Tag Archives: Grec

Enquesta sobre el grec a Catalunya

Com potser ja sabreu, la setmana passada un centenar llarg de professors i de pares d’alumnes es van concentrar davant del ministeri d’educació de Madrid per reclamar una major i més estable presència del grec en el currículum de secundària. Diverses associacions van convocar aquella concentració, entre les quals hi havia l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica, que tinc el privilegi de presidir, i l’Associació Catalana de Neohel·lenistes.
Per tal d’encetar una negociació amb el Ministerio (que al capdavall és el que fixa encara els currículums de batxillerat en les seves línies generals), ens convindria saber quin és l’estat real del grec en les diferents comunitats. M’han encarregat a mi que m’ocupi de Catalunya, i per això em prenc la llibertat de compartir amb vosaltres una breu enquesta que, si teniu un moment, us agrairia molt que responguéssiu (les vostres aportacions —que poden ser perfectament anònimes— quedaran gravades automàticament). El document me l’han passat redactat en castellà i així us el faig arribar, per bé que, a efectes pràctics, no crec que aquest fet tingui cap importància.

Cara a una eventual negociació futura amb les autoritats educatives catalanes, les dades que puguem aplegar amb aquest qüestionari ens seran també molt útils. És, doncs, un altre motiu perquè les persones interessades puguin completar alguna resposta (no passa res si d’alguna de les qüestions demanades no teniu informació concreta, vaja que n’hi ha prou amb contestar només allò que cadascú sàpiga, com ara la situació del grec en el seu Institut en concret [aquesta informació ens interessa molt, perquè quedi patent el desgavell que en aquest punt hi ha en els centres, ja que en un centre es requereixen deu alumnes per poder cursar grec i en el de la cantonada es pot fer amb dos, o, pitjor encara, en un centre un any demanen un nombre d’alumnes i l’any següent un altre, depenent de si el professor o professora de clàssiques és requerit per impartir alguna o no).

Aquí teniu l’enllaç que us portarà a l’enquesta. Podeu difondre’l i reenviar-lo també (i us agrairé molt que ho feu) a tots els vostres contactes, especialment si es dediquen a la docència de les llengües clàssiques a la secundària.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració,

Eusebi Ayensa

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

Volem fer Grec a l’IES Terrassa

Escribo esto sin saber si alguien se va a molestar en leerlo, pero me parece importante decirle al mundo que el latín y sobre todo el griego clásico, están amenazados de muerte.
Como muchos otros institutos, el mío (IES Terrassa) ha tenido la maravillosa idea, nótese la ironía, de quitar del currículum el griego presencialmente el próximo curso. Suena lógico si tenemos en cuenta que, apenas unos pocos alumnos estamos interesados en dicha materia, pero pensémoslo detenidamente.
Sí, somos muy pocos los que a pesar de todo queremos estudiar griego, pero ¿no merece la pena conservar la materia aunque sea para un solo alumno?
Además de que somos pocos los interesados en mantener viva una lengua tan importante como el griego, no hacen más que ponernos obstáculos para estudiarla. No ofertando el griego, están impidiendo que otros jóvenes la conozcan y se apasionen por ella como yo he hecho.
Dicen que es una lengua muerta, pero, ¿Qué hay más vivo que una lengua que nos ha legado miles de palabras que utilizamos en nuestro día a día? Es la lengua que nos ha dejado la Iliada, la Odisea, la lengua en la que fue escrita el Nuevo Testamento y la que hablaban Sócrates, Platón, o Aristófanes.
¿No hablamos, precisamente hoy más que nunca, de democracia (δημοκρατία, δῆμος «pueblo» + κράτος «poder»?
Quizá el griego está más vivo que nunca y por eso mismo, no podemos dejar que quiten el griego en bachillerato. ¿Vamos a olvidar, ahora, el griego después de más de 2500 años? La respuesta es que no. ¡Claro que no!

