Aracne fila i fila

En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.

L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què  vol dir?

Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.

L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]

Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.

A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:

Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí

De tant en tant, paga la pena passejar-se pels racons de Catalunya, que amaguen tresors a cada passa. No negaré que els viatges llargs ens aporten sorpreses i ens ajuden a obrir la ment a d’altres formes de vida, però no oblideu de fer, a voltes, un cop d’ull al que tenim al costat.
En una d’aquestes escapades, una de recent, vaig anar a raure al poble de Caldes de Montbui, on vaig retrobar-me amb els seus famosos balnea.

Em vaig quedar gratament sorpresa en comprovar la recontrucció dels safareixos, proveïts d’uns plafons informatius que no s’estaven d’incloure interessants precisions lingüístiques com l’origen i el significat d’una expressió tan nostrada com fer safareig. També vaig fer un cop d’ull al museu, on s’explica amb profussió de detalls el funcionament de les termes romanes de la vila i la seva evolució fins a esdevenir una important centre termal. A la sortida, de camí cap a la plaça, vaig topar-me amb una escultura d’un egregi artista local que representa una dea de sobres coneguda per nosaltres, però ai, podeu dir-me per què en en llegir la inscripció de la base vaig pensar en una de les precisions que més us faig en corregir la feina de mitologia que em lliureu?

[Totes les fotografies: Teresa Devesa]

Posats a fer, intenteu treure el suc de l’article, tot especificant el nom llatí de la vil·la i la seva etimologia, la seva riquesa arqueològica, explicant què són els balnea i citant d’altres localitats catalanes on se’n conserven restes, definint la divinitat esmentada… D’altra banda, encara que no tingui relació directa amb el llatí, ¿coneixeu el significat i l’origen de l’expressió catalana citada? I, per què no?, busqueu informació sobre l’escultor autor del monument.

TERESA

Si bé hi ha hagut moltes i importants troballes a Badalona i Empúries, les més destacades són les estàtues que s’hi han trobat, tot i que de mides força diferents. A Empúries s’hi ha trobat la famosa estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis, acompanyat d’una serp que s’ha comprovat que no podia enroscar-se en el bastó que sens dubte, l’estàtua hauria dut, tot i que no s’ha trobat. Asclepi es representava com un home madur, amb certa semblança a Zeus, i vestia una túnica que li deixava una part del pit i un dels braços nus. Fa 2.15 metres d’alçada, i és de marbre blanc. És l’obra d’art grega més important que s’ha trobat als Països Catalans.

Respecte a Badalona, sens dubte, la troballa més significativa és la Venus de Badalona, una estàtua de marbre de mida molt petita que representa la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat. Venus tenia un paper principal en els ritus religiosos romans. En cas de Badalona, la Venus significa la prosperitat de la ciutat de Baetulo. Durant l’hel·lenització, Venus va ser identificada com a l’equivalent de la deessa grega Afrodita. És la mare d’Eneas segons Virgili, a l’Eneida. El fet més conegut relacionat amb Venus és el seu naixement, ja que es diu que era filla de Júpiter i Dione, i va néixer de l’escuma del mar en caure-hi els membres mutilats d’Úran. Era reverenciada per pescadors i homes de mar. És la mare del famós Cupido.

Núria Martínez
1r batxillerat  INS Isaac Albéniz de Badalona

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea  i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la  ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van  restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una  rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat

Kap, La Vanguàrdia 4-7-2011

En què s’inspira Kap? Com ho interpretes?