Tag Archives: Ciències

Mary Beard, Princesa de Asturias de Ciencias Sociales

“Mare, torna a la teva habitació, a les teves tasques amb el teler i el fus, aquest discurs serà un assumpte d’homes”, va dir Telèmac a l’Odissea. Això va ser el primer manifest sexista que la coneguda escriptora Mary Beard va llegir en la literatura clàssica.

Mary Beard va estudiar Clàssiques a Cambridge i és coneguda com la divulgadora del món romà al Regne Unit per excel·lència. Tot i que el veritable motiu de la seva fama va ser el programa de documentals de la BBC, Meet the Romans. El crític televisiu AA Gill va dir que el seu aspecte físic no estava al nivell de la petita pantalla. L’autora, en canvi, no es va quedar de braços plegats i va dir: “Com el senyor Gill no va anar a la universitat, mai no va aprendre el rigor d’argumentació intel·lectual, simplement creu que pot insultar amb enginy. Massa lletja per a la televisió? No, massa intel·ligent per a homes que tenen por de les dones amb cervell.”

ICULT MARY BEARD

Mary Beard

En castellà trobem llibres seus com: En ‘Pompeya: vida y muerte en una ciudad romana’ (2010), ‘Conoce a los romanos con Mary Beard‘ (2012), ‘Pompeya: nuevos secretos revelados por Mary Beard‘ (2016) yUltimate Rome‘ (2016), que combinen el feminisme a l’antiga Roma amb la divulgació. Per aquesta raó, els seus llibres són ‘best sellers’ i fa poc va ser guardonada amb el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials.
1464170793_421089_1464178217_sumario_normal
Ha estat sempre una gran defensora del paper que les llengües clàssiques a l’ensenyament. “No volem oblidar el que som. Europa no només ve de Roma o Grècia, està formada per moltes més influències, però seria molt greu que perdéssim la capacitat de llegir a Virgili en llatí, perdríem una cosa molt profunda si això ocorregués”, afegeix.

Les seves obres són importants perquè parla de temes nous i actuals, però amb un punt de misteri. Sempre explica allò que sabem, però també allò que ignorem o allò que hauríem de conèixer. Per exemple, sobre la figura de Calígula ens porta a una conclusió: ¿Va ser deposat perquè era un mal emperador i un assassí, o perquè els seus successors necessitaven justificar el cop i per això ho van descriure com un sàdic assassí quan en realitat no era pitjor que altres governants?

L’escriptora ens apropa al món romà, però també al present. Ella diu: ” Les comparacions directes entre Roma i nosaltres no tenen sentit, és un món molt diferent en massa sentits. Però, d’altra banda, crec que si un pensa per exemple en la forma en què Roma va debatre problemes com les llibertats civils, el concepte de ciutadania, el terrorisme o els drets de l’individu crec que si enriqueix la forma en què mirem al present. ”

L’objectiu de Beard era evidenciar que la diferència entre els comportaments misògins de l’antiguitat amb els de l’actualitat no és tan àmplia. Les metamorfosis d’Ovidi li van servir per fer un salt en l’actualitat i denunciar casos de masclisme exprés.

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

Imatge de previsualització de YouTube

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

Per què Grècia és el bressol de les ciències?

Com ja sabeu, de Grècia provenen bona part de les coses que tenim avui en dia. Podem dir que a Grècia hi trobem  les nostres arrels culturals. Avui acaba la Setmana de la Ciència 2014una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 14 al 23 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 19a Setmana de la Ciència amb un munt d’activitats de divulgació científica (jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…).

El proppassat dijous, Dia Mundial de la Filosofia, un any més també vam celebrar amb música la mort de Sòcrates i la petjada de la filosofia grega en el pensament occidental.

Els temes centrals de l’edició de la Setmana de la ciència d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia. A Grec 2 hem fet recerca i, entre tots, estem ajuntant els cristalls amb ètims grecollatins (vid. L’univers clàssic dels nostres mots).

En aquests vídeos us hem presentat en el primer una breu síntesi de perquè podem dir que Grècia és el bressol de la ciència i en el segon, la Rebeca ha recollit alguns dels científics grecs més il·lustres. Ho hem fet en format de vídeo, ja que pensem que us serà més fàcil i us agradarà més. Tanmateix, per a completar la tasca del Moodle us heu de llegir la unitat 10 de Grec 2 ed. Teide i deixar-ne aquí un comentari d’unes 150 paraules tot argumentant “per què Grècia és el bressol de les ciències”? Quines són les aportacions gregues a la ciència? Quins són els personatges grecs, a més dels astrònoms, que fan ciència?

Astrònoms grecs on Dipity.

Ana Mª Falcón Durán & Rebeca Barroso

2n de Batxillerat Humanístic

Visita al British Museum

Avete, arachnid people!

Every year the 4th ESO students at Isaac Albéniz High School take a trip to London. In March, We stayed in some houses with families that hosted us. We lived with the English families for a whole week and we practised our English…

Ai! Ja ens hem tornat a confondre amb l’idioma. Sembla que aquesta setmana a Londres ens ha culturitzat. I ara sí, continuem en català:

Avete aràcnids i aràcnides!

Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Isaac Albéniz vam anar a Londres com a viatge de fi de curs. Estàvem repartits en diferents cases on ens van acollir i vam haver de conviure amb les famílies angleses durant una setmana, amb la finalitat de practicar el nostre anglès. A la nostra estada vam visitar els principals monuments i parcs i també la zona turística de la ciutat. Però a part de passejar-nos, també vam anar a diferents museus: la National Gallery, el Science and Technology Museum, el Natural History Museum, el Madame Tussaud i el British Museum.

El que més ens va impressionar va ser el British Museum. Allà hi havia moltíssimes coses de l’antiga Grècia i de l’època dels romans, també hi havia objectes de l’antic Egipte, Mesopotàmia i de l’antiga Àsia. Realment semblava que haguéssim retrocedit en el temps, de tants testimonis de les antigues cultures com hi havia.

Aquí teniu una petita mostra del que vam veure:

Imatge de previsualització de YouTube

Us animem a visitar Londres! Tant si voleu anar a millorar el vostre anglès, com si voleu divertir-vos o conèixer diferents cultures! Per a nosaltres va ser un viatge inoblidable per acabar aquesta etapa de la nostra vida.

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

  • Heu visitat mai aquest museu? Si és així, què us ha semblat?
  • Quina època de les que es mostren us ha semblat més interessant? Per què?
  • Als alumnes de 4t que heu anat a Londres, quin museu us ha agradat més?
  • Coneixeu algun dels personatges grecs i romans que surten al video? Podríeu explicar alguna cosa sobre ells?

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

Paula Cortés i Irene Palau, 4t C

Ciència MMXI: Galantis, una mostela

La mostela i la gralla són els dos animals que jo he treballat durant la Setmana de la Ciència. Ara us presentaré un d’ells i la seva relació amb el món clàssic.

La mostela

Photobucket

La mostela és el més petit dels mustèlids, la longitud del seu cos, cap inclòs, no supera els 25 cm., i la cua els 7 cm. És un animal petit i allargassat amb tot el cos recobert d’un pelatge curt i fi. El cap, el dors i la cua són d’un color bru clar, i la resta del cos és de color blanc excepte dues taques brunes al coll, en aquest cas és tot blanc. És un dels animals més llestos i vius, aspecte que, a més, transmet a l’observador per la seva mida petita i uns canvis de ritme i direcció contínua en el seu comportament.

Fitxa científica

Photobucket
Font: Viquipèdia

El mite de la mostela

Galantis, serventa d’Alcmena, va ser qui es va convertir en mostela, perquè va enganyar Lucina. Quan s’acostava el moment de néixer Hèrcules (heroi a qui està dedicada la ciutat de Barcelona en l’època romana), Alcmena va cridar Lucina, la deessa que assisteix les dones espantades en el moment de parir. Però aquesta, per comptes d’ajudar-la, es va posar en contra seva  per complaure  Juno. Per molt que cridava, no li feia cas.

Lucina, amb els dits entrellaçats, va pronunciar unes paraules i va interrompre el part. Alcmena desitjava morir encara que  l’envoltaven moltes mares tebanes i Galantis li donava suport. La serventa, que  es trobava al costat d’Alcmena, es va adonar que Juno volia interrompre el part i va utilitzar una treta per enganyar Lucina. Li va fer creure que Alcmena ja era mare i Lucina va fer un bot i va deixar anar les mans; en aquell moment  Alcmena va poder  parir.

