Category Archives: Llatí 1r

En Guàrdia!: Calígula

Enric Calpena parla de Calígula, en el capítol 713 del programa radiofònic de Catalunya Ràdio En Guàrdia!, amb l’historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb el dr. Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga de la UAB.

Els seus contemporanis ja el van veure com un monstre cruel i histriònic, depravat i megalòman, un governant absolutista i tendent als excessos en públic i en privat. D’altres van al·legar bogeria per explicar-ne el comportament, tot i que aquesta bogeria potser va ser la coartada política per justificar la seva fi. En tot cas el seu regnat breu, situat entre els de Tiberi i Claudi, entre els anys 37 i 41 després de Crist, va deixar un rastre indeleble en la història de l’imperi romà: estem parlant de Gai Juli Cèsar August Germànic, conegut per la posteritat pel sobrenom de “Calígula”.

Gaby

De itinere: Ulpia Serdica i Trimontium

  Aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar dues de les ciutats més antigues d’Europa i les més grans i importants de Bulgària, id est, Sofia i Plòvdiv; ambdues, en algun moment de la història, capitals de província de l’imperi romà, la Dacia mediterranea i la Thracia respectivament. El territori de la Bulgària actual (membre de la Unió Europea des del 2007) correspon, doncs, a les antigues províncies romanes de Moesia Superior, Moesia Inferior, Thracia, Dacia i, fins i tot, una petita part de Macedònia.

  Aquí us deixo un parell de mapes de les províncies que formaven l’Imperi romà. El primer és del s. II d.C i el segon de la distribució de les diòcesis del s. V. d.C. (Font: Viquipèdia)

 

  Aprofitem per recordar que la Via militaris o Via Diagonalis, la via militar més important dels Balcans, la qual feia el recorregut Vindobona (Viena) – Constantinoble (Istanbul) (pràcticament la meitat de l’imperi!), passava tant per Ulpia Serdica com per Trimontium gràcies a la importància que tenien aquestes dues en el territori.

  Després d’aquesta petita introducció politico-geogràfica, comencem ja amb l’essència clàssica del viatge. Espero que us agradi.

  Ja en arribar a l’aeroport de Sofia podem gaudir del primer senyal clàssic: una estàtua d’Orfeu, el traci més famós de l’antiguitat, dóna la benvinguda als visitants a l’entrada de la parada de metro.

 

 

 

Ulpia Serdica (Sofia)

  Abans que els romans conquerissin al 29 d.C. Sofia, l’actual capital del país, aquest territori era un assentament traci anomenat Serdica (o Sardica), ja que pertanyia als serdis, una tribu d’origen indoeuropeu. A partir d’aleshores va formar part de l’Imperi romà i en època de Trajà (98-117) va convertir-se en un municipium dins de la província de Moesia superior, el qual va passar a dir-se d’Ulpia Serdica. Amb la reorganització administrativa de Dioclecià, a finals del s. III, la província de Dacia es va dividir en dues i Ulpia Serdica va quedar com a capital d’una d’aquestes, la Dacia Mediterranea (l’altra va ser la Dacia Ripensis). Això comportà un gran creixement econòmic, polític i cultural durant els anys posteriors, així com freqüents visites de l’emperador Constantí. El bon desenvolupament de la ciutat es va estroncar el 447 amb la destrucció d’aquesta a mans dels huns. Per sort, més tard, va ser reconstruïda per l’emperador bizantí Justinià I.

Dibuix de la ciutat romana fet pel Prof. Plamen Valchev. (Font: Web Sofia Museum)

 

Les restes romanes

    Entre el 2010 i 2012, durant les obres d’excavació del metro per fer la segona línia, sota la parada més cèntrica i important anomenada no casualment Сердика (Sèrdica), els operaris van trobar restes de l’antiga ciutat romana d’Ulpia Serdica; especialment parts de la fortalesa i les muralles, les quals daten de l’època de Marc Aureli i Còmode, amb les 4 portes d’entrada i algunes restes dels carrers i edificis.

  En aquest complex arqueològic únic, ja que la meitat queda a l’aire lliure i l’altra meitat dins la pròpia estació, podem passejar pel que queda del decumanus i del cardo i entrar dins les domus, les termes i altres edificis. És bonic veure com el clos, obert a tothom i integrat totalment en el paisatge modern i el dia a dia quotidià, té al voltant una mesquita, una sinagoga i una església, totes en actiu, és l’anomenat “Triangle de tolerància religiosa” .

