Aracne fila i fila

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí

Després del viatge a Roma, hem tornat a fer les maletes i cap a Grècia hem anat. No ho hem pogut veure tot, oh meravella! De mica en mica, amb els nostres àlbums de viatge podreu saber què hem pogut visitar i contemplar. Llavors esperem que tingueu una altra visió del bell país hel·lènic! Potser aleshores també entendreu per què Grècia, tal com a nosaltres ens ha passat!

Μαθηταί

Aquest nou article de viatge us el presento, al contrari d’altres vegades, amb més preguntes que respostes. Per començar, el títol ja pretén ser una mena d’endevinalla que us ha de portar a descobrir el racó de món que he visitat, altrament anomenat Confederació Helvètica. Quin és aquest país, doncs? Quina és la relació d’aquesta denominació amb el món romà? Quin famós historiador i polític llatí ens parla dels Helvetii i a quina obra?

Per completar-ho, us presento un reguitzell d’imatges per demostrar-vos que, com a vosaltres, a mi també se’m fa present el món clàssic arreu on vaig. No us equivoqueu, no és que, com sovint em comenteu alguns, ara us trobeu amb molts referents clàssics, és que ara aneu amb els ulls oberts, de manera que els veieu i en preneu consciència.

• Per començar, podeu contemplar a vista d’avió la magnificència d’uns dels grans accidents geogràfics del continent europeu, els Alps, i concretament del seu cim més alt, el Montblanc. Una viatgera actual com jo té la sort de poder-lo travessar a bord d’aquesta mena d’ocell mecànic que ja hauria agradat als romans, però això no va ser impediment perquè en època republicana un exèrcit sencer aconseguís passar d’una banda a l’altra. Explica els protagonistes i el desenvolupament d’aquest episodi històric. En el context de quin enfrontament bèl·lic va tenir lloc aquesta gesta? Quins animals força desconeguts per als romans hi van contribuir activament?

• Al castell de Gruyères, localitat famosa pel seu formatge (fer-hi una fondue és un plaer diví), el món clàssic em va aparèixer en els formats més diversos. D’això darrer us n’he fet un tastet en forma d’imatges, ja que el gastronòmic caldrà que l’experimenteu vosaltres mateixos quan en tingueu l’ocasió. Per ubicar-vos, no estaria malament que en féssiu una petita introducció històrica.

• A banda i banda de la porta d’entrada al pati interior es troben els escuts de bronze de Mart (1997) i de Venus (1999) realitzats per Patrick Woodroffe. Mireu-ne amb atenció els detalls i comenteu-los des del punt de vista d’experts en mitologia clàssica. Quins elements comuns presenten les imatges amb les característiques de les divinitats esmentades? Aquests déus tenien alguna relació entre ells? I des d’un punt de vista artístic, ¿què us semblen? Potser us ajudarà buscar dades sobre l’autor.

• Ja a l’interior, la Cambra de la bella Llúcia, segons la llegenda una donzella d’origen humil estimada pel comte Jean II (1514-1539), està guarnida per dos grans tapissos de tema clàssic. El de sobre el llit, basat en un cartró de Charles le Brun (1700), representa el triomf d’Alexandre, i el de sobre la xemeneia (1600) presenta el moment en què Ulisses troba Hèctor a les portes de la ciutat de Troia. En aquesta sala no em vaig poder estar de pensar que potser aquesta dona, allunyada de l’educació pròpia de la noblesa, tenia no obstant una sensibilitat humanística que l’apropava al món clàssic, i posats a imaginar, tal vegada per això el noble comte se’n va enamorar perdudament i la va voler tenir a prop seu. Ja veieu que d’imaginació i romanticisme no me’n falta, a mi, però millor que no seguiu el meu exemple i comenteu els tapissos i les escenes que representen.

