Tag Archives: Textos llatins

Σπεῦδε βραδέως / Festina Lente. Una recomanació ben vigent

Χαίρετε.
I per als qui no entengueu el grec: Salvete omnes!

Aquest article tracta de la pervivència d’una expressió grega, després llatina i, finalment, europea. L’expressió és: Σπεῦδε βραδέως.

Grec: Σπεῦδε βραδέως. Llatí: Festina lente. Català: Qui més corre, fa més tard
Castellà: Vísteme despacio, que tengo prisa.
Anglès: More haste, less speed.

Si us hi fixeu, totes les expressions juguen amb l’antítesi ràpid-lent, que crea un efecte d’estranyesa, ja que atempta contra les lleis de la lògica. La voluntat és captar l’atenció del lector sobre la necessitat de no apressar-se en l’execució dels nostres actes.

Suetoni, en la seva obra De vitis duodecim Caesarum, i més concretament en l’apartat Divus Augustus, 25.4, menciona l’ús d’aquesta expressió llatina per part del primer emperador romà. El text mostra les idees d’August sobre com s’ha d’actuar davant les diverses situacions de la vida:

nihil autem minus inperfecto duci quam festinationem temeritatemqueconuenire arbitrabatur. crebro itaque illa iactabat: σπεῦδε βραδέως:
ἀσφαλὴς γάρ ἐστ᾽ ἀμείνων ἢ θρασὺς στρατηλάτης et: ‘sat celeriter fieri quidquidfiat satis bene.’ proelium quidem aut bellum suscipiendum omninonegabat, nisicum maior emolumenti spes quam damni metus ostenderetur. nam minimacommoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamopiscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.

Suetoni, Cròniques de Nuremberg

Aquí podem observar la traducció d’aquest text al català, duta a terme per Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (100 llatinismes més vius que mai), 2014.

[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes: afanya’t amb lentitud, és millor un general prudent que no un d’intrèpid i es fa prou de pressa tot el que es fa bé. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs. Perquè deia que aquells que persegueixen guanys ínfims amb un gran perill s’assemblen als que pesquen amb un ham d’or: certament, la captura de cap presa no compensaria l’amenaça del dany causat si el fil es trenqués.

Suetoni no és l’únic autor que ens explica la preferència que August tenia per la llengua grega, considerada de cultura a l’Imperi. A les Noctes Atticae, 10.11.5, Aulus Gel·li ens mostra un altre context on l’emperador va fer servir aquesta expressió.

Aquest és el fragment en llatí d’Aulus Gel·li:

[5] Illud vero Nigidianum rei atque verbi temperamentum divos Augustus duobus Graecis verbis elegantissime exprimebat. Nam et dicere in sermonibus et scribere in epistulis solitum esse aiunt σπεῦδε βραδέως, per quod monebat ut ad rem agendam simul adhiberetur et industriae celeritas et diligentiae tarditas, ex quibus duobus contrariis fit “maturitas”.

I aquí la traducció en català, a partir de la traducció a l’anglès de John C. Rolfe.

Aquella restricció de la paraula, i de l’acció per ella sola, que va ser feta per Nigidi fou molt elegantment expressada pel deïficat August amb dues paraules gregues; car diuen que ell solia utilitzar en la conversa, i escriure en les seves cartes, σπεῦδε βραδέως, expressió amb què ell recomanava que, per aconseguir un resultat, caldria utilitzar al mateix temps la immediatesa de l’energia i la dilatació de la precaució, dues qualitats oposades a partir de les quals arriba aquella “perfecció”.

Una edició prerenaixentista de les Noctes Atticae. Data de l’any 1483. A dalt, a l’esquerra, podem observar una miniatura on està representat Aulus Gel·li.

  • Quina altra sèrie d’obres de Suetoni ens ha arribat fins a l’actualitat?
  • Per què les Noctes Atticae porten, precisament, aquest adjectiu?
  • I, finalment, les alumnes de Grec de 2n de Batxillerat podríeu fer l’anàlisi morfosintàctica de Σπεῦδε βραδέως? 

Pau Molar Vilà
1.2 Grec i Llatí

Etimologia i medicina: ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:

  • iatrofòbia: que està formada per ἰατρός “metge”+ φόβος “por”.

Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:

  • pediatria: que està formada per παῖς, παιδός “nen” +  ἰατρός  “metge”.

Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

Castellà Pediatría Psiquiatría
Català Pedriatria Psiquiatria
Francès Pédiatrie Psychiatrie
Anglès Pediatrics Psychiatry
Alemany Pädiatrie Psychiatrie
Portuguès Pediatria Psiquiatria


Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):

  • pediatria: Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
  • psiquiatria: És la ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.

Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.

Etimologia: ἰατρός, -οῦ (ὁ) by Slidely Slideshow

-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?

-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?

-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?

Χαίρετε!

Andrea Muñoz Rodríguez

2.2

Journée de théâtre à Cap d’Ail

Bonjour!

Les éleves de français du lycée Isaac Albéniz de Badalona ont été trois jours au CMEF, le Centre Méditerranéen d’Etudes Françaises, pour présenter la piece d’Antigone. C’est le dernier soir quand nous avons présenté notre piece d’Antigone. Nous étions le deuxième groupe à présenter notre travail; avant la nôtre il y avait une autre adaptation d’Antigone du Collège Les Baous de Saint Jeannet. Ils faisaientt une Antigone différente à la nôtre parce que c’était une adaptation de la pièce grecque, par contre, la nôtre est inspirée de Jean Anouilh. Après l’ècole Port Lympia de Nice a joué la pièce d’Orphée. Orphée est un héros de la mythologie grecque, ce Lycée représentait le moment où Orphée descend à l’enfer pour retrouver son épouse Eurydice. Ils ont melangé des chansons et des textes.

Élèves du INS Isaac Albéniz, Badalona

Le Lycée Albert 1er de Mónaco a joué la pièce Iphigénie. Est-ce que vous connaissez l’histoire d’Iphigénie ? Vous pouvez nous la raconter en catalan.

Les deux machines infernales que nous avons vues étaient pareil car le thème était le même. La machine infernale est une actualisation du mythe du Sphinx.

La dernière pièce que nous avons vu c’est celle du Minotaure qui nous raconte l’histoire de Thésée et Arianne. C’était une adaptation où le fil était le centre du drame. Vous savez qui était Arianne ? Et Thésée ?

Après l’explication des pièces que nous avons vu, nous allons vous parler aussi des improvisations que nous avons faites avec d’autres gens. Nous pensons que la meilleure improvisation a été celle sur le Sphinx. Le Sphinx était un démon de la destruction et de la malchance avec le visage d’une femme, le corp d’un lion et les ailes d’un oiseau. Le Sphinx était sur le chemin de Thèbes et  elle formulait toujours le même énigme à toutes les personnes qui passaient par là  et si les personnes ne savaient pas la reponse, elles périssaient.

Répetition de l’improvisation Clair et obscur

Il faut dire que les autres impros étaient super aussi! Voici la vidéo 🙂

Imatge de previsualització de YouTube

ANDREA MUÑOZ I MARINA SALAS

Origen de l’Eneida

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

Imatge de previsualització de YouTube

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

“Franciscae meae laudes” de Charles Baudelaire

Salvete, aràcnids et aràcnides!

Aquesta setmana celebrarem el Dia Mundial de la Poesia i jo us presento un poema de Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor francès (París, 1821- París 1867).  Un dels poetes més influents del segle XIX, anomenat “el poeta maleït” per la seva vida de bohèmia i els seus excessos.

Charles Baudelaire va escriure un llibre ple de meravellosos poemes Fleurs du mal, entre els quals he trobat un poema escrit tot ell en llatí: “Franciscae meae laudes”.

  1. Per què Charles Baudelaire va escriure aquest  poema en llatí? Té alguna relació amb les Clàssiques?
  2. Quin és el tema de “Franciscae meae laudes”? A qui dedica aquest poema? Esmenteu-ne les característiques. Us atreviu a traduir-lo al català?
  3. En quin temps estan els verbs d’aquest poema?
  4. Exemplifiqueu les diferents declinacions amb mots d’aquest poema.

Franciscae meae laudes

Novis te cantabo chordis,
O novelletum quod ludis
In solitudine cordis.
Esto sertis implicata,
Ô femina delicata
Per quam solvuntur peccata!
Sicut beneficum Lethe,
Hauriam oscula de te,
Quae imbuta es magnete.
Quum vitiorum tempegtas
Turbabat omnes semitas,
Apparuisti, Deitas,
Velut stella salutaris
In naufragiis amaris…..
Suspendam cor tuis aris!
Piscina plena virtutis,
Fons æternæ juventutis
Labris vocem redde mutis!
Quod erat spurcum, cremasti;
Quod rudius, exaequasti;
Quod debile, confirmasti.
In fame mea taberna
In nocte mea lucerna,
Recte me semper guberna.
Adde nunc vires viribus,
Dulce balneum suavibus
Unguentatum odoribus!
Meos circa lumbos mica,
O castitatis lorica,
Aqua tincta seraphica;
Patera gemmis corusca,
Panis salsus, mollis esca,
Divinum vinum, Francisca!

