Tag Archives: Història de Roma

En Guàrdia!: Calígula

Enric Calpena parla de Calígula, en el capítol 713 del programa radiofònic de Catalunya Ràdio En Guàrdia!, amb l’historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb el dr. Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga de la UAB.

Els seus contemporanis ja el van veure com un monstre cruel i histriònic, depravat i megalòman, un governant absolutista i tendent als excessos en públic i en privat. D’altres van al·legar bogeria per explicar-ne el comportament, tot i que aquesta bogeria potser va ser la coartada política per justificar la seva fi. En tot cas el seu regnat breu, situat entre els de Tiberi i Claudi, entre els anys 37 i 41 després de Crist, va deixar un rastre indeleble en la història de l’imperi romà: estem parlant de Gai Juli Cèsar August Germànic, conegut per la posteritat pel sobrenom de “Calígula”.

Gaby

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

Es troben restes romanes a Badalona amb la re-construcció de la C-31!

 A Badalona, s’han trobat restes romanes a partir d’un estudi arqueològic realitzat abans de la construcció de les millores al lateral de l’autopista C-31. L’estudi, elaborat per l’empresa d’arqueologia ATICS S.L., ha aportat uns resultats positius pel coneixement de l’antiga Baetulo romana.

El passat mes de maig la Generalitat de Catalunya va licitar aquesta excavació per a valorar el nou projecte sobre les restes romanes que formen part del Bé Cultural i d’Interès Nacional de Badalona (BCIN).  Amb un pressupost de 270.000 euros i després de tres mesos de constant estudi, els investigadors han pogut obtenir uns grans resultats que, per la seva banda, no es veuran afectats per les properes obres, ja que quedaran per sota del camí viari.

Els principals descobriments d’aquest patrimoni arqueològic són alguns murs i paviments relacionats amb l’àmbit industrial i domèstic, 8 sitges, més de 170 rases de vinya d’època romana i època moderna i altres estructures arqueològiques que s’han trobat fins al límit de l’àrea del BCIN. Però la identificació més important que s’ha fet ha sigut la del traçat del cardo maximus, que ajudarà a aclarir la distribució urbana de l’antiga Baetulo.

Ara, i després d’aquestes excavacions, s’espera que es faci un informe per a cada resta abans de portar-les al Museu de Badalona, on se situen les termes. Pel que fa a les obres dels laterals de l’autopista es té previst començar-les a principis de la primavera, entre els mesos d’abril i maig, segons ha pogut confirmar l’Ajuntament de Badalona.

 

Obres realitzades a la C-31

Obres realitzades a la C-31

Restes romanes a Badalona.

Restes romanes a Badalona.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, 2n Batxillerat Humanístic

La Maison Carrée a Nîmes

5.0.3

La Maison Carrée a Nîmes (França)

La civilització romana ha deixat una gran petjada en diferents àmbits de la nostra societat actual, un d’ells és l’art.

Les civilitzacions grega i romana van crear uns models artístics (art clàssic), especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i recuperat al llarg del temps. L’art clàssic romà és una barreja d’elements i influències artístiques de diferents procedències. Això va ser gràcies al contacte cultural del poble romà amb els diferents pobles, i està especialment influït per l’art etrusc i l’art grec, dels quals van prendre alguns elements artístics.

Avui parlarem d’un temple que encara conservem avui en dia a la ciutat francesa de Nimes: la Maison Carrée.

Es tracta d’un temple edificat l’any 16 aC, és a dir, en temps de l’emperador Octavi August. En aquell moment ocupava un lloc en l’antic fòrum romà, la zona comercial de la ciutat, just en la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Tanmateix, actualment se situa al centre de la ciutat.

El seu autor és desconegut però sabem que va ser construït per ordre del governador Agripa, que era la mà dreta d’August. Aquest temple és una mostra de les intencions d’Octavi August de romanitzar tot l’imperi que havia aplegat sota el seu poder. A banda de temples va fer construir edificacions civils com aqüeductes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf… D’altra banda era una bona manera d’impressionar a altres pobles conquerits per demostrar el poder i la grandesa dels nous amos.

Imatge de previsualització de YouTube

La Maison Carrée és una obra d’influència grega tal com podem veure en la seva planta rectangular, l’ús del sistema arquitravat o els ordres arquitectònics clàssics a la qual s’hi van incorporar elements innovadors, propis de la tradició etrusca, com ara el podi elevat. Aquesta construcció, al mateix temps, seria un referent per al temple de l’Ara Pacis de Roma (13-9 aC) i segles més tard per al Renaixement i el Neoclàssic pel que fa la importància del pòrtic i l’ordre corinti emprat. EX: Església de La Madeleine de París (1807-1842).