Lucina en adonar-se que Galantis l’havia enganyat la va agafar pels cabells i la va arrossegar amb crueltat. Finalment Lucina va castigar Galantis per haver-la enganyat  i la  va convertir en mostela.

Andrea Ocaña

Ciència MMXI: Del mythos al logos

Ja és el segon curs que els clàssics de l’Albéniz participem activament en la Setmana de la ciència de l’institut, convençuts que en el marc interdisciplinar en què pretenem moure’ns, nosaltres hi tenim molt a dir. Si l’any passat ens vam centrar en l’etimologia, en la força dels mots clàssics per donar nom a conceptes científics, enguany hem optat per mostrar com el mite, en concret la metamorfosi, servia per oferir una interpretació de la realitat que envoltava la vida de l’ésser humà.

  • L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, amb el Ramon Surroca al capdavant, ha participat en l’exposició de la planta baixa amb murals il·lustratius de metamorfosis relacionades amb el món vegetal. Val la pena aturar-s’hi perquè han demostrat que d’imaginació no els en falta.
  • El de primer de batxillerat s’ha centrat en les metamorfosis animals i ha publicat els seus treballs tant en format material -no deixeu de fer un cop d’ull als dibuixos d’alguns dels murals- com en format digital, consistent en un conjunt d’articles recollits en aquesta presentació de la seva magistra, la Núria Valls. Els relacionats amb el món de les aus els hem enllaçat a un fantàstic article anterior de Jaume Salinas titulat Els ocells i la mitologia.
  • A segon de batxillerat hem optat per mirar el cel i investigar sobre els catasterismes, és a dir, aquelles metamorfosis que finalitzen en costel·lacions. Els i les alumnes s’han basat en els textos d’Eratòstenes i Ovidi, i han aplicat els seus coneixements en història de l’art per comentar representacions artístiques de diverses èpoques que il·lustren moments dels dos mites triats: Cal·listo i Arcas, i Perseu i Andròmeda.

A continuació, us deixem un muntatge que pretén mostrar el granet de sorra amb què les nostres disciplines han volgut col·laborar amb les exposicions d’atres departaments que a hores d’ara guarneixen les parets del nostre centre. És de destacar que enguany també des de Llengua castellana han aportat una exposició de textos divulgatius de temàtica científica. Esperem que l’any vinent més departaments de lletres s’hi sumin, de manera que quedi ben palès que el coneixement no està tan compartimentat com podria semblar i que l’alumnat s’adoni de la interrelació de les diferents matèries, de la teranyina que les uneix.

TERESA

De itinere: A ritme de polonesa

Cracòvia com a escenari del pas d’any? Fred assegurat i la sensació d’estar allunyada del món llatí que tenim tan proper… Tanmateix us puc ben assegurar que hi he trobat molt més que això, en aquesta bella ciutat polonesa: Chopin de banda sonora, la devoció al Papa Woytila present a cada racó, Copèrnic com a rei absolut de la zona universitària, però sobre tot la calidesa d’una gent amable i acollidora que contraresta amb el seu caliu la fredor d’un entorn sovint massa inhòspit. Ells m’han parlat de la verge moreneta de Czestochowa que sembla que és un dels motius pels quals hi ha qui ens diu “polacos” a nosaltres i pel que fa a la llengua, que de vegades també s’addueix com a motiu d’aquesta denominació, us puc assegurar que no s’assembla gens al català… Per cert, el polonès és una llengua indoeuropea? Si és així, recordeu a quina branca pertany? Amb quin alfabet s’escriu i per quin motiu? Quan i per a qui es va començar a escriure el polonès en lloc de la llengua de cultura per excel·lència, és a dir, el llatí?

