Tag Archives: Muntatges audiovisuals

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

Imatge de previsualització de YouTube

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Demos, viure en democràcia

Avui he anat al Museu d’Aqueologia de Catalunya (Barcelona) a veure una exposició sobre els orígens de la democràcia, on s’explicava el context, els impulsors i en què consistia aquest règim polític creat per Clístenes (570 a. C.-507 a. C.), un aristòcrata atenenc descontent amb el sistema polític del moment, quan els tirans i els oligarques dominaven Atenes.  Aquest es va fer amb el poder el 508 a.C., amb el suport del poble. En aquest moment es produeix un canvi substancial en les institucions i s’integra el poble dins les noves estructures democràtiques.

Bust de Clístenes

El nom de democràcia (δημοκρατία) està format per composició dels mots “δῆμος” (poble) i “κράτος” (poder, sobrania) i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d’una assemblea composta per tots els ciutadans. Aquí teniu un fragment de la Història de la Guerra del Peloponnès, de Tucídides:

 “La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l’Estat, no li és destorb la seva obscura condició social […]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics […]. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil”. Tucídides II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge

Per acabar, proposo un qüestionari que vaig trobar a l’exposició per saber si tu tindries dret a vot si a Premià (o Badalona) hagúessim de complir els mateixos requisits per a votar que els atenesos del segle V aC:


Naturalment, us animo a visitar aquesta exposició, que seguirà oberta fins el 28 de juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podreu aprendre sobre els orígens del nostre sistema polític d’una manera visual i entretinguda. Un exemple d’això és que repartides per les parts de l’exposició hi havia televisions on es mostraven escenes de diferents obres de teatre que tant coneixem, com “Lisístrata” o “Antígona“, a més de projectar-se en una altra pantalla l’explicació de com funcionava la democràcia atenesa en forma de telenotícies.

Per cert, em podríeu dir què signifiquen aquestes paraules?

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat C

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

“L’escola d’Atenes”, la convenció somiada d’un amant de la filosofia

Edu3.cat

Una de les disciplines on més trobem la petjada del món clàssic és a l’art. Com ja vaig fer en el cas de l‘Erècteon (a Acròpoli d’Atenes), us presento una altra obra que he treballat a l’assignatura d’Història de l’Art: L’escola d’Atenes, de Rafael.

  • DOCUMENTACIÓ GENERAL

CATALOGACIÓ: Aquesta obra, pintada per Rafael d’Urbino (Urbino, actual Itàlia, 6 d’abril de 1483–Roma, 6 d’abril de 1520) , està a la Sala de la Signatura del Vaticà (Roma). Està datada entre els anys 1510 i 1511 i fa 7,72 metres de llarg (base).

ASPECTES BÀSICS: És una pintura al fresc situada en un dels murs de l’estança, i representa una sala enorme d’inspiració clàssica plena de persones fent diverses accions, com discutir, escriure o llegir.

PRIMERA APROXIMACIÓ: Hi podem distingir nombrosos intel·lectuals del món antic, com Plató, Aristòtil (al centre de la composició i en tercer pla), Epicur, Sòcrates, el mateix Rafael (en segon pla, repartits per la pintura), Pitàgores, Parmènides, Heràclit o Ptolomeu (en primer pla), entre molts d’altres. Aquest fet fa que l’obra sigui figurativa, ja que representa figures recognoscibles.

  • ANÀLISI FORMAL:

COMPOSICIÓ: El fresc conté diverses línies compositives, reforçades per l’arc de la paret, que accentua la regularitat de l’obra, que es pot dividir en línies horitzontals i verticals, ja que totes les figures que s’hi representen (tenint en compte que hi ha dos grups de persones en alçades diferents) tenen els caps a la mateixa altura.

ESPAI / VOLUM: A més, podem notar la marcada perspectiva que existeix, perquè a l’espai entre Plató i Aristòtil hi ha el punt de fuga que atorga a la composició una perspectiva lineal i molta profunditat (degut a l’arc de mig punt del fons, que marca el punt més llunyà).

ASPECTES BÀSICS (plàstics): El dibuix era una de les qualitats de Rafael, i en aquest cas no es trenca la norma. El dibuix presenta unes formes detallistes i alhora senzilles que aporten dinamisme i moviment a la pintura.

Pel que fa al color, hi ha una gran varietat (blaus, ataronjats, grisos, ocres, blancs…), i existeix un contrast entre la blancor, matisada per la llum, de l’edifici, i els colors vius dels vestits dels personatges.