Laia Costa,

2n de Batxillerat Humanístic

Mary Beard, Princesa de Asturias de Ciencias Sociales

“Mare, torna a la teva habitació, a les teves tasques amb el teler i el fus, aquest discurs serà un assumpte d’homes”, va dir Telèmac a l’Odissea. Això va ser el primer manifest sexista que la coneguda escriptora Mary Beard va llegir en la literatura clàssica.

Mary Beard va estudiar Clàssiques a Cambridge i és coneguda com la divulgadora del món romà al Regne Unit per excel·lència. Tot i que el veritable motiu de la seva fama va ser el programa de documentals de la BBC, Meet the Romans. El crític televisiu AA Gill va dir que el seu aspecte físic no estava al nivell de la petita pantalla. L’autora, en canvi, no es va quedar de braços plegats i va dir: “Com el senyor Gill no va anar a la universitat, mai no va aprendre el rigor d’argumentació intel·lectual, simplement creu que pot insultar amb enginy. Massa lletja per a la televisió? No, massa intel·ligent per a homes que tenen por de les dones amb cervell.”

ICULT MARY BEARD

Mary Beard

En castellà trobem llibres seus com: En ‘Pompeya: vida y muerte en una ciudad romana’ (2010), ‘Conoce a los romanos con Mary Beard‘ (2012), ‘Pompeya: nuevos secretos revelados por Mary Beard‘ (2016) yUltimate Rome‘ (2016), que combinen el feminisme a l’antiga Roma amb la divulgació. Per aquesta raó, els seus llibres són ‘best sellers’ i fa poc va ser guardonada amb el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials.
1464170793_421089_1464178217_sumario_normal
Ha estat sempre una gran defensora del paper que les llengües clàssiques a l’ensenyament. “No volem oblidar el que som. Europa no només ve de Roma o Grècia, està formada per moltes més influències, però seria molt greu que perdéssim la capacitat de llegir a Virgili en llatí, perdríem una cosa molt profunda si això ocorregués”, afegeix.

Les seves obres són importants perquè parla de temes nous i actuals, però amb un punt de misteri. Sempre explica allò que sabem, però també allò que ignorem o allò que hauríem de conèixer. Per exemple, sobre la figura de Calígula ens porta a una conclusió: ¿Va ser deposat perquè era un mal emperador i un assassí, o perquè els seus successors necessitaven justificar el cop i per això ho van descriure com un sàdic assassí quan en realitat no era pitjor que altres governants?

L’escriptora ens apropa al món romà, però també al present. Ella diu: ” Les comparacions directes entre Roma i nosaltres no tenen sentit, és un món molt diferent en massa sentits. Però, d’altra banda, crec que si un pensa per exemple en la forma en què Roma va debatre problemes com les llibertats civils, el concepte de ciutadania, el terrorisme o els drets de l’individu crec que si enriqueix la forma en què mirem al present. ”

L’objectiu de Beard era evidenciar que la diferència entre els comportaments misògins de l’antiguitat amb els de l’actualitat no és tan àmplia. Les metamorfosis d’Ovidi li van servir per fer un salt en l’actualitat i denunciar casos de masclisme exprés.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Ser mare a l’antiga Roma

Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem  les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?

Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:

Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :

Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona

Els seus pares li van donar el nom de Claudia .

Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.

 Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .

De conversa graciosa i de pas elegant.

Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.

En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa,  tenir fills i criar-los.

detalle del Ara Pacis

La dea grega Gea en un monument romà I a. C.

Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.

Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.

Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.

Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?

Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares?  Segueix existint el masclisme avui en dia?

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Amphitheatrum Flavium Romae

Imatge de previsualització de YouTube

Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglink amb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.

En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.

Naumàquia

Naumàquia

Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!

 

A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.

Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:

IMG_5273

Laia Costa, 1r Batxillerat Humanístic  

La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia

Companys nostres, us hem volgut preparar un kahoot on puguem repassar de nou el tema de la vida quotidiana de l’antiga Grècia (tema 5 i La vida quotidiana, l’economia i el treball a l’antiga Grècia) i l’economia i el treball dels antics grecs (tema 6 i Les importacions i les exportacions dels grecs).

Captura

Què us ha semblat el nostre kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Carlota i Chorouk.

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

Imatge de previsualització de YouTube

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

Imatge de previsualització de YouTube

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí