Tag Archives: Mitologia

Creta (Montse Bastons)

Laberint de Creta

 Minotaure:

 Tinc el cos d’home i el cap de toro,

de dia bramo i de nit ploro,

voraç em jalo, forçosament,

tothom que creua la meva porta:

ningú m’aporta

altre aliment!

 Qui va donar-me aquesta vida?,

la meva mare per què m’oblida?,

quan em trauran del laberint?

Inquietants, denses, difuntes

són les preguntes

que em faig sovint.

De nit em fixo en les estrelles,

jo sóc tan lleig i elles tan belles,

valdrà la pena seguir vivint

si estic sol, cobert de cossos

trencats a trossos

i ple d’esplín?

Només espero que algú d’Atenes,

un gran guerrer valent de venes,

no fugi en veure’m i sense por

se m’aproximi i em clavi una arma

per deslliurar-me

de tant dolor.

Teseu:

Jo, fill d’Egeu, emprenc la gesta

desfent la troca, l’espasa llesta

per matar el monstre i retornar.

I, tanmateix, de mica en mica

tot es complica,

tot és menys clar:

cada cruïlla em desconcentra,

cada cadàver m’esventra el ventre,

la sang se’m gela, em trem el braç,

a cada tomb, una amenaça,

a cada passa,

sóc menys audaç.

La seva ombra és tan immensa,

negre el seu bram: com el puc vèncer?

I alço l’espasa ferma a la mà

i ell somrient em ve de cara,

m’ulla i es para

i em fa dubtar:

si és un monstre, per què no lluita?

La meva espasa, però, s’acuita

a penetrar dins del seu cor.

I contra el terra del cop va caure

el Minotaure

sagnant i mort.

 

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

Crònica de la I Trobada de Teatre Grecollatí de Secundària

Ela-ela TEATRE va proposar al mes de novembre passat la celebració d’aquesta Trobada, amb la intenció de reunir uns quants ensenyants de Llengües clàssiques que posessin en escena, en l’àmbit de la classe, obres de l’Antiguitat grecollatina, com a canal d’aprenentatge del pensament i de la cultura en general pròpies del món clàssic.

Finalment, vençudes les dificultats de calendari, ens vàrem trobar tres instituts: I. Pedraforca i I. Santa Eulàlia  de l’Hospitalet de Llobregat, i I. S’agulla de Blanes. L’espai destinat per a la Trobada va ser lAuditori Barradas, a l’Hospitalet.

L’Institut Pedraforca va presentar dues obres:      Una adaptació de l’Odissea  d’Homer amb alumnes d’ESO i una de  Lisístrata d’Aristòfanes amb nois i noies de Batxillerat. Com a responsable de l’activitat portava el grup la professora Marta Vázquez.

Des de Blanes va arribar un grup de 1r de Batxillerat,  amb la professora Mª José López . Van representar una obra titulada Mitus de butxaca. En un lugar de la Mancha, en part de creació pròpia. Un grup d’escolars catalans se’n va a la Mancha a representar tres mites: El judici de Paris,  Eco i Narcís, i Apol·lo i Dafne.

Alhora l’I. Santa Eulàlia hi va portar un grup d’alumnes com a públic i membres de la nostra entitat van omplir els temps  entre actuació i actuació amb exercicis d’improvisació teatral.

En acabar, vàrem fer una reunió de professores responsables de grup i membres de la nostra entitat, que havia organitzat la trobada. Es va parlar de la necessitat de crear i cercar textos adients a alumnes joves i la voluntat de continuar amb aquesta iniciativa.

El to de totes tres posades en escena era humorístic. Ens ho vàrem passar d’allò més bé perquè l’ambient va ser en tot moment cordial i distès. Hi tornarem el curs vinent!

                                   L’Hospitalet de Llobregat, 23 de març de 2018.

Carme LLitjós

VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font. Referents de la mitologia grecollatina en els monstres de Harry Potter al MAC-Empúries

Salvete, família clàssica i fans de Harry Potter!

Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.

Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!

L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!

Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).

PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.

Pervivència de la Venus de Milos

afroditi_milou_003

Tothom coneix la Venus de Milos. Tanmateix, ara ús faré una petita explicació sobre què és la Venus de Milos.

Goal Setting de Maryama

La Venus de Milos és una escultura grega del final de l’època hel·lenística, feta per un autor desconegut, que representa a la deessa de l’amor Afrodita (Venus, pels romans) i que es diu així perquè es va trobar a l’illa de Melos (Milo), al mar Egeu. Actualment l’escultura de la Venus de Milos es troba en el museu del Louvre a Paris.

Si voleu aprofundir més, us deixo un article fet per una companya on ho explica tot sobre L’Afrodita o Venus de Milos i potser ara podreu endevinar el que ella pregunta.

Maryama Saho

1r Batxillerat Grec

Referents clàssics a Bearn

Els alumnes de català de 2n de Batxillerat hem llegit el llibre de Bearn, novel·la escrita per l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Fou publicada per primera vegada, en castellà, el 1956 i el 1961, en la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX.

Com en molts casos, en la novel·la podem trobar clars referents clàssics, concretament mitològics. La primera part del llibre s’anomena “Sota la influència de Faust”, que fa referència al mite de Faust.

Aquest mite ens narra la història d’un mag anomenat Faust que pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement. Això és condemnat per l’església, però la persona que prefereix la saviesa a la fe.

En certa manera, el pacte de Faust és el d’Hèrcules i Teseu en baixar al món dels morts; el viatge d’Orfeu a l’infern a la recerca de la seva estimada Eurídice amb l’ajut de la seva lira. A la vegada simbolitza els viatges esotèrics de Bacus, Hèrcules, Orfeu, Asclepi, Odisseu… que varen baixar a l’Avern per tornar a pujar a la terra.

”Lesseps projectava obrir un canal a Suez i Gounod preparava l’estrena de Faust a l’Òpera de París. Don Toni i la seva esposa havien viatjat i coneixien França i Itàlia.” Bearn o la sala de les nines, pàg. 70.

Podem trobar aquest mite en el personatge principal de la novel·la (don Toni), que ‘s’obsessiona’ a adquirir coneixement i en ser savi.

fausto-firma-el-pacto-con-su-misma-sangre

Seguidament, trobem diverses referencies a la Metamorfosis d’Ovidi i parla sobre el mite de Baucis i Filèmon i aporta el mateix final pels protagonistes: morir al mateix temps per no quedar-se sols.

Aquí trobem la part del suïcidi d’en Toni:
“La senyora ja no existia i les Memòries estaven acabades. La idea sel suïcidi se’m va imposar. (…) Hi va sa seva salvació eterna. Ha intentat suïcidar-se Vossa Mercè? (…) Ha pres Vossa Mercè un bombo de sa xemeneia? ” Part 2, pàg 267-268

300px-peter_paul_rubens17

“Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis” de Peter Paulus Rubens

En definitiva, podem veure com les clàssiques han influenciat a molts autors!

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Els mites de la Cantània 2016. Treball col·laboratiu INS Premià -Escola Bergantí

Us presentem ara l’article promès, amb cert retard i demanant per això disculpes als alumnes diligents que van acceptar la proposta publicada en aquest article referent als mites que figuraven a la cançó 3 de la Cantània “Babaua. Les desventures de Mimí” cantada aquesta primavera arreu de Catalunya. La proposta d’enguany era emplaçar-vos a venir a la nostra escola Bergantí del Masnou a explicar-nos aquests mites i, com a torna, nosaltres publicaríem aquest article en el vostre bloc. La vostra visita es va dur a terme el dia 7 de març a la tarda en el marc d’una setmana dedicada al projecte interdisciplinari de la Cantània. A partir de l’endemà els nens van elaborar aquests textos i cartolines que també s’han publicat a la revista anual de l’escola, el “Sac de lletres”.

Així doncs us deixem amb aquesta feina elaborada pels nens i nens de 5è de primària agraint-vos molt la vostra visita i interès en la nostra proposta i refermant aquesta amistat i col·laboració entre els dos centres educatius. Esperem que el curs vinent ens podem tornar a escriure i publicar perquè la Cantània torni a tenir referents clàssics. Potser serà l’hora de tornar-vos la visita?

