Aracne fila i fila

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí

Pompeia va ser una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Els antics romans l’anomenaven Pompei i el 5 de febrer de l’any 63 va haver-hi un terratrèmol molt fort i la ciutat va quedar molt malament però just quan ja estaven a punt d’acabar de reconstruir-la el Vesuvi va esclatar deixant tota la ciutat sepultada.

Es diu que cap allà a les deu del matí, els gasos que empenyien des de l’interior del volcà van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i es van reduir a innombrables fragments amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el Sol. A partir d’aquell dia, la ciutat va deixar d’existir i va romandre durant segles sota una capa de més de 6 metres de cendres i escòries volcàniques. Però gràcies a que va quedar colgada de cendres la ciutat s’ha conservat d’una manera extraordinària ja que encara podem trobar cossos de la gent que hi vivia i les pintures de les parets, per aquesta raó forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu saber com era el pa i l’alimentació de Pompeia podeu visitar aquest enllaç. També si teniu curiositat podeu fer una ullada a l’apunt que va fer l’Aïda Espasa sobre la prostitució l’any passat.

A continuació, us he adjuntat un Power Point que vaig fer l’any passat, a 4t d’ESO, sobre Pompeia que espero que us agradi.

Sabíeu de l’existència de Pompeia? Què sabíeu? Què en penseu? Us sembla un tema interessant? Creieu que va patir molt la gent que vivia a Pompeia? L’heu anat a visitar?  Us agradaria anar-hi?, etc.

Clàudia Cazaux Cuberas
1r batx. C

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

• Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

• Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

• I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t

Empúries, més conegut com Emporion o en grec  Ἐμπόριον, va ser una ciutat grega i romana, porta d’entrada de la civilització clàssica a casa nostra. Ara la podem trobar en ruïnes i per visitar al golf de Roses. S’estén des de l’antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l’antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l’Escala. L’espai és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les restes arqueològiques són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d’un parc arqueològic.

Vaig poder gaudir d’un dia sencer a Empúries fa uns quants anys, i en aquell mateix moment em va semblar avorrit, però realment és molt interessant poder visitar una antiga ciutat grega i romana, on han habitat molt avantpassats nostres, igual d’interessant és el poder veure com eren els carrers i els temples antigament, com estaven distribuïdes les cases i tot el que actualment podem trobar en una ciutat. En ella, vaig poder gaudir d’escultures i d’estructures que podríem reconèixer, per això he fet aquest vídeo amb algunes preguntes que espero que respongueu en comentari.

(Fixa’t bé en les imatges amb números.)

Després de veure el vídeo, contesta:

I) Quin nom li poses al personatge de la imatge amb el número 1?

II) Què creus que era la imatge amb el número 2?

III) Quina és la imatge que més t’ha impactat? Per què?

IV) Què t’ha semblat l’article?

V) Què coneixies o sabies d’Empúries?

VI) Fes recerca als nostres blocs i enllaça (i comenta) tots els apunts que tractin el tema que ens ocupa.

Espero que aquest article sobre Empúries us hagi agradat i servit per saber més coses sobre ella i animar-vos a visitar-la, fins i tot fan visites romanes!

Victor Barranco

1r Batxillerat C

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota