Tag Archives: Festivitats

Kahoot Religió i jocs grecs

La Sandra Mendoza i jo, la Laia Costa, de 1r de Batxillerat Humanístic hem fet un petit kahoot sobre la religió i els jocs atlètics a l’antiga Grècia.

Espere’m que us agradi i no dubteu en participar! I si encara en voleu més, us animem a participar en altres: com el de la nostra companya Irene o el de la Mireia.

kahooot

Sandra Mendoza i Laia Costa,

1r de Batxillerat humanístic

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

Imatge de previsualització de YouTube

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

La veu de la reconstrucció històrica catalana

Avete aràcnids!

Sóc l’Arnau Lario, de 2n de Batxillerat, i us vull presentar el meu treball de recerca: Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia.

10585763_639487886148228_954396801_o

A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.

Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!

Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:

La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens

Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens

Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…

Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Visitant la Magna Celebratio

La Magna Celebratio es celebra des de l’any 2005 coincidint amb el 50è aniversari del museu, la d’aquest any va ser el passat 24, 25, 26 i 27 d’abril del 2014. Encara que fos la desena Magna Celebratio, jo era la primera vegada que hi anava i la veritat és que va ser molt interessant amb bastants activitats per fer com escriure grec i llatí sobre papir, aprendre els jocs que tenien a l’antiga Roma, fer polseres, pentinar-se com un romà o romana… La primera edició només s’hi feia un curs i jornades de cuina romana, visites al patrimoni i recreacions dels legionaris romans.

No només vaig poder gaudir de les activitats sinó que també vaig poder entrar al Museu de Badalona, construït l’any 1990 i un dels conjunts arqueològics romans més importants de Catalunya, on es veuen les restes de Baetulo, objectes i eines que utilitzaven, esquelets d’animals i persones… No hi havia entrat mai i això que hi he passat vegades pel davant! No tenia ni idea de que sota dels meus peus hi havia tota una ciutat romana tant ben conservada.

Hi heu anat alguna vegada? Si és així, hi vau participar? Vau poder entrar al museu? Què us semblen aquestes recreacions de l’antiga Roma? Sabíeu que compta amb un total de 18.000 visitants i 120 participants?

Clàudia Cazaoux
1r de Batx. Humanístic

Magna Celebratio MMXIV, t’hi apuntes?

Com en les vuit edicions anteriors, es celebra la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana de Badalona, durant l’últim cap de setmana d’abril (26-27). Aquest l’organitza el Museu de Badalona, i durant dos dies els carrers del voltant es vesteixen de romans per ensenyar a la gent els oficis i la vida quotidiana dels romans. A més, en el transcurs d’aquests dies s’organitzen actes i representacions sobre diferents aspectes de la vida romana.

L’institut Isaac Albéniz (Badalona), l’institut Premià de Mar i l’escola Vedruna de Gràcia (Barcelona) hi participen des de fa molts anys (2013201220112010) des de l’àmbit de l’educació, i s’encarreguen dels jocs (ludi) i l’ensenyament romans (schola). Hi ha quatre espais que treballem: el ludus grammaticus, el ludus literarius, el ludus rethoricus i els jocs romans (ludi). Si voleu més informació podeu mirar aquí.

Enguany canviarem de lloc, i, en lloc d’estar al pàrquing de davant el museu, estarem al parc que hi ha al costat de l’edifici de correus, on no hi haurà tanta acumulació de gent i estarem més tranquils.

Vista general del nou emplaçament

Participar és una experiència que, en el meu cas, és interessant i, en resum, t’ho passes molt bé, ja que ensenyes a la gent com escriure el seu nom en grec, o a presentar-se en llatí, i al final t’ho agraeixen. Per tant, a què esperes? La Teresa, la Margalida i en Jordi us animen a participar-hi!

Deixeu als comentaris quina és la vostra opinió al respecte, si hi voleu anar, o no…

Arnau Lario

1r Batxillerat Grec i Llatí

XVII Mercat romà de Iesso a Guissona

 

“Guissona està impregnada de vestigis romans, testimoni de l’antiga ciutat de IESSO (segle II aC al segle VII dC). Cada any recuperem el nostre passat romà el tercer cap de setmana de juliol, durant la celebració del MERCAT ROMÀ DE IESSO.
El mercat implica un treball escenogràfic important que queda plenament vestit gràcies a la creixent participació popular. Guissona s’omple de patricis i plebeus. Els ciutadans de Iesso es vesteixen de romans, els comerciants engalanen les parades, les entitats prenen protagonisme i algunes colles d’espontanis ens diverteixen d’allò més.

Junts configuren un entramat d’escenes i creen un conjunt d’espais temàtics que ens ajuden a viure l’esperit de la Iesso romana.

El mercat també ofereix una extensa mostra de productes artesans. El Museu de Guissona i el Parc Arqueològic obren les portes als visitants de l’antiga Ciutat de Iesso”.

