Tag Archives: Sortides

De vacances: Aprenents de Plaute a Empúries

aprenents-de-plaute_large

A més a més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries, aquest estiu podeu gaudir amb capvespres de teatre romà amb Aprenents de Plaute.

En plena època augustal el fòrum d’Emporiae pateix una reforma important. La ciutat ho celebra amb jocs i espectacles, entre ells una representació teatral per a la realització de la qual, es convoca un concurs. Agripina, filla de Caius Octavius Carbo, veu aquí l’oportunitat de complir un dels seus grans somnis: actuar en una comèdia. Però no ho pot fer sola…

En català:

Del 17 al 31 de juliol i de l’1 al 8 de setembre: cada dilluns, dimecres i divendres (* i excepcionalment el dia 27 de juliol)

De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres (excepte els dies 28 de juliol, 8 i 11 d’agost)

En castellà:

Del 3 al 31 d’agost: cada dijous

Horari: juliol a les 20h; agost a les 19.30h i setembre a les 19h
Preu: 10€. Menors de 8 anys gratuït.
Punt de trobada: Zona dels temples de la ciutat grega
Es recomana reserva prèvia al telèfon 972 77 59 76 II reservesempuries@gencat.cat

Un tomb televisiu per Bàrcino amb la Margalida

La nostra magistra ha sortit a la televisió! Al programa Va passar aquí de BTV la Margalida Capellà ens fa un recorregut per la Bàrcino romana a partir del temple d’August. Aprofiteu el reportatge per fer un tomb per la Barcelona romana i sorprendre els vostres familiars i amics!

Imatge de previsualització de YouTube

Tot seguit podreu visionar tot el programa Va passar aquí de BTV:

La ciutat dels morts d’Iluro

Mataró té història enterrada sota els seus edificis que encara no coneixem, i que potser mai no coneixerem. Pensar que vivim sobre tantes vides i esdeveniments passats que sovint oblidem pot ser un motiu per a somiar. Mataró és una ciutat amb una llarga història des dels seus orígens. Els romans van triar l’assentament per la seva situació geogràfica i van batejar la ciutat com a Iluro.

Fa poc nosaltres vàrem poder visitar el Museu de Mataró i gaudir de la seva exposició permanent, així com de l’exposició temporal. A mi, em va cridar molt l’atenció la part dedicada als morts. A principis de curs, per Tots Sants, havíem treballat el lèxic de la mort, havíem llegit els epitafis de Perennia, sabíem que els romans n’eren molt supersticiosos i per això retien culte als morts i no en parlaven malament (De mortuis nil nisi bonum)… Curiosament encara ens fascinen les seves històries de fantasmes, homes llops, lèmurs…

La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat, de manera que es generalitzà el costum de situar les tombes al peu de les vies principals d’accés a les poblacions. On es pon el Sol… Es pon la vida. Així ho van idear els romans per deixar als afores de la ciutat la necròpolis  (la ciutat dels morts en grec), just a l’oest de les portes de la ciutat. A la cantonada del carrer de Sant Josep amb la Riera s’iniciava el cementiri, que avançava en direcció a Barcelona al llarg de la Via Augusta que, com tots els camins, portava a Roma. Cal remarcar l’extraordinarietat que en aquest punt es va trobar un cementiri infantil i juvenil, un cas inèdit a Europa.

Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I a. C. fins al segle IV d. C. El principal ritus funerari fou el de la incineració dels cadàvers. Principalment, a partir del segle II d.C., es va anar imposant el ritus de la inhumació que, amb la implantació del cristianisme, va ser l’únic utilitzat.

A Iluro s’han trobat urnes amb es restes de la incineració dipositades en petits nínxols  o columbaris, sepultures de fossa cobertes amb teules, inhumacions dins d’àmfores dipositades en tombes monumentals, individuals o familiars, en sarcòfags de plom, en monuments funeraris, etc.

Aquestes són unes de les imatges que vaig fer al Museu Romà de Mataró :

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Captura

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Aquesta és Medusa, en la mitologia grega fou un monstre femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Sabeu per què s’han trobat moltes meduses al voltant de les tombes?

Quin aspecte del museu us va cridar més l’atenció? Comenteu o obriu un apunt!

Visiteu els museus aquests dies i sempre!

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat Llatí

 

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic

El Columbari romà de Vila-rodona

Coneixeu Vilabella? És un petit poble de l’Alt Camp, situat a set quilòmetres de Valls i a divuit de Tarragona, prop del riu Gaià, on la meva família i jo passem una part de les vacances. Ja podeu imaginar que, tractant-se d’un lloc al voltant de l’antiga Tarraco, les restes romanes es troben escampades arreu. Doncs bé, fa uns dies, vam fer una visita a un poble veí de Vilabella, Vila-rodona, amb la intenció de veure un dels monuments romans declarats per la Unesco (2003) com a bé cultural d’interès local: el columbari. L’edifici es conserva en força bon estat i s’hi ha fet una restauració parcial respectuosa que permet veure el conjunt en la seva forma i estructura originals.

Vista general del Columbari de Vila-rodona, Alt Camp. [Font: Joan Molar]

El columbari (columbarium) és un monument funerari destinat a contenir les urnes amb les restes provinents de la incineració dels cossos dels morts; segons els experts, és probable que pertanyessin als membres d’una família de lliberts, que s’hauria instal·lat en una villa propera; el conjunt data dels segles I-II dC. Es tracta, doncs, d’un monument funerari familiar que no està isolat, sinó dins d’una propietat rural (heredium).

Crida l’atenció l’exterior de l’edifici, que és sovint l’únic que es pot veure, ja que a l’interior només s’hi pot entrar amb visita concertada. Com que el temps ha malmès la façana, alguna cara ha estat reconstruïda en època medieval. Les que es conserven mantenen alguns dels elements que hem estudiat en les unitats sobre art clàssic: veiem un podium (alguna font d’informació parla d’estilobat) decorat amb arcs cecs, i, al damunt, unes columnes, també cegues, molt senzilles, que són falses pilastres dòriques.

Vista del podium, els arcs i les pilastres de l’exterior del Columbari. [Font: Jaon Molar].

Per sobre dels capitells hi ha una cornisa que devia servir de suport a la teulada. La coberta de l’edifici descansava sobre la volta de canó de la cel·la, era a dues aigües, i segurament seguia la construcció característica de les teulades que tots coneixem, i que s’anomena de tègula i ímbrex (del llatí: tegula,-ae; i imbrex, –icis). El conjunt exterior és de planta rectangular i està construït amb tècnica d’opus vittatum, una combinació de blocs de tova i fileres de maó.

Vista d’una de les cares del monument, on s’aprecia la seva tècnica constructiva original. Al davant, la placa en què es declara el Columbari bé cultural d’interès local. [Font: Joan Molar].

L’interior del Columbari estava dividit en dues parts: una paret central separava el pòrtic (pronaos) de la cella (naos), que era el lloc sagrat. No es conserva res del pòrtic. La cella, -ae f. 1a decl. se situa al nivell del podium, -i n. 2a decl.,  és quadrada i té un absis semicircular, que és on es devia situar la figura o imatge de la deïtat a la qual estava dedicat el Columbari. En els murs de l’interior es conserven sis petits nínxols o fornícules (loculi: plural de loculus, que és diminutiu de locus: m., 2a decl.), on es dipositaven les cendres dels difunts. El que corresponia al pater familias devia estar en un lloc preeminent, mentre que els de la resta de membres segurament es distribuïen al seu voltant. S’han trobat restes de la pintura que devia decorar les parets interiors.

En conjunt, però, no es tenen gaires dades sobre l’origen, evolució i determinades característiques del monument. El rètol que se situa al davant de l’edifici dóna la informació bàsica del que fins ara s’ha pogut investigar i saber del Columbari:

Rètol informatiu per als visitants del Columbari de Vila-rodona. [Font: Joan Molar].

Ara bé, el monument es conserva com una mostra impressionant de l’art funerari romà, a casa nostra. Aquí us deixo un enllaç per si voleu conèixer més detalls del Columbari de Vila-rodona.

Qüestions

  • Quins elements arquitectònics i artístics s’han esmentat en l’article? Quins coneixíeu i quins són nous?
  • L’etimologia del mot columbari no es relaciona ni amb la mort ni amb els enterraments. Per què creieu que ha arribat a tenir aquest sentit?
  • Coneixeu altres monuments funeraris romans a Catalunya?

Pau Molar. 1r batxillerat. 1.2

Amb textos de Salvador Espriu per Arenys de Mar

El 27 de febrer, com a excursió de literatura catalana, vam emprendre els alumnes una ruta literària pel lloc que va veure créixer cada estiu al ja llegendari autor Salvador Espriu: Arenys de Mar. L’objectiu de l’excursió era conèixer els espais en els quals Espriu s’havia basat en algunes de les seves obres, situar-nos en l’ambient de l’escriptor i acabar d’enamorar-nos de l’assignatura.

Una col·lecció de poemes seus ambientats en aquest lloc, o, més aviat, ambientats en la realitat tangible d’una fictícia ciutat que va idear amb l’ajuda d’Arenys, Sinera, ens va servir de guia pels llocs emblemàtics en els quals pensava Espriu mentre empunyava la seva ploma.
Des de l’estació on va jeure mort el cos de la Esperanceta Trinquis fins al cementiri on segueix jaient el del nostre autor, passant pel jardí de la casa on jugava o les escales per les quals va baixar Tereseta.

Imatge de previsualització de YouTube

2n Baxtillerat llatí, grec i literatura catalana

Álex Aguilera

2n Batxillerat llatí i literatura catalana

Estudis Clàssics a la UAB

DSC_0570

Sara Bernad

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem assistir a les Jornades de Portes Obertes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra. Jo, la Sara Bernad, no vaig necessitar ni dos minuts per decidir a quina primera conferència desitjava anar: Estudis Clàssics, xerrada a càrrec d’una persona que, de ben segur, la majoria coneixereu, en Sebastià Giralt, docent i coordinador d’aquest grau. Doncs bé, després de passar-me gaire bé mitja hora intentant trobar la Facultat de Lletres (el lloc és un autèntic laberint!), finalment vaig arribar a la sala en qüestió.

Una vegada dins, Sebastià Giralt repartí una fotocòpia als presents, on s’esmentava els principals objectius i estructura de la carrera.

De fet, una estona abans que comencés la xerrada, vaig trobar-me en Sebastià i, creieu-me, no sempre a un se li mostra l’oportunitat de conèixer d’una manera tan personal a un important professor de Clàssiques com ho és ell.

DSC_0577

Professor Sebastià Giralt

DSC_0579

Adrià Piñol (millor estudiant PAU) , Dra Gemma Puigvert i Dr. Sebastià Giralt

Com a conclusió, dir que aquesta conferència m’ha ajudat a perfilar més el meu futur, actualment una mica difús, ple d’incertesa. Després de tot, opino que l’experiència universitària, s’ha de viure. Sentir que formes part d’aquesta immensa comunitat, ha de ser, sens dubte, increïble. Tant de bo pugui complir el meu somni: estudiar Clàssiques.

DSC_0572

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Emporiae MMXIV A.D: Un romà a Empúries

Salvete!

Fa uns dies els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat de l’Isaac Albéniz vam anar a fer una visita per les restes romanes i gregues d’Empúries.  L’experiència de l’excursió va ser prou bona, personalment puc dir que em vaig quedar amb ganes de veure altres coses que no vam poder visitar per falta de temps.

El nostre guia era en Luci, un duumvir. Ell ens va explicar com havia sigut la seva ciutat abans de quedar en ruïnes, fins i tot ens va deixar entrar a casa seva i ens explicà com era antigament.

El nostre romà portava una tunica dalmatica agafada per la cintura, probablement amb un cinturó, i la representació d’una toga que li anava enganxada a l’esquena mentre ell subjectava l’altra part amb el braç. També duia unes sandàlies o caligae que eren més aviat modernes però quedaven bé per al personatge. La informació sobre aquest tipus d’abillament la podem trobar en l’article de l’Anna Pardo, ja que la guia femenina de fa tres anys també anava vestida de manera semblant.

Podem dir també que portava alguna cosa bastant anacrònica com un penjoll modern, que no s’adiu gaire amb l’època.

 photo GEDC0033_zpsa4e89b36.jpg

En relació a l’actuació, ho va fer prou bé, tot i que s’ha de dir que de llatí no en parlava gaire… De tant en tant, deixava anar alguna paraula llatina per veure si ho enteníem, però majoritàriament parlava català.
Segons vaig llegir a l’article de la Sara Castro, la guia que ells van tenir durant la seva visita es comportava com una romana de l’època en l’actualitat, per exemple: s’espantava de les càmeres. Cosa que el nostre romà no feia…

En conclusió, va ser una bona experiència, vam fer un tomb per la Roma antiga i un romà ens va poder explicar en primera persona com hi vivien. A mi, personalment, m’agradaria tornar-hi i qui sap, poder trobar-me amb la Iulia, perquè m’expliqui en primera persona la seva versió de com vivien les dones.

 photo IMG_0306_zps49282ebd.jpg

Imatges: Amar Astudillo i Mar Alonso

  • Què us va semblar l’actuació del romà als alumnes de 4r i batxillerat de l’Isaac Albéniz?
  • Penseu que l’abillament era correcte per a l’època?

Mar Alonso Garin
1.2 INS Isaac Albéniz, Badalona