Aracne fila i fila

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882

[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

Heu llegit el llibre El perfum (en alemany Das Parfum) de l’escriptor Patrick Süskind que tracta de la història d’un assassí? Recordeu aquest fragment?:

Este “Amor y Psique” no es bueno, es malo, contiene demasiada bergamota y demasiado romero y le falta esencia de rosas.
-Vaya – dijo Baldini, totalmente sorprendido por el giro y los detalles de la conversación -. ¿Y qué más?
-Azahar, lima, clavel, almizcle, jazmín, alcohol y otra cosa cuyo nombre no conozco, ¡mirad, ahí está, en esa botella! -Señaló con el dedo hacia la oscuridad. Baldini dirigió el candelero hacia el lugar indicado, siguió con la mirada el índice del muchacho y se fijó en una botella de la estantería que estaba llena de bálsamo gris amarillento.

El Perfume, pàg. 71-72 Seix Barral-Biblioteca breve, Barcelona 1985

Heu vist la pel·lícula de Tom Tykwer del 2006, El Perfume: Historia De Un Asesino, basada en el llibre de Süskind, en què Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) prepara el perfum “Amor i Psique” per al seu mestre Giuseppe Baldini (Dustin Hoffman)?

De què està feta l’aroma del perfum anomenat Psique i Cupido? Quina relació pot tenir amb el conte d’Apuleu inclòs en la seva obra L’ase d’or?

Andrea Gómez

4t ESO Llatí

Com a proposta de treball de l’Ase d’or, no sabia què fer i per ser original, vaig decidir agafar cartolines de color blau, buscar imatges a de Psique i Cupido, imprimir-les i enganxar-les en la cartolina i explicar tota la història en rodolins. Espero que us agradi!

Gene Macías
4t ESO Llatí

Nosaltres com a proposta de treball de L’ase d’or (encara què amb un mica de retard, millor tard que mai). Hem decidit fer una recreació amb Pixton de la història de Tlepòlem.
Aquesta història tracta sobre una noia de nom Càrite, que té un ase que es diu Luci. Càrite i Luci ase són segrestats per una banda de desconeguts. Quan el seu promès Tlepòlem se n’adona, intenta fer el possible per rescatar-la. S’introdueix a la banda dels dolents i una nit mentre dormien, va introduir una mena de substància per endormiscar-los i així va poder salvar la seva estimada i l’ase Luci.

Com comprovareu en el còmic, reflectim aquesta història. Esperem que us agradi:

1. Creieu que va ser una bona idea que Tlepòlem introduís un somnífer a les begudes?
2. Faríeu vosaltres alguna cosa així per amor?
3. Què us ha semblat el nostre còmic?

Victor Barranco i Elisa Moya. (4t B Llatí Opt. 1)

Carta a Luci

Estimat Luci, no he rebut notícies teves des de fa dues setmanes. En l’última carta mencionaves que havies anat a Tessàlia, perquè volies saber més sobre la màgia i bruixeria d’aquest lloc. Fa tres dies vaig estar cercant informació sobre aquest indret, i només et puc dir que vigilis. Hi ha una famosa bruixa que es decanta més per fer coses dolentes amb la seva màgia que de bones. He sentit a dir que aquesta fetillera ha convertit  molts homes en els seus amants, i si aquests es negaven, els convertia en animals o en pedres. La dona és l’esposa de l’amo d’un hostal.

També he sentit a dir altres coses horribles. Es veu que hi ha lladres i bandits que saquegen sense pietat els viatgers que van a la ciutat. He decidit advertir-te perquè estic preocupada. Normalment m’escrius cada tres dies però avui ja fa dues setmanes.

Espero que estiguis bé, aquí tot segueix igual, la mare segueix entestada en què en Gaius sigui guerrer.

De la teva germana,

Helena

Carta a Helena

Estimada Helena,

Sé que he tardat molt en respondre’t però és que m’han passat moltes coses des que em vas escriure. Per començar em vaig enamorar de la Fotis, la criada de Miló i la seva esposa Pàmfila; pèrò tot va anar malament. I és que com que em volia convertir amb ocell vaig robar un ünguent a Pàmfila i va resultar ser un ünguent per convertir-me en ase. Em van passar moltes coses ja convertit en ase i és que només em podria tornar a convertir en humà si menjava una rosa, i segurament pensaràs que era molt fàcil, però no va ser així.

Em van segrestar, em volien matar, cuinar, etc. Vaig tenir molts amos quasi tots em van tractar malament. Per sort una nit vaig poder escapar-me i vaig demanar a la deessa de la nit que em convertís en humà, ella em va dir que l’endemà farien una processó en nom seu i que portarien unes roses. Jo per suposat hi vaig anar ia la fi vaig poder menjar-me les roses i tornar ser humà.

Des d’aquell dia he estat agraït als déus, i m’he fet sacerdot per poder  servir la meva dea  en un temple, el temple d’Isis. Ahir a la nit se’m va aparèixer el déu Osiris i em va dir que li oferís els meus coneixements convertint-me en sacerdot, demà empendré un viatge cap al temple d’Osiris. Espero rebre notícies teves.

Del teu germà que t’estima,

Luci

Andrea Balart, Irina Balart & Alba Carrasco

4rt d’ESO Llatí Opt.2