I a part d’aquesta referència lingüística -us preguntareu- ¿quin lloc tenen aquestes reflexions en el nostre bloc clàssic? Doncs bé, fins i tot en aquest racó de món no romanitzat, en la història del qual no trobem traces de dominació romana, la influència clàssica m’ha sortit a l’encontre i és que, encara que hi hagi qui ho dubti, el llatí i el grec es troben a la base de la cultura occidental en el seu conjunt. En el muntatge que us presento a continuació podreu trobar els següents àmbits:

  • Referències clàssiques als rètols dels establiments de la ciutat. A més d’interpretar-les us demano que les ubiqueu al Google map d’Establiments clàssics. Si no trobeu l’adreça exacta, podeu situar-les al centre de Cracòvia.
  • Presència del llatí o la cultura clàssica en alguns monuments de la ciutat. Els sabeu interpretar? Podeu buscar informació, però apliqueu sobretot els coneixements assolits a classe.
  • El Collegium maius és una mostra de la prevalença del llatí com a llengua franca del món universitari fins al segle XVIII. Començant pel nom de la institució, demostreu que sabeu prou llatí per traduir i interpretar gramaticalment els rètols. D’altra banda, investigueu sobre el personatge de Nicolau Copèrnic: analitzeu i traduïu els títols de les seves obres i trobeu el nom llatí amb què les signava…
  • Visita obligada, ben a prop de la ciutat, és la del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Experiència punyent, descarnada, sens dubte, però necessària per comprovar la part més fosca de la natura humana, capaç de la major bellesa ensems amb la més vil depravació. La magnitud de l’estudi històric es troba precisament en revisar el passat per tal de millorar el present i prevenir el futur, tot i que malauradament l’ésser humà sembla no aprendre’n i el cicle creació-destrucció es repeteix una vegada i una altra. Al fons del segon camp, Auschwitz II – Birkenau, al final de les vies de tren i entre dos crematoris, s’alça un monument de record de les víctimes, al peu del qual hi ha 21 plaques amb una mateixa inscripció traduïda a diferents idiomes. Us presento la fotografia de la versió en grec modern per tal que intenteu identificar termes a partir del que sabeu de grec clàssic. Per ajudar-vos, a continuació trobareu la versió judeoespanyola, que crec que també mereix un comentari.

 

Do widzenia!

TERESA

Ciència MMXI: Les Pièrides i la garsa

Photobucket

Imatge de la garsa extreta de: boiadeportpelegri.blogspot.com

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Pica
Espècie: P.Pica

 

La garsa és un ocell d’uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades.
El seu bec és fosc de la mateixa manera en què les seves potes també ho són. Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats.  Emet un cant “xac-xac-xac” que s’explicaria amb la costum xerraire de les Pièrides que seguidament explicaré.

Les Pièrides eren nou germanes filles del ric Píeros de Pel·la i d’Evipe de Peònia. Com que eren destres en el cant, van reptar nou muses que, si perdien els cedirien la font d’Hipocrene i la d’Aganipe però si les muses guanyaven, les nou germanes els haurien de cedir els camps d’Emàtia fins al nevat país de Peònia.

El repte de les Pièrides -Giovanni Battista di Jacopo (1495-1540). Musée du Louvre.

Les muses van acceptar el repte i, davant de les nimfes que van fer d’àrbitres, van dur a terme la contesa. Les nimfes van dictaminar que les guanyadores de la contesa havien sigut les muses de l’Helicó. Fruit del fracàs, les nou germanes van començar a injuriar les muses i com a càstig Cal·líope, la més gran de les muses, va transformar les Pièrides en una nova raça d’ocell destinada a poblar els boscos i a grallar per sempre: la garsa.

El pintor Giovanni Battista (Florència, 1495 – Fontainebleau, 1540) va representar en una de les seves pintures una de les escenes d’aquest mite. Era anomenat “El Roig Florentí” (Rosso Fiorentino) i va ser un pintor italià del Renaixement membre de l’Escola de Fontainebleau. És un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric.

El mite clàssic és un mode de pensament que dóna resposta a tot allò que la humanitat sempre ha intentat saber: què sóm, d’on venim, per què existim, etc. Per tant, el mite de les Pièrides intenta explicar l’origen de la garsa però, què tenen en comú?  Bé, en primer lloc, les nou germanes van fer la contesa al bosc i les garses viuen als boscos. El fet que les Pièrides siguin destres en el cant i a més, xerrin més del que els convé, explica que la garsa emeti constantment un cant.

