Tag Archives: Referents clàssics

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

Cantània 2017: “La nit dels malsons”

Benvolguts aràcnids,

Col·laborem un any més amb vosaltres perquè els alumnes de 5è de l’Escola Bergantí de El Masnou tornarem a participar en el projecte de L’Auditori de Barcelona anomenat “Cantània”. Enguany uns 42.000 nens i nenes d’escoles de primària cantarem la cantata “La nit dels malsons” composada per l’Àlex Martínez i amb lletra de la dramaturga Marta Buchaca. Com és habitual i era d’esperar hi hem sabut trobar els referents clàssics que sempre hi són.

Si l’any passat la Mimí viamalsonstjava arreu del món i part de l’univers buscant el seu amant, aquesta vegada farem un viatge interior i de proximitat dins els propis malsons i els d’aquells qui ens envolten, guiats per la Guardiana de la Por, una dona que exerceix aquest ofici vetllant per tal que la por no desaparegui del món, entenem-nos: en un sentit bo, perquè… tots sabem que la por té un cantó bo, oi?

La por (Del llatí pavor, derivat del verb pavēre «tremolar») és una emoció que serveix per a avisar-nos d’un possible perill i va sorgir per qüestions adaptatives. És evident que des d’aquest punt de vista la por ens ha permès sobreviure com a espècie. Però…

… la por també pot ser un problema…

– preocupacions
– terror (por extrema)
– pànic (por terrible i intensa, però passatgera)
– fòbies (pànic terrible que se sent davant un fet concret)

… que afecta el nostre cos canviant els nostres…

– pensaments (manca de concentració…)
– comportaments (agressivitat, paràlisis, evitació)
– sentiments (inquietud, desesperació, angoixa…)
– o creant símptomes físics (tremolor, afogament, suor freda…)

Per això i per evitar mals majors és tant important una bona educació emocional que englobi el conjunt de les emocions bàsiques: felicitat, tristesa, ràbia, sorpresa, por i disgust.

A la cantata, l’acció comença la nit abans que en Lluc, el protagonista poruc de mena, marxi de colònies amb l’escola quinze dies i catorze nits. Ell no hi vol anar perquè haurà de fer moltes activitats que l’espanten. Quan a mitjanit entra a la seva cambra la Guardiana de la Por, el portarà a viatjar pels diferents malsons dels seus éssers estimats (familiars, amics, ídols…) i farà que conegui diferents tipus de pors (a la foscor, a l’abandó, a engreixar-se, a allò desconegut, escènica, al ridícul, a quedar-se sense feina…). En Lluc aprendrà que tothom, d’alguna manera o altra, té por i que, més que un defecte, la por és necessària per viure. També veurà que hi ha pors que ens impedeixen viure amb plenitud. Després d’aquesta experiència, en Lluc decidirà anar de colònies i aquest fet es convertirà en una experiència extraordinària per ell.

phobos-cantaniaEn la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror i era fill d’Ares (deu de la guerra) i d’Afrodita (deessa de l’amor). El seu equivalent en la mitologia romana és Timor. Fobos acompanyava el seu pare Ares a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió, i incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren els aurigues del seu pare. La figura de Fobos sovint és representada com si tingués un lleó o un cap de lleó i aquells que l’adoraven sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal estava a Esparta i els espartans hi pregaven abans d’anar a la batalla

És interessant saber que el déu de la guerra romà és Mart i que, quan l’astrònom estatunidenc Asaph Hall (1829-1907) va descobrir les llunes d’aquest planeta, les va anomenar Fobos i Deimos: el nom dels seus dos fills.

(Dibuix dels satèl·lits i Mart de Calvin J. Hamilton)

Parlant de fòbies, amics aràcnids, potser vosaltres, de tant en tant, sentiu una por intensa i ansietat quan us enfronteu a alguna cosa o situació. S’estima que al voltant d’un 10% de la població en pateix alguna. O potser simplement teniu pors sense que hi hagi un trastorn emocional. Sigui com sigui us animo a fer-les públiques en aquest fòrum per tal que d’aquesta manera veiem com ens assemblem els uns als altres i com ens fan témer les mateixes coses o situacions. Us pot ajudar saber que hi ha centenars de fòbies diferents i les podeu trobar amb el seu nom científic a les següents pàgines clicant aquí i aquí.

