Tag Archives: Narracions de mites clàssics

Referents clàssics a Bearn

Els alumnes de català de 2n de Batxillerat hem llegit el llibre de Bearn, novel·la escrita per l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Fou publicada per primera vegada, en castellà, el 1956 i el 1961, en la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX.

Com en molts casos, en la novel·la podem trobar clars referents clàssics, concretament mitològics. La primera part del llibre s’anomena “Sota la influència de Faust”, que fa referència al mite de Faust.

Aquest mite ens narra la història d’un mag anomenat Faust que pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement. Això és condemnat per l’església, però la persona que prefereix la saviesa a la fe.

En certa manera, el pacte de Faust és el d’Hèrcules i Teseu en baixar al món dels morts; el viatge d’Orfeu a l’infern a la recerca de la seva estimada Eurídice amb l’ajut de la seva lira. A la vegada simbolitza els viatges esotèrics de Bacus, Hèrcules, Orfeu, Asclepi, Odisseu… que varen baixar a l’Avern per tornar a pujar a la terra.

”Lesseps projectava obrir un canal a Suez i Gounod preparava l’estrena de Faust a l’Òpera de París. Don Toni i la seva esposa havien viatjat i coneixien França i Itàlia.” Bearn o la sala de les nines, pàg. 70.

Podem trobar aquest mite en el personatge principal de la novel·la (don Toni), que ‘s’obsessiona’ a adquirir coneixement i en ser savi.

fausto-firma-el-pacto-con-su-misma-sangre

Seguidament, trobem diverses referencies a la Metamorfosis d’Ovidi i parla sobre el mite de Baucis i Filèmon i aporta el mateix final pels protagonistes: morir al mateix temps per no quedar-se sols.

Aquí trobem la part del suïcidi d’en Toni:
“La senyora ja no existia i les Memòries estaven acabades. La idea sel suïcidi se’m va imposar. (…) Hi va sa seva salvació eterna. Ha intentat suïcidar-se Vossa Mercè? (…) Ha pres Vossa Mercè un bombo de sa xemeneia? ” Part 2, pàg 267-268

300px-peter_paul_rubens17

“Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis” de Peter Paulus Rubens

En definitiva, podem veure com les clàssiques han influenciat a molts autors!

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Maman i Aracne

Com ja vau poder veure en aquest article, que es va publicar quan va tenir lloc la mort de l’artista i escultora francesa – americana Louise Joséphine .

Aprofitant que a l’assignatura d’Història de l’Art estem analitzant moltes obres, concretament Maman, que és l’escultura que m’ha tocat treballar aquest trimestre, us penjo la meva presentació amb el significat de l’obra i el fet d’utilitzar una aranya per simbolitzar el seu treball, la qual té una gran relació amb el mite d’Aracne.

Sabríeu dir-me quina és aquesta relació? Considereu que l’autora ha aconseguit expressar el que ella volia mitjançant aquesta figura?

Ana Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

Orfeu i les Mènades

Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.

Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones. 

Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.

Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze  llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.

A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

 

Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1

Referents d’Aracne

No podien faltar els referents d’Aracne en aquest extraordinari bloc en el qual dia rera dia anem teixint la teranyina dels clàssics grecoromans.

ARACNE I ATENA (COMPETINT EN L’ART DE TEIXIR), BLOC COL·LABORATIU DE CULTURA CLÀSSICA CREAT PER MARGALIDA CAPELLÀ (ARACNE FILA I FILA), TIPUS DE LLETRA, WEB DE CIÈNCIA PER A ALUMNAT DE 13 I 14 ANYS I FILM DE FRANK MARSHALL DE 1990

Francesc Franquet Yerro

Referents que provenen de la mitologia grecoromana: Mirra

Començo una sèrie de posts sobre els referents actuals que provenen de la mitologia grecoromana. És sorprenent i engrescador descobrir la gran quantitat que en podem trobar en qualsevol dels àmbits de la vida quotidiana. Ja fa gairebé un mes que els vaig publicant al Facebook, i a petició de la Margalida de compartir-los en aquesta teranyina no m’hi podia negar.

Espero que us agradi i us motivi a cercar-ne més i a incentivar la creativitat i observació.

El personatge que enceta aquesta sèrie és Mirra, relacionat  amb un dels presents que van oferir els reis mags al nen Jesús.

PERSONATGE MITOLÒGIC (MIRRA, MARE D’ADONIS),
NAIXEMENT D’ADONIS DE MIRRA TRANSFORMADA EN ARBRE,
ARBRE DE LA MIRRA I SUBSTÀNCIA RESINOSA AROMÀTICA


Francesc Franquet Yerro

Quae fabula est?

Arran d’il·lustracions inèdites, l’any passat ja van haver alumnes que van pujar il·lustracions seves de les Metamorfosis d’Ovidi, dos d’aquests articles són Quae metamorphoses sunt? i Narracions de mites clàssics: Quae fabula est?

Jo també m’he volgut animar i he fet aquest dibuix amb diferents personatges de les metamorfosis a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics.

Sabríeu dir quins personatges són? I de quina història vénen? Em podríeu explicar per què es van convertir en aquests animals/plantes?

Lucila Pérez
4t ESO Llatí opt. 3