Tag Archives: Mitologia

Pervivència de la Venus de Milos

afroditi_milou_003

Tothom coneix la Venus de Milos. Tanmateix, ara ús faré una petita explicació sobre què és la Venus de Milos.

Goal Setting de Maryama

La Venus de Milos és una escultura grega del final de l’època hel·lenística, feta per un autor desconegut, que representa a la deessa de l’amor Afrodita (Venus, pels romans) i que es diu així perquè es va trobar a l’illa de Melos (Milo), al mar Egeu. Actualment l’escultura de la Venus de Milos es troba en el museu del Louvre a Paris.

Si voleu aprofundir més, us deixo un article fet per una companya on ho explica tot sobre L’Afrodita o Venus de Milos i potser ara podreu endevinar el que ella pregunta.

Maryama Saho

1r Batxillerat Grec

Referents clàssics a Bearn

Els alumnes de català de 2n de Batxillerat hem llegit el llibre de Bearn, novel·la escrita per l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Fou publicada per primera vegada, en castellà, el 1956 i el 1961, en la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX.

Com en molts casos, en la novel·la podem trobar clars referents clàssics, concretament mitològics. La primera part del llibre s’anomena “Sota la influència de Faust”, que fa referència al mite de Faust.

Aquest mite ens narra la història d’un mag anomenat Faust que pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement. Això és condemnat per l’església, però la persona que prefereix la saviesa a la fe.

En certa manera, el pacte de Faust és el d’Hèrcules i Teseu en baixar al món dels morts; el viatge d’Orfeu a l’infern a la recerca de la seva estimada Eurídice amb l’ajut de la seva lira. A la vegada simbolitza els viatges esotèrics de Bacus, Hèrcules, Orfeu, Asclepi, Odisseu… que varen baixar a l’Avern per tornar a pujar a la terra.

”Lesseps projectava obrir un canal a Suez i Gounod preparava l’estrena de Faust a l’Òpera de París. Don Toni i la seva esposa havien viatjat i coneixien França i Itàlia.” Bearn o la sala de les nines, pàg. 70.

Podem trobar aquest mite en el personatge principal de la novel·la (don Toni), que ‘s’obsessiona’ a adquirir coneixement i en ser savi.

fausto-firma-el-pacto-con-su-misma-sangre

Seguidament, trobem diverses referencies a la Metamorfosis d’Ovidi i parla sobre el mite de Baucis i Filèmon i aporta el mateix final pels protagonistes: morir al mateix temps per no quedar-se sols.

Aquí trobem la part del suïcidi d’en Toni:
“La senyora ja no existia i les Memòries estaven acabades. La idea sel suïcidi se’m va imposar. (…) Hi va sa seva salvació eterna. Ha intentat suïcidar-se Vossa Mercè? (…) Ha pres Vossa Mercè un bombo de sa xemeneia? ” Part 2, pàg 267-268

300px-peter_paul_rubens17

“Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis” de Peter Paulus Rubens

En definitiva, podem veure com les clàssiques han influenciat a molts autors!

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Els mites de la Cantània 2016. Treball col·laboratiu INS Premià -Escola Bergantí

Us presentem ara l’article promès, amb cert retard i demanant per això disculpes als alumnes diligents que van acceptar la proposta publicada en aquest article referent als mites que figuraven a la cançó 3 de la Cantània “Babaua. Les desventures de Mimí” cantada aquesta primavera arreu de Catalunya. La proposta d’enguany era emplaçar-vos a venir a la nostra escola Bergantí del Masnou a explicar-nos aquests mites i, com a torna, nosaltres publicaríem aquest article en el vostre bloc. La vostra visita es va dur a terme el dia 7 de març a la tarda en el marc d’una setmana dedicada al projecte interdisciplinari de la Cantània. A partir de l’endemà els nens van elaborar aquests textos i cartolines que també s’han publicat a la revista anual de l’escola, el “Sac de lletres”.

Així doncs us deixem amb aquesta feina elaborada pels nens i nens de 5è de primària agraint-vos molt la vostra visita i interès en la nostra proposta i refermant aquesta amistat i col·laboració entre els dos centres educatius. Esperem que el curs vinent ens podem tornar a escriure i publicar perquè la Cantània torni a tenir referents clàssics. Potser serà l’hora de tornar-vos la visita?

Les alumnes i l’alumne participants en aquest intercanvi, acompanyats pel professor Joan-Marc, van ser: de 4t d’ESO, Miguel Ángel, Isra, Lua i Ada, i de 1r de batxillerat, Sandra, Mariona, Laia. Repartits pels cinc grups de nens i nenes i ajudats de diferents dispositius mòbils, van explicar els mites que se citen a la cançó 3 “cançó de Cupido”:
Imatge de previsualització de YouTube

– NARCÍS
– CUPIDO
– ARIADNA I EL LABERINT
– PÍRAM I TISBE (que inspirà a Shakespeare per a escriure Romeu i Julieta)
– DIDO I ENEES

3
ECO i NARCÍS (Cristina, Aina, Giada, Anna i Aniol)

Eco era una nimfa dels boscos. Una gran maledicció va caure sobre ella perquè ajudava Zeus a ser infidel. Llavors quan Hera, la dona de Zeus, ho va descobrir, es va enfadar molt i va castigar Eco de manera que només podia dir l’última paraula de les frases que deia.
Un dia Cupido va llançar una fletxa d’or a Eco i ella es va enamorar de Narcís, un bell jove que estava destinat a tenir una vida llarga i bona amb la condició que mai no es mirés el seu rostre. Narcís era tan cregut que rebutjava l’amor de tothom i també va rebutjar el d’Eco. La nimfa es va posar tan trista que va deixar de cuidar-se. El dolor que sentia era tan fort que va acabar desintegrant-se i l’únic que va quedar va ser la seva veu repetint l’última paraula de les frases de la gent.
Un dia Narcís va anar a beure aigua en un llac i s’hi va veure reflectit. Quan es va veure, es va enamorar d’ell mateix. Es va quedar mirant-se en el llac fins que va morir. En el lloc on va respirar per últim cop va néixer una flor, la flor que rep el nom de Narcís.

1
CUPIDO i PSIQUE (Eva, Marina, Marc V., Naiara i Àlex)

Cupido és el déu de l’amor. És el fill de Venus (la deessa de la bellesa i la fertilitat) i d’Hermes (el déu missatger). Psique, era la més petita de les tres filles d’un rei d’Àsia. Era molt bonica però no trobava mai un pretendent que li agradés. El seu pare, el rei, va demanar ajuda a l’Oracle i aquest li va dir que havia de portar-la a dalt d’una muntanya i que allà trobaria l’amor. El rei així ho va fer i quan Psique va arribar a la muntanya va trobar-se amb Venus i Cupido. Venus es va posar molt gelosa en veure la bellesa de Psique i Cupido es va enamorar. Venus va demanar a Cupido que matés Psique, però ell no va poder i aleshores va decidir llançar-li una fletxa d’or perquè ella s’enamorés d’ell. Es van casar però Psique no veia mai Cupido, ja que ell era un déu i ella una mortal. Només a la nit, ell s’acostava a ella en la foscor i dormien junts. Les germanes de Psique sempre li deien que no era normal que no pogués veure el seu marit, que potser ell s’amagava d’ella perquè era molt lleig. Llavors Psique, preocupada i encuriosida, una nit va apropar una espelma a la cara de Cupido mentre dormia per veure’l. Cupido es va despertar i es va enfadar molt amb Psique i la va abandonar. Psique es va posar molt trista i va anar a demanar ajuda a Venus, que en estar molt enfadada amb Psique pel que li havia fet a Cupido i també gelosa de la seva bellesa, va decidir fer-li passar tot de proves per recuperar Cupido. Psique les va passar totes i llavors Venus la va convertir en una deessa perquè així podia estar per sempre més amb Cupido.

2
ARIADNA AL LABERINT (David, Mireia, Ander, Abdel i Mar)

Ariadna era la filla de Minos i Pasífae, els reis de Creta. Ariadna era molt maca i dolça. La seva mare va tenir un altre fill amb un toro blanc, aquest fill es deia Minotaure, que era un monstre meitat humà meitat toro. El Minotaure estava tancat a un laberint i cada any li donaven 7 homes i 7 dones d’Atenes. Un dia, Teseu va arribar a l’illa de Creta. Teseu era el príncep d’Atenes. Llavors Cupido va disparar una fletxa d’or a Ariadna perquè s’enamorés de Teseu. Ariadna, enamorada, va oferir ajuda a Teseu per matar el Minotaure. Li va donar un cabdell de llana per així deixar el rastre i després poder sortir del laberint. Minos es va enfadar molt en sentir la notícia i Ariadna junt amb Teseu van fugir de Creta amb vaixell. De camí a Atenes, van parar a l’illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna, perquè ell no estava enamorat d’ella. Ariadna havia estat utilitzada. A Naxos, Ariadna va conèixer Dionís, el déu del vi. Dionís es va enamorar d’ella i el seu amor va ser etern. Com que Ariadna era mortal, quan va morir, Dionís la va convertir en una constel·lació anomenada Corona Boreal i així van poder estar junts eternament.

4ROMEU i JULIETA (Lluc, Helena, Nil, Bernat i Raquel)

Romeu i Julieta és una obra de Shakespeare basada en la història de Píram i Tisbe.

Píram i Tisbe eren dos joves enamorats. Els seus pares no els deixaven estar junts, però en una paret hi havia una esquerda per on podien parlar. Un dia per la nit, van decidir quedar en una morera. Primer va arribar Tisbe, va passar una estona i va arribar una lleona que venia de caçar plena de sang. Tisbe es va espantar i va marxar corrents a una cova. Mentre corria li va caure el vel i la lleona el va agafar i el va estripar i tacar de sang. Quan va arribar Píram, va veure el vel trencat i ple de sang que va pensar que Tisbe estava morta. Llavors Píram va decidir agafar la seva espasa i suïcidar-se perquè no podia viure sense la seva enamorada. Quan Tisbe va sortir de la cova i va veure el seu estimat mort al terra amb una espasa, va agafar l’espasa i va decidir suïcidar-se al seu costat.

55
DIDO i ENEES (Carla, Oriol, Clàudia, Julia i Marc A.)

Enees era un guerrer de Troia fill del príncep Anquises i la deessa Venus. Enees va ser un heroi i un dels pocs supervivents de la guerra de Troia contra els grecs. Enees, amb l’ajuda dels déus, va aconseguir fugir per poder buscar un altre lloc on construir la nova ciutat de Troia. En el camí cap aquest nou lloc, van anar a parar a Cartago. Allà va conèixer Dido, la reina, i ell es va enamorar d’ella bojament només veure-la. El déu Cupido va llançar una fletxa daurada a Dido perquè ella també s’enamorés d’Enees. Llavors, quan els dos ja estaven enamorats, Enees va dir a Dido que els déus li havien dit que el seu destí era buscar un nou lloc per construir la nova ciutat de Troia i que havia de marxar. Aleshores Dido es va enfadar molt i va decidir que mai no hi hauria amistat entre la nova ciutat i Cartago. Quan Dido va veure el seu enamorat marxar, es va posar molt trista i va decidir suïcidar-se per amor. Enees va anar a parar a Itàlia i allà va fundar la ciutat de Roma.

Adriana (tutora de 5è) i Xavi de música (Escola Bergantí del Masnou)

Referents de la deessa Àrtemis

DEESSA GREGA DE LA CAÇA, FILLA DE ZEUS I DE LETO / PLANTA MEDICINAL (ARTEMISA VULGARIS) / MARCA DE CREMES / VIRUS INFORMÀTIC (ARTEMIS) / MARCA DE PINSO PER A GOSSOS / BATALLA NAVAL A LA 2a GUERRA MÈDICA ENTRE GRECS I PERSES (BATALLA D’ARTEMÍSIA) / PERSONATGE DEL CÒMIC TIGRESS (ARTEMIS CROCK) / PROVÍNCIA I CIUTAT DE CUBA I CADENA DE RESTAURANTS VEGETARIANS

Francesc Franquet Yerro

Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla

160519160848-egyptair-ms804-plane-full-169Desgraciadament, Grècia torna a ser notícia amb el descobriment de les possibles restes de l’avió MS804 de la companyia Egyptair, desaparegut el passat 19 de maig. El punt assenyalat per l’exèrcit egipci és el sud-est de l’illa grega de Kárpathos.

Kárpathos (Κάρπαθος) és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. És considerada terra dels Titans i gegants, ja que la tradició diu que Atlas, Prometeu i Epimito, van habitar-la. Segons la mitologia grega, el primer habitant de Karpathos és el tità Iapetos; fill d’Urà (cel) i Gea (Terra). Els ‘telquins‘ van ser els antics pobladors d’aquesta illa, éssers mitològics representats com a meitat home meitat peix, coneguts per ser grans marins i fills de Posidó.
0ed33390dd66e979710b3a0ee608a005
L’illa ha estat profundament influenciada pels habitants de Creta, que van emigrar i es van assentar del II mil·lenni aC, però els pocs documents existents mostren que l’illa de Kárpathos ha estat habitada des del Neolític.

Nombroses troballes de l’Edat del Bronze (2000 aC) mostren l’expansió dels cretencs i el seu domini sobre aquest tram de mar.
Durant l’època de les guerres civils a Grècia, Kárpathos va ser aliada d’Atenes i Delos, però després van passar sota el domini de Rodes.