Més fotografies a Facebook Mercat romà Iesso

(Guissona està a la comarca de La Segarra).
Bones vacances!
Ester Falip

Professora de Llengua i Literatura Castellana
Institut Castellar del Vallès

Dones romanes i microcrèdits

Sempre que els exàmens del segon trimestre m’ho permeten, m’agrada parlar de la situació de la dona en el món clàssic aprofitant  el dia 8 de març. Després d’una llarga, entretinguda i dispersa navegació, he trobat una informació que m’ha semblat interessant sobre l’existència de microcrèdits a la societat romana. Us deixo el vídeo de la professora Carmen Lázaro de la Universitat Jaume I en què explica com les dones es dedicaven a fer petits préstecs per posar en marxa petits negocis.

Imatge de previsualització de YouTube

El que explica la professora Lázaro m’ha fet pensar en la capacitat que tenim les persones, dones i homes, de trobar solucions enginyoses als petits problemes de cada dia.

Que tingueu un feliç dia de la dona treballadora!

Dolors Clota
INS Anton Busquets i Punset (Sant Hilari)

Els jocs florals I – Iulius

Salvete!

Som la Carla, la Júlia i la Núria, i som alumnes de l’INS Isaac Albéniz de Badalona. Amb motiu dels articles de la vida quotidiana que hem de fer a classe, nosaltres us presentarem una sèrie de tres articles sobre el mateix esdeveniment, però des de punts de vista diferents.

Photobucket
Öl auf Leinwand (Floràlia), 1899, Prosper Piatti (1842–1902). Imatge extreta de Wikimedia

Tots seran al voltant dels Jocs Florals, o Floralia, celebrats durant l’Imperi Romà. Tot i que avui dia són certàmens literaris, aquestes festes es van començar a celebrar el 646 aC a Roma, entre el 27 d’abril i el 3 maig. Durant aquestes celebracions, els romans feien ofrenes a Flora, deessa de la natura que feia florir els arbres. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans. Es creu que tenien origen pagà i que les festes del May Day, als països anglosaxons, també se’n deriven, ja que durant l’època romana decoraven estatuetes de la deessa, i en aquesta festa actual, cristiana, es decoren figuretes de la Verge. Durant aquests dies els carrers s’inundaven de prostitutes vestides només amb els objectes de Flora, és a dir, que ornaven el seu cos amb flors. També hi havia representacions teatrals, característiques perquè els actors també anaven despullats i representaven escenes obscenes. A més feien garlandes amb flors, que col·locaven a les portes, i corones florals, que lligaven amb estrips de la seva túnica interior (subucula). Com que eren unes festes molt lascives, van ser prohibides, i només es van cel·lebrar cada cinc anys, però a partir del 580aC es van tornar a cel·lebrar tots els anys.

Un dia a les Floralia segons en Iulius:

Ahir em vaig llevar a les set del matí i vaig posar-me la millor túnica que posseïa, ja que era un dels dies festius en què celebràvem les Floralia. Quan vaig estar arreglat, l’esclava Dula va dur-nos el ientaculum a l’habitació en una safata on hi havia dues copes de vi, all, formatge, pa, fruites i fruits secs. Però just quan era al llindar de la porta, la Dula va entrebancar-se amb una cadira i tot el vi es va vessar sobre una túnica, que estava sobre una cadira. Llavors la Dula va empal·lidir i jo em vaig enfadar tant que vaig donar-li una bufetada i va caure de genolls a terra. Després un dels altres esclaus va venir a la cambra ràpidament i va recollir el desastre mentre la Dula ens servia el ientaculum de nou.

A les deu del matí vam marxar cap al centre de la ciutat per assistir a la celebració de les Floràlies. Hi havia tanta gent que de seguida vaig perdre la meva dona, la Clàudia, i em vaig quedar tot sol intentant avançar entre la turba. A dos quarts d’onze va començar el sacrifici en honor a Flora i dues noies verges van ornar amb flors una estàtua de la deessa. Després de la cerimònia religiosa, a la tarda, uns actors van iniciar una de les múltiples representacions especials d’aquells dies de festa. A l’escena hi havia un parell d’actors nus que perseguien una jove i una dona madura, ambdues nues també i amb algunes flors pel cos i els cabells. La veritat és que no m’hi vaig fixar gaire, en l’argument, ja que veure aquells dos cossos nus tan bells corrent d’una banda a l’altra de l’escena era tot el que podia desitjar. Aquella visió em va fer sentir jove de nou, ja que el cos de meva dona Clàudia, des que havia tingut els seus quatre fills, havia canviat i s’havia arrugat com una pansa. Per més inri, que jo hagués donat l’esquena a la nostra última filla, exposant-la així i impedint-li formar part de la nostra família, va suposar per a la Clàudia un gran cop psicològic i va marcar un punt d’inflexió en la nostra relació. La meva patria potestas em permetia prendre aquestes decisions, però la Clàudia no ho entenia i no ho volia acceptar. Així doncs, per molt que jo forcés la situació, quan la Clàudia i jo jèiem al llit, no podia obtenir-ne res.

Quan la representació estava a l’apogeu, molts ciutadans van començar a tenir relacions amb les prostitutes allà mateix. En un moment en què em vaig girar perquè un home m’havia empès, vaig veure la Dula al meu darrere i vaig recordar quan un dia, mentre ella jugava amb els meus fills, vaig veure-li unes cames blanques i precioses. Llavors vaig agafar-la i me la vaig endur fins la façana d’una taberna on la vaig forçar a tenir relacions amb mi. Ella va intentar desempallegar-se de mi però estava tan feble i era tan jove que no podia fer res contra la meva força. Va sortir una mica de sang i la Dula plorava i plorava. Llavors vaig entendre que havia perdut la seva virginitat. Si la Dula hagués estat una ciutadana romana m’hagués preocupat i hauria tingut greus problemes, però com que era una esclava, no hi vaig tenir res a perdre.

Més tard van seguir les representacions i la festa, i vaig retrobar la Clàudia que semblava divertir-se. Cada cop la gent estava més esverada i més beguda, però tothom semblava passar-s’ho d’allò més bé. Vaig perdre de vista la Dula durant la resta de la tarda. Un home d’uns trenta anys va acostar-se a la meva muller i va intentar grapejar-la, però vaig ser a temps per apartar-lo d’ella.  Quan el sol va començar a amagar-se, la Clàudia va marxar amb la Dula cap a casa i jo vaig seguir a la festa. Vaig beure molt vi i vaig menjar moltes coses bones com ara figues i raïm. A mitjanit la celebració va acabar i vaig tornar a casa, tot i que em va resultar una mica difícil trobar el camí perquè anava una mica begut.

Com cada any, les Floralia no deixaven ningú indiferent i eren una festa molt divertida i, a més, religiosa. Ara, des del llit, recordo els esdeveniments que van tenir lloc ahir i, mentre miro la meva muller, em dic que he de fer alguna cosa per tornar a tenir una bona relació amb ella i que el dia d’avui serà un altre memorable dia festiu dels jocs florals.

Carla Pallach Ros
1.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Mona de Pasqua!

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.  La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma s’ha acabat. Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. L’origen de la paraula mona  prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal”, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua  i que el fillol abans anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona eren les postres  per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. En l’època romana la mona de Pasqua no era de xocolata ja que encara no tenien aquest ingredient que no descobririen segles després; era una coca decorada amb ous de gallina, amb aquetsa coca celebraven l’inici de la primavera per això encara s’anomena la Pasqua Florida.  Si avui voleu menjar-vos la mona i ahir no us la varen regalar,  hem pensat d’escriure aquí la recepta de la mona tradicional de Pasqua per si la voleu fer.

Ingredients:
– Per a la massa mare:
  • 175 g de farina de força ( s’obtenen de grans de blat dur)
  • 90 g d’aigua
  • 10 g de llevat fresc de flequer
– Per a la mona:
  • 250 g de farina de força
  • 2 ous
  • 65 g de sucre
  • 30-40 ml d’aigua mineral
  • ratlladura de llimona
  • 25 g d’oli
  • la massa mare
  • cabell d’àngel
  • un parell d’ous durs per a decorar
Preparació:
– Per a la massa:
Es dissol el llevat amb l’aigua tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar  durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
– Per a la mona:
En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts, el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.
S’amassa i mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua per tal que quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans). S’hi afegeix oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot.
Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui una mica  més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el cabell d’àngel a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.
S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems  i se li dóna forma de corona.
Es col·loquen  un parell d’ous durs al damunt de la mona per decorar i  finalment  s’enforna a 180ºC .
El resultat queda  així:
Vale! Prosit!
Bon dia de la mona!
Andrea Balart, Irina Balart i Alba Carrasco
4t ESO llatí optativa 2

Bon Nadal i Feliç 2011 des de Sant Hilari

Estimada Margalida i aràcnids,

De part de les alumnes de primer i segon de batxillerat i la professora de LLatí i Grec de l’institut de Sant Hilari Sacalm t’enviem aquest powerpoint nadalenc que no abandona les arrels clàssiques!

Avui, dia 22 de desembre cantarem el “Gaudeamus Igitur” i “Vacam latea”, juntament amb dues postals, una en grec i l’altra en llatí.

Molts petons i bones festes de part de les alumnes:

Cristina, Olga, Montserrat, Gisela, Marta, Laia,
Cristina, Mireia, Raquel, Eva, Helena i, evidentment, de la Dolors Clota.