• La decoració de la Sala dels cavallers, molt més prosaica que l’anterior, comprèn, vora la finestra, una col·lecció de medallons d’Antoine Bovy (1795-1877), escultor i gravador pertanyent a una de les famílies que al 1849 va adquirir el castell per restaurar-lo com a residència d’estiu. Us en presento una mostra amb referències clàssiques de diferents menes: en uns casos podeu identificar els personatges que hi surten representats, en d’altres podeu transcriure i traduir les inscripcions en llatí…

• Les darreres imatges mostren els paisatges exteriors complementaris d’aquestes decoracions interiors, que en cap cas arriben a eclipsar la natura esplendorosa que guarneix l’exterior i que els habitants de la mansió podien contemplar a través de la finestra o amb un desplaçament curt.

Bells paisatges i una mica de pervivència clàssica per començar l’any, trobo que no està gens malament…
ANFF!
Teresa

Deka
Aràcnid universitari

L’arribada a la Königsplatz de Múnic un dia d’estiu a ple sol és emocionant, perquè l’atmosfera clàssica és molt potent amb els Propileus d’entrada a la plaça i els edificis de la Staatliche Antiken Sammlungen (hauríeu de fer la traducció de l’alemany) i la Glyptothek (ara hauríeu de buscar l’etimologia) a banda i banda, amb les seves columnates i frontons “falsos” però molt efectistes. Desentona l’espai central que s’aprofita per fer cine a la fresca, per això a les fotos, malgrat que ho hem intentat amagar una mica, veureu el muntatge de la instal·lació.

Com que no us podem explicar tot el que vàrem veure, triem el que ens va cridar més l’atenció. A l’Antiken Sammlungen hi havia l’exposició Die Unsterblichen Götter Griechenlands (hauríeu de tornar a fer la traducció de l’alemany). A dalt de l’escalinata ens rebia una estàtua d’Atena amb la inscripció grega corresponent: La podeu llegir?

Un cop dins vàrem trobar molts grups de criatures de totes les edats fent activitats i també una petita exposició de dibuixos fets per la mainada sobre personatges mitològics. Per les fotos podeu veure que són unes mostres ben fefaents de l’ “actual” immortalitat de les divinitats gregues. Quines són les divinitats dibuixades?

Les sales de l’exposició estaven dedicades a les diferents divinitats com es pot veure a la foto d’una sala amb les rèpliques escultòriques d’Àrtemis i Apol·lo. També hi havia una sala dedicada als temples i santuaris com el de Delfos que es veu en la maqueta de tot el recinte. De tota manera, el pes fort de l’exposició era la ceràmica grega de tema mitològic que il·lustrava, es pot dir exhaustivament, totes les llegendes de les divinitats i els seus atributs. Potser podreu identificar algunes divinitats i els seus atributs mirant acuradament les ceràmiques en qüestió. La varietat de formes de la ceràmica grega és sempre sorprenent i no ens cansaríem mai d’admirar-les. Coneixeu el nom d’algunes formes de la ceràmica grega fotografiades?

Hem volgut compartir amb vosaltres la bona estona que vàrem passar veient l’exposició i, encara que érem de vacances, ja veieu que no deixem de ser professores de cultura clàssica… i és que la cultura clàssica es troba per tot arreu …

Vàrem visitar aquell mateix dia la Pinakothek der Moderne que és a prop de la Köningsplatz i ens vàrem trobar de manera inesperada, a la secció de disseny de mobiliari, la butaca que veieu a la foto que és un capitell de columna clàssica. De quin ordre arquitectònic?

L’edifici de la Pinakothek der Moderne és molt modern com podeu veure per la volta central, però la veritat és que parlant de voltes, no se sap com, sempre acabem pensant en la del Panteó de Roma. Recordeu com és la volta del Panteó?

I de tornada cap a l’hotel, a prop de la Marienplatz que és el centre històric de Múnic, vàrem veure una botiga de productes artesanals (manufacturats) que tenia el nom en llatí molt ben posat. Si el llatí no s’escriu amb accents gràfics, què és aquesta marca que porta manu?

Per ara ja n’hi ha prou, un altre dia potser “repassarem” amb vosaltres altres aspectes clàssics de la nostra visita a Múnic.

Gràcies per la vostra atenció.

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.