La informació d’aquest article l’he extret del llibre anomenat “Narracions de mites clàssics” que és una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. A més, he utilitzat aquest web per extreure la informació de la garsa.

Carla Pallach Ros

1.2 Batxillerat

Ciència MMXI: Dedalió i l’esparver

PhotobucketL’esparver

 

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Accipiter

L’esparver és un ocell de l’ordre dels falconiformes, d’uns 35 cm de llargada. Té unes ales curtes i arrodonides, una cua bastant llarga, un cap petit i un bec curt. Les seves potes són esveltes i tenen unes urpes molt fortes. Els mascles d’esparver tenen el plumatge superior de color gris pissarrenc, l’inferior amb franges de gris vermellós i una taca blanca al clatell, Les femelles, que poden arribar a ser fins al doble de grans que els mascles, tenen una ratlla blanca sobre l’ull i el plomatge inferior de color blanquinós. És un animal caçador, i pot arribar a menjar petits ratolins. Viu al bosc, i és una espècia comuna a tota Euroàsia.

El mite

Dedalió, un rei molt bel·licós, i fill de Júpiter, era pare de Quíone, una noia dotada de gran bellesa. Però Quíone va ser violada primer per Apol·lo amb el nom de Febos (que significa llum) i Mercuri.

D’aquestes relacions consecutives, Quíone va tenir dos bessons, un de cada déu: Autòlic, per part de Mercuri, el nét del qual serà Ulisses; i Filammó per part d’Apol·lo, que és dotat d’una habilitat especial per cantar i per predir el futur. És per haver tingut dos fills de dos déus diferents, que Quíone creix en vanitat i arriba a proclamar que ella és més bella que la pròpia deessa Diana i aquesta la va matar.

Dedalió, que estava desconsolat, va intentar llançar-se al foc més de cinc vegades, i com que sempre veia els seus intents de suïcidi frustrats, va fugir de la civilització, fins a arribar al cim de Parnàs, des d’on va decidir llançar-se.

Apol·lo el va veure i se’n va compadir, i abans que Dedalió toqués el terra i morís, Apol·lo el va convertir en un ocell molt valent i coratjós: l’esparver, amic de ningú i causant, amb el seu dolor, del dolor dels altres. El coratge de quan era humà, amb què va sotmetre reis i nacions, és el coratge amb què ara, transformat en ocell, persegueix els altres ocells.

La relació

La relació que hi ha entre un ocell rapinyaire, temut pels animals del bosc i fins i tot per altres ocells, i Dedalió, un rei violent que es dedicava a fer la guerra i a sotmetre els pobles veïns a la seva voluntat, és força clara. Per exemple, el fet que Dedalió utilitzés la violència per aconseguir ésser temut pels altres es pot relacionar paral·lelament a la conducta de l’esparver en relació amb els altres animals. Podem deduir que l’esparver és un animal solitari, odiat o temut per tots com, sens dubte, hauria sigut Dedalió.

Per a fer aquest article he utilitzat aquest article sobre l’esparver de la Viquipèdia. La foto l’he extreta d’aquesta pàgina de fotografies d’aus.  El mite l’he tret del llibre <<Narracions de Mites Clàssics>> , de l’editorial Biblioteca Teide.

Núria Martínez Jiménez

1.2 Batxillerat

Setmana de la ciència MMXI – 1r. de Batxillerat

Aquest any els alumnes de 1r. de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz han fet una recerca per relacionar el món dels animals amb el món llatí.  La relació entre ambdós és evident ja que tot el món científic, fins a finals del segle XIX, parlava en llatí.  Però no es tractava tant de buscar aquestes relacions en la nomenclatura, a partir de la taxonomia proposada per Linneum, sinó de relacionar alguns animals amb  personatges de la mitologia romana. La font principal de la nostra recerca han estat, evidentment,  les Metamorfosis d’Ovidi. A poc a poc aniran apareixent al nostre bloc els articles sobre els animals que han treballat. Aquí en teniu el llistat:

Podríem haver-ne triat d’altres, però aquests són els que ells han treballat. Espero que gaudiu de la seva recerca i pogueu afegir-ne més informacions amb els vostres comentaris.

Núria Valls