Ramón María del Valle-Inclán
A classe de Literatura Castellana, hem estat llegint Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. És una obra teatral que està ambientada a principis del segle XX, en plena època modernista, d’inestabilitat política i social, de lluita entre classes socials. L’autor, a través del llibre, ens està donant una visió deformada de la realitat, intensificant els factors més desagradables i miserables d’aquesta. Vet aquí que a mesura que llegíem aquest llibre a classe, em vaig adonar que apareixien forces referents clàssics i vaig decidir fer un apunt a Aracne Fila i Fila.
Aquí us faig una llista per escenes de les referències als clàssics que apareixen a l’obra:
Escena Primera:
· Su cabeza rizada y ciega, de un gran carácter clásico-arcaico, recuerda los Hermes:
Aquesta descripció pertany al protagonista de l’obra Max Estrella, en ella se l’està comparant amb l’estètica de l’època clàssica i arcaica, a més a més de les imatges que ens han arribat del déu missatger.
· Don Latino de Hispalis:
Aquest personatge és l’íntim amic i acompanyant de Max Estrella. Rep aquest nom perquè es considera un romà de la ciutat d’Hispalis, l’actual Sevilla.
· ¡No le saque usted de los brazos de Morfeo!
Don Latino fa referència al déu de la son.
Escena Segona:
· ¡Salutem plurimam!
Don Gay utilitza una salutació llatina per entrar en escena.
Escena Quarta:
· De tarde en tarde, el asfalto sonoro. Un trote épico. Soldados Romanos. Sombras de Guardias:
A l’introducció de l’escena quarta, es comparen els guàrdies del Madrid pre-republicà amb els soldats de l’antiga Roma.
· Los Epígonos del Parnaso Modernista.
Es compara el Parnàs del poetes grecs amb l’Èlit dels poetes modernistes, que era l’estil artístic que estava de moda en aquell moment.
· Dorio de Gadex, jovial como un trasgo, irónico como un ateniense…
Aquí trobem una altra referència a la capital de Grècia.
· Usted es un clásico:
Amb aquest dit, Dorio de Gadex està dient a Don Latino que és un clàssic, en el sentit que li agraden les coses que sempre s’han fet i mai no passen de moda.
· La Patrulla de Soldados Romanos desemboca por una calle traviesa:
Un altre cop, Valle-Inclán fa servir la imatge dels soldats llatins per donar èmfasi a la seva força i importància.
Escena Sisena:
· Alea iacta est:
Max Estrella utilitza el llatinisme de Juli Cèsar per referir-se a que la sort ja està decidida.
Escena Setena:
· Dorio, no hagas chistes de primero de Latín:
Amb aquesta frase, Clarinito vol dir que els alumnes de primer de llatí encara tenen molt per aprendre, i per tant no poden fanfarronejar dels seus coneixements.
· Soy Latino por mi nacimiento en la bética Hispalis:
Com hem dit abans, Don Latino justifica el seu nom argumentant que va néixer a Sevilla, que en l’època dels romans es deia Hispalis i a la vegada pertanyia a la província de Baetica.
· ¡Ni siquiera sabe usted decirlo en latín!
S’està dient que qui no sap uns mínims de llengua llatina, és ignorant ja que serà incapaç d’entendre gran part del món.
Escena Vuitena:
· Como Homero y como Belisario:
Aquests dos personatges van ser cecs, i Max Estrella es compara amb ells, tant per la seva saviesa com per la manca de visió.
· Definitiva e irrevocable. Es el regalo de Venus:
Es refereix a una cosa que és invariable, com el regal de Venus, la poma de Paris.
· Vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables y un desagravio a la Diosa Minerva:
Compara un càstig greu amb la deshonra a la deessa de la intel·ligència, que en l’època de la Grècia politeista, era dels delictes més greus.
· Un legionario, a quien pregunté, si sabía los cuatro dialectos griegos:
Es refereix a l’arcàdic, l’eòlic, el dòric i el jonicoàtic. El legionari fa referència a un policia que encara que tingui poder, desconeix aquests graus de cultura i saviesa.
· Ventana de Helena:
Helena de Troia.
· Si en este laberinto hiciese falta un hilo para guiarse…
Fa referència al mite del Minotaure, en el que Teseu i Ariadna amb l’ajut d’un cabdell van arribar fins la sortida del laberint.
Escena Novena:
· Estatua cesárea:
Estàtua de Juli Cèsar
· La otra ribera de la Estigia:
L’Estígia és el riu que s’ha de creuar per arribar al Món dels Morts, al Submón d’Hades. Per a que el barquer et portés, havies de pagar dues monedes que una vegada havies mort, els teus parents et posaven als ulls.
Escena Desena:
· ¡Una ninfa!
Max Estrella descriu a la Lunares com a una nimfa, com a referent clàssic de bellesa.
· Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato:
Max Estrella està deformant i menyspreant als herois clàsscis, ja que en el carrer del Gato hi havia uns miralls que deformaven tothom que passava.
Escena Tretzena:
· El Parnaso Hipano-Americano:
S’està fent una parodia dels poetes modernistes hispans com Rubén Darío, que volien ser com els poetes del Parnàs grec.
Escena Quatorzena:
· Necrópolis:
Es refereix a la ciutat dels morts, a un cementiri.
· Un único griego:
Una única persona amb cap, amb cultura.
· ¡Yo hubiera sido feliz hace tres mil años en Atenas!
Rubén Darío creu que hagués estat més feliç a la Grècia clàssica ja que hi havia un ambient més pacífic i savi.
· En Grecia quizá fuese la vida más serena que la vida nuestra…
El Marqués afirma l’opinió de Rubén.
· Nosotros divinizamos la muerte:
Els déus clàssics també la divinitzaven.
· ¿Ni siquiera habéis oído hablar de Artemisa y Mausoleo?
Un altre cop es relaciona la incultura i la ignorància amb la falta de coneixements clàssics. En aquest cas, s’esmenta la deessa grega de la intel·ligència i la guerra estratègica, i un mausoleu que és un monument funerari o sepulcre de l’època clàssica.
· No sabéis mitología, pero sois dos filósofos estoicos:
Tot i que són ignorants per desconéixer la mitologia clàssica, són filòsofs de l’estoïcisme, un corrent filosòfic hel·lenístic del segle III aC, que consistia en defensar la indiferència envers els plaers i els dolors humans.
Eulàlia
1r Batx Llatí i Grec
Web IPM