Potser sou com els valents Napoleó o Alexandre el Gran que tenien por als gats (ailurofòbia) o bé com en Walt Disney que en tenia als ratolins (musofòbia). O bé penseu que aquest article enllaçat per la Margalida pot tenir raó: “No hay tantas fobias como te quieren hacer creer”. Podeu investigar més sobres les fòbies a la pàgina corresponent de la Viquipèdia o en el bloc tant interessant de “L’univers clàssic dels nostres mots”. També hi ha un article molt interessant de Vilaweb que es diu. Fòbies: quan una por no ens deixa viure.

Us deixo amb la darrera cançó de la cantata que es diu “Viu la vida sense por” a ritme de Happy funk i de Gòspel desenfrenat que si l’hem d’interpretar bé ens aconsella que deixem de banda aquella por que no ens deixa viure i que ens fa patir i estressar-nos… per tal de poder viure feliços la vida lliure que decidim: amb passió, color i somriures. Així doncs fem com en Lluc i “vivim la vida”. Ara és el moment!

Imatge de previsualització de YouTube

Xavi de música

La Maison Carrée a Nîmes

5.0.3

La Maison Carrée a Nîmes (França)

La civilització romana ha deixat una gran petjada en diferents àmbits de la nostra societat actual, un d’ells és l’art.

Les civilitzacions grega i romana van crear uns models artístics (art clàssic), especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i recuperat al llarg del temps. L’art clàssic romà és una barreja d’elements i influències artístiques de diferents procedències. Això va ser gràcies al contacte cultural del poble romà amb els diferents pobles, i està especialment influït per l’art etrusc i l’art grec, dels quals van prendre alguns elements artístics.

Avui parlarem d’un temple que encara conservem avui en dia a la ciutat francesa de Nimes: la Maison Carrée.

Es tracta d’un temple edificat l’any 16 aC, és a dir, en temps de l’emperador Octavi August. En aquell moment ocupava un lloc en l’antic fòrum romà, la zona comercial de la ciutat, just en la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Tanmateix, actualment se situa al centre de la ciutat.

El seu autor és desconegut però sabem que va ser construït per ordre del governador Agripa, que era la mà dreta d’August. Aquest temple és una mostra de les intencions d’Octavi August de romanitzar tot l’imperi que havia aplegat sota el seu poder. A banda de temples va fer construir edificacions civils com aqüeductes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf… D’altra banda era una bona manera d’impressionar a altres pobles conquerits per demostrar el poder i la grandesa dels nous amos.

Imatge de previsualització de YouTube

La Maison Carrée és una obra d’influència grega tal com podem veure en la seva planta rectangular, l’ús del sistema arquitravat o els ordres arquitectònics clàssics a la qual s’hi van incorporar elements innovadors, propis de la tradició etrusca, com ara el podi elevat. Aquesta construcció, al mateix temps, seria un referent per al temple de l’Ara Pacis de Roma (13-9 aC) i segles més tard per al Renaixement i el Neoclàssic pel que fa la importància del pòrtic i l’ordre corinti emprat. EX: Església de La Madeleine de París (1807-1842).

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

‘Para bellum’

Què significa el llatinisme i amb quin sentit Marina Subirachs l’utilitza com a títol d’aquest article d’opinió publicat al diari Ara? Què n’opineu?….

Para bellum, Ara 16/09/2016

L’exèrcit espanyol està duent a terme una sèrie de moviments perquè “l’educació per a la pau i la seguretat” sigui inclosa en els centres educatius

Si vis pacem, para bellum”, deien els romans. I amb aquesta excusa van ocupar el continent a sang i a foc. Un bon sofisma per justificar la guerra i fomentar les actituds i valors guerrers. Segons aquest principi, per tenir pau el millor és crear la por suficient per legitimar la preparació de la guerra, amb la idea que si s’arriba a l’equilibri del terror ningú no s’atrevirà a usar les armes, perquè seria suïcida. I és cert que amb aquest principi el món occidental va aconseguir un llarg període de pau; però també es va propiciar el desenvolupament d’una indústria armamentista terrorífica, que ha exportat els conflictes bèl·lics cap a continents més pobres. Queda clar doncs: si prepares la guerra, acabaràs tenint-la en un lloc o altre, ja que molta gent estarà interessada que aquest objectiu no desaparegui.

