Tag Archives: Ovidi

Referents clàssics a Bearn

Els alumnes de català de 2n de Batxillerat hem llegit el llibre de Bearn, novel·la escrita per l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Fou publicada per primera vegada, en castellà, el 1956 i el 1961, en la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX.

Com en molts casos, en la novel·la podem trobar clars referents clàssics, concretament mitològics. La primera part del llibre s’anomena “Sota la influència de Faust”, que fa referència al mite de Faust.

Aquest mite ens narra la història d’un mag anomenat Faust que pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement. Això és condemnat per l’església, però la persona que prefereix la saviesa a la fe.

En certa manera, el pacte de Faust és el d’Hèrcules i Teseu en baixar al món dels morts; el viatge d’Orfeu a l’infern a la recerca de la seva estimada Eurídice amb l’ajut de la seva lira. A la vegada simbolitza els viatges esotèrics de Bacus, Hèrcules, Orfeu, Asclepi, Odisseu… que varen baixar a l’Avern per tornar a pujar a la terra.

”Lesseps projectava obrir un canal a Suez i Gounod preparava l’estrena de Faust a l’Òpera de París. Don Toni i la seva esposa havien viatjat i coneixien França i Itàlia.” Bearn o la sala de les nines, pàg. 70.

Podem trobar aquest mite en el personatge principal de la novel·la (don Toni), que ‘s’obsessiona’ a adquirir coneixement i en ser savi.

fausto-firma-el-pacto-con-su-misma-sangre

Seguidament, trobem diverses referencies a la Metamorfosis d’Ovidi i parla sobre el mite de Baucis i Filèmon i aporta el mateix final pels protagonistes: morir al mateix temps per no quedar-se sols.

Aquí trobem la part del suïcidi d’en Toni:
“La senyora ja no existia i les Memòries estaven acabades. La idea sel suïcidi se’m va imposar. (…) Hi va sa seva salvació eterna. Ha intentat suïcidar-se Vossa Mercè? (…) Ha pres Vossa Mercè un bombo de sa xemeneia? ” Part 2, pàg 267-268

300px-peter_paul_rubens17

“Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis” de Peter Paulus Rubens

En definitiva, podem veure com les clàssiques han influenciat a molts autors!

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Kahoot: Ars amandi d’Ovidi

El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).

A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.

arsamandikahoot

Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida?  L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:

“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “

Imatge de previsualització de YouTube

En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.

 

Maria Mayor
2n Batx. Llatí

Orfeu i les Mènades

Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.

Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones. 

Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.

Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze  llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.

A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

 

Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1

Projecte de recerca classico-plàstic

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatioredactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA

Referents d’Aracne

No podien faltar els referents d’Aracne en aquest extraordinari bloc en el qual dia rera dia anem teixint la teranyina dels clàssics grecoromans.

ARACNE I ATENA (COMPETINT EN L’ART DE TEIXIR), BLOC COL·LABORATIU DE CULTURA CLÀSSICA CREAT PER MARGALIDA CAPELLÀ (ARACNE FILA I FILA), TIPUS DE LLETRA, WEB DE CIÈNCIA PER A ALUMNAT DE 13 I 14 ANYS I FILM DE FRANK MARSHALL DE 1990

Francesc Franquet Yerro

Pòntica

A vegades l’hivern és un bon moment per endreçar papers i trobar petits tresors, com aquest poema de Gerard Vergés que em va fer arribar una companya de la facultat. El poema té el regust de les classes de l’assignatura de textos llatins en què traduíem poetes com Tibul, Properci, Catul, Horaci i, evidentment, Ovidi.

PÒNTICA

A Ovidi, desterrat a la mar Negra

Juro pels déus i com em dic Ovidi

que el meu delicte sobrepreu tributa.

Fins i tot he pensat en la cicutaFile:Ovidio.jpg

o en el sagrat verí d’algun ofidi.

Però – accident mortal o suïcidi-

Temo l’alè d’aquella mala puta

que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta

que a la Vida li prec que no m’oblidi.

Dolça és la Vida. Jo que l’he fruïda

sense posar-li límits ni frontera

afirmo que no hi ha do com la vida.

Però, passats deu anys d’amarg exili,

el meu ànim, oh Cèsar, desespera.

¿Quan salparà de Roma el meu navili?

Gerard Vergés al llibre L’ombra rogenca de la lloba

 

A quina ciutat va ser desterrat Ovidi? De quin delicte es tracta? Què és un ofidi? Quins personatges fel món antic van fer servir la cicuta o el sagrat verí d’algun ofidi? Qui és el Cèsar que apareix al final del sonet? Va salpar el seu navili de Roma? Per què?

Dolors Clota

Quae fabula est?

Arran d’il·lustracions inèdites, l’any passat ja van haver alumnes que van pujar il·lustracions seves de les Metamorfosis d’Ovidi, dos d’aquests articles són Quae metamorphoses sunt? i Narracions de mites clàssics: Quae fabula est?

Jo també m’he volgut animar i he fet aquest dibuix amb diferents personatges de les metamorfosis a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics.

Sabríeu dir quins personatges són? I de quina història vénen? Em podríeu explicar per què es van convertir en aquests animals/plantes?

Lucila Pérez
4t ESO Llatí opt. 3