Tag Archives: Teatre

Teatres grecoromans d’Europa i d’Àsia

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs, sovint refets pels romans.

Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades, mentre que els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.

Tant el teatre grec com el romà eren a l’aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona.

  Aquí teniu el Kahoot de la meva companya Laia Costa.

Chorouk Regrag, 1r de Batxillerat Humanístic 2016

ASPECTES DE LA RELIGIÓ GREGA: Els jocs Olímpics i el teatre

Companys nostres ,us hem volgut preparar un Kahoot sobre la civilització i la cultura que tenien els antics grecs, exactament sobre els jocs Olímpics i el teatre, de les unitats 7 i 9 del llibre de text de Grec de 1r de Batxillerat.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Chorouk Regrag i Laia Arcas

“Classical Culture in English” at IPM

Hi,
we are from a state-owned high school from Premià de Mar, Institut Premià de Mar, near Barcelona. We are students from third of ESO, we are studying an optional subject called ‘Classical Culture in English’.
We are proud to show you our play ‘Orpheus’, an adaptation of Orpheus, a Greek myth found in poems written by different ancient Greek poets.

Orpheus. Fotografia Dia de Sant Jordi de Pep Caballeria

You’ll see that first we introduce the play with a poem called ‘Eurydice’, by the modernist American poet HD, Hilda Dolittle. The poem also deals with the myth of Orpheus and Eurydice.

Imatge de previsualització de YouTube

We had great fun rehearsing the play and we also learned a lot about mythology and Greek culture by preparing all the details for the performance. Of course, we learned a lot of English, mainly vocabulary and pronunciation,
It’s been a great experience for all of us. Rehearsing a play and performing is a great group activity, which we recommend to you. As a teacher, I’m satisfied because we learned so many values and improved a great variety of skills diffferent from the traditional language skills practised in conventional lessons.

Aida Lopez

English Teacher IPM

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Plaute: Càsina

Després de ver anat a veure representada pel grup Komos Càsina de Plaute al Teatre Joventut d’Hospitalet, ens hem plantejat qui és Plaute i què en sabem.

Powered by emaze

Ens podríeu ajudar a explicar Plaute a partir de Càsina per tal d’aprofundir més en el teatre romà? O bé dit d’una altra manera, què veiem de Plaute en la comèdia Càsina?

Iria Rael i Omaima El Azouan

1r Batxillerat Humanístic

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

XIX Festival de teatre grecollatí a Tarragona

Ara que s’està acabant el curs i és moment de fer balanç, crec que cal dir que ha estat molt encertada la sortida que el passat 10 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de grec i de llatí i els alumnes de 4t de l’ESO de llatí de l’institut Premià de Mar vam poder gaudir un dia sencer a la ciutat de Tarragona per veure representades dues obres de teatre dins el XIX Festival de teatre grecollatí de Tarragona (us hi heu fixat: el Festival té més anys que nosaltres!): Les Coèfores i El Soldat Fanfarró. A més a més, vam poder anar al museu on s’exposa la Maqueta de Tàrraco el segle II d.C i vam fer un passeig per l’interior de la muralla romana.

A continuació us deixo el vídeo amb tots els moments del dia:

Imatge de previsualització de YouTube

Tot plegat, vam poder gaudir de la representació d’una tragèdia grega d’Èsquil, “Les Coèfores”, una història plena de rancor i venjança representada amb una impecable actuació, i alhora el contrast d’una comèdia de Plaute, “El Soldat Fanfarró”, a la qual van afegir vocabulari contemporani, produint una sensació d’acostament en l’actualitat.

Tant la maqueta de Tàrraco del segle II d.C com el passeig per l’interior de la muralla romana ens va traslladar a una altra època, a una ciutat romana plena d’encant. La maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, la província més gran de l’Imperi Romà, va ser una de les ciutats importants i influenciables del món romà. La impressionant obra d’art tan summament detallada reflecteix amb precisió com era la ciutat de Tàrraco el segle II d.C, època de màxima esplendor de la ciutat.

Camila Arigón

1r Batxillerat Grec

De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós?

Després d’estudiar les unitats del llibre de Grec 1 (ed. Teide) Aspectes de la religió grega. Els jocs atlètics i el Teatre, ens vàrem adonar que el poble grec era, a diferència de nosaltres, profundament religiós i hem intentat descriure els aspectes més importants, al nostre entendre, de la religió grega i, a continuació, tots o gairebé tots hem fet una recreació sobre com l’haguéssim viscut de ser grecs de l’antiga Grècia.

Quina recreació us ha agradat més? Per què? Quims aspectes en destaqueu? Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia? Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?…

Alumnes de Grec 1

Edificis de l’època romana

La Júlia Calvo i l’Ariadna Zarcos han fet uns thinglinks d’edificis de l’època romana per tal que tingueu ben clares la forma de les seves plantes a partir de l’estructura d’aquests edificis.


Circus


Amphitheatrum


Theatrum

Per cert, sabeu quin tipus d’espectacles es feien en cadascun d’aquests edificis (circ, amfiteatre i teatre) i quines ciutats de la península Ibèrica en conserven restes?

Narcís, un titella en mans del destí

En el marc de la tasca de recreació que els alumnes de 4t de l’Institut Albéniz hem fet a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics, han sorgit algunes produccions audiovisuals adreçades a públic infantil. Una d’elles consisteix en un karaoke sobre el mite de Píram i Tisbe, però en aquest article us presentem la nostra recreació amb titelles de paper del conegut mite de Narcís.

El mite explica la història de Narcís, un noi jove, ben plantat i molt cregut que només pensa en si mateix. Eco és una nimfa castigada per la deessa Juno per haver comès un crim amorós amb Júpiter; el càstig que li va imposar va ser que només repetís les últimes paraules que escoltés. Eco s’enamora totalment de Narcís a l’instant de veure’l, el segueix a tot arreu i intenta parlar amb ell, però en una que se li acosta Narcís, intenta parlar amb ell però és impossible, només repeteix les últimes paraules que li diu ell. Narcís la rebutja. Eco, avergonyida, fuig i s’amaga en coves, on passa gana i pateix per l’amor que sent per Narcís, Finalment mor i l’únic que queda de ella és la seva veu. Narcís encara segueix trencant el cor de moltes persones després de haver-ho fet amb Eco. Llavors Nèmesis, la deessa de la venjança, el castiga. El càstig que li pertoca és que s’enamori i aquest amor no sigui correspost, pena que es compleix quan Narcís s’enamora del seu propi reflex en l’aigua de la font. Passa dies mirant-se a sí mateix en el seu reflex, plorant perquè no el pot tocar, no es mou d’allà i tampoc menja. Finalment Narcís mor. Els déus el transformen en una bella flor que es troba als marges dels llacs, coneguda com el narcís.

  Collage de la metamorfosi de Narcís. [Mabel Landívar]

Vam triar aquest mite perquè ens va semblar molt bonic i tràgic, també perquè ens va cridar molt l’atenció. Aquesta idea se’ns va acudir gràcies a les propostes de treball del llibre dels mites clàssics. Al principi anava encaminat a una recreació teatral, però ens va semblar millor fer-ho amb titelles i adreçat a un públic més infantil. Després de tenir l’idea ben clara, vam començar a adaptar el mite en un guió, tot canviant algunes paraules, però mantenint-nos fidels a la història original. Un cop finalitzat el guió, vam planejar com faríem les titelles, volíem agafar alguns ninots que teniem per casa i posar-los algun estri que permetés aguantar-los i fer-los moure’s. Però no en teníem prou i aleshores vam decidir fer les titelles de paper. Així que vam dibuixar les titelles basant-nos en alguns dibuixos de personatges de Disney, i afegit també els diferents paisatges. Després de tenir tot el material enllestit, ens vam posar a gravar-ho, per després fer el muntatge audiovisual amb la representació teatral gravada.

Imatge de previsualització de YouTube

Us deixem el guió enllaçat per llegir-ho i algunes qüestions per a guiar el comentari.

  • Com hem esmentat abans, Nèmesis es la deessa de la venjança. Saps algun altre mite on aparegui? Quin paper hi juga?
  • Avui dia el narcís es coneix com un tipus de flor, però el nom de “Narcís” també ha donat nom a un trastorn de personalitat. Quin és? En què consisteix?
  • La nimfa Eco mor en una cova, els seus ossos es transformen en pedres i només en queda la veu. En quin fenomen natural es transforma la nimfa?

Marina Ruiz
Llatí 4ESO. INS Isaac Albéniz