Les alumnes i l’alumne participants en aquest intercanvi, acompanyats pel professor Joan-Marc, van ser: de 4t d’ESO, Miguel Ángel, Isra, Lua i Ada, i de 1r de batxillerat, Sandra, Mariona, Laia. Repartits pels cinc grups de nens i nenes i ajudats de diferents dispositius mòbils, van explicar els mites que se citen a la cançó 3 “cançó de Cupido”:
Imatge de previsualització de YouTube

– NARCÍS
– CUPIDO
– ARIADNA I EL LABERINT
– PÍRAM I TISBE (que inspirà a Shakespeare per a escriure Romeu i Julieta)
– DIDO I ENEES

3
ECO i NARCÍS (Cristina, Aina, Giada, Anna i Aniol)

Eco era una nimfa dels boscos. Una gran maledicció va caure sobre ella perquè ajudava Zeus a ser infidel. Llavors quan Hera, la dona de Zeus, ho va descobrir, es va enfadar molt i va castigar Eco de manera que només podia dir l’última paraula de les frases que deia.
Un dia Cupido va llançar una fletxa d’or a Eco i ella es va enamorar de Narcís, un bell jove que estava destinat a tenir una vida llarga i bona amb la condició que mai no es mirés el seu rostre. Narcís era tan cregut que rebutjava l’amor de tothom i també va rebutjar el d’Eco. La nimfa es va posar tan trista que va deixar de cuidar-se. El dolor que sentia era tan fort que va acabar desintegrant-se i l’únic que va quedar va ser la seva veu repetint l’última paraula de les frases de la gent.
Un dia Narcís va anar a beure aigua en un llac i s’hi va veure reflectit. Quan es va veure, es va enamorar d’ell mateix. Es va quedar mirant-se en el llac fins que va morir. En el lloc on va respirar per últim cop va néixer una flor, la flor que rep el nom de Narcís.

1
CUPIDO i PSIQUE (Eva, Marina, Marc V., Naiara i Àlex)

Cupido és el déu de l’amor. És el fill de Venus (la deessa de la bellesa i la fertilitat) i d’Hermes (el déu missatger). Psique, era la més petita de les tres filles d’un rei d’Àsia. Era molt bonica però no trobava mai un pretendent que li agradés. El seu pare, el rei, va demanar ajuda a l’Oracle i aquest li va dir que havia de portar-la a dalt d’una muntanya i que allà trobaria l’amor. El rei així ho va fer i quan Psique va arribar a la muntanya va trobar-se amb Venus i Cupido. Venus es va posar molt gelosa en veure la bellesa de Psique i Cupido es va enamorar. Venus va demanar a Cupido que matés Psique, però ell no va poder i aleshores va decidir llançar-li una fletxa d’or perquè ella s’enamorés d’ell. Es van casar però Psique no veia mai Cupido, ja que ell era un déu i ella una mortal. Només a la nit, ell s’acostava a ella en la foscor i dormien junts. Les germanes de Psique sempre li deien que no era normal que no pogués veure el seu marit, que potser ell s’amagava d’ella perquè era molt lleig. Llavors Psique, preocupada i encuriosida, una nit va apropar una espelma a la cara de Cupido mentre dormia per veure’l. Cupido es va despertar i es va enfadar molt amb Psique i la va abandonar. Psique es va posar molt trista i va anar a demanar ajuda a Venus, que en estar molt enfadada amb Psique pel que li havia fet a Cupido i també gelosa de la seva bellesa, va decidir fer-li passar tot de proves per recuperar Cupido. Psique les va passar totes i llavors Venus la va convertir en una deessa perquè així podia estar per sempre més amb Cupido.

2
ARIADNA AL LABERINT (David, Mireia, Ander, Abdel i Mar)

Ariadna era la filla de Minos i Pasífae, els reis de Creta. Ariadna era molt maca i dolça. La seva mare va tenir un altre fill amb un toro blanc, aquest fill es deia Minotaure, que era un monstre meitat humà meitat toro. El Minotaure estava tancat a un laberint i cada any li donaven 7 homes i 7 dones d’Atenes. Un dia, Teseu va arribar a l’illa de Creta. Teseu era el príncep d’Atenes. Llavors Cupido va disparar una fletxa d’or a Ariadna perquè s’enamorés de Teseu. Ariadna, enamorada, va oferir ajuda a Teseu per matar el Minotaure. Li va donar un cabdell de llana per així deixar el rastre i després poder sortir del laberint. Minos es va enfadar molt en sentir la notícia i Ariadna junt amb Teseu van fugir de Creta amb vaixell. De camí a Atenes, van parar a l’illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna, perquè ell no estava enamorat d’ella. Ariadna havia estat utilitzada. A Naxos, Ariadna va conèixer Dionís, el déu del vi. Dionís es va enamorar d’ella i el seu amor va ser etern. Com que Ariadna era mortal, quan va morir, Dionís la va convertir en una constel·lació anomenada Corona Boreal i així van poder estar junts eternament.

4ROMEU i JULIETA (Lluc, Helena, Nil, Bernat i Raquel)

Romeu i Julieta és una obra de Shakespeare basada en la història de Píram i Tisbe.

Píram i Tisbe eren dos joves enamorats. Els seus pares no els deixaven estar junts, però en una paret hi havia una esquerda per on podien parlar. Un dia per la nit, van decidir quedar en una morera. Primer va arribar Tisbe, va passar una estona i va arribar una lleona que venia de caçar plena de sang. Tisbe es va espantar i va marxar corrents a una cova. Mentre corria li va caure el vel i la lleona el va agafar i el va estripar i tacar de sang. Quan va arribar Píram, va veure el vel trencat i ple de sang que va pensar que Tisbe estava morta. Llavors Píram va decidir agafar la seva espasa i suïcidar-se perquè no podia viure sense la seva enamorada. Quan Tisbe va sortir de la cova i va veure el seu estimat mort al terra amb una espasa, va agafar l’espasa i va decidir suïcidar-se al seu costat.

55
DIDO i ENEES (Carla, Oriol, Clàudia, Julia i Marc A.)

Enees era un guerrer de Troia fill del príncep Anquises i la deessa Venus. Enees va ser un heroi i un dels pocs supervivents de la guerra de Troia contra els grecs. Enees, amb l’ajuda dels déus, va aconseguir fugir per poder buscar un altre lloc on construir la nova ciutat de Troia. En el camí cap aquest nou lloc, van anar a parar a Cartago. Allà va conèixer Dido, la reina, i ell es va enamorar d’ella bojament només veure-la. El déu Cupido va llançar una fletxa daurada a Dido perquè ella també s’enamorés d’Enees. Llavors, quan els dos ja estaven enamorats, Enees va dir a Dido que els déus li havien dit que el seu destí era buscar un nou lloc per construir la nova ciutat de Troia i que havia de marxar. Aleshores Dido es va enfadar molt i va decidir que mai no hi hauria amistat entre la nova ciutat i Cartago. Quan Dido va veure el seu enamorat marxar, es va posar molt trista i va decidir suïcidar-se per amor. Enees va anar a parar a Itàlia i allà va fundar la ciutat de Roma.

Adriana (tutora de 5è) i Xavi de música (Escola Bergantí del Masnou)

Referents de la deessa Àrtemis

DEESSA GREGA DE LA CAÇA, FILLA DE ZEUS I DE LETO / PLANTA MEDICINAL (ARTEMISA VULGARIS) / MARCA DE CREMES / VIRUS INFORMÀTIC (ARTEMIS) / MARCA DE PINSO PER A GOSSOS / BATALLA NAVAL A LA 2a GUERRA MÈDICA ENTRE GRECS I PERSES (BATALLA D’ARTEMÍSIA) / PERSONATGE DEL CÒMIC TIGRESS (ARTEMIS CROCK) / PROVÍNCIA I CIUTAT DE CUBA I CADENA DE RESTAURANTS VEGETARIANS

Francesc Franquet Yerro