Escric això sense saber si algú es molestarà en llegir-lo, però em sembla important dir-li al món que el llatí i sobretot el grec clàssic, estan amenaçats de mort.
Com molts altres instituts, el meu (IES Terrassa) ha tingut la meravellosa idea, cal notar la ironia, de treure del currículum el grec presencialment el proper curs. Sona lògic si tenim en compte que, només uns pocs alumnes estem interessats en aquesta matèria, però pensem-ho detingudament.
Sí, som molt pocs els que malgrat tot volem estudiar grec, però ¿no val la pena conservar la matèria encara que sigui per un sol alumne?
A més de que som pocs els interessats en mantenir viva una llengua tan important com el grec, no fan més que posar-nos obstacles per a estudiar-la. No oferint el grec, estan impedint que altres joves la coneguin i s’apassionin per ella com jo he fet.
Diuen que és una llengua morta, però, què hi ha més viu que una llengua que ens ha llegat milers de paraules que utilitzem en el nostre dia a dia? És la llengua que ens ha deixat la Ilíada, l’Odissea, la llengua en la què va ser escrita el Nou Testament i la que parlaven Sòcrates, Plató, o Aristofanes.
No parlem, precisament avui més que mai, de democràcia (δημοκρατία, δῆμος «poble» + κράτος «poder»?
Potser el grec està més viu que mai i per això mateix, no podem deixar que treguin el grec en al
Batxillerat. Oblidarem ara el grec després de més de 2500 anys? La resposta és que no. És clar que no!

Nerea, alumna de Grec de  l’institut de Terrassa

Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla

160519160848-egyptair-ms804-plane-full-169Desgraciadament, Grècia torna a ser notícia amb el descobriment de les possibles restes de l’avió MS804 de la companyia Egyptair, desaparegut el passat 19 de maig. El punt assenyalat per l’exèrcit egipci és el sud-est de l’illa grega de Kárpathos.

Kárpathos (Κάρπαθος) és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. És considerada terra dels Titans i gegants, ja que la tradició diu que Atlas, Prometeu i Epimito, van habitar-la. Segons la mitologia grega, el primer habitant de Karpathos és el tità Iapetos; fill d’Urà (cel) i Gea (Terra). Els ‘telquins‘ van ser els antics pobladors d’aquesta illa, éssers mitològics representats com a meitat home meitat peix, coneguts per ser grans marins i fills de Posidó.
0ed33390dd66e979710b3a0ee608a005
L’illa ha estat profundament influenciada pels habitants de Creta, que van emigrar i es van assentar del II mil·lenni aC, però els pocs documents existents mostren que l’illa de Kárpathos ha estat habitada des del Neolític.

Nombroses troballes de l’Edat del Bronze (2000 aC) mostren l’expansió dels cretencs i el seu domini sobre aquest tram de mar.
Durant l’època de les guerres civils a Grècia, Kárpathos va ser aliada d’Atenes i Delos, però després van passar sota el domini de Rodes.

Kárpathos ha experimentat un gran domini estranger: en l’Edat Mitjana l’illa s’anomenava Sarpantos, i, després dels francs, Kárpathos i Rhodes passaran sota el comandament de Lleó Gavalas, seguit per Andreas i Ludovic i acabant finalment sota el domini turc al segle 16.
L’any 1821, els habitants de Kárpathos participaren en la revolució grega, passant a formar part de l’estat grec el 1823. En 1830 el Protocol de Londres va lliurar l’illa als turcs, mentre que el 1912, va estar sota el comandament italià, igual que totes les illes del Dodecaneso.
Finalment, Kárpathos es converteix en illa grega el 7 març 1948.

