la va assassinar el seu germà, va subornar els enemics caledonis i va retornar a Roma. Aleshores el fort de Cramond va ser abandonat.

Fort romà de Cramond, Edimburg (Escòcia)

Recreació del fort romà de Cramond,

Tampoc us perdeu al National Museum of Scotlant, la lleona de Cramond, descoberta el 1997 a la desembocadura del riu Almond, i que representa una lleona devorant un home lligat.

La lleona de Cramond

Edimburg, una ciutat encantadora, plena de misteri, d’assassinats, de referents literaris, de festivals i també, com podeu veure, de referents clàssics.

Valèria Cuní
@hand_moments  (Instagram)

4t ESO

L’Esquirol: vacances a la recerca d’inscripcions llatines

Acostumo a anar per vacances a L’Esquirol. En fer llatí, voltant pel poble me n’he adonat que hi ha bastants inscripcions, sobretot en la de l’església del poble: L’església de Sant Martí Sescorts; així que he fet fotografies per poder compartir també les meves vacances amb referents clàssics a l’Esquirol.

Mireia Gil
Ex-alumna de Llatí 2n Batx.

Hispalis, els orígens romans de Sevilla

Sevilla està situada al Sud-oest de la Península Ibèrica. És la capital de la comunitat autònoma d’Andalusia i la quarta població espanyola per nombre d’habitants.

Els orígens d’aquesta ciutat es remunten a un petit poblat que es trobava en una illa del Guadalquivir. L’assentament va rebre el nom d’Spal o Ispal, que en fenici vol dir “L’ illa de Baal”, el déu més important de la  cultura fenícia. Encara avui en dia es discuteix si Ispal va ser fundada pels fenicis o pels tartessis, aquests últims un antic poble del sud de la península. La ciutat va anar creixent gràcies al comerç establert amb els fenicis i els grecs.

Tresor del Carambolo, d’origen fenici i trobat l’any 1958 a un turó a 3 km de Sevilla.

Va ser durant la segona guerra púnica quan la ciutat va rebre la influència romana. El general romà Publi Corneli Escipió va fundar a prop d’Ispal, Hispalis pels romans, una ciutat per donar terres als seus soldats el 206 a.C., Itàlica. En aquesta ciutat van néixer dos dels més importants emperadors romans, Trajà (primer emperador d’origen no romà) i Adrià (un dels cinc bons emperadors).

Posteriorment, al segle I a.C., Juli Cèsar va arribar a la zona i va renombrar Ispal amb el nom romà d’Hispalis. A mitjans del segle I a.C., Hispalis ja tenia muralles i fòrum, i amb una gran activitat mercantil en el seu port, fet que va donar riquesa i fama a la ciutat. Aviat es va convertir en una de les quatre ciutats de la província de la Baetica que tenia un conventus iuridici o assemblea. Cadascun dels convents aconsellava al governador de la província, sovint d’origen romà, sobre com havia de portar la gestió del territori i els béns materials.

Conventus o assemblees d’Hispania a l’època imperial

En el fòrum, ampliat durant l’època imperial, estava ple de temples, termes, mercats i altres edificacions públiques. Actualment es troba allà la plaça de l’Alfalfa, una de les més importants de Sevilla. La ciutat va ser una de les primeres en rebre el cristianisme, i en el segle III ja van ser martiritzades dos germanes, Santa Justa i Santa Rufina (actuals patrones de la ciutat), que van ser assassinades per negar  la deessa Venus.

Santa Justa i Santa Rufina pintades per Miguel de Esquivel

En resum, Sevilla és una ciutat amb molta herència romana, que s’afegeix a l’herència que moltíssims altres pobles han deixat al llarg de la seva història (visigots, víkings i musulmans). Esperem que es continuï descobrint cada vegada més sobre l’herència que ens van deixar els romans i tots els altres pobles perquè puguem saber més del nostre passat.

D’on sou? On passeu les vacances? Quins indrets visiteu?… No us oblideu de compartir els vostres llocs d’estiu, de ben segur molts referents clàssics hi trobareu! Molt bones vacances!

 Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat Humanístic

Un hispalense a Premià de Mar