Category Archives: Llatí 4t

Cúria Hostília

Cúria Hostília en vermell

La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà.  La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.

(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)

Imatge de la Cúria Júlia en temps d'August

Imatge de previsualització de YouTube

Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.

Cúria Hostilia marcat en vermell

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

Ab oppido Romam imus

Els alumnes de llatí de 4t de la Lida hem decidit trobar-nos amb la magistra a Roma. De viure a l’època romana, sabeu què trigaríem en arribar-hi, si partíssim de Barcelona, Tarragona, València, Londres, Cambridge… Qui de nosaltres haurà de sortir abans i qui l’últim? Per quina o quines vies haurem de passar? Amb quin mitjà de transport? … Feliciter iter faciatis!

Una guia turística a Roma

Salve!

Us proposo una ruta turística perquè aprofiteu al màxim la visita a Roma, us suggereixo aquest itinerari en el qual us mostro els monuments més importants de Roma, i que crec que són imprescindibles per visitar.
Roma, capital d’Itàlia, és una de les ciutats amb més història a tot el món, considerada com la Ciutat Eterna. Per això, no crec que hi hagi raons de pes per aquells amants de la història antiga o de les arts, però tot i per aquells que no els agradi la història, estic segura que els agradarà molt, ja que és una ciutat que està plena de sorpreses. Com us he dit anteriorment, no crec que hi hagi raons de pes per no anar de passeig almenys durant una setmana a aquesta bonica Urbs (ciutat) situada al cor d’un dels països més pintorescs del “vell continent”.

Roma és la seu del Vaticà, de grans museus, d’obres il·lustres com la Fontana di Trevi i de llocs preciosos com és el Colosseu Romà (Amphitheatrum Flavium Romae, en llatí) i moltes curiositats (la boca de la Veritat, en Pasquino, una piràmide romana…).

És una ciutat que us esperarà amb els braços oberts perquè la pugueu conèixer i gaudir totalment.

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

POPEA SABINA

Tot seguint la tasca del dia de la dona (8 de Març), he decidit fer aquest apunt sobre Popea Sabina, l’esposa de Neró Claudi Cèsar, específicament la segona. Popea provenia d’una família romana noble, filla de Tit Ol·li i Popea Sabina Major. Va ser una de les dones més belles de la seva època.

Poppea Sabina - MNR Palazzo Massimo.jpg

Popea Sabina, Palazzo Massimo

Primerament es va casar amb Rufri Crispí amb el que va tenir un fill. Després es va casar amb Marc Salvi Otó. Otó era amic de Neró i Popea va començar a coquetejar amb ell fins que va atraure la seva atenció.Neró va fer fora a Otó, enviant-lo a governar Lusitània i Popea va ser l’amant oficial de Neró. Popea es volia casar amb Neró, però per això havia de desfer-se d’Agripina la mare de Neró, la qual va ser assassinada el 59. Neró va matar la seva dona Octàvia.

Van tenir una filla, llavors va rebre el títol d’Augusta (un títol romà antic que significava “majestuós”, “venerable”).

El nadó va morir al cap de quatre mesos. Quan estava prenyada per segona vegada Popea va morir d’un cop de puny del seu brutal marit. Neró li va dedicar grans honor i la va incloure entre els déus. La seva tomba du la inscripció Sabinae deae Veneri matronae fecerunt. Neró es va casar amb un noi que es deia Sporus. Diuen que és perquè s’assemblava a Poppea.

  • Sabeu què significa Sabinae deae Veneri matronae fecerunt? 
  • On tenia Popea una vil·la?

Rocío Rodríguez, 1r batx humanístic

Cantània 2017: “La nit dels malsons”

Benvolguts aràcnids,

Col·laborem un any més amb vosaltres perquè els alumnes de 5è de l’Escola Bergantí de El Masnou tornarem a participar en el projecte de L’Auditori de Barcelona anomenat “Cantània”. Enguany uns 42.000 nens i nenes d’escoles de primària cantarem la cantata “La nit dels malsons” composada per l’Àlex Martínez i amb lletra de la dramaturga Marta Buchaca. Com és habitual i era d’esperar hi hem sabut trobar els referents clàssics que sempre hi són.

