Aracne fila i fila

Quins mots provenen del grec? i quins del llatí?

Què volen dir? Es correspon el significat amb el que es pretén vendre o anunciar?

Coneixeu algun altre producte o material que s’anunciï amb referents  llatins o grecs a la publicitat?

Alma Bergel

1r BATX.Llatí i Grec

Salvete!

dibujos-infantiles.com

Els Picapedra (en anglès The Flintstones) com tots sabreu, ha sigut una de les sèries animades amb més èxit de la història de la televisió. L’acció té lloc en un poble que imita l’Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat.

Aquest article és en honor a una de les classes de llatí de fa unes setmanes, en què vam estar analitzant el text de la renúncia del Papa Benet XVI, a partir del qual a totes ens van sorgir qüestions molt interessants per preguntar a la Teresa, una d’elles relacionada amb aquesta sèrie.

Entre una d’elles vaig preguntar d’on venia el nom de Pere, i en conèixer-ne l’etimologia, ràpidament vaig recordar aquesta sèrie, em podríeu dir per què?

Espero que descobrir la resposta a aquesta pregunta us faci tanta gràcia com a mi, i també que us serveixi per veure que moltes vegades, sota paraules que semblen no tenir cap significat, s’amaga molta informació. I els antropònims en són una bona mostra, vegeu sinó el treball de la Constanza.

Valete!!!

Cristina Ortiz Güell
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

• Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  
• Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
• Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

• Mira-ho en una pàgina més gran

Ara parlem d’alguns ingredients:

• La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
• L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
• El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  
• Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.

A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.

Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!

Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.

Discipuli et discipulae Linguae Latinae

Salvate, condiscipuli et condiscipulae!

Un nou curs i, per tant, acabem d’estrenar un nou horari. Quins dies i quines hores de la setmana (septimana de septem “set”) fas llatí? Vols tenir el teu horari (horarium, ii n.) d’aquest curs (cursus, -us m.) en llatí (Latine)? Doncs, el document de més avall ens permet comentar, tal com la Margalida ens ho va explicar el curs passat, l’etimologia del mot horari, de l’origen del nom dels dies de la setmana (relacionats amb els planetes i els astres, i alhora amb els déus de la mitologia romana), dels numerals ordinals per indicar l’hora, de les abreviatures a.m. i p.m. (que no són anglès!), del nom de les matèries (Materiae: Mathematica, Biologia, Chemia, Physica, Scientia, Geographia, Oeconomia, Lingua (Latina, Catalana, Anglica, Germanica, Hispanica, Francogallica…), Litterae, Artis Historia, Historia (Antica, Medievalis, Moderna…), Musica, Ethica, Technologia, Informatica, Gymnastica, Saltatio, Adumbratio etc…

De ben segur, que ara t’animes i fas, a més del comentari, el teu horari en llatí!

Si voleu podeu baixar-vos i editar aquest document, completar-lo amb les matèries del vostre horari en llatí (Latine), remarcant les hores de Lingua Latina, i posant les imatges que millor il·lustrin cada dia de la setmana. Podeu optar per fer-lo públic i donar a conèixer aquí l’enllaç o bé el compartiu amb la magistra.

Si voleu també podeu baixar-vos de franc el calendari de classe en llatí! Al bloc Hortus Hesperidum, hi trobareu més informació per comprar l’agenda o el calendari.

Valete
Margalidae discipula