Aracne fila i fila

(Vid. Part I, Part II i Part III). Feia dos dies que els meus ulls no veien la claror del dia perquè me’ls havien embenat arran de l’incident en el temple d’Apol·lo. Em trobava tancada en una masmorra i estava sola, doncs no escoltava ningú (o almenys amb vida) encara que sentia l’esgüell de les rates i el pessigolleig de les puces en la meva pell.

Després del miracle que es produí quan estava a punt d’oferir un xai a Apol·lo, Ulpià i els seus guàrdies em pegaren amb barrots fins que vaig perdre el coneixement, suposo que va ser llavors quan em van cobrir els ulls i em tancaren aquí. El pitjor de tot era que desconeixia on era, durant quant de temps seria allà i què em passaria més endavant.

Hores més tard algú obrí la porta i de sobte vaig sentir la llum del sol tot i que els meus ulls seguien sense veure, també vaig escoltar el crit eufòric d’una gran multitud de persones. Un home em va arrossegar encara jo estant privada de la vista. A continuació em va desembenar i després d’acostumar-me a la forta il·luminació diürna em vaig adonar que era enmig de la pista d’un circ i que tothom m’observava amb diversió.

Icona ortodoxa de Santa Tatiana.

Em vaig quedar sense forces per aixecar-me i per aquest motiu vaig restar ajaguda durant uns instants, fins que va sortir un fort i salvatge lleó d’una de les portes de la part inferior del circ. Mai no havia vist una bèstia tan terrorífica, que a més havia d’estar famolenca; mentre m’allunyava lentament, el lleó em seguia. A les graderies, els espectadors feien apostes sobre com em mataria aquell animal ferotge; tanmateix altres optaven per trobar parella seguint els consells de Publi Ovidi Nasó en el seu Ars Amatòria.

Ja no tenia cap escapatòria, el lleó era tan a prop meu que podia sentir el seu alè. Aleshores vaig mirar cap al cel i vaig demanar a Déu que m’ajudés un cop més, tot seguit vaig tancar els ulls. Sobtadament la bèstia s’aturà i em llepà la galta com a senyal d’amistat, jo vaig correspondre acaronant-li la seva esquena. Llavors el públic pronuncià paraules de sorpresa i a la vegada d’admiració, així aixecant-se per aplaudir-nos al lleó i a mi. Un cop més el Pare m’havia acompanyat en aquells difícils instants i haig de dir que em trobava plena de satisfacció.

- Maleïda cristiana! -Exclamà Ulpià.

En sentir aquestes paraules, els espectadors s’escandalitzaren.

- Demà mateix seràs decapitada, patiràs el mateix destí que el teu pare i el teu oncle!

El públic aplaudí, com si aquest discurs formés part de l’espectacle.

Em varen tancar en una altra masmorra fins a l’endemà, dia en que em tallaren el cap després de mostrar-me els cadàvers del pare i de l’oncle Marcus. Em sentia com Ifigenia quan es va oferir en sacrifici al seu pare Agamèmnon perquè la deessa Àrtemis mostrés a les tropes aquees el camí que havien de seguir per arribar a Troia. I així com Àrtemis bescanvià Ifigenia per una cérvola, Déu substituí la meva vida humana i mortal per una de santa i immortal.

Pintura del segle XI mostrant la decapitació de Santa Tatiana de Roma.

Aquest és el motiu pel que apareix el meu nom en els vostres calendaris, concretament el 25 de gener en el calendari gregorià (i per tant pels catòlics) i el 12 de gener en el calendari julià (i per tant pels cristians ortodoxos). A més a més, sabíeu que sóc patrona dels estudiants a l’Europa de l’Est? El 25 de gener de cada any els països eslaus celebren el Dia de Tatiana i commemoren que el 25 de gener de 1755 (llavors 12 de gener segons el calendari julià) la Tsarina Elisabet I de Rússia va aprovar la construcció de la primera Universitat de Moscou. Així doncs, discipuli et discipulae si voleu aprovar el llatí, només cal que m’ho demaneu!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

(Vid. Part I i Part II). Una setmana més tard el pare era a la presó i jo em trobava agenollada davant l’altar del déu Apol·lo, finalment la Clàudia ens havia delatat a les autoritats. En Marcus havia estat decapitat fa tres dies, acusat de predicar el Cristianisme i arran d’aquests esdeveniments no vam acabar de celebrar el casament de la Iulia i d’en Gai Augustus, tenia por que per culpa de nosaltres la família del meu cunyat repudiés la meva germana, mai no m’ho perdonaria!

Matarien el meu pare demà, en sortir l’alba, però a mi em van donar una altra oportunitat per viure a canvi de que renunciés els meus ideals “pagans”. Ara entenc les paraules que em va dir el pare quan em revelà el seu secret: a l’emperador Alexandre Sever li interessava que el poble romà fes culte a les divinitats olímpiques pel seu lligam parentiu amb Eneas, l’heroi troià que es va fer amb el Laci i la descendència del qual va fundar Roma. Però si els seus súbdits descobrissin quina és la veritat, es veuria incapaç de justificar la seva concentració de poders i la seva autoritat.

No estava disposada a rebutjar el preuat secret que m’havia confiat el pare, no ho volia fer perquè ja sabia quina era la veritat i si hagués de viure sense ella la meva vida es buidaria de sentit. Domici Ulpià (el tutor i conseller de l’emperador, a més a més de prefecte de la guàrdia pretoriana) era l’encarregat de jutjar-me i representava directament l’emperador. La condició per deixar-me lliure era que sacrifiqués un xai en honor a Apol·lo, per aquest motiu em trobava davant del seu altar amb el xai i el ganivet.

Icona ortodoxa de Santa Tatiana.

Per una banda tenia por de morir i per això una part de mi volia oferir aquell xai a Apol·lo, encara que no cregués en ell. Però per l’altra banda sabia que havia de ser forta i enfrontar-me al meu destí, havia de ser coherent amb les meves decisions i creences. A més si pregava, potser Déu m’escoltaria i m’ajudaria: això mateix vaig fer. Vaig deixar anar l’animal i l’arma i vaig orar al Pare mentre plorava d’espant. Llavors Ulpià va interrompre les meves pregàries estirant-me dels meus cabells quan de sobte les parets del temple van començar a tremolar i l’estàtua d’Apol·lo a moure’s fins que es va partir en dos blocs. A continuació les pedres del sostre del temple es desprengueren i Ulpià va fugir tot cridant:

- Maleïda siguis! No només t’has atrevit a negar els déus sinó a desprestigiar-los i destruir-los! El teu destí ja està decidit. Alea iacta est.

Plorava, però aquest cop d’alegria, em donava igual que em condemnessin com a l’oncle o el pare, el més important era que Déu existia i estava del meu costat.

CONTINUARÀ…

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

(Vid. Part I). Havia arribat el gran dia: la nostra domus estava decorada amb flors i llaços de colors: la Iulia es casava i haig de dir que estava preciosa amb la seva túnica llisa, el seu vel taronja i la roba nupcial lligada a la seva cintura i que arribava al terra, les seves sandàlies i el seu cabell recollit en trenes. Ens trobàvem a la segona meitat de juny, la millor època de l’any per contraure matrimoni i evitar els mals auguris. Estava molt contenta per la meva germana però alhora m’entristia separar-me d’ella, després de quinze anys juntes.

El promès de la Iulia es deia Gai Augustus i tenia al voltant de vint-i-set anys, era fill d’un cònsol de l’emperador Alexandre Sever, com el pare i per aquest motiu el meu pare i el de Gai Augustus van creure oportú aquest enllaç matrimonial. Gai Augustus ja havia acabat el seu Cursus honorum i de fet va passar dos anys en les expedicions militars de Britànnia, llavors estava a punt de començar una carrera política envejable com a edil.

Al casament vindrien els parents de totes dues famílies, així com amics dels pares dels nuvis: magistrats, cònsols… Però concretament esperava ansiosament una persona: el meu oncle Marcus, que feia molt de temps que no veia. En Marcus era germà de la mare i sempre viatjava a Grècia i a Egipte: és un enamorat de la seva història! De fet, una vegada em va portar de record un anell d’algun faraó egipci que es va trobar enterrat a prop de les piràmides.

Una ofrena romana de John William Waterhouse, 1890.

Cap el migdia els convidats van anar arribant i una vegada vam ser tots consultàrem els auspicis i afortunadament van ser favorables, així que el pare i el nuvi van signar el contracte matrimonial. Després de pregar a Juno i sacrificar un parell de bous a Júpiter va començar la meva part preferida: el banquet nupcial. Tot i que en aquella ocasió, no vaig poder gaudir-lo com m’hauria agradat.

- Dominus – Va entrar sobtadament la serva Clàudia- Uns guàrdies pregunten per vostè.

El pare va aixecar-se de la taula i amb un rostre pàl·lid va acompanyar la Clàudia. Cinc minuts més tard vam sentir crits i els soldats van accedir a casa per la força i un d’ells exclamà:

- Aquest és el cristià! Emporteu-vos-el! -Ordenà assenyalant en Marcus.

- Jo? -Respongué sorprès.

Van donar-li un cop de puny i el van arrossegar.

- Perdonin les molèsties, els nostres millors desitjos pels nuvis.

La mare en veure que acusaven el seu germà i que probablement el condemnarien, va perdre el coneixement, la Iulia va quedar-se en silenci i en Titus no entenia què passava. Els altres comensals tampoc no van dir ni van fer res al respecte jo vaig ser la única que vaig córrer darrere els soldats, però vaig aturar-me al vestibulum en trobar-me el meu pare inconscient amb una ferida al cap. La Clàudia va acostar-se i murmurà:

-Et sorprèn, nena cristiana?

CONTINUARÀ…

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

Allà reposes serena i impassible, fent gala de

de les teves victòries tu, que vas abatre el violent

Ares. Tu, que vares portar al triomf a

milers de combatents grecs.

La intel·ligència és la teva força, i en

la teva resplendent ègida resta el cap de

la monstruosa Medusa, marca de la

teva virulenta crueltat.

Diga’m llavors, oh deessa d’ulls

glaucs, teixidora de bells tapissos,

que naixeres del cap de Zeus,

per què som tan dèbils els mortals?

Ni tan sols l’irrefrenable temps

pot fer malbé el nítid marbre

que tens com a pell impertèrrita.

Aliada teva és la immortalitat.

Sara Bernad

David & Sara Bernad

Grec i Llatí Segon de batxillerat

Tinc l’honor de presentar-vos Literatura grega a escena, bloc elaborat per Núria Yela Garcia, Laura Luna Surinyach i per jo mateixa, Laia Muñoz Osorio. Hem decidit presentar el nostre treball col·laboratiu de recerca en format bloc al concurs “ES DE LIBRO“.

Literatura grega a escena ofereix apunts molt interessants sobre els autors més representatius de la literatura grega i les seves obres més importants, de les quals hem trobat una infinita pervivència en diversos àmbits de la vida quotidiana i en les arts (ràdio, televisió, cinema, música, pintura, escultura, literatura…) al llarg de la història.

La idea inicial d’aquest projecte ens la va donar la nostra professora de llatí i de grec, la Margalida. La proposta consistia en estudiar literatura grega de segon de batxillerat de Grec a partir de l’elaboració d’un bloc. Així doncs la Margalida ens va obrir el bloc i nosaltres ens vam encarregar de fer recerca a partir del nostre llibre de Grec 2 (també de la Margalida!) i a partir d’altres fonts d’informació de la xarxa.

Així doncs en poc més de quatre mesos hem anat recopilant i sintetitzant els diversos gèneres de la literatura grega (èpica, lírica, gènere dramàtic), els seus autors més representatius (des d’Homer i Apol·loni de Rodes fins Píndar i Safo de Lesbos fins a Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes entre d’altres). També hem inclòs les seves obres literàries: la Ilíada d’Homer, l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Antígona de Sòfocles, Prometeu encadenat d’Èsquil; la Medea, l’Hipsípila, Ifigenia a Àulida d’Eurípides i Lisístrata d’Aristòfanes.

En la meva opinió, la creació d’aquest bloc m’ha permès desenvolupar i millorar la meva competència comunicativa i sobretot digital, ja que vaig començar amb unes habilitats nefastes en això últim i ara sóc capaç d’editar exitosament articles amb imatges i vídeos. També he millorat en la meva expressió escrita i he reduït el nombre de faltes que acostumava a fer. A més a més aquesta recerca m’ha ajudat a augmentar els meus coneixements sobre la literatura, la mitologia i la civilització gregues: ara puc entendre-ho molt bé perquè la literatura sempre ha estat un reflex de la societat de la seva època. Finalment haig de dir que el bloc m’ha encoratjat a llegir i saber molt més de literatura grega escena, de fet aquest any he tingut l’oportunitat de llegir Antígona de Sòfocles i la meravellosa adaptació de Salvador Espriu del mite clàssic, la Medea d’Eurípides i El Prometeu encadenat d’Èsquil. L’any passat ja vaig poder llegir les adaptacions corresponents a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Les Bacants d’Eurípides; però ha estat aquest any quan m’he enriquit més en literatura grega.

Per acabar m’agradaria parlar sobre la gran pervivència que hem trobat de les obres gregues antigues, a Literatura grega a escena mostrem per exemple pel·lícules i llibres amb referents literaris grecs impensables però ben clars, com ara la semblança entre La Sang de Mercè Rodoreda amb la Medea d’Eurípides o bé un seguit de pel·lícules amb l’Antígona de Sòfocles. També us oferim apartats extres com ara “Dona i Literatura” o “Recreacions“.

Així doncs convidem a entrar en el nostre bloc a totes aquelles persones interessades en la literatura i la mitologia grega i a tots aquelles que vulguin aprendre quines són les arrels dels llibres que avui llegim, les pel·lícules que veiem i la música que escoltem. Esperem que us agradi!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec