Aracne fila i fila

 El passat dijous 22 de setembre, vaig assistir, dins el marc del Festival Laietània, junt amb el meu ex company de classe Victor Barranco, a una petita exposició al Museu del Gas de Premià de Mar, sobre l’arqueologia de Premià de Mar i l’estrella eren  les restes romanes de Can Ferrerons, l’ únic edifici octogonal de tot Catalunya (vid. el nostre projecte de recerca de quart de l’ESO Jaciments romans al Maresme.

Si us vàreu perdre l’exposició, esperem que la gaudiu amb el nostre muntatge audiovisual.

Hady Camara 1r Batx. Llatí

Víctor Barranco 4t Eso Llatí

N.B.: L’exposició “Arqueologia de Premià” restarà al Museu de l’Estampació de Premià de Mar fins que es pugui traslladar a Can Ferrerons.

El passat amb el futur s’entrecreua en el subsòl de Barcelona. El descobriment d’una gran vil·la romana d’almenys 4000 metres quadrats, vora la nova estació de l’AVE, provoca sorpresa entre la gent i desferma la passió dels especialistes. Atesa la importància de la descoberta, l’única d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona, algunes veus s’han alçat demanant  la preservació sencera dels conjunt excavat i la seva conversió en un parc arqueològic.

També podeu llegir més informació en aquestes planes de El Periódico de Catalunya.

Gaby

Hola a tothom,

Aquest estiu m’he passejat per un país estranger on mai m’hauria imaginat trobar-me tantes referències llatines. En una ciutat veïna hi vaig trobar un pub que es deia “Tempus fugit”. Llàstima que aquell dia no portava la càmera i no vaig poder fotografiar l’enorme cartell amb un rellotge preciós que ens indicava aquest pas del temps inevitable i alhora la necessitat de gaudir-ne. I jo n’he gaudit força perquè malgrat estar en un país de pluja, he tingut bastants dies de bon temps. Us donaré unes quantes pistes i algunes fotografies perquè em digueu de quina ciutat es tracta i quins fets històrics importants hi van passar.  Quan veieu les fotografies ho tindreu força fàcil.

Aquestes primeres restes no us diran gran cosa, però sapigueu que es tracta d’una col·lecció que podem trobar al jardí d’un Museu on hi ha moltes més restes arqueològiques. L’estàtua de l’inici que no us porti a error, ja que no és d’època romana.

En el mateix jardí podem veure la resta d’aquesta fortalesa. Això vol dir que en aquesta ciutat hi havia una legió de manera permanent.  Quina era?  Aquesta foto potser us podrà ajudar.

I aquí teniu la columna sencera:

Ja sé que no és de gaire ajuda, però aquí van unes pistes més. La legió va arribar amb l’emperador Adrià quan va visitar la ciutat l’any 122, però abans hi havia arribat la famosa legió que va desaparèixer, la novena. Això era entre el 71 i el 74  dC.

Com tota ciutat romana també tenia el seu Decumanus, tal i com ens mostra la següent fotografia:

Per acabar, dir-vos que en aquesta ciutat hi van morir dos emperadors i en va ser proclamat com a tal un altre. Quins van ser i en quin moment?  L’última fotografia us ajudarà.

El nom en llatí de la ciutat era Eboracum. L’origen d’aquesta paraula no és llatí, ni tampoc pertany a una llengua romànica i el seu significat és “lloc de l’arbre del teix”.
A veure com vam les vostres investigacions. D’entrada sembla difícil però estic convençuda que ho trobareu ràpidament. Heu de contestar totes les preguntes: de quina ciutat estem parlant? Quina és la legió que hi estava instal·lada durant un període de la història de l’Imperi Romà? I quins són els emperadors que hi van morir i el que en va ser proclamat?

Ànim i poseu-vos a investigar que aviat començarem les classes i ens hi hem de tornar a acostumar.

Núria

Άσσος [Foto: Josep Lario]

Mar blau, platges arrecerades, sol radiant i el so de les cigales rabioses per la calor de l’estiu hel·lènic. Vet aquí Cefal·lònia i Ítaca, vet aquí el Jònic. No vingueu a aquestes illes a cercar tràfec, aglomeracions, o turistes despistats com els que vénen a buscar paella, flamenco o toros a les nostes costes. Tampoc hi busqueu, però, grans jaciments arqueològics perectament conservats i amb plafons informatius de la seva rellevància històrica, ni museus ben fornits de troballes classificades amb precisió per tal de permetre al visitant comprendre millor la història local. Jo penso que el viatger que arriba a aquestes costes ha de saber trobar la màgia dels mites, al temps que retrobar-se a ell mateix gràcies a una natura plaent i a l’amabilitat d’una gent ferotgement orgullosa dels seus orígens. En definitiva, em refereixo al viatge a Ítaca de Cavafis i Llach, i mai no gosaria pensar que puc expressar-ho millor que ells…

[Font: cefaloniaweb]

Com a mostra, la visita a Argostoli, la capital de l’illa, on vam arribar gràcies a un senyor a qui vam aturar per preguntar la ubicació de la parada d’autobús, però al cotxe del qual ens vam trobar, sense saber com, de camí cap a la ciutat. Durant el trajecte, la conversa va fluir espontàniament -els grecs, dignes descendents dels grans filòsofs, són bons comunicadors- i el nostre guia improvisat va fer una sentida lloança de la seva terra i la seva gent. Passant per sobre el tema de la crisi, va mostrar-se orgullós d’haver estudiat grec clàssic, però queixós de l’actitud del jovent actual que es mostra reticent a aprofundir en les dificultats del precedent de la seva llengua. Després de donar-me indicacions sobre els racons de visita obligada -que posteriorment van resultar molt més útils que els prospectes turístics-, va afirmar rotundament que el principal atractiu de la seva illa era el fet de ser la pàtria Odisseu. Davant la meva perplexitat -no era rei d’Ítaca? vaig exclamar-, va aparèixer un somriure condescentdent al seu rostre i va desplegar un seguit d’hipòtesis, per a ell certeses, que ho demostraven. Si non é vero é ben trobato i el seu grec modern desgranant arguments em sonava a música.

El museu arqueològic d’Argostoli consta de dues sales amb vitrines ben il·luminades però amb una manca evident d’informació sobre la catalogació de les peces, amb l’exepció de les principals, que van acompanyades d’un plafó explicatiu. A principi de curs trobareu un muntatge fotogràfic amb un exercici de recapitulació dels temes de civilització, però aquí us deixo les peces que considero més significatives.

Peliké de figures roges que representa una escena atlètica (s. V aC) [Foto: Josep Lario]

Figuretes femenines hel·lenístiques provinents de Kokkolata [Foto: Josep Lario]

Trobareu més informació al web oficial del museu, disponible únicament en grec i italià.

TERESA

Un any més, ahir a la tarda hi va haver la JORNADA DE PORTES OBERTES AL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POL·LÈNTIA, a càrrec dels directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau i Esther Chávez. Per a tots els aràcnids i aràcnides, seguidors de El Fil de les Clàssiques, teniu aquí en exclusiva els mots de Miquel Àngel Cau:

No us perdeu el reportatge de El Fil de les Clàssiques de l’any 2009!

Gaby