A mi el món del dret m’interessa molt i per això vaig decidir fer alguna cosa relacionada amb el dret. I què millor que saber uns quants llatinismes jurídics? Doncs bé, a través d’aquesta pàgina plena de llatinismes els vaig col·locar en una wiki. Allà he afegit llatinismes i he posat el seu significat. En alguns, fins i tot, hi he afegit fotografies per fer-ho així més amè.
A la pàgina web enllaçada abans, hi ha 509 llatinismes. Jo només n’he fet els 100 primers per a que ara vosaltres pogueu seguir editant la meva wiki i introduint cadascú 4 llatinismes (en ordre perquè sino serà un embolic) amb el seu significat i si és possible amb fotografies, vídeos, articles de diari, còmics, música on surti aquest llatinisme.
Per poder fer-ho deixeu-me en comentari el vostre correu electrònic i ja us afegiré a la wiki i així podreu comentar.
Tirallongues de lletres omplen les pàgines en blanc. Agafo un grapat de mots per jugar a ser poeta. Busco la llum de les paraules, el ritme de les frases, la bellesa dels espais. S’amaguen en el laberint dels somnis, de les imatges, dels sentiments, dels records. Poc a poc els versos van omplint els fulls, línia darrera línia, com petjades de petits ocells. De vegades els vers s’allunya, d’altres reneixen les idees, fins que el cor transparent del poema es reflecteix amb mil colors. I mentre envermelleix el capvespre, jo m’he quedat atrapada en aquest màgic univers.
Pepita CASTELLVÍ
Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?
Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).
En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.
Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les artsEspècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!
Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.
En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.
Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.
Un cap de setmana, la Margalida ens va manar de deures que miréssim un programa de la tele, Saca la lengua, on parlaven sobre mots i expressions que utilitzem normalment, i que provenen del llatí. Ens va cridar molt l’atenció en un santiamén perquè qui no ha utilitzat alguna vegada aquesta expressió! De totes maneres en català normatiu hauríem de dir en un tres i no res, en un dir Jesús, en un tancar i obrir d’ulls, amb quatre esgarrapades…
Si no vàreu poder veure aquest programa, us el recomanem sencer, però si voleu recordar el que acabem d’explicar-vos trobareu aquesta expressió a partir del minut 13.10 :
Nosaltres hem fet recerca i hem descobert, que efectivament prové del llatí i que s’utilitzava antiguament quan es donaven les mises en aquesta llengua. Al final de la misa, el capellà deia el famós, En el nom del Pare del Fill i de l’Espiritu Sant, Amén, és a dir, el que seria en llatí, In nomine Patris et Filii et Spiriti Sancti Amen. Llavors, santiamén neix de la unió de Spiritus Sancti i amén (de l’hebreu amen “en veritat, certament”, i el seu significat ve de quan el capellà deia això, seguidament s’acabava la misa i ja podies marxar.
També es refereix a que quan els diumenges la gent confessava els seus pecats, i rebien la penitència, havien de resar moltes vegades, i per tant en comptes de dir Spiriti Sancti Amen deien santiamén per acabar ràpid.
D’ aquí surt aquesta expressió col·loquial per referir-se a alguna cosa que es fa ràpidament.
Hi ha moltes més expressions catalanes d’origen llatí i del camp de la religió, ens podríeu ajudar a ampliar les que nosaltres hem trobat en un article de la Margalida publicat a la revista Auriga i explicar-nos quin és el seu origen i el seu significat (també ens ho podríeu demostrar amb un exemple i així quedaria molt més clar):
Esquinçar-se les vestidures
El últims seran els primers
Anar com un Adam
Anar d’Herodes a Pilat
Dir amén a tot
Perdre l’oremus
El que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra
Guanyar-se el pa
L’hàbit no fa el monjo, ni camussa, canonge
La carn és feble
Ull per ull, dent per dent
Cada cosa al seu temps
Qui cerca troba
Diner crida (/fa) diner
Qui troba ver amic troba tresor
Veure el cel obert
Ningú no és profeta a casa seva
Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones
El que Déu ha unit, l’home no ho separi
Predicar en el desert
Sursum corda! (que vol dir, aixequem el cor, que és el que deia el capellà en un moment concret de la misa en el qual la gent s’havia d’aixecar, però hi havia persones que no ho feien, i es quedaven assegudes. Vet aquí l’expressió d’aquí no em mou ni el sursum corda).
Alícia Roure 4t.E i Mireia Moral 4t.D (Llatí Optativa 2)
Web IPM