Kárpathos ha experimentat un gran domini estranger: en l’Edat Mitjana l’illa s’anomenava Sarpantos, i, després dels francs, Kárpathos i Rhodes passaran sota el comandament de Lleó Gavalas, seguit per Andreas i Ludovic i acabant finalment sota el domini turc al segle 16.
L’any 1821, els habitants de Kárpathos participaren en la revolució grega, passant a formar part de l’estat grec el 1823. En 1830 el Protocol de Londres va lliurar l’illa als turcs, mentre que el 1912, va estar sota el comandament italià, igual que totes les illes del Dodecaneso.
Finalment, Kárpathos es converteix en illa grega el 7 març 1948.

Però va ser Homer que va donar a conèixer l’illa en la Ilíada al catàleg de les naus, on l’anomena Carpats.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Referents clàssics a Marvel Comics

Hem fet apunts sobre la influència de la cultura clàssica en el cinema, els llibres, la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot en la música. Però hi ha un altre art que deixem sempre de banda (i que personalment m’agrada molt) que també conté un món de referents clàssics, els còmics. En aquest apunt en concret em centraré en la companyia Marvel Comics, molt coneguda per les seves històries de superherois.

 

 

La companyia creadora de còmics coneguda amb el nom de Marvel va néixer a principis dels anys 40, i les aventures dels seus personatges es centraven en la segona guerra mundial. Poc a poc, i sobretot a la dècada de 1960 amb l’arribada d’Stan Lee i Jack Kirby a l’editorial, els nous herois començaren a rebre influència directa de diferents mitologies antigues, tot i que no es consideraven déus sinó éssers més avançats que la humanitat. El cas més conegut és el del déu nòrdic del tro Thor, que és famós a tot el món perquè només ell és digne d’aixecar el martell MJornil.

Però també trobem personatges inspirats en la mitologia grecorromana, com és el cas d’Hèracles, que va fer la seva primera aparició al primer número de la sèrie Journey Into Mystery Annual. Tot i que la seva història ha estat alterada, manté la seva essència. Aquest personatge es caracteritza per la seva força extrema, i sovint apareix acompanyat d’altres deïtats de la mitologia grecorromana o d’unes altres com la nòrdica. Però aquest no és l’únic cas en què un heroi mitològic grec passa a ésser un heroi de la vinyeta. També Aquil·les va ser la font d’inspiració per crear un nou personatge de Marvel Comics, encara que aquest personatge no és molt conegut ni té molta rellevància als grans esdeveniments de l’editorial.

També hi ha déus grecs representats en la vinyeta, com el déu de la guerra Ares, que essent creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby va aparèixer per primera vegada l’any 1969 en un còmic de Thor. Però Ares presenta una diferència amb els personatges anteriorment citats, i és que ell actúa com a enemic de Thor i Hèracles en nombroses ocasions.

El déu de la guerra Ares en una versió futurista en què utilitza armes de foc.

Què us sembla? Us agrada el món del còmic o no coneixíeu cap d’aquests personatges? Creieu que són fidels al mite? Podeu trobar algun altre personatge basat en la mitologia clàssica?

Carlos Thiriet, alumne de grec i llatí de Segon de Batxillerat

 

Amb quines escenes de la vida grega es corresponen?

Seguint l’exemple d’altres alumnes que s’expressen millor amb el dibuix que amb la recreació literària de la vida quotidiana a l’antiga Grècia, hem fet aquestes il·lustracions per tal que opineu sobre diferents moments de la vida dels grecs. A quina escena correspon el dibuix de la Chorouk? Està ben aconseguit? Quina escena de la trilogia de l’Alexia correspon a la vida quotidiana? Expliqueu-la? Què representen les altres dues il·lustracions? A quina escena correspon la il·lustració de la Sandra? Té relació amb l’amistat? Com seria la cita d’Aristòtil en grec? …

Chorouk, Alexia i Sandra
1r Batxillerat Grec

Referents del déu Bacus

DÉU ROMÀ DEL VI, LA GRESCA I LES ORGIES, IMATGE D’UNA BACANAL (TIZIANO), MARCA DE CAVA CATALÀ, ATRACCIÓ DE PORT AVENTURA, EMPRESA DE CATERING DE GIRONA I EMPRESA D’ESDEVENIMENTS DE BARCELONA

Quins altres referents de Bacus coneixes?

Francesc Franquet Yerro