Tag Archives: Literatura Llatina

LLegim Miles Gloriosus de Plaute

Miles Gloriosus, una de les primeres obres de Plaute (Sarsina 251 aC – Roma 184 aC) autor llatí que és conegut tant pel seu talent com per representar les seves pròpies creacions teatrals, tal i com han fet altres personalitats com Lope de Vega, Moliere i Shakespeare, ha arribat als nostres temps per un seguit d’estereotips i concepcions socials que, tot i ser antiquíssimes, són transportables als nostres temps.
Així, doncs, com bé sabeu, ens trobem amb una comèdia del subgènere fabula palliata que té lloc a Efes, se’ns presenta amb un pròleg, protagonitzat per Palestrió, el qual ens introdueix l’argument més superficial de l’obra, intuint fins i tot un final, pel qual és obvi que la línia argumental del personatge en aquest apartat se situa al final, quan ja han succeït els fets, esmentats a continuació.
D’aquesta manera, l’obra està constituïda per cinc actes, cadascun amb un nombre determinat de personatges que hi interactuen. Ens trobem amb la típica entitat poderosa que, degut a un tret de la seva personalitat, en aquest cas la fanfarroneria i la glòria de la que fa gala, que dóna nom a l’obra, acaba sent humiliat per uns altres de classe més bé baixa. El primer descrit seria el soldat anomenat Pirgopolinices, mentre que la resta personificarien els de classe baixa, tot i que el que surt finalment victoriós, amb la seva estimada als braços, és Pleusicles.
En les creacions de Plaute, com ja he dit, es poden identificar un seguit d’estereotips o personatges, en aquest cas apareix la jove amant, que rep el nom de Filocomàsia expressament. La Prostituta que alhora es fa passar per matrona Acrotelèutia “la no-va-més”, i la criada, la Milfidipa “parpelles caigudes”. En els personatges masculins trobem el soldat Pirgopolinices “l’imitamones”, l’esclau intel·ligent Palestrió “el polivencedor”, i el de poques llums nombrat Esceledre “el malabarista”; el jove enamorat Pleusicles, el “navegant il·lustre”, el vell encantador Periplectòmenes “l’amant dels embolics”, el paràsit del soldat Artotrogus “el fartaner”, que només fa el que mana el soldat per continuar engolint, remarcant el significat del seu adjectiu i, finalment, el cuiner Carió.
Aquestes personalitats fan possible l’argument de la història, el qual s’ha de dir que no és massa complicat si no et perds gaire estona, doncs bàsicament consisteix en dos enamorats que, en ser separats per culpa d’un home sense masses coses a fer a la vida, tal i com passa amb Europa i Júpiter el trapella, per exemple, aconsegueixen tornar a estar junts gràcies a l’ajuda d’un parell de vells i cortesanes que, amb un petit engany sobre unes bessones i una matrona muller sortida que no era pas cap de les tres coses, tornen a Atenes sense cap blau ni ferida de guerra, només or i vestits.
Plaute no va pas utilitzar aquest truc dels dobles un sol cop, doncs apareix en obres com Amfitrió, en la qual Júpiter vol seduir Alcmena, convertint-se en Amfitrió, el marit d’aquesta; o en Els Bessons, que narra les aventures i desventures de dos bessons que feia anys que no es veien. En el cas de Miles Gloriosus, la doble és Filocomàsia, que diu tenir una germana bessona, la Justa, per fugir de les mans del seu amo i senyor, el soldat. Aquest és un home lliure com Plèusicles, una catalogació que a Plaute li agradava usar molt, doncs la contraposava amb els esclaus, persones sense drets que estan lligades al destí que li mani el seu senyor, com per exemple Palestrió, Periplectomen, i Esceledre.
En Miles Gloriosus, com en molts altres escrits, es poden llegir oracions conflictives amb la figura de la dona en la societat, com per exemple quan Periplectòmenes exposa la seva visió de la dona, doncs afirma que han vingut al món per demanar tot allò que guanya amb el seu esforç, pel qual no li paga casar-se ni tenir fills, sinó seguir sent lliure amb els parents que ja té.
Hi ha un acte concret que Pirgopolinices, observant la seva estimada Acrotelèucia, comença a descriure tot allò que fa i com ho fa, fet representatiu que és una obra de teatre que actua com el mateix director, determinant les sortides, entrades i els moviments del personatges amb una certa gràcia.
L’obra deixa la seva marca en la posteritat en multitud d’obres de diferents gèneres i autors, ja pot ser en Lodovico Dolce, Nicholas Udall, Cyrano de Bergerac, etc. El soldat fanfarró, cregut i un tant insuportable com ell sol, no va pas morir amb Plaute, sinó que segueix entre nosaltres a dies d’ara, traient-nos un somriure i un cop de puny de tant en quant i sobretot en el cinema i en el gènere de ficció televisiva Sitcom. En podríeu posar algun exemple? Té alguna similitud amb La que se avecina…? El tema còmic dels dobles ha gaudit de llarga tradició literària i aquests dies a l’escena teatral fins i tot el trobem a Scaramouche de Dagoll Dagom,  podeu citar-ne algun altre exemple?

Us heu llegit el llibre prescriptiu de les PAU Llatí 2, Miles Gloriosus? N’heu vist una representació? Una presentació?… A què espereu? Us voleu perdre una bona estona d’humor?

Per repassar, fem kahoots! A més dels que trobareu aquí, podeu començar per aquest.

plauteimiles

Raül Àlvarez

Kahoot de l’Eneida de Virgili

Ara que ja sabem qui és Eneas, qui va escriure l’Eneida, quins són els seus antecedents, quins són els orígens mítics de Roma… i que ens hem llegit alguns l’Eneida i d’altres l’adaptació A la recerca d’una pàtria, és hora de posar en comú, a més d’estudiar la seva pervivència en l’art, la música, la literatura, el cinema, en el llenguatge…, a través d’aquest Kahoot si hem retingut, a més de l’argument, els noms: Laocoont, Dido, Caront, Nis i Euríal, Sibil·la, Tàrtar… les relacions humanes relatives a l’amor, la pietat…

kahootEneida

Visita a una classe universitària a la UPF

El dia 24 de febrer de 2016, els alumnes del 2.2, gràcies al programa HumaniTAST de la facultat d’Humanitats de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vàrem poder fer una sortida per tal d’aprofundir els nostres coneixements sobre el tema de la poesia lírica clàssica a mans del professor de filologia llatina Pere Bescós Prat. Aquesta sortida va servir també per fer-nos una idea de com són les classes universitàries.

Molts dels aspectes ja els havíem estudiat a classe. Es va parlar sobre els poetae novi, s’ementaren autors com Cecili, Cató, Helvi Cinna i Catul, dels quals es va parlar durant una gran part de la classe.

upf_Ramon Fornell_016                                              Interior de la Universitat Pompeu Fabra

El professor va aprofundir sobre el tema tot parlant sobre el context de la lírica, com va ser aquesta i els canvis que experimentà durant el segle I a.C., tot relacionant-ho amb l’èpica i el drama d’aquest segle…

A l’hora d’explicar, el professor va utilitzar com a ajut visual una mena de presentació penjada a la mateixa web de la universitat, semblant al Labyrinthus, que fem servir nosaltres al nostre centre. Hi havia també en aquesta presentació, fragments d’obres dels autors de què el professor va parlar. Gràcies al fet d’haver estudiat aquest tema anteriorment a classe, vàrem poder seguir el fil de l’explicació, tot i que, personalment, em va semblar excessivament llarga, ja que no estic acostumat a estar una hora i mitja per fer una sola classe.

Si parlava sobre Livi Andrònic, nosaltres ja sabíem que es referia a qui va traduir l’Odissea al llatí; si anomenava Enni, esperàvem que digués alguna cosa sobre els seus Annales i així amb la gran majoria d’autors esmentats.
Preferia realment fer una classe sobre el tema de la lírica, ja que si ho haguéssim fet de l’oratòria, m’hagués vist una mica desorientat, a diferència dels estudiants de la universitat, ja que per aquell dimecres encara no havíem parlat a classe ni d’aquesta ni de Ciceró. Sí és cert, però, que en alguns moments ell tractava aspectes que havien fet a classes anteriors dels quals nosaltres no havíem sentit a parlar, sobre tot dels aspectes de la societat d’aquell moment, per exemple.

                                                      Aula de la Universitat Pompeu Farbra 

Tenia un altre concepte de “classe de universitat”, però només entrar a l’aula i veure la seva mida ja em vaig sorprendre, ja que esperava aules enormes amb una gran quantitat d’alumnes, tal i com es veu a les pel·lícules. Suposo que aquesta universitat també en tindrà de mida més gran, però on nosaltres vàrem anar, no era el cas.

Un altre aspecte que no m’esperava va ser la impuntualitat, per una banda, dels estudiants i per l’altra, del mateix professor. Jo pensava que allà les classes començaven al més puntual possible, potser va ser només en aquell cas, però ens en vàrem perdre més de mitja hora.
Va ser una bona experiència per tenir una idea més exacta del que ens espera en el nostre futur d’estudiant.

-Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
-Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
-Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?

Marçal Garcia Hidalgo 2.2 batx.

Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus

Amb l’objectiu de preparar-nos per a la selectivitat, els alumnes de llatí de segon de batxillerat hem fet una sèrie de tasques relacionades amb la famosa obra teatral del dramaturg romà Tit Maci Plaute, “Miles Gloriosus” que vam llegir, vam anar a veure al teatre i la vam relacionar amb la pel·lícula Golfus de Roma. Alguns companys de la classe han fet redactats, exposicions orals, com l’Ariadna amb Genial.ly, comentaris i d’altres, com  jo i la Iria, hem fet activitats més dinàmiques utilitzant el kahoot. El meu en concret està molt enfocat en la vida del dramaturg Plaute, tot i que també hi ha moltes preguntes relacionades amb l’obra prescriptiva Miles Gloriosus.

kahootMilesgloriosusiPlaute

La Iria Rael, en canvi, ha preferit fer un kahoot tot utilitzant la gravació de la representació de l’obra de teatre Miles Gloriosus que varen fer el grup de teatre “Clásicos Luna” de l’IES Pedro de Luna de Zaragoza.

Imatge de previsualització de YouTube

kahootMilesgloriosus

Espero que passeu una bona estona fent-los, així com aquest a partir de preguntes PAU, i que us ajudin per obtenir més coneixements sobre aquesta obra, no només perquè surti a la selectivitat, sinó també perquè és molt divertida i una de les millors comèdies escrites a l’època romana i que encara es representa sovint ja que continua tenint vigència, com en les sèries televisives de ficció britàniques, Sitcom.

Carlos Thiriet

2n de Batxillerat Llatí

Ludificació del llatí: Miles Romanus amb kahoot

Salve! som l’Eloi Salat i en Ramon Albero de la classe de llatí de 1r de batxillerat, i com que volíem trobar una manera més divertida d’estudiar els capitula de Lingua Latina per se illvstrata hem decidit, amb el vist-i-plau de la Margalida, fer un kahoot una mica més original, introduint parts del vídeo de l’Arnau Lario (ex-alumne de clàssiques de l’IPM, aràcnida i autor del Treball de Recerca sobre Reconstrucció Històrica) que tractava sobre el capitulum duodecimum: Miles Romanus del llibre de llatí (vid. Fer pedagogia vestit de romà)

Captura

Què us ha semblat aquest kahoot? Ja sabeu ara els noms en llatí d’aquest Miles Romanus, sui generis segons la magistra, que ens ha fet la Irene?

Miles Romanus. Irene me fecit

Eloi i Ramon

L’epistolografia romana

L’epistolografia, que prové del grec ἐπιστολή, «carta» i γραφία, «escriptura», consisteix a escriure les obres en forma de carta, aquesta activitat literària comença a l’antiga Mesopotàmia i Egipte, i perdura fins als nostres dies. Alguns dels escriptors romans més distingits escrivien amb aquest tipus de gènere: Plini el Jove, Ciceró, Sèneca, Horaci

Us deixo el meu prezi sobre l’epistolografia romana i un link que us servirà per poder crear la vostra pròpia epistula!

Coneixeu alguna carta fictícia? Podríeu comentar la carta a Ovidi de Maria Àngels Anglada? Què n’opineu?

Iria Rael 2nB Llatí

Kahoots per a preparar la selectivitat de llatí (o l’examen extraordinari)!

Ha arribat l’hora per preparar-nos per a la selectivitat i res millor que fer-ho a partir dels Kahoots; on podem aprendre d’una forma entretinguda i didàctica. Aquí, després del d’Ars amandi d’Ovidi, de la Història de RomaDecadència de l’Imperi romà), en teniu més per a poder jugar-hi, entre estudi i estudi:

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Captura de pantalla (10)

 

Espero que us hi animeu. Molta sort a les PAU!

Maria Mayor

2n BAT

Kahoot: Ars amandi d’Ovidi

El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).

A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.

arsamandikahoot

Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida?  L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:

“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “

Imatge de previsualització de YouTube

En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.

 

Maria Mayor
2n Batx. Llatí