  A més a més, just al costat, a la plaça on hi ha fonts públiques d’aigua, vam poder caçar un Hermes!

L’Hermes vigilant les fonts d’aigua públiques

 

  La part del bulevard-passeig subterrani que enllaça amb els passadissos del metro també és molt curiós de veure. A banda dels edificis i carrers antics, hi ha restes de la Porta Oriental, des de la qual sortia la Via Diagonalis o Via Militaris cap a Trimontium (Plòvdiv).

 

Calçada de la “Via militaris”

 

La petja romana continua pels voltant de l’Església de Sant Jordi o Rotonda romana (s. IV d.C.), juntament amb els vestigis d’una gran basílica de l’època de Constatí el Gran.

 

  Pel que fa a l’amfiteatre, aquest era un dels més grans de la zona oriental de l’Imperi romà (25.000 espectadors), el qual va ser construït a finals del III-principis del s.IV per Dioclesià i Constantí. Actualment, en queda només 4 blocs de pedra d’antics seients de la cavea, així com els fonamentsi una part molt petita del murs i de l’arena. El més sorprenent de tot és que està situat a l’interior del vestíbul d’un hotel i es fa servir de sala de bar i de sala d’exposicions.

 

  El Museu Arqueològic Nacional de Bulgària  també va ser molt interessant. Tota la col·lecció va valdre molt la pena però, com a peces destacades, cal mencionar especialment els tresors d’or de Panagyurshiste  amb la màscara, l’anell de l’atleta, la corona d’olivera i les diferents joies.

 

  A més a més, vam tenir la sort de poder gaudir d’una exposició sobre l’esport a l’antiga tràcia i poder ampliar així el nostre coneixement sobre el tema de l’agon, enguany de moda!

Plafó que recull el text d’una invitació, dirigida als ciutadans de Serdica, per participar en les competicions.

 

  De propina, us deixo també una imatge de la façana neoclàssica del teatre i una fotografia del monument de Santa Sofia, la qual podreu relacionar fàcilment amb una divinitat coneguda.

 

 

 

 

Φιλιππούπολις/Trimontium (Plòvdiv)

  Plòvdiv és la segona ciutat de Bulgària i es troba a 152 km de la capital. Nosaltres ens desplaçàvem amb autocar i cal dir que vam tenir ocasions on es va fer palès la utilitat de conèixer l’alfabet grec (el qual, recordem, és la base del ciríl·lic) per moure’ns pel país. La majoria de conductors no sabien anglès i els rètols de les destinacions dels trajectes estaven escrits exclusivament en búlgar. Si almenys reconeixies algunes lletres del topònim tot era més fàcil i àgil. Així que ja ho sabeu, és un altre punt a favor per estudiar Grec a l’institut!

  Sobre Plòvdiv, primer de tot, m’agradaria ressaltar que l’any vinent, el 2019, aquesta serà Capital Europea de la Cultura (candidatura al nostre parer més que merescuda i amb referents clàssics en el logotip i cartell oficial!). Això es notava en l’ambient, en les restes clàssiques i, en general, arreu. A més a més, des de fa anys és la primera ciutat cultural de país, així que vam trobar diferències evidents amb Sofia.

El cartell oficial de Plovdiv 2019, Capital Europea de la Cultura, on es pot apreciar el revolt de l’Estadi romà.

 

  Com dèiem més amunt, Plòvdiv també és una de les ciutats més antigues d’Europa (hi ha restes d’assentaments prehistòrics de l’època del Neolític!). Els primers grecs la van anomenar Eumòlpies o Poneròpolis però quan Filip II de Macedònia, el pare d’Alexandre Magne, va conquerir-la (342 a.C.) li va canviar el nom a Φιλιππούπολις (Filipòpolis) en honor seu. El s. II a.C. la ciutat va passar a mans del reis de Tràcia fins el 72 d.C., quan el general Marc Licini Lucul·lé va posar setge a la ciutat, annexionant-la així a l’Imperi romà i convertint-la en capital de la província de Thracia. Com que estava situada entre tres turons (Taximtepe, Nebettepe i Dzhambaztepe) els romans van anomenar-la Trimontium. Igual que Ulpia Serdica la prosperitat de la ciutat va acabar amb la invasió dels huns al 447 d.C.