Però va ser Homer que va donar a conèixer l’illa en la Ilíada al catàleg de les naus, on l’anomena Carpats.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

La pervivència i la infravaloració del Grec a l’INS Premià de Mar

Actualment crec que existeix la infravaloració de la cultura i la civilització grega, i no només al nostre Institut, on encara hi ha molts alumnes de grec tant a primer com a segon, sinó a tot arreu. Per això, aprofitant una tasca de l’assignatura a distància Cultura Audiovisual, vaig decidir fer el reportatge sobre la pervivència i la infravaloració del grec, ja que crec que és important estudiar grec ja que, des de fa molt de temps, tant els grecs com els romans ens han influenciat i continuen sent influents en molts aspectes de les nostres vides, no només han deixat una gran empremta en el llenguatge, en el cas de la llengua catalana un 30% del nostre lèxic és d’origen grec, sinó en aspectes com la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, la nostra manera de pensar amb lògica, el nostre univers imaginari, el fet de pagar amb moneda, d’anar al teatre, de viure en democràcia… Sense la cultura i civilització grega no tindríem segurament cap d’aquests aspectes en les nostres vides.

En el següent reportatge entrevisto dues alumnes de primer de batxillerat de clàssiques, Mireia Sanchez i Mar Cruz, al coordinador pedagògic de l’institut, Pep Caballeria, al Coordinador de batxillerat, Manel Codina i al cap de departament, en Joan Marc Ramos per poder esbrinar si realment creuen que és important estudiar encara avui grec i si ens ha influenciat el grec i la seva cultura.

Imatge de previsualització de YouTube

Finalment, aquí teniu l’entrevista que he fet al nostre director, Salvador Redón, i al Bernat Ancochea, primer director de l’IPM, fusió de l’institut Serra de Marina i Cristòfol Ferrer. Al Cristòfol Ferrer la Margalida Capellà va començar amb una sola alumna de Grec fins que va tenir la classe ben plena, i l’institut Serra de Marina, on feia anys que s’havia deixat de fer grec, tot i tenir una de les poques places de grec de tot El Maresme i les ganes de la professora, Isabel, per impartir aquesta matèria i que es va jubilar malauradament sense tornar a poder fer grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat? i vosaltres, si encara no ho heu fet, què n’opineu? Per què, llavors, el grec és infravalorat arreu? Paga la pena estudiar-lo? Per què?…

Iria Rael 2n B Batxillerat Cultura Audiovisual

El meu primer trimestre de grec

Aquest any 2015 he tingut l’oportunitat d’aprendre una fantàstica llengua com és el grec. Sempre quan comences una llengua estàs angoixat, és tot nou i diferent, desconegut, però poc a poc vas millorant, la llengua et va captivant i tu, senzillament tens ganes de seguir aprenent.

Aquest primer trimestre de grec el vam començar aprenent-nos l’alfabet, si més no, l’ordre. Quan ja tots teníem l’alfabet dominat, vam entrar en la dificultat d’escriure les lletres en majúscules i en minúscules, i estic segura que a més d’un els va portar un mal de cap, no era pas senzill! Pocs dies més tard de començar a poder escriure les lletres sense tanta dificultat, tot i que encara n’hi havia, vam centrar-nos en el que per a mi, és la part més difícil del grec, llegir. Quan la professora et posa davant unes oracions escrites en grec i ella te’n llegeix la primera, tu no hi veus cap mena de relació entre el que ella acaba de pronunciar i el que tu tens escrit al llibre. El primer contacte amb la lectura és complicat, però quan ja et diu com es pronuncia cada lletra, vas entenent millor que sí que hi ha relació entre el que es llegeix i el que està escrit. El joc d’etimologies i la pervivència del grec en diferents llengües actuals per al Dia Europeu de les Llengües ens va ser cabdal per aprendre a llegir en grec i adonar-nos que sabíem grec sense saber-ho (periodista, ginecòleg…). Vam començar de seguida amb oracions fàcils, tot i que no n’hi ha cap de fàcil, totes són molt profundes de forma i de contingut, ja que estàs llegint oracions que van ser escrites a la Grècia Antiga, i és una responsabilitat i tot un repte, però tots hem aconseguit sortir-nos-en. Com ja portàvem un més de classe i havíem avançat força vam dedicar una setmana a la mitologia grega, i confesso que és la part que més m’agrada. La mitologia grega és fascinant, el llibre t’ho explica d’allò més bé i et sents realitzat de poder llegir els noms dels déus com realment s’escriuen i no amb la traducció que cada país ha fet d’ells. Quan vàrem acabar la setmana de la mitologia, vam entrar en la gramàtica, l’aterridora gramàtica. Casos, declinacions, esperits aspres, esperits suaus, accents circumflexos… a la majoria del alumnes això no els sonava gens ni mica. Primer vam aprendre que hi ha cinc casos però que el primer trimestre de grec només n’estudiaríem tres i en singular. Vam començar amb el nominatiu i l’acusatiu semblava que tothom ho havia entès força bé, vam estudiar els esperits, però la posició dels els accents els vam deixar apartats, eren d’un nivell superior i ja els estudiaríem més endavant. Vam introduir el cas genitiu a la llista i semblava que aquest costava una mica més, però ho vam entendre força ràpid. I ja, per acabar el que s’aprèn en el primer trimestre de grec, vam començar a traduir. Traduir costa, i requereix molta concentració i temps, no és fàcil, però no és gaire complicat si hi poses interès i et dediques a analitzar bé les oracions i buscar totes les paraules al vocabulari. Si no practicaves cada dia una mica de lectura i una mica de traducció, era molt fàcil que et quedessis encallat allà i no poguessis seguir entenen gaire més.

En aquesta assignatura al igual que a llatí, tenim una eina digital que ens ajuda a fer activitats i a seguir millor el temari, al mateix temps que vas aprenent diverses coses que potser només amb el llibre o l’explicació de classe no t’havia quedat clar. Aquesta eina és el Moodle, jo mai no havia treballat amb Moodle abans, així que m’està costant acostumar-me a utilitzar-lo dia rere dia. El Moodle té un qualificador, que et puntua del 0 al 100, evidentment un 0 és un 0 i un 100 és un 10; et puntua segons les activitats que vagis fent, si les fas totes i a totes treus la màxima nota tindràs un 100 i si no en fas cap tindràs un 0, tot i que no es tracta d’extrems, la majoria ens movem entre el 70 i 80. El Moodle cada dia et planteja activitats diferents, n’he vist i comentat moltes de geografia grega, amb unes imatges, unes vistes i una informació molt interessant que ha fet que les meves ganes per viatjar a Grècia anessin augmentant cada cop més. Grècia mostra unes platges cristal·lines i d’ensomni, unes cases blanques molt característiques i unes postes de sol de pel·lícula. A part del Moodle tenim altres maneres digitals d’aprendre grec, com són els diversos blocs que hi tenim a l’abast (23 blocs de clàssiques de l’IPM!): hi ha un bloc de cinema, un bloc on es comparteix música actual que fa referències als clàssics, un bloc d’etimologia grecollatina i altres blocs amics que sempre podem consultar. El millor d’aquests blocs a part de que sempre aprens alguna cosa nova, és, que els qui t’ensenyen són els teus propis companys! Cada alumne és lliure de fer un apunt personal sobre allò que ell o ella trobin interessant i ens ho comparteixen a nosaltres perquè puguem opinar sobre el tema, ho trobo fantàstic! També se’ns ha donat l’oportunitat de participar en un concurs de fotografia d’Instagram, el concurs és sobre els grecs i la llum, i qui vol participar només ha de fer una fotografia de reflexió i/o refracció de llum i penjar-la a l’Instagram. Hi ha fotografies realment boniques, trobo que val molt la pena participar-hi.

Jo, aquest any, en l’examen de grec del primer trimestre he tret un 10, com sempre diu la nostra professora de clàssiques χαλεπά τὰ καλά (les coses belles són difícils), i és totalment cert, quan alguna cosa val la pena i t’esforces per aconseguir-la la satisfacció que tens quan les aconsegueixes és plena, i no em cansaré d’esforçar-me per allò que crec que és millor per a mi, i l’examen de grec és només un exemple, tot el que és bonic i allò que et fa feliç és difícil d’aconseguir.

