Aracne fila i fila

“Tot i que ens creiem totalment lliures, estem carregats de tabús i limitacions. Els antics romans haurien considerat la majoria de les nostres actituds respecte al sexe una cosa inaudita i fins i tot absurdes. [..] Als ciutadans de Roma, el sentiment de culpa que nosaltres solem associar amb el plaer sexual els hauria semblat estrany“.

John R. Clarke

Per tal que podeu entendre el que a continuació us explicaré, és necessari que oblideu tots els tabús que, fins ara ens han inculcat, i que, abans del Cristianisme  no hi eren en absolut. A l’època romana, el sexe era considerat una necessitat humana més, com menjar o dormir. Per tant, la perspectiva era molt diferent que a la nostra actual; hom parlava de sexe, i a ningú no li semblava dolent que s’hi parlés en moments seriosos o fins i tot, en família. Després, amb l’arribada de la religió cristiana especialment, el sexe va passar a considerar-se únicament una qüestió reproductiva, i els costums van canviar de manera extraordinària, fins al punt que el plaer sexual es va considerar un pecat. Però bé, tornem als romans. La perspectiva de llavors era ben diferent a la d’ara, així que us demano que obriu molt els vostres caps per tal d’entendre -i així qüestionar o acceptar- el passat.

Heu vist mai a les parets de les vostres cases o la dels vostres amics, objectes decoratius com aquest? Sincerament, en quin cap -actual- entra tenir això a casa? Doncs pels romans, l’arquitectura eròtica era símbol de distinció i, a més, es creia que allunyava la mala sort. Símbols fàl·lics, pintures eròtiques i escultures una mica explícites formaven part del mobiliari urbà sense que ningú no s’exaltés o incomodés.

Però l’erotisme no es trobava únicament a l’art. Possiblement el sexe romà és considerat, ara per ara, exageradament desinhibit o, inclús, depravat, ja que, a la vida diària, el sexe es trobava arreu. Malgrat això, tampoc hem de pensar que hi havia tanta libertat: La llibertat sexual estava determinada per la classe social. L’èlit era completament exempta; no hi havia problema si freqüentava prostitutes o esclaus, ja que els últims eren considerats inferiors. Per exemple, un ciutadà romà podia tranquil·lament fer l’amor amb la seva dona al llit, després amb un home a les termes (no hi havia distinció de sexes), amb una prostituta a un bordell i amb un esclau al pati de sa casa, sense considerar-se adulteri. En canvi, es podia fins i tot castrar a qui tingués relacions amb algú de la seva mateixa posició social sense estar-hi casat. Les dones de l’èlit, en canvi, no gaudien de satisfacció ni d’amor amb el seu marit, ja que llavors l’amor no existia i el casament era senzillament per interessos. Les dones podien també tenir amants de tots els sexes mentre que ho mantinguessin en secret; però no gaudien de contemplació sexual i estava mal vist que es tingués en compte -al matrimoni- el seu desig.

Durant l’imperi, les dones van poder gaudir de més drets. El segle primer després de Crist, es va crear el divorci i la dona, només vinculada al seu progenitor (del qui heretava tot quan moria) tenia més llibertats econòmiques, socials i, per tant, sexuals. Tot i el desenfré, hi havia altres tabús que ara no es troben tant, com:

• Tenir el paper “passiu” al sexe anal entre homes; ja que ser qui donava el plaer estava mal considerat per algú de bona posició social, per tant, únicament ho feien els esclaus o prostituts
• El sexe oral estava mal vist ja que la boca era considerada “pura” i, el cunnilingus era pitjor, ja que es considerava que l’home no havia de produir plaer a la dona.

Si voleu podeu mirar el vídeo (5 parts):

Malgrat tot, hi hauria moltes raons per creure que la societat romana tampoc era tan diferent de la nostra, quins creus que han estat els canvis respecte abans? I les similituds? Quina societat escolliries per viure, o amb quina estàs més d’acord? Quina és la teva opinió respecte la societat de l’Imperi Romà? I respecte la nostra? Què creus que va impulsar el canvi? Sabries dir què significa el que diu a la primera imatge? Saps si els romans coneixien i usaven el preservatiu?