Les restes romanes

  La zona del Fòrum, situat als peus dels tres turons, està força abandonada i oblidada. Hi ha una part que sembla més aviat un descampat i no restes d’un jaciment, ja que no hi ha plafons informatius i bàsicament serveix de zona de pas pels vianants.

 

  La banda de l’Odèon sembla que estigui una mica més cuidada però les tanques que la circumval·len no permeten accedir-hi. La recent remodelació i restauració permet que s’hi puguin tornar a representar espectacles musicals i també teatre.

 

  L’Estadi, una de les joies, va ser construït a principis del segle II d.C. sota el regnat d’Adrià. Mesurava uns 240 metres de llargada per uns 50 d’amplada i tenia una capacitat de 30.000 espectadors. En aquest, es duien a terme curses de carros i també jocs esportius que prenien de model els de Pítia, dedicats a Apol·lo (per això, tot i que era en forma de circ no tenia espina i s’anomenava estadi).

  Avui dia s’ubica just el bell mig del carrer comercial més important de la ciutat (l’equivalent al nostre Portal de l’Àngel). Podem visitar-ne la cavea del revolt (i pujar-hi i seure-hi) i també el passadís de l’entrada del nord, ambdós molt ben conservats i envoltats per una part de la muralla de l’època de Marc Aureli. Cal dir que fan una projecció 3D molt interessant en què es pot veure com era l’edifici en època antiga, així com els tipus d’espectacles que s’hi feien.

 

  A la part sud, hi ha marcat el lloc exacte on hi havia les carceres i a dalt de l’edifici que queda a l’altura d‘aquestes hi ha col·locades les dues estàtues d’Hermes que en època antiga coronaven la part alta del monument.

 

  Quant al famós teatre de s. I d.C., construït sota el regnat de Domicià, aquest descansa en el pendent natural d’un dels turons i queda integrat dins la ciutat moderna (darrere del frons scaenae s’hi pot veure una de les avingudes més transitades). Tenia un aforament de 5.000 espectadors i, com el de Mèrida, avui dia encara s’hi fan representacions teatrals i concerts. Com que la ciutat no tenia amfiteatre, de tant en tant, també l’aprofitaven per fer-hi lluita de gladiadors i jocs de caça.

 

  Plòvdiv té també una molt bona col·lecció de mosaics. Al  Trakart Cultural Center (que funciona alhora de galeria artística) es poden visitar, en el seu lloc originari, els la domus Ἐιρήνη (IV-V d.C.) i actualment els arqueòlegs estan treballant en un solar adjacent al fòrum desenterrant-ne més.

 

Passejant passejant i sense voler-ho vam topar amb una estàtua de Filip II de Macedònia

 

  Vam acabar amb el Museu Regional d’Arqueologia, on vam poder gaudir de troballes gregues i de la dinastia del regnat d’Odrisis, com el conegut casc traci, ceràmica de figures negres i vermelles (sobretot sobre la vida quotidiana de les dones i d’escenes mitològiques), una màscara-casc de combat, monedes, etc., i també de la col·lecció de l’època romana amb mosaics, estàtues i restes dels edificis d’oci amb inscripcions o personatges.

 

 

  M’agradaria posar punt i final a l’apunt explicant-vos la sensació que me’n vaig endur del país respecte a la cura i exposició de les restes antigues:

  Tal i com acostuma a passar arreu, els habitants del lloc en qüestió sembla que no parin atenció o no siguin conscients del valor arqueològic del que tenen al voltant. Fins aquí tot normal, però el que es feia realment estrany i mai vist és la inexistent figura de vigilància dins dels monuments o restes a l’aire lliure i a peu de carrer. Ningú amb xiulet o que cridés el típic “baixa d’aquí, no veus que està prohibit”. A causa d’això, es podia veure gent estirada a fonaments de parets d’alguna domus, altres fent-se fotos enfilats a restes de pilars de maons d’un hypocastum o, fins i tot, un adolescent fent Parkour per les restes d’edificis del cardo i  el decumanus. (Sí, la llibertat, i oportunitat, de poder entrar, passejar-te per dins, enfilar-te, estirar-te damunt les ruïnes, etc., era possible!)