Per acabar, m’agradaria esmentar que el grec és una llengua que mai no m’havia cridat l’atenció i des que hem començat el curs i les classes de grec em té enamorada. M’ha captivat per complet, sento molta intriga per aquesta nova llengua, i sens dubte la tornaria a triar si hem donessin l’oportunitat de tornar a triar les meves optatives de batxillerat. També animo a tots aquells que dubtin entre fer grec i no a que l’agafin. Aprens moltíssim i saber més sobre etimologia i cultura com la dels grecs sempre va bé. Són la nostra herència cultural i una baula per afrontar el nostre futur!

EROLA SUCH TORMO

1r Batx. Grec

L’origen i evolució de l’alfabet grec

Després de reflexionar sobre la importància de l’alfabet com a invent cultural i una vegada celebrat el Dia Europeu de les Llengües, és hora de fer balanç dels diferents tipus d’escriptura a Grècia fins arribar al nostre alfabet, el llatí.

Sense l’alfabet, hagués pogut sorgir Internet? Per què el savi filòsof Plató tenia tants recels a l’escriptura? Són equiparables als recels actuals envers l’era digital? Què sabeu d’escriure tot junt i sense accents a Grècia com a les nostres converses de Whatsapp?…

Juls Paris
1r Batxillerat Grec

Dona atenesa i afganesa

Χαίρετε!

El 12 de desembre del 2014 els alumnes d’Història del Món contemporani i Grec de 1r de Batxillerat vam fer una sortida a l’exposició Dones Mujeres Women Afganistan, i també a veure des de fora la Mansana de la Discòrdia (o l’illa de la Discòrdia), tot situat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

L’exposició tractava sobre l’estat actual de la dona a l’Afganistan. És un projecte de l’Associació pels Drets Humans a l’Afganistan, on denuncien la falta de drets i la violència contra la dona afganesa. Estava tot ple de fotografies de dones en diferents situacions, acompanyades amb textos. Anaven des dels matrimonis concertats pels pares, plens de violència; dones que intentaven fugir dels seus marits; nenes menors que estaven empresonades per crims que no havien comès o dels quals no tenien la culpa; també nenes que practicaven esports com el futbol o la boxa i els volien treure aquest dret; dones que, malgrat les normes masclistes que hi ha al seu país, segueixen lluitant. L’exposició té la finalitat que la gent conegui millor la situació de la dona afganesa i també que la denúncia arribi a l’ONU.

L’exposició va començar al desembre i va finalitzar al febrer però, si voleu informació sobre el projecte, podeu visitar la pàgina de facebook.

Cartell de l’exposició.

Els d’Història tenien una altra tasca a fer, però la Teresa ens en va encomanar als de Grec una altra; havíem d’observar bé l’exposició per després en un treball, comparar la situació de la dona afganesa amb la de l’antiga Grècia.

L’exposició va ser molt dura de veure, jo abans d’anar-hi ja en sabia que la situació de les dones a l’Afganistan era denigrant, però és pitjor del que creia. Tampoc pensava que la dona afganesa tingués tantes similituds amb la dona atenesa, em va impressionar molt.

Des de l’inici de la història, la dona sempre ha estat sotmesa a l’home, sense cap dret i considerada inferior. Això passava a tot arreu del món, en totes les cultures i civilitzacions. Però a mida que ha anat passant el temps, hem anat avançant en aquesta concepció; i, encara que en l’actualitat a quasi tot el món les dones tenen drets i estan considerades com a persones, no totes les cultures han avançat. I un clar exemple es troba a l’Afganistan. Si compares la dona afganesa d’avui amb la dona atenesa de l’antiga Grècia, es veu clarament moltes semblances i també com aquesta cultura es manté estancada.

La situació de la dona atenesa es podia resumir en un fragment de la Medea d’Eurípides que, personalment, m’agrada molt:

De tot el que té la vida al món, i un pensament,

les dones som la planta que més pena fa.

Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,

comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor

de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.

I encara més angúnia: si l’has pres dolent

o bo. Perquè el divorci no es reputa bé

en una dona, i no podem llançar el marit.

Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,

cal ser endevina, si a casa no s’ha après,

per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.

Si, la primera feina havent-nos reeixit,

l’espòs no porta amb violència el jou comú,

fa goig la vida; que, si no, morir val més.

Un home, quan la casa se li fa pesant,

va fora i allibera el cor del seu enuig

en la conversa d’un amic o d’un igual;

nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.

I diuen que nosaltres fem sense perill

la vida a casa i que ells es baten llança al puny.

Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut

en línia tres vegades que una de parir.

Eurípides, Medea (230-251). Traducció de Carles Riba.

L’Afganistan és una república islàmica situada a l’Àsia Central. Abans de l’arribada dels talibans al poder, les dones de l’Afganistan tenien llibertat, podien estudiar, treballar, vestir com volien (no portaven el burka). Però, una vegada hi van arribar, aquesta llibertat que amb molt esforç havien aconseguit, va desaparèixer. Actualment, les dones a Afganistan viuen un infern total al seu propi país.

Dones afganeses i altres estudiants a la universitat.

Foto: Mohammad Qayoumi

Dones afganes de camí a la universitat, 1967.

La dona atenesa no va viure tan oprimida, però la seva situació sempre ha estat molt semblant a la de la dona afganesa. A continuació, les similituds i diferències.

 Similituds  Dona atenesa i dona afganesa
 Sempre han d’estar-se a casa i només sortir per necessitat.
 Es casen molt joves i amb un home més gran que elles.
 El matrimoni ha de ser acceptat per les famílies (del nuvi i de la núvia). A més, és un matrimoni concertat.
 Han de mantenir-se verges fins al matrimoni.
 Només han de treballar en les feines domèstiques (manteniment de la llar i cria dels fills).
 Estan sotmeses a l’home (marit, pare, germà i fins tot el fill gran).
No tenen dret a propietat ni al vot.
 L’educació és mínima, només a una certa edat. No poden dedicar-se a la política, i vegades ni tan sols a la cultura.
L’única cosa a què poden aspirar és a formar una família.

“Ni submises ni tancades a casa”. Decoració d’un epinetre del segle V aC, obra del Pintor d’Erètria. [National Geographic]

Diferències Dona atenesa Dona afganesa
Sortia de casa sense cap acompanyant. Sempre ha d’anar acompanyada d’un home quan surt de casa.
No feia falta que anés coberta de cap a peus. Ha d’anar coberta del cap fins als turmells.
Cuidava molt la seva imatge. Utilitzava productes comètics per cuidar el seu rostre. No té permès utilitzar maquillatge o alguna mena de producte per la cara.
S’encarregava de l’educació dels fills fins que complien set anys. No s’ocupa de l’educació dels seus fills.
Foto: Internet

Dones afganes cobertes de cap a peus. [Font]

La situació en què viuen les dones a l’Afganistan és indignant i intolerable. És increïble que avui dia encara en algunes parts del món es tingui aquest pensament tan masclista. A les dones encara els falta molt per lluitar, no només pels seus drets sinó també per la seva llibertat.

  • I vosaltres, sabeu alguna altra diferència o similitud entre la dona atenesa i la dona afganesa que no estiguin esmentades anteriorment?
  • Què en peseu, sobre la situació de les dones a l’Afganistan?
  • Si vau anar a l’exposició, què us va semblar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1r Batx.

La religió al món romà

He fet aquest apunt, perquè la religió és un tema que em crida molt l’atenció, a més, tenia molta informació d’altres anys i l’he pogut aprofitar per fer aquest treball. Per acabar amb l’apunt, he fet una comparativa amb la religió grega. Espero que us sigui d’utilitat! Per cert, per què creieu que la religió romana era tan pragmàtica? Va aconseguir un sincretisme religiós? Coneixeu algun temple romà? Quin encara està en actiu?…

La religió romana és de caràcter polític?

Imatge de previsualització de YouTube

Per què creieu que els estats encara tenen interès en controlar la religió?

Clara Serrano Jiménez
2n de batxillerat C.