Si l’any passat la Mimí viamalsonstjava arreu del món i part de l’univers buscant el seu amant, aquesta vegada farem un viatge interior i de proximitat dins els propis malsons i els d’aquells qui ens envolten, guiats per la Guardiana de la Por, una dona que exerceix aquest ofici vetllant per tal que la por no desaparegui del món, entenem-nos: en un sentit bo, perquè… tots sabem que la por té un cantó bo, oi?

La por (Del llatí pavor, derivat del verb pavēre «tremolar») és una emoció que serveix per a avisar-nos d’un possible perill i va sorgir per qüestions adaptatives. És evident que des d’aquest punt de vista la por ens ha permès sobreviure com a espècie. Però…

… la por també pot ser un problema…

– preocupacions
– terror (por extrema)
– pànic (por terrible i intensa, però passatgera)
– fòbies (pànic terrible que se sent davant un fet concret)

… que afecta el nostre cos canviant els nostres…

– pensaments (manca de concentració…)
– comportaments (agressivitat, paràlisis, evitació)
– sentiments (inquietud, desesperació, angoixa…)
– o creant símptomes físics (tremolor, afogament, suor freda…)

Per això i per evitar mals majors és tant important una bona educació emocional que englobi el conjunt de les emocions bàsiques: felicitat, tristesa, ràbia, sorpresa, por i disgust.

A la cantata, l’acció comença la nit abans que en Lluc, el protagonista poruc de mena, marxi de colònies amb l’escola quinze dies i catorze nits. Ell no hi vol anar perquè haurà de fer moltes activitats que l’espanten. Quan a mitjanit entra a la seva cambra la Guardiana de la Por, el portarà a viatjar pels diferents malsons dels seus éssers estimats (familiars, amics, ídols…) i farà que conegui diferents tipus de pors (a la foscor, a l’abandó, a engreixar-se, a allò desconegut, escènica, al ridícul, a quedar-se sense feina…). En Lluc aprendrà que tothom, d’alguna manera o altra, té por i que, més que un defecte, la por és necessària per viure. També veurà que hi ha pors que ens impedeixen viure amb plenitud. Després d’aquesta experiència, en Lluc decidirà anar de colònies i aquest fet es convertirà en una experiència extraordinària per ell.

phobos-cantaniaEn la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror i era fill d’Ares (deu de la guerra) i d’Afrodita (deessa de l’amor). El seu equivalent en la mitologia romana és Timor. Fobos acompanyava el seu pare Ares a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió, i incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren els aurigues del seu pare. La figura de Fobos sovint és representada com si tingués un lleó o un cap de lleó i aquells que l’adoraven sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal estava a Esparta i els espartans hi pregaven abans d’anar a la batalla

És interessant saber que el déu de la guerra romà és Mart i que, quan l’astrònom estatunidenc Asaph Hall (1829-1907) va descobrir les llunes d’aquest planeta, les va anomenar Fobos i Deimos: el nom dels seus dos fills.

(Dibuix dels satèl·lits i Mart de Calvin J. Hamilton)

Parlant de fòbies, amics aràcnids, potser vosaltres, de tant en tant, sentiu una por intensa i ansietat quan us enfronteu a alguna cosa o situació. S’estima que al voltant d’un 10% de la població en pateix alguna. O potser simplement teniu pors sense que hi hagi un trastorn emocional. Sigui com sigui us animo a fer-les públiques en aquest fòrum per tal que d’aquesta manera veiem com ens assemblem els uns als altres i com ens fan témer les mateixes coses o situacions. Us pot ajudar saber que hi ha centenars de fòbies diferents i les podeu trobar amb el seu nom científic a les següents pàgines clicant aquí i aquí.

Potser sou com els valents Napoleó o Alexandre el Gran que tenien por als gats (ailurofòbia) o bé com en Walt Disney que en tenia als ratolins (musofòbia). O bé penseu que aquest article enllaçat per la Margalida pot tenir raó: “No hay tantas fobias como te quieren hacer creer”. Podeu investigar més sobres les fòbies a la pàgina corresponent de la Viquipèdia o en el bloc tant interessant de “L’univers clàssic dels nostres mots”. També hi ha un article molt interessant de Vilaweb que es diu. Fòbies: quan una por no ens deixa viure.

Us deixo amb la darrera cançó de la cantata que es diu “Viu la vida sense por” a ritme de Happy funk i de Gòspel desenfrenat que si l’hem d’interpretar bé ens aconsella que deixem de banda aquella por que no ens deixa viure i que ens fa patir i estressar-nos… per tal de poder viure feliços la vida lliure que decidim: amb passió, color i somriures. Així doncs fem com en Lluc i “vivim la vida”. Ara és el moment!

Imatge de previsualització de YouTube

Xavi de música

Per què avui no comencem l’any?

Fa dos mesos que vam celebrar l’any nou; però els antics romans el celebraven tal dia com avui, a l’inici del mes de març. Per què avui no celebrem el principi de l’any?

Visioneu aquest interessant vídeo (o el programa de Quèquicom) i en trobareu la resposta.

Imatge de previsualització de YouTube

Oriol Simón
4t ESO LLatí

Ca l’Arnau de Cabrera de Mar a Tv3

"Divendres" a Cabrera de Mar

“Divendres” a Cabrera de Mar

Dilluns 23 va sortir al programa Divendres de TV3 un dels molts patrimonis arqueològics d’època romana que hi ha al Maresme. Concretament, el patrimoni arqueològic situat a la vall de Cabrera de Mar. La muntanya que presideix el castell de Burriac, on es troba el poblat ibèric més extens de la Laietània, el qual tot i ser conegut des de 1915 i haver estat objecte de un bon grapat d’intervencions al llarg dels anys, resta en la seva major part completament desconegut, i solament uns pocs punts (torre de ponent, porta meridional) permeten visualitzar avui dia la seva entitat.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest poblat va conviure en la seva darrera etapa amb un assentament itàlic de nova fundació,  situat a la plana, sota el nucli de població actual. La importància històrica d’Ilturo és innegable per comprendre el procés de romanització de la Laietània en el període anterior a la estructuració del territori en municipis, de fet es considera que l’abandó del lloc respon a la implantació de les noves ciutats de Baetulo i Iluro.

Els diversos closos arqueològics on s’ha detectat part de la superfície construïda d’Ilturo, responen als noms de Ca l’Arnau-Can Mateu, Can Benet i Can Rodon de l’Hort, així com alguns altres de menor entitat situats als encontorns. Tot plegat, fa que se li suposi a aquest assentament una extensió de més de tres hectàrees.

Un cop abandonats aquests nuclis de població abans de la meitat del segle I aC, la vall no va quedar deshabitada, sinó que si varen implantar instal·lacions agropecuàries, sobretot dedicades a la viticultura. Però el que més destaca del període alt-imperial és el jaciment de Can Modolell, interpretat con un centre cultual d’àmbit regional, que va sobreviure com a tal fins l’adveniment del cristianisme.

 Entre l’agost de 1997 i el de 1998 es va documentar i delimitar aquest conjunt arqueològic, però una visió quasi completa de les restes constructives no es va aconseguir fins el 2007. Des dels primers treballs, ja es va evidenciar que tot el conjunt estava format per dos realitats constructives diferents. La primera d’elles va ser interpretada com un centre administratiu i polític, amb un període de vida establert entre la meitat del segle II aC i el primer quart del segle I aC, i que ara identifiquem com Ilturo. La segona corresponia a un establiment de producció d’àmfores vinateres (figlina) que hauria funcionat entre el segon quart del segle I aC i els primers decennis de la centúria següent.