La mili va ser durant molts anys el lloc d’ensinistrament dels homes per fer-los aptes per a la guerra. Ja fa uns 20 anys que molts dels joves van decidir que no volien fer-la, perquè ja no veien cap sentit a la instrucció que hi rebien. Va costar. Els objectors eren inicialment empresonats, se’ls volia dedicar a altres feines, humiliar-los… Va ser inútil, ells van aguantar i la mili va desaparèixer sense que passés res, i es va demostrar que no feia cap falta.

Ah, però no tothom ho veu així. L’exèrcit espanyol ha iniciat, fa un parell d’anys, una sèrie de moviments perquè “l’educació per a la pau i la seguretat” sigui inclosa en els centres educatius. Sona bé, oi? Un títol impecable. En els documents que en parlen, a la web, ja s’afegeix un altre terme, “defensa”, però l’explicació segueix sent molt curosa, molt políticament correcta. És quan alguna de les persones implicades en parla directament que veiem quins són els objectius reals: “Els nois d’avui no tenen sentit militar, el nostre país està rodejat de perills, cal que aprenguin a defensar-nos”, i així successivament. Uns perills que esmenten, esclar, però que senzillament no vull reproduir aquí.

Un entrenament de caràcter militar és just el contrari del que necessitem

Ha començat, doncs, l’educació militar a les escoles. Encara limitada, però amb tot un pla preparat per expandir-la. Es preveu anar molt lluny: campaments anuals perquè els nois aprenguin a exercitar les virtuts bèl·liques, manuals d’exaltació patriòtica, etc. Tot molt discret, de moment, perquè ja és evident que no serà molt ben rebut, però amb viril constància i “ empecinamiento ”. Fa un parell de cursos ja es va iniciar la preparació del professorat en algunes comunitats autònomes: Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid. Sempre Castella. Diu en Salvat-Papasseit: “Ampla és Castella, i com un palmell té la durícia d’aixecar l’espasa: el braç és las i no el mena cervell”. I encara. Aturada en un passat guerrer que no ha pogut superar i que tracta de reproduir en tot moment bastint enemistats que justifiquin les preparacions per al conflicte, per poder mantenir l’espasa alta encara durant generacions i generacions.

De fet, ja hi ha hagut centres educatius que han objectat i que s’han declarat “Centres d’educació per a la pau i lliures d’educació militar”, i també, a començaments d’aquest any, hi va haver una iniciativa d’Esquerra Unida per a municipis que es volguessin declarar lliures d’educació militar. Així, pel que sembla, el projecte s’ha modificat una mica, i ara els militars es volen dirigir sobretot a les escoles privades i concertades, perquè temen que les públiques s’hi resisteixin. Tant de bo sigui així! Per sort, l’escola pública té encara una certa autonomia a l’hora de decidir què cal transmetre i què no, mentre que el professorat de la privada en molts casos s’ha de doblegar a fer el que toca.

En qualsevol cas, una educació i un entrenament de caràcter militar -encara que es camufli sota el nom de seguretat -és, des del meu punt de vista, just el contrari del que necessitem. Cada dia veiem els problemes que causa el bullying ; veiem com s’accelera el patiment dels nois i noies que són diferents, no són violents o no volen ser-ho. Veiem com segueixen predominant els valors masculins de l’agressivitat, n’hi ha prou d’observar els patis i els jocs que s’hi desenvolupen. Estimular en els nois el gust pel combat i per l’enfrontament és totalment contraproduent: vivim en un món on cal superar les actituds maniquees, els bons i dolents, ells i nosaltres, distincions que, en una societat plural i diversa com la nostra, van contra la convivència pacífica. ¿Ens podem permetre de retrocedir mil anys per tornar als enfrontaments de moros i cristians, fomentats des de l’escola? ¿És realment aquesta una educació per a la seguretat, o més aviat el que farà és garantir conflictes i destruccions?

Crec que caldrà prestar molta atenció a aquest tipus d’iniciatives, que un cop desenvolupades són molt difícils d’aturar.

