• Què passa i què ha passat a Grècia des del punt de vista econòmic?
• Què va passar a l’antiguitat a les Termòpiles?
• Quina comparació fa l’autor entre l’actualitat i l’antiguitat?
• Et sembla adient aquesta comparació? Per què?

El passat diumenge dia 9 de Juny, el Víctor l’Elisa i jo vam anar a una conferència que van fer a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar, sobre Can Ferrerons i el  poblament que van trobar.
Primer de tot, ens van fer una petita introducció dels poblats romans com eren i ens van explicar la història fins aquell poblat i a partir d’aquell moment tota la història i anècdotes.
A finals de l’any 2000, es va descobrir un element arquitectònic singular en forma octogonal, que pertany al mateix assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: l’edifici de planta octogonal de Can Farrerons, excavat al llarg de l’any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més com ella a la Península Ibèrica.
És de forma octogonal amb quatre costats principals, els quals donen a unes sales i un pati central que és un octògon. Consta d’una vintena d’habitacions, que en les seves primeres èpoques va tenir un ús domèstic i més tard un ús industrial. Forma part d’un complex d’habitatges, agrari i industrial d’unes cinc hectàrees d’extensió que va durar 700 anys.

Ramon Coll

Planta octogonal de Can Ferrerons

Quin passat romà que té Premià de Mar! L’heu de conèixer!

Nora Domingo

1r de Llatí

CIRCE I ULISSES

Mira l’acàcia en flor, generosa com mai, perfumada,

blanca i innocent, que en el riu s’emmiralla, en l’aigua que passa.

Sé que te’n vas, com el riu, lluny de mi, però veig que tremoles,

saps que aquest sol es perdrà, el manyac de la llum sobre l’herba.

Gira’t i juga amb l’arrel del desig, ascendent com la saba.

Treu-te cadenes, destins, enfarfecs de l’instant que se’t dóna,

menja’t la flor, la que sents agitada pel vent, la que toques,

surt dels camins tan fressats i juguem, oblidant, una estona.

Fica’t al llit, viatger, i navega pel pler del misteri,

gosa conèixer l’amor d’una nit i t’enduus una estrella.

Josep Casadesús (K-100)

Aquest poema és del meu pare, Josep Casadesús, i tracta sobre el mite de Circe i Ulisses. He destacat en color verd tres versos significatius i que donen informació sobre el que va passar entre tots dos. Per una banda en tenim “menja’t la flor“, que fa referència a l’ajut que rep Ulisses de part del déu Hermes, la planta-antídot moly. D’aquesta manera va aconseguir seduir la fetillera i  va fer que els seus companys tornessin a tenir forma humana. Circe els va acollir durant un any , encara que ells pensessin que era només “l’amor d’una nit“. Per l’altra, quan Ulisses es va adonar de l’engany, la va amenaçar  i ella el va enviar a Tirèsies, el vell profeta. Llavors , aquest , a canvi de la seva ofrena, un carner viu, el va indicar el camí que havien de seguir per arribar a casa seva, Ítaca : la constel·lació d’Orió, “(…) i t’enduus una estrella.“

Si vosaltres en trobeu d’altres elements, comenteu-los.

Violeta Casadesús ( 1r Batx. Grec)

INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

Una altra referència clàssico-mitològica en el món de la perfumeria acaba d’aparèixer:

EROS, la nova fragància de Versace. A més a més del nom que fa al.lusió a la divinitat, l’emblema (ésser fabulós de l’univers mitològic) de la glamurosa marca de perfums té també molt a veure amb el món clàssic. Què us suggereix? Quines són les atribucions del déu Eros? Per què s’ha escollit aquest nom per al perfum?

Aquí us he deixat algunes qüestions i reflexions.

Salvete! Bon final de curs!

Francesc Franquet

“sense institut actualment”