FIGURES / FORMES: Les formes i figures estan dotades de naturalisme i hi destaca el moviment, i totes les figures es mouen, discuteixen, ensenyen, raonen… donant vida i moviment a l’obra. Tot i que moltes de les seves cares no mostren cap expressió, el moviment dels seus cossos suggereix el seu estat anímic.

ESTIL DES DEL PUNT DE VISTA FORMAL: L’estil de la pintura és renaixentista, concretament emmarcat en el Cinquecento, moviment del segle XVI. Va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. Del primer aprengué la composició anatòmica, i del segon el sfumato i la distribució de les figures en l’espai.

La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors, sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme. Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I a pintors neoclàssics com Ingres, als segle XIX.

  • INTERPRETACIÓ:

ICONOGRAFIA: L’Obra és de tema històric i intel·lectual. La pintura representa un gran nombre de persones de l’Antiguitat, filòsofs i científics. No hi ha cap de contemporani a Rafael, ja que considerava que des dels grecs, l’única cosa que havien fet els filòsofs era comentar els seus avantpassats. A més, al fons (a esquerra i dreta) hi ha les estàtues d’Apol·lo i Atena, déus grecs protectors de les arts i la saviesa, de manera que la seva col·locació dins la pintura no és casual.

ICONOLOGIA: La Gramàtica, Aritmètica i Música estan personificades en les figures localitzades a la part baixa a l’esquerra. La Geometria i l’Astronomia en les figures de la part baixa de la dreta. Al darrere d’aquests, drets, alguns representen la Retòrica i la Dialèctica.

ENCÀRREC I RECEPCIÓ DE L’OBRA: El 1508 Rafael va anar a Roma per treballar en les quatre estances del Vaticà, dedicades a petites biblioteques o llocs de treball. La primera que pintà va ser la de la Signatura, on es signaven els actes de gràcia, i que era la biblioteca del papa. Aquestes pintures eren merament decoratives, i el seu encàrrec es devia a la mentalitat oberta del papa del moment.

SIGNIFICAT / MARC HISTÒRIC I CULTURAL: El tema central és la veritat adquirida a través de la raó. El marc arquitectònic en que es desenvolupa l’escena està inspirat en el projecte de Bramante per Sant Pere del Vaticà Tot això va succeir durant el papat de Juli II, anomenat «el papa guerrer» i famós per ser protector d’artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de l’actual Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a més d’un colossal monument funerari. Aquest representa la síntesi de la filosofia pagana i cristiana, reflex de la societat del moment, que intentava tornar a les arrels clàssiques del passat sense deixar de banda la religió cristiana.

  • CONCLUSIÓ:

Aquesta obra, des del punt de vista merament personal, és una mostra més del moviment artístic que vivien els territoris de la península itàlica durant els segles XV i XVI, en plena baixa Edat Mitjana, quan s’havien començat a revaloritzar les obres i els pensaments d’època clàssica. A més, és sorprenent per l’època que el papa fos un mecenes, ja que fins el moment l’Església havia tingut una actitud recelosa envers l’art renaixentista pagà. Tot i que jo considero aquesta obra com una fita en la “carrera” de Rafael, no crec que sigui una de les obres més importants del moviment renaixentista.

Al capdamunt de la cúpula, hi ha un medalló amb l’aforisme llatí Causarum cognitio “el coneixement de les causes”.

Causarum cognitio a L'escola d'Atenes

Per acabar, he fet un Thinglink dels personatges clàssics que apareixen a la composició:

Què sabeu de cada un?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Etimologia i medicina: ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:

  • iatrofòbia: que està formada per ἰατρός “metge”+ φόβος “por”.

Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:

  • pediatria: que està formada per παῖς, παιδός “nen” +  ἰατρός  “metge”.

Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

Castellà Pediatría Psiquiatría
Català Pedriatria Psiquiatria
Francès Pédiatrie Psychiatrie
Anglès Pediatrics Psychiatry
Alemany Pädiatrie Psychiatrie
Portuguès Pediatria Psiquiatria


Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):

  • pediatria: Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
  • psiquiatria: És la ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.

Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.

Etimologia: ἰατρός, -οῦ (ὁ) by Slidely Slideshow

-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?

-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?

-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?

Χαίρετε!