Charles Baudelaire

 

Gràcies a la Margalida, he sabut que el cantautor francès Georges Chelon ha cantat meravellosament aquest poema de Baudelaire en llatí i que també ha tingut impacte en la dansa contemporània, com tot seguit podeu comprovar:

Us atreviu ara a fer-ne la traducció i a comentar aquest poema?

Paula Franco Semitiel
1r Batx. Llatí i Grec

Fabula Belli Troiani

 

Græci adversus Troiam bellabant propter Helenæ raptum. Helenam, uxorem Menelai, rapiebat Paris, filius Priami. Græcorum duces Menelaum adiuuebant in ultione iniuriæ; clarissimi sunt Achilles et Ulixes. Omni exercitui imperabat Agamemnon, Menelai frater et rex mycenensium. Sed classem venti adversi in portu retinebant.Tunc Agamemnon deorum iram placabat sacrificio Iphigeniæ, filiæ suæ. Sic Græci in Asiam perveniebant et Troiam frustra per decem annos oppugnabant; nam Hector, filius alter Priami, urbem fortem defendiebat.

1. Llegeix el text en llatí i no t’oblidis de fer-ne la traducció. Recordes la dramatització!

2.Esmenta tots els personatges que apareixen en aquest fragment i explica alguna cosa d’ells.

3.Què t’ha semblat? Difícil o fàcil? En quin llibre hem trobat aquesta història mítica? En quin ja ens l’hauríem d’haver trobat?

4. Realment, creus que la Ilíada és una història pacífica ara que acabem de celebrar el DENIP 2013?

Paula Franco

1r Batx. Llatí

De la mitologia fins al ballet clàssic, amb el Faune

El nostre institut, Isaac Albéniz, participarà, al mes de febrer, en unes jornades conjuntes amb el conservatori de Badalona, en les quals llegirem diversos textos, i entre ells un text del Faune, tal com el va descriure Ovidi en el seu llibre Fastos (II 303 ss).
Faune era, en la mitologia romana, un dels personatges més populars i antics, i és equivalent a la divinitat grega Pan. Fill de Picus, nét de Saturn i pare de Llatí, Faune va ser el tercer rei del Laci. Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune té un paper molt important en la història mítica de Laci, perquè era considerat un dels grans fundadors de la regió, i per això Lactanci, escriptor llatí i apologista cristià, el situa a l’altura de Numa Pompili, segon rei romà que va succeir Ròmul. Després de la seva mort va ser anomenat divinitat tutelar del país per tots els seus serveis a l’agricultura i la ramaderia.
Un dels antecessors de Faune era Pan. Déu grec de la brisa de l’alba i del capvespre, vivia en companyia de les nimfes en una gruta del bosc, i per això se’l relaciona amb la metamorfosi de Siringa. Ella era una nimfa de l’Arcàdia que desdenyava tots els sàtirs i silens que la pretenien, i que es dedicava a caçar amb un arc de banya. El déu Pan la va trobar un dia que Siringa baixava de la muntanya, la va veure i al punt se’n va enamorar, fins al punt de llançar-se en la seva persecució.
Siringa en la seva fugida va arribar a un rierol i allà va suplicar a les seves germanes, les nimfes, que la ajudessin. Aquestes, commogudes, la van transformar i, quan Pan va arribar al lloc on era Siringa, no va poder abraçar res més que un grapat de canyes buides en què Siringa s’havia convertit. Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?

Aquí teniu una de les il·lustracions que faran de teló de fons de la lectura.
Quin un, el Faune de la Júlia!