  Bulgària és un país que val moltíssim la pena. Aneu-hi i aprofiteu que encara no està massificat de turistes. Us puc assegurar que, un cop allà, gaudireu no només dels emplaçaments clàssics sinó també de tota la resta, que t’enriqueix i omple, fins i tot més, que tota l’essència clàssica del territori.

Berta Cantó, professora de clàssiques

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

La butlla d’or al lliurament de premis del Concurs Odissea

Divendres, 25 de maig, últim cap de setmana de Tarraco Viva, es va fer el lliurament de premis als guanyadors del concurs Odissea 2018. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

Hi havia sis equips guanyadors de diferents instituts de Catalunya. Se’ls va donar a cadascun un premi en metàl.lic i llibres, entre ells “La butlla d’or”.

L’acte va ser breu, però important. Catalunya ha comptat, en aquesta edició, amb mes d’un miler de participants, el major nombre de tot l’estat. Podreu trobar la relació dels equips guanyadors al blog de l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya,

Cadascú dels que presidien la taula vam donar els premis i jo vaig tenir l’ocasió de poder-los dedicar el meu llibre.

El meu agraïment a la Meritxell Blay, presidenta de l’APLEC, per convidar-m’hi.

Endavant amb els Clàssics!

Neus Jordi

Aracne: filà, fila i filarà!

Ara que hem llegit Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), és el moment de recordar el mite que dona nom al nostre blog i la feina digital d’aquest mite dels alumnes de clàssiques que ens han precedit i ens animen a continuar publicant als blogs.

Jena
4t ESO Llatí

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

MAGNA CELEBRATIO 2018

Imatge de previsualització de YouTube

El darrer mes d’abril la ciutat de Badalona va celebrar, un any més, un dels festivals de reconstrucció històrica més considerable a Catalunya, la Magna Celebratio 2018. Entre els dies 26 i 29 d’abril, podies gaudir de l’aventura de convertir-te en tot un romà, passejant per l’antiga via Augusta o bé gaudir les mil experiències que el museu de Badalona oferia, per il·lustrar com es vivia a l’antiga ciutat de Baetulo.

Personalment, considero que és una molt bona oportunitat de gaudir del món romà, de la reconstrucció històrica i del patrimoni romà a prop de casa.

Si enguany us ho heu perdut, reserveu l’últim cap de setmana d’abril i gaudiu de la propera edició de la Magna Celebratio 2019.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Concursos de Clàssiques

Alumnes de Llatí de 4t ESO i de 1r de Batxillerat de l’escola Aula premiats el 2018 en diferents concursos de clàssiques

Us hi apunteu?

CONCURS INSCRIPCIÓ REALITZACIÓ CURS
Medusa mythological Exam Octubre 27 Nov. 27-Des. 17 ESO i Batx.
National Classical Etymology Exam Octubre 20 Nov 1.-Des. 8 Batx.
Camws high school latin translation contest Novembre 1 Nov. 27-Des. 8 Batx.
Olimpíada Lingüística Espanyola (no 2018) Desembre Gener 4t ESO i Batx.
ELEX I EGEX 2018 (EUROCLASSICA) Octubre 15 de Gener Batx. Grec i Llatí
 The National Mythology Exam   Gener 15  Febrer 19-Març 2  4t ESO i Batx.
 National Greek Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 National Latin Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 Certamen Hermes  Novembre  Febrer Batx.
Latin composition contest Febrer Febrer Batx.
Concurs Odissea Febrer Febrer ESO i Batx.
National Roman Civilization Exam Febrer Febrer 16-Març 26 ESO i Batx.
National Latin Vocabulary Exam Febrer Febrer-Març Batx.
Premis Hèracles (TR) Març Maig 2n Batx.
Premi Núria Tudela i Penya Juliol Agost ESO i Batx.
The Exploratory Latin Exam
Olimpíada Clàssica UAB Març-Abril 18 d’abril 2n Batx.
Certamen Escolar de Relato Telémaco de Ítaca Juny Juny Batx.
Certamen  Ciceronianum 23 de febrer 2 de març 2n Batx. Llatí
Prueba de Griego Parnaso 20 d’abril 27 d’abril 2n Batx. Gre

Montserrat Bastons Garcia
Escola Aula