Font: Diari Ara

Mercè Otero Vidal

Referents de la deessa Àrtemis

DEESSA GREGA DE LA CAÇA, FILLA DE ZEUS I DE LETO / PLANTA MEDICINAL (ARTEMISA VULGARIS) / MARCA DE CREMES / VIRUS INFORMÀTIC (ARTEMIS) / MARCA DE PINSO PER A GOSSOS / BATALLA NAVAL A LA 2a GUERRA MÈDICA ENTRE GRECS I PERSES (BATALLA D’ARTEMÍSIA) / PERSONATGE DEL CÒMIC TIGRESS (ARTEMIS CROCK) / PROVÍNCIA I CIUTAT DE CUBA I CADENA DE RESTAURANTS VEGETARIANS

Francesc Franquet Yerro

A la Garrotxa amb referents

Aquest pont hem estat a la Garrotxa i hem visitat l’exposició Art a OLot durant la II República (1931-1939) al Museu de la Garrotxa d’Olot on hem trobat moltes referències mitològiques i a Santa Pau hem trobat llatí. A veure si el reconeixeu!

 

 

Mercè Otero i Coloma Jofre

Kahoot d’art a l’antiga Grècia

Aquest trimestre hem començat a treballar a classe la unitat 8 del llibre de Grec 1 que fa referència a l’art a l’antiga Grècia, és per això que la Laia i jo hem decidit fer un kahoot sobre aquest mateix tema.

Kahoooooottttt

Hem tractat diverses modalitats d’art (escultura, arquitectura, pintura…) i hem posat alguns exemples de les obres més importants de l’època.

L’Alèxia i la Sandra també han decidit fer un kahoot!

Esperem que us sigui d’ajuda i no oblideu realitzar altres kahoots relacionats amb l’art com ha fet el Joaquin sobre l’escultura grega! Ens encanta fer kahoots, però també uns recomanem aquest treball d’escultura grega col·laboratiu!

kahootescultura

Laia Arcas, Laia Costa, Alexia, Sandra i Joaquin Álvarez

1r de Batxillerat humanístic

 

Referents clàssics en la Cantània 2016

Benvolguts aràcnids!

Aquest curs més de 42.000 nens i nenes tornarem a cantar la Cantània, que és com s’anomena el projecte de cant coral que cada curs proposa l’Auditori de Barcelona pels alumnes de primària. L’obra original d’enguany va sobre el tema de la tecnologia i la signen el compositor Jordi Domènech i l’escriptor Pere Riera. Té per títol “Babaua. Les desventures de Mimí” i amb una música exquisida i una història ben divertida ens explica les peripècies que fa la protagonista per tal de trobar marit. Com ja deveu suposar i com ja era d’esperar… un any més hi tornem a trobar referents clàssics!

Els 800 nens i nenes que cantarem junts cada vegada que es faci el concert representarem el paper de Cupido, i ajudarem a la Mimí a trobar el pretendent ideal a través d’una sèrie de viatges per a tota la geografia mundial i part de l’Univers. Justament és en la cançó de presentació de Cupido en la que hi apareixen almenys tres referents mitològics que podem destacar, tal i com podeu veure en aquest fragment:

“Sóc qui va casar Romeu amb Julieta, qui va enfilar Ariadna al laberint; qui va fer perdre el cap, a Dido per Eneas, qui va esmaltar les aigües on es mirà Narcís”.

Imatge de previsualització de YouTube

Els alumnes de 5è de l’escola Bergantí tenim la sort de participar cada any a la Cantània i aquest curs en especial, dedicarem tota una setmana a explorar els diferents coneixements que es deriven de la cantata, a part de treballar-la habitualment a les classes de música i expressió corporal. És en el marc d’aquesta setmana que ens agradaria que algun/a estudiant de l’INS de Premià ens vingués a visitar per tal d’explicar-nos la història dels mites citats i la de Cupido. D’aquesta manera nosaltres podríem fer-ne unes fitxes que penjaríem al vostre bloc Aracne fila i fila. Estem molt il·lusionats amb aquesta vostra visita i us animem a fer-la realitat.

Moltes gràcies i a reveure!
Xavi de música