Andrea Muñoz Rodríguez

2.2

La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

Ahir, els amants del món clàssic vam assabentar-nos que s’havia creat una aplicació per a tauletes (Bàrcino 3D) que ens mostra com era la ciutat de Barcino a finals del segle III de la nostra era. Va ser impressionant (com a mínim en el meu cas), perquè no sabia que des de Barcelona s’estaven impulsant aquest tipus d’iniciatives, cosa que em va provocar una grata sorpresa.

Els usuaris poden veure els espais i monuments de la ciutat romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ubicar-los en l’actual i admirar l’estructura urbanística de l’antiga ciutat romana amb perspectiva d’ocell, a més de veure tots els edificis amb força luxe de detalls (com podreu comprovar al vídeo):

De moment, l’aplicació està disponible per a tauletes i a finals d’any també ho estarà per a telèfons intel·ligents.

L’Ajuntament prepara dues aplicacions més sobre l’època romana de la Sagrera i les domus de Barcelona.

La reconstrucció en 3D és un fenomen a l’alça en el món de l’arqueologia i els museus, degut al magnífic suport que dóna a les persones que no són expertes en el tema, ja que els ajuda a fer-se una idea de què eren els conjunts de sòcols que actualment podem trobar en un jaciment arqueològic qualsevol.

Salve visitator!

Arnau Lario
2n Batx.

El primer emperador de Roma: August

August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: NascutRoma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat

Amb els seus aliats Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar fins el 42 aC, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia). Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores.

Un cop Octavi va haver derrotat Sext Pompeu, l’últim enemic que li quedava, el  36 aC va derrocar Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni.  La resolució del conflicte va arribar aviat: el 2 de setembre de l’any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.

Un cop va tornar a Roma, es va trobar amb el mateix problema que Juli Cèsar 15 anys enrere: canviar l’estructura de la República capa un orde monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Però se’n va sortir, i el  16 de gener del 27 aC el Senat li va atorgar el títol d’August.

Va ser llavors quan va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos:

  •  Un intens programa d’obres públiques (publica magnificentia). Va construir edificis funcionals com ara aqüeductes i un immens rellotge de sol, però sobretot obres representatives com ara el fòrum d’August o el teatre de Marcel. August mateix parla en un informe dels 82 temples que féu construir en un any. En són un altre exemple les quatre columnes que hi ha a l’actual Centre Excursionista de Barcelona, que formaven part del temple dedicat a aquest emperador.
  • Va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat. S’autoproclamà princeps senatus, president del Senat, títol que ja se li havia concedit anteriorment i que tan sols el designava com a primus inter pares, el primer entre iguals.
  • Es va erigir en el curador dels bons costums, i va promulgar la seva intenció de tornar a l’antic modus vivendi, a les tradicions ancestrals. A més, era considerat el curator morum (cuidador dels costums).
  • Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: Autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, entre altres, van dedicar les seves obres (Eneida, Ab urbe condita…) a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític. Per exemple, a l’opera prima de Virgili es relaciona la gens Iulia amb Venus i Mart, a més dels troians, de manera que August quedava com un descendent dels fundadors de Roma i amb orígens divins.

De la seva política, tant civil com militar, en van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a tot l’imperi (el que és conegut com pax augusta), i se’l considera un puntal de la romanització gràcies, en part, a la seva reorganització de les províncies, al canvi de l’estructura al govern d’aquestes i al repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.

Va morir a NolaNàpols, el 19 d’agost del 14 dC, data que enguany hem commemorat (amb menys efusió del que m’hauria agradat) de diferents maneres, la majoria durant el festival de reconstrucció històrica Tarraco viva, com per exemple:

  • Amb la reconstrucció de l’ara pacis i de tot el seu fris
  • Amb una reproducció de l’August de prima porta policromada
  • Amb nombroses conferències i actes

Aquí teniu un programa de Catalunya ràdio que parla de la vida d’August:

Per acabar, us deixo la presentació que vaig fer el dilluns a classe, que ve a ser un resum del que he explicat, que sempre és més fàcil d’entendre:

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre, els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava. I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc. Dos grups vam fer un programa de radio per desenvolupar el treball.

El Marçal i jo vam escollir Pan. déu dels pastors, per a la nostra entrevista. Teníem uns coneixements previs sobre Pan i Siringa, gràcies als treballs i exercicis realitzats al bloc. Per entendre l’entrevista, necessiteu uns breus coneixements previs: Pan va estimar la nimfa Siringa, que no el corresponia. Una vegada, mentre fugia, la nimfa es va llançar al riu Ladó; acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, que commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, però la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.

Plantejament

Nosaltres ens hem proposat fer una sèrie de preguntes i que Pan ens parli sobre ell i la seva història. El nostre plantejament és simple, jo, l’entrevistador, sóc el presentador d’Entrevistes temporals, un programa relacionat amb l’actualitat i la mitologia. Comencem parlant sobre ell i Siringa, i el que va passar quan Pan la va veure, fins al final de la història. A continuació, parlem breument sobre el seu físic i, finalment, de la seva música, fins i tot ens farà una demostració del seu disc en directe. En aquest cas, només parlem sobre Pan i li fem unes preguntes que ell haurà de respondre. El que nosaltres consideràvem ideal era una entrevista que tingués el màxim d’informació possible sobre diferents aspectes. Per això, tractem el seu físic, el seus pensaments i emocions, i la seva passió per la música. Hem fet una versió del mite i de Pan una mica diferent, a la nostra manera, un tant més humorístic i divertit, un Pan menys seriós i més amistós, i un mite més interessant, tot això moderadament, ja que si ens n’haguéssim allunyat excessivament, es podria haver perdut l’essència del mite.

Transcripció de l’entrevista

– Hola a tots i a totes, benvinguts a “Entrevistes temporals”! Avui viatgem a uns temps immemorials per parlar sobre un dels grans mites de la mitologia grega. Som aquí amb Pan, déu dels pastors, que ens respondrà a unes preguntes sobre el seu amor amb Siringa, una nàiade del riu Ladó. Primer de tot, gràcies per assistir a la nostra entrevista, teníem moltes ganes que vinguessis.

– Gràcies, també és un honor per a mi haver pogut venir aquí amb vosaltres.

– Primera pregunta: Què és el que vas sentir el primer moment que la vas veure?

– Bé, jo simplement em vaig enamorar. No vaig pensar res, em vaig quedar aclaparat, sense paraules.

2. En algun moment es va aturar a parlar amb tu?

– Jo ho intentava, però ella no feia cas de les meves ofrenes. Vaig intentar que em fes cas, però ella només cridava i demanava ajuda a les seves germanes.

3. En cap moment no vas pensar a deixar-ho córrer?

– A què et refereixes amb deixar-ho córrer?

– Si no vas pensar que potser el més convenient sería deixar-la en pau.

– Jo només pensava que ella era l’amor de la meva vida.

4. Quan vas veure les seves germanes per primer cop, què vas pensar?

– Vaig pensar que els demanaria ajuda per poder lliurar-se de mi.

5. Ens podríes explicar què és el que van fer?

– Com ja va escriure Ovidi a la seva obra, van transformar Siringa en un canyar.

6. Passem a parlar una mica més sobre tu; t’és incòmode, per exemple, portar aquestes banyes al cap?

– Sí i no, realment em molesta que no tinguin cap mena d’utilitat, però tampoc és cap molèstia, ja que acabes oblidant-te que les portes a sobre.

7. Ens podríes dir algun dels avantatges de tenir aquestes potes de cabra?

– Com ja sabreu, sóc un sàtir, meitat home i meitat cabra; acostumem a viure a les altes muntanyes i per tant, les nostres potes són molt útils per a aquells terrenys.

8. I hi trobes algun desaventatge?

– Puc ser molt ràpid i saltar molt, però sí que és cert que en algunes zones, com per exemple les rocoses, se’m fa molt més difícil caminar.

9. Hi ha rumors per l’Olimp que treuràs el teu propi disc, ¿és això cert?

– Realment volia que fós un secret, però ja que s’ha difós sí, en treuré un relacionat amb el meu passat.

10. Ens podríes fer una demostració en directe?

– D’acord, improvisaré una mica. (Sona la flauta de Pan)

– Meravellós… Bé, aquí ho deixem, nois, ha estat un honor poder entrevistar una divinitat. Gràcies per tot.

– A vosaltres! M’ho he passat molt bé en aquesta entrevista.

Us proposo les següents activitats:

– Busqueu informació relacionada amb Pan que no estigui esmentada a l’article.

– Per què la nimfa Siringa escapa i demana ajut? A qui demana ajuda?

– Quines diferències pots trobar entre el Pan mitòlogic i el Pan de l’entrevista?

– D’on prové el nom “Siringa”?

– Defineix cada personatge que apareix a l’article amb una paraula que consideris convenient. 

Kevin González
Llatí 4ESO