Si en vols saber més, no et perdis l’exposició que està preparant Arqueoxarxa i que es podrà visitar a partir del mes de desembre en el Museu de Badalona.

Cecilia Bizzotto
4t ESO Llatí opt. 1

A veure si reconeixeu què he intentat reproduir amb aquest dibuix, què representa i on podem contemplar l’original:

Natàlia Espejo
4t ESO Llatí opt. 1

Salvete!

El 2007 vaig fer un viatge per Europa i un dels llocs que vaig visitar va ser aquest amfiteatre tan ben conservat.

Sabríeu dir-me quina ciutat vaig visitar per veure aquest amfiteatre? Hi ha un article a El fil de les Clàssiques que el tracta. És una bona pista!

Valete!

Eva Serrano

4t ESO Llatí

Salvete amici! Com tots sabeu, de restes i monuments romans n’hi ha gairebé per tota Europa. Avui us acosto a la regió francesa de la Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló en català), al departament de Gard.
Us porto el monument antic més visitat de tota França: El Pont du Gard.

Situat a 25 km de la famosa ciutat de Nîmes (més coneguda pels romans com a Nemasus), el Pont du Gard es troba en una vall a les muntanyes del Cévennes, tot creuant el riu Gard, que li dóna nom al monument.
El Pont du Gard és, tècnicament, un aqüeducte construït durant el segle I d.C. per l’Imperi Romà, i se li atribueix a Marc Vipsani Agripa que era gendre de l’emperador August.

L’aqüeducte té tres nivells:

• El primer nivell, què són els pilars i l’estructura primària d’aquesta obra arquitectònica, està format per 6 arcs. Mesura 22m d’alçada i 142m de llargada, i el gruix de les columnes de les quals parteixen els arcs és de 6m.
• El segon nivell està format per 11 arcs de pilars una mica més petits: en aquest cas de 4m de gruix. Tot i així l’estructura mesura 20m d’alçada i 242m de llargada.
• El tercer nivell consta d’uns arcs més petits però té un camí interior (dintre de l’estructura dels arcs que travessa l’aqüeducte i dalt de tot, la superfície del tercer nivell està habilitada pel pas de l’aigua (perquè de fet, per això serveix un aqüeducte).
  El tercer nivell consta d’una pendent de 0,4 graus perquè flueixi bé l’aigua. Mesura 275m de llargada, és el nivell més gran.

Totes tres estructures juntes mesuren uns 50m aproximadament d’alçada.

Fa poc va patir grans danys a causa d’una inundació de la zona l’any 1998, però gràcies a l’ajuda de la UNESCO i de la UE, el govern francès va poder posar en marxa un pla de reconstrucció i restauració i va potenciar el seu atractiu turístic, i va trigar poc en convertir-se en un monument de referència de la zona del sud de França (El Pont du Gard és una de les 5 atraccións turístiques més visitades de França amb 1,4 milions de visitants a l’any).
El Pont du Gard és molt més que l’aqüeducte en si, ja que està dotat d’una àrea comercial equipada amb restaurants, botigues de “souvenirs” i moltes sales amb museus didàctics i lúdics que t’acosten a la vida romana.

Si aquest article us ha convençut i voleu anar a veure aquesta joia, vet aquí alguns consells pràctics per guiar la vostra visita:

• El preu del pàrking és de 18 euros per vehicle, estiguis una hora o un dia. Per tant pots deixar el cotxe en una altra banda, però el problema és que no hi ha lloc on aparcar en varis kilòmetres a la rodona, per tant us recomano que deixeu el cotxe en algun lloc i aneu caminant fins al pont, així de pas feu exercici.
• Després de veure el pont, podeu anar al museu i, si aneu amb nens petits, podeu anar al Ludo, un museu didàctic pensat pels més petits de la casa.
• NO us recomano anar als restaurants o “bistrots”, ja que són força cars, jo el que recomano és que aneu amb l’entrepà, us sortirà més a compte, i més si heu de pagar el pàrking!

Per últim us deixo aquest vídeo i l’enllaç a un del canal de la UNESCO que ens acosta aquesta maravella de la arquitectura romana.

Valete amici! Espero que us hagi agradat!

Patrícia Ortiz Vincent

1r Batxillerat Llatí

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882

[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat