Aracne fila i fila

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l'article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

• Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
• Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
• Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
• A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
• I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paruales següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882

[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

10 d’abril de 1912: El RMS Titanic feia el seu viatge inaugural des de Southampton (Anglaterra) fins a Cherbourg (França), des d’on salparia cap a l’Atlàntic amb destinació a Nova York. El RMS Titanic pertanyia al trio de Transatlàntics Olympic. Si us fixeu tant “Titanic” com “Olympic” fan referència a criatures mitològiques clàssiques per d’aquesta manera donar un toc de majestuositat i refinament.

Milers de persones de diferents classes socials embarcaven en el gran Transatlàntic, alguns simplement per gaudir del creuer, altres amb expectatives de prosperitat a Amèrica.

Eren temps d’inestabilitat política ja que tothom era conscient de que una Guerra s’estava preparant al continent. A més a més de fugir d’un possible conflicte bèl·lic, les famílies obreres també ho feien dels règims majoritàriament autoritaris que oferia Europa. Durant els anys 1870 i 1914, hi va haver un gran èxode europeu que s’instal·là als Estats Units.

La nit del 14 d’abril de 1912, cap a dos quarts de dotze, el Transatlàntic va topar amb l’iceberg que acabaria amb milers de vides. El vaixell portava una velocitat per sobre de la recomenada, per aquest motiu va ser molt difícil esquivar el tros de gel que els amenaçava.

A mitjanit es va donar la mala notícia i deu minuts més tard es va demanar un auxili tot activant l’estat d’emergència.

El RMS Titanic no va poder suportar molt més d’una hora per sobre la gèlida aigua i es calcula que aproximadament cap a dos quarts de tres, ja s’havia enfonsat.

També es comenta que de les 1178 places disponibles en els bots salvavides, només es van ocupar 711 i que el 75% dels passatgers de tercera classe no es van poder salvar. Tot i així es va donar preferència a les dones i els nens, depenent de la seva categoria i classe.

Actualment es diu que van morir 1517 persones (de les 2227 que van embarcar) en aquella nit del 14 al 15 d’abril de 1912 a bord del RMS Titanic.

Creieu que si ara ens trobéssim en aquesta situació, seríem capaços d’ensortir-nos-en?

Trobeu algun paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i  el dels Titans?

Eulàlia

1r Batx Llatí

A classe de Literatura Castellana, hem estat llegint Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. És una obra teatral que està ambientada a principis del segle XX, en plena època modernista, d’inestabilitat política i social, de lluita entre classes socials. L’autor, a través del llibre, ens està donant una visió deformada de la realitat, intensificant els factors més desagradables i miserables d’aquesta. Vet aquí que a mesura que llegíem aquest llibre a classe, em vaig adonar que apareixien forces referents clàssics i vaig decidir fer un apunt a Aracne Fila i Fila.

Aquí us faig una llista per escenes de les referències als clàssics que apareixen a l’obra:

Escena Primera:

·  Su cabeza rizada y ciega, de un gran carácter clásico-arcaico, recuerda los Hermes:

Aquesta descripció pertany al protagonista de l’obra Max Estrella, en ella se l’està comparant amb l’estètica de l’època clàssica i arcaica, a més a més de les imatges que ens han arribat del déu missatger.

· Don Latino de Hispalis:

Aquest personatge és l’íntim amic i acompanyant de Max Estrella. Rep aquest nom perquè es considera un romà de la ciutat d’Hispalis, l’actual Sevilla.

· ¡No le saque usted de los brazos de Morfeo!

Don Latino fa referència al déu de la son.

 

Escena Segona:

· ¡Salutem plurimam!

Don Gay utilitza una salutació llatina per entrar en escena.

 

Escena Quarta:

· De tarde en tarde, el asfalto sonoro. Un trote épico. Soldados Romanos. Sombras de Guardias:

A l’introducció de l’escena quarta, es comparen els guàrdies del Madrid pre-republicà amb els soldats de l’antiga Roma.

· Los Epígonos del Parnaso Modernista.

Es compara el Parnàs del poetes grecs amb l’Èlit dels poetes modernistes, que era l’estil artístic que estava de moda en aquell moment.

· Dorio de Gadex, jovial como un trasgo, irónico como un ateniense…

Aquí trobem una altra referència a la capital de Grècia.

· Usted es un clásico:

Amb aquest dit, Dorio de Gadex està dient a Don Latino que és un clàssic, en el sentit que li agraden les coses que sempre s’han fet i mai no passen de moda.

· La Patrulla de Soldados Romanos desemboca por una calle traviesa:

Un altre cop, Valle-Inclán fa servir la imatge dels soldats llatins per donar èmfasi a la seva força i importància.

 

Escena Sisena:

· Alea iacta est:

Max Estrella utilitza el llatinisme de Juli Cèsar per referir-se a que la sort ja està decidida.

 

Escena Setena:

· Dorio, no hagas chistes de primero de Latín:

Amb aquesta frase, Clarinito vol dir que els alumnes de primer de llatí encara tenen molt per aprendre, i per tant no poden fanfarronejar dels seus coneixements.

· Soy Latino por mi nacimiento en la bética Hispalis:

Com hem dit abans, Don Latino justifica el seu nom argumentant que va néixer a Sevilla, que en l’època dels romans es deia Hispalis i a la vegada pertanyia a la província de Baetica.

· ¡Ni siquiera sabe usted decirlo en latín!

S’està dient que qui no sap uns mínims de llengua llatina, és ignorant ja que serà incapaç d’entendre gran part del món.

 

Escena Vuitena:

· Como Homero y como Belisario:

Aquests dos personatges van ser cecs, i Max Estrella es compara amb ells, tant per la seva saviesa com per la manca de visió.

· Definitiva e irrevocable. Es el regalo de Venus:

Es refereix a una cosa que és invariable, com el regal de Venus, la poma de Paris.

· Vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables y un desagravio a la Diosa Minerva:

Compara un càstig greu amb la deshonra a la deessa de la intel·ligència, que en l’època de la Grècia politeista, era dels delictes més greus.

· Un legionario, a quien pregunté, si sabía los cuatro dialectos griegos:

Es refereix a l’arcàdic, l’eòlic, el dòric i el jonicoàtic. El legionari fa referència a un policia que encara que tingui poder, desconeix aquests graus de cultura i saviesa.

· Ventana de Helena:

Helena de Troia.

· Si en este laberinto hiciese falta un hilo para guiarse…

Fa referència al mite del Minotaure, en el que Teseu i Ariadna amb l’ajut d’un cabdell van arribar fins la sortida del laberint.

 

Escena Novena:

· Estatua cesárea:

Estàtua de Juli Cèsar

· La otra ribera de la Estigia:

L’Estígia és el riu que s’ha de creuar per arribar al Món dels Morts, al Submón d’Hades. Per a que el barquer et portés, havies de pagar dues monedes que una vegada havies mort, els teus parents et posaven als ulls.

 

Escena Desena:

· ¡Una ninfa!

Max Estrella descriu a la Lunares com a una nimfa, com a referent clàssic de bellesa.

· Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato:

Max Estrella està deformant i menyspreant als herois clàsscis, ja que en el carrer del Gato hi havia uns miralls que deformaven tothom que passava.

 

Escena Tretzena:

· El Parnaso Hipano-Americano:

S’està fent una parodia dels poetes modernistes hispans com Rubén Darío, que volien ser com els poetes del Parnàs grec.

 

Escena Quatorzena:

· Necrópolis:

Es refereix a la ciutat dels morts, a un cementiri.

· Un único griego:

Una única persona amb cap, amb cultura.

· ¡Yo hubiera sido feliz hace tres mil años en Atenas!

Rubén Darío creu que hagués estat més feliç a la Grècia clàssica ja que hi havia un ambient més pacífic i savi.

· En Grecia quizá fuese la vida más serena que la vida nuestra…

El Marqués afirma l’opinió de Rubén.

· Nosotros divinizamos la muerte:

Els déus clàssics també la divinitzaven.

· ¿Ni siquiera habéis oído hablar de Artemisa y Mausoleo?

Un altre cop es relaciona la incultura i la ignorància amb la falta de coneixements clàssics. En aquest cas, s’esmenta la deessa grega de la intel·ligència i la guerra estratègica, i un mausoleu que és un monument funerari o sepulcre de l’època clàssica.

· No sabéis mitología, pero sois dos filósofos estoicos:

Tot i que són ignorants per desconéixer la mitologia clàssica, són filòsofs de l’estoïcisme, un corrent filosòfic hel·lenístic del segle III aC, que consistia en defensar la indiferència envers els plaers i els dolors humans.

Eulàlia

1r Batx Llatí i Grec

Tot reprenent el fil endegat al primer article sobre la Magna d’aquest any, aquí teniu el programa oficial que també es pot consultar a la web oficial del festival.

Si el consulteu, veureu que els nostres Ludi Romani i la nostra Schola apareixen presentats a l’apartat de “TALLERS I ACTIVITATS FAMILIARS”, concretament a la Zona III, corresponent a la plaça Font i Cussó. Estem segurs que aquest nou emplaçament, tot just al darrera del Museu i al damunt del jaciment principal, suposarà un salt qualitatiu per als nostres tallers pel fet de trobar-se en un lloc més cèntric i, sobretot, per la millora de les condicions acústiques, que de ben segur agrairan els nostres oradors del Ludus rhetoricus.

Per la nostra part, la maquinària ja s’ha posat en marxa als nostres centres i els 54 comentaris! deixats al primer article auguren una molt bona participació, possiblement superior encara a la de l’any passat. En aquest sentit, a partir de les paraules que hi heu anat deixant -ja sabeu que sovint dic que els comentaris són tant o més importants que l’article en si- voldria exposar les següents consideracions:

• Enguany tindrem la sort de comptar amb servi servaeque amb experiència d’una o dues edicions, que de ben segur alleugeriran la tasca dels professors en ser capaços d’aconsellar els novells i organitzar els diferents espais amb coneixement de causa, de manera que els tallers rutllin perfectment sense la necessitat d’una supervisió constant dels professors. Per exemple, a l’hora de la distribució de les túniques i els detalls de l’abillament, que l’any passat vam comprovar que podia resultar una mica complicat, especialment el primer dia, una alumna de segon de batxillerat interessada en aquests temes, ja s’ha ofert a participar activament en la coordinació del procés.

• Menció especial mereixen, al meu entendre, els oferiments d’exalumnes ja estudiants d’universitat que s’hi apunten de nou. Hi ha res més emotiu que el fet que la Magna esdevingui punt de retrobament d’aquells discipuli discipulaeque que ja han volat del niu, però que els docents recordem amb afecte?

• De les paraules de la Margalida m’ha semblat entrendre que en aquesta edició també ella tindrà un gran suport a l’hora de deixar constància de tot el que s’esdevingui. La frase “Els alumnes l’esperen amb candeletes i, fins i tot, alguns s’han comprat una càmera de vídeo per enregistrar l’esdeveniment i fer recerca!” que apareix al comentari 3 em fa pensar en un núvol de paparazzi pendents del més mínim detall.

• No obstant, de res no serviria l’experiència dels veterans o la perseverança dels reporters sense la il·lusió i les ganes d’aprendre dels novells. En sou molts que us apropareu per primera vegada a una experiència d’aquesta mena i en vosaltres rau l’èxit de l’activitat.

D’altra banda, als centres s’estan fent tasques introductòries que han de permetre que tots els participants arribeu a final d’abril ben preparats. A més de treballar a classe els temes de l‘educació i l’oratòria romana, hi ha plantacions de papirs al pati del Premià i vindran a realitzar tallers i xerrades persones externes com els dos experts amb què tenim la sort de comptar enguany, l’Albert i el Josefet, o representants del Museu de Badalona com la Clara Forn, organitzadora del festival. Anirem posant en comú el contingut de totes aquestes sessions per tal que, entre tots, formem un equip ben documentat i, per tant, eficaç.

Això no ha fet més que començar. Fins a la pròxima!

TERESA