La troballa més rellevant del conjunt fou la dels banys públics (Balnea), la qual va facilitar la identificació de tota la superfície construïda que els envoltava com a pertanyent a un assentament de la República Romana, que gaudia del mateix tipus d’equipament que hi havia als llocs d’origen dels seus habitants.

Imatge de previsualització de YouTube

Es tracta d’un edifici molt ben dissenyat, que originalment constava només de tres sales de servei, que marquen alhora un recorregut en el seu us. A l’edifici s’accedia des d’un carreró  que donava directament al vestuari (apodyterium), el qual tenia al canto nord uns bancs adossats. D’allà es podia passar a la sala tèbia (tepidarium) proveïda d’una pica (labrum) de la qual es conservava el suport. D’aquesta habitació es passava després a la sala calenta (caldarium), proveïda d’un banc al mig i també d’un labrum. Al cantó oest tenia la banyera (alveus) situada al damunt d’un hipocaust (subsòl buit i escalfat). La resta d’instal·lacions la composàvem els forns amb el seu praefurnium, que permetien l’escalfament de l’aigua i del alveus.

En un moment posterior, la instal·lació s’amplia amb la construcció d’una sauna de planta circular (laconicum), algunes habitacions annexes pel cantó oest i també una sala porxada al sud del laconicum. De retruc això fa modificar l’accés principal del complex, que ara es fa des de l’oest. L’abastiment de l’aigua necessària per als banys ve des de la muntanya per mitja de conduccions en plom primer i per canalons de ceràmica després, que permetien el seu emmagatzematge en l’espai situat entre el praefurnium i el tepidarium.

Un fet singular que presentaven aquests banys era que tant el tepidarium com elcaldarium estaven coberts per mitja de sostres de superfícies corbes fabricats a base d’unes peces de ceràmica d’uns 20 cm de llarg (tubuli afusats) que s’inserien les unes dins les altres. Aquests tubuli, ja muntats i armats amb varetes de ferro transversals i verticals, estaven recoberts per morter de calç i emblanquinades, fet que donava a aquests sostres l’aparença exterior i interior de cúpules i superfícies corbes molt avançades per al seu temps.

Les construccions situades al sud del Balneum i una bona part dels que hi ha entre aquest i la figlina corresponen a domus de tipus itàlic. També es poden interpretar com a tallers i magatzems les construccions que hi ha just al nord del balneum. Una de les característiques de l’assentament és la seva disposició adaptant-se al terreny, forma poc regular, amb absència de carrers creuats en angle recte. De fet, l’eix principal de circulació de sud a nord seria, com avui dia, el curs de la riera.

Imatge de previsualització de YouTube

A l’extrem nord del clos, la part ocupada per la figlina, centre terrissaire, es superposa a les estructures d’hàbitat anteriors ja abandonades. Tot plegat sembla ocupar una àrea d’uns 600 m2, presidida per un forn de planta rectangular de set per sis metres que encabeix dins seu tant la cambra de foc i el laboratori com el praefurnium. L’entrada de les àmfores dins el forn es feia per una porta situada al nord, de metre i mig d’ample. El laboratori esta separat de la cambra de foc per una graella que té  14,75 m2 de superfície útil i que esta suportada per dues naus separades per un muret central que serveix de base a les arcades que suporten el pes de la graella i de les àmfores que si posarien al damunt. Les àmfores produïdes en aquesta figlina corresponen als tipus Dressel 1 citerior, Tarraconense 1 i Pascual 1.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí us deixo el programa de Divendres de dilluns, dedicat a el jaciment arqueològic de Cabrera de Mar:

Amb Espartac Peran i Oriol Soler

Origen: El jaciment arqueològic de Cabrera de Mar

Mariona Cava i Ruiz, alumna clàssiques de segon de batxillerat

Corpus hūmānum: manus

Després de treballar a classe (lectura, Pensa i kahoot) el Capitulum undecimum: Corpus hūmānum de Lingua Latina per se illustrata, hem decidit també ampliar el thinglink del cos humà amb un dibuix de l’Anto, per tal de saber si el nom de les parts del cos humà, i en aquest cas de la mà, perviuen en les nostres llengües.

Responde Latine:
Quomodo dicitur cоntrасtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur ареrtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur digitus primus manus?
Quomodo dicitur digitus secundus manus?
Quomodo dicitur digitus tertius aut medius manus?
Quomodo dicitur digitus quartus manus?
Quomodo dicitur digitus quintus aut minimus manus?
Quomodo dicuntur digiti manus?
Quomodo dicitur pars manus inter carpum et digitos inventa?

Quines parts de la mà perviuen en les nostres llengües?

Ada Andiñach i Antonella Cerdà, 1r batx. Llatí

Corpus hūmānum: digiti pedis

Responde Latine:

Quomodo dicitur ареrtus peѕ?
Quomodo dicitur digitus primus pedis?
Quomodo dicitur digitus secundus pedis?
Quomodo dicitur digitus tertius pedis?
Quomodo dicitur digitus quartus pedis?
Quomodo dicitur digitus quintus pedis?
Quomodo dicuntur digiti pedis?
Quomodo dicitur pars pedis inter tarsum et digitos inventa?

Quid est talus? et hallus o allus?

Quins mots llatins trobem en la paraula que indica la “deformitat del peu”? Quants tipus de deformitat hi ha? Quina t’ha cridat més l’atenció? Per què?

Quines parts del peu perviuen en les nostres llengües? De què es pateix en una metatarsàlgia?

Marta, Edgar i Joako
1r Batxillerat Llatí

L’home romà i els anells

En el món romà una joia es feia servir per simbolitzar un estatus, a més de per adornar. Els anells eren una de les joies més populars i van ser utilitzats tant pels homes com per les dones.  En l’home, l’anell reflectia la classe social a la qual pertanyia i, amb posterioritat, el nivell econòmic del portador.

Els rics portaven al dit anular de la mà esquerra un anell de ferro perquè creien que des d’aquest dit hi havia una vena que anava directament al cor. Aquest anell no era només un adorn; servia de segell per autentificar i lacrar els documents. De manera que, quan el portador moria es destruïa l’anell per tal que ningú més el pogués emprar.

L’ anell d’or annulus aureus es reservava per a certes ocasions i persones. Els enviats a l’estranger en una ambaixada portaven un anell d’or com a mostra de la seva dignitat, però un cop de tornada lluïen el de ferro una altra vegada.

h1813

Però, la funció assignada principalment a l’anell va ser la de segell per signar documents oficials i privats.h2206

Al principi, només es portaven anells en un dit i estava mal vist que un home portés dos anells; però després, ja entrat l’Imperi per influència dels gustos i modes orientals,  va anar augmentant el nombre d’anells que es posaven i es van carregar els dits amb anells amb pedres precioses, a excepció del dit d’enmig,  l’anomenat infamis que per superstició quedava sense cap anell. Els dies de dol es treien els anells d’or (els més utilitzats a partir del segle I dC), que també deixaven de portar com a senyal de protesta.

Per guardar els anells feien servir uns cofres anomenats dactyliothecae. La gent rica tenia jocs d’anells; més lleugers per a l’estiu, més pesats per l’hivern. Existien dactyliothecae públics i privats a Roma on s’exhibien els anells portats a casa que venien de guerres estrangeres.

El més comú va ser el gust pels anells adornats amb gemmes i camafeus, en els quals els romans gastaven enormes fortunes. Els romans humils els imitaven en bronze i amb un tros de pasta de vidre encastat, com si fos una pedra preciosa.També s’han trobat anells amb l’efígie de l’emperador.

Anell amb l'efígie de Tiberi

Anell amb l’efígie de Tiberi

Rocío Rodríguez

1r Batx. Humanístic