Aquest és el fragment que apareixerà en la lectura en traducció de Miquel Dolç i Jaume Medina:

Era mitjanit. ¿A què no s’atreveix un amor desenfrenat? A través de la fosca, Faune fa cap a la gruta fresca i, en veure els servents vençuts pel son i pel vi, concep l’esperança de trobar els amos també adormits. El temerari llibertí entra i s’aventura a les palpentes, amb cautela allarga cap endavant les mans, i es deixa guiar per elles. Havia arribat al cobertor del llit desitjat i aquell primer atzar anava a fer-lo feliç;així que toca la pell del lleó s’espaordí, enretirà la mà i recula esmaperdut com quan sovint un vianant, en veure una serp, s’espanta i fa un pas enrere. Després palpa la coberta suau del llit que tenia al costat i es deixa enganyar per aquest fals indici. Hi puja i s’estira al llit pel cantó que li era més proper; el seu membre inflat era més dur que una banya. Mentrestant s’arremanga la túnica des de la vora inferior: les seves rudes cames s’eriçaven de pèls tofuts. Volia anar més lluny, però  de sobte l’heroi de Tirint va repel·lir-lo: caigué de dalt del llit. Es fa un aldarull: la reina de Meònia crida els servents i demana llum; quan li porten torxes, tot resta descobert. Faune gemega greument per la seva caiguda del dalt del llit i amb prou feines si pot aixecar el seu cos de la dura terra. Se’n riu [Hèrcules] juntament amb els qui el veieren estès; la jove lídia es riu del seu amant. Per això el déu, burlat per un vestit, no s’agrada dels vestits que enganyen la vista, i invita els fidels a celebrar nus la seva festivitat.

El fragment fa referència al següent mite. Mentre Faune era al cim d’una muntanya, va veure Òmfale (la reina de Lídia o Meònia) acompanyada del seu amant Hèrcules. Faune se n’enamorà, i mentre la parella dormia en una cova amb els seus servents, esperant al sacrifici de l’endemà, Faune s’aventurà en la cova i va pujar al llit, però el que el nostre protagonista no sabia era que marit i muller, seguint el ritual, s’havien intercanviat els vestits i dormien cadascun amb la roba de l’altre. Així que el Faune va ajeure’s al costat de la que creia que era Òmfale, però Hèrcules va repel·lir-lo i el Faune caigué, de manera que va ser descobert per tothom.

Després d’això, els alumnes de batxillerat llegiran l’ègloga del Faune, escrita per Stéphane Mallarmé, un poeta francès nascut a París al 1842.

Ces nymphes, je les veux perpétuer.
Si clair,
leur incarnat léger, qu’il voltige dans l’air
assoupi de sommeils touffus.
Aime-je un rêve?

Stéphane Mallarmé, L’après-midi d’un Faune

La capçalera d’aquest text està escrita en francès perquè és un vers del poema original de Mallarmé, però a continuació llegiran fragments seleccionats per la professora Montse Vilà a partir de la traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia. El poema, titulat Prélude à l’après-midi d’un Faune, va servir d’inspiració al compositor Claude Debussy, que va crear una obra simfònica a partir d’aquest, i també al ballarí i coreògraf polonès Vàtsav Nijinsky, en va compondre un ballet clàssic. Per si us interessa l’èxit que va tenir la seva obra, aquí us deixo un enllaç, que encara que està en anglès, crec que tothom és capaç d’entendre. Com bé diu al final de l’article enllaçat, Rudolf Nureyev va dir que el Faune de l’obra Prélude à l’après-midi era el seu paper preferit del món del ballet, i per això va protagonitzar l’obra de Nijinsky modernitzada. Si voleu, també podeu llegir aquest article d’El Fil de la Clàssiques, on hi ha mes informació sobre el tema que ens ocupa.

Ballet clàssic de Nijinsky:

Imatge de previsualització de YouTube

Actuació de Rudolf Nureyev:

Imatge de previsualització de YouTube

Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?

Mónica Martínez Segura 4C

Fabula de Theseo et Minotauro en un Minut Lumière!

Coneixes el mite de Teseu i el Minotaure? Pots traduir el text en llatí? Què creus què pretén reivindicar aquest Minut Lumière? Saps què és un Minut Lumière?

N.B.: Recorda que en el nostre centre està prohibit l’ús dels mòbils i que la Lida ha hagut de demanar permís a direcció per gravar el nostre “Minut Lumière”  amb tauleta, tot utilitzant el mòbil. És una manera de reivindicar el llatí i,a la vegada, pretén demostrar com els dispositius mòbils, si en fem un bon ús, ens faciliten l’estudi i l’aprenentatge. Qui no voldria captar una imatge de la pissarra amb el mòbil quan els professors l’esborren ràpidament i encara no hem acabat de copiar? Què us sembla la nostra paròdia en format Minut Lumière per a Mobile Learning Awards?

John Tuset (discipulus-magister)

Víctor Barranco me fecit.

Lingua Latina 1r Batx.C

Llatí culte versus llatí vulgar

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

  • Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

  • Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

  • I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Photobucket

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

 

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

Photobucket

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t