Category Archives: Grec 2n

La butlla d’or al lliurament de premis del Concurs Odissea

Divendres, 25 de maig, últim cap de setmana de Tarraco Viva, es va fer el lliurament de premis als guanyadors del concurs Odissea 2018. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

Hi havia sis equips guanyadors de diferents instituts de Catalunya. Se’ls va donar a cadascun un premi en metàl.lic i llibres, entre ells “La butlla d’or”.

L’acte va ser breu, però important. Catalunya ha comptat, en aquesta edició, amb mes d’un miler de participants, el major nombre de tot l’estat. Podreu trobar la relació dels equips guanyadors al blog de l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya,

Cadascú dels que presidien la taula vam donar els premis i jo vaig tenir l’ocasió de poder-los dedicar el meu llibre.

El meu agraïment a la Meritxell Blay, presidenta de l’APLEC, per convidar-m’hi.

Endavant amb els Clàssics!

Neus Jordi

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

Concursos de Clàssiques

Alumnes de Llatí de 4t ESO i de 1r de Batxillerat de l’escola Aula premiats el 2018 en diferents concursos de clàssiques

Us hi apunteu?

CONCURS INSCRIPCIÓ REALITZACIÓ CURS
Medusa mythological Exam Octubre 27 Nov. 27-Des. 17 ESO i Batx.
National Classical Etymology Exam Octubre 20 Nov 1.-Des. 8 Batx.
Camws high school latin translation contest Novembre 1 Nov. 27-Des. 8 Batx.
Olimpíada Lingüística Espanyola (no 2018) Desembre Gener 4t ESO i Batx.
ELEX I EGEX 2018 (EUROCLASSICA) Octubre 15 de Gener Batx. Grec i Llatí
 The National Mythology Exam   Gener 15  Febrer 19-Març 2  4t ESO i Batx.
 National Greek Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 National Latin Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 Certamen Hermes  Novembre  Febrer Batx.
Latin composition contest Febrer Febrer Batx.
Concurs Odissea Febrer Febrer ESO i Batx.
National Roman Civilization Exam Febrer Febrer 16-Març 26 ESO i Batx.
National Latin Vocabulary Exam Febrer Febrer-Març Batx.
Premis Hèracles (TR) Març Maig 2n Batx.
Premi Núria Tudela i Penya Juliol Agost ESO i Batx.
The Exploratory Latin Exam
Olimpíada Clàssica UAB Març-Abril 18 d’abril 2n Batx.
Certamen Escolar de Relato Telémaco de Ítaca Juny Juny Batx.
Certamen  Ciceronianum 23 de febrer 2 de març 2n Batx. Llatí
Prueba de Griego Parnaso 20 d’abril 27 d’abril 2n Batx. Gre

Montserrat Bastons Garcia
Escola Aula

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ

ELA-ελα TEATRE és una entitat del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. En col·laboració amb l’institut Santa Eulàlia, porta a terme un projecte TÀNDEM patrocinat per l’Ajuntament de la ciutat. Enguany presenta la tragèdia LES FENÍCIES d’Eurípides en el marc del XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ.

Carme Llitjós

L’homosexualitat a l’antiga Grècia

Aquí us deixo un vídeo per tal que conegueu quatre detalls sobre què implicava ser homosexual en la societat de l’antiga grega.

  • Com era l’homosexualitat a l’antiga Grècia?
  • Era diferent l’homosexualitat a l’antiga Grècia que avui en dia?
  • Quins personatges grecs foren homosexuals?
  • Quins ètims té el mot “homosexualitat”?

Mireia Sànchez
Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

Coneixes els nostres blogs de clàssiques? Hi vols col·laborar?

Els blocs de clàssiques de l’IPM tenen més d’una dècada en el treball col·laboratiu en xarxa són blocs oberts a altres centres i a tothom que senti estima pel món clàssic el contingut dels quals s’ha anat formant a partir de la feina de diverses generacions d’alumnes que hem tingut la sort d’aprendre d’una manera més motivadora, més divertida, més entretinguda, més competencial… Estan oberts a tot tipus de participació, amb l’únic requisit que els articles han de tractar qualsevol tema relacionat amb el món clàssic i/o la seva pervivència en l’actualitat. Són blocs molt reconeguts  i amb premis que certifiquen la seva vàlua.

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (1r bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres. És un Totum Revolutum)
  3. Cartellera de teatre clàssic a Barcelona (Referents clàssics en la cartellera teatral de Barcelona)
  4. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  5. De iure/IVSTITIA (Llatinismes jurídics i dret romà)
  6. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Consumisme i cultura ecològica des de l’antiguitat)
  7. El cel dels mites (la mitologia del firmement, l’horòscop, constel·lacions…)
  8. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula de clàssiques)
  9. El Fil del mite grec (Mitologia)
  10. El fil de Medea (Literatura i pervivència del mite de Medea)
  11. El sexe a Roma (Sexualitat romana)
  12. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO sobre els orígens amb referents clàssics del cinema)
  13. El vol de Cenis (Mitologia de gènere)
  14. Itinerant la Barcelona més clàssica (Referents clàssics a Barcelona)
  15. La Cinta de Νίκη (Cinema amb referents clàssics)
  16. L’empremta d’Orfeu (Música amb referents clàssics)
  17. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  18. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia grecoromana)
  19. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina grega antiga)
  20. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  21. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  22. Òpera amb referents (Òpera amb referents clàssics)
  23. Reconstrucció Històrica (Reconstrucció històrica d’època romana, treball de recerca d’Arnau Lario)
  24. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)

Aquests són els nostres blogs, tenim també pàgines web i Moodle, col·labora-hi i passa el llegat a altres alumnes perquè aquesta clàssica tradició no es perdi.

Deixa un comentari amb la petició aquí o demana a la Margalida que et doni d’alta com a usuari/usuària de qualsevol blog.

Mireia Sánchez

Exalumna de Grec i de Llatí de l’IPM.

Col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Reportatge: Què són els clàssics? a Quan arribin els marcians

Sovint ens preguntem Què és un clàssic? i a Quan arribin els marcians, en el programa La mort, felicitat i cultura i els clàssics també s’ho plantegen:

Com els explicarem què són els clàssics? I què són els clàssics literaris? Ho demanem a l’escriptor mexicà Juan Villoro, que ha publicat La utilidad del deseo, i a l’escriptor italià Nuccio Ordine, que amb Clàssics per a la vida fa el seu propi cànon i fa una afirmació rotunda: “La cultura és l’únic instrument que tenim per fer la humanitat més humana”.

Origen: Reportatge: Què són els clàssics?

Ara ja sé què és un clàssic i em pregunto per què fan un programa així en un horari com aquest: dijous a les 23.30 a @tv3cat i els dissabtes a les 22.00 al @canal_33? Sort de TV3 A la Carta i de Twitter!

Valèria Cuní
2n Batxillerat d’Arts

“Hypatia: dona i seny”

Sara Dalmau

Sara Dalmau amb “Hypatia: dona i seny” ret un homenatge a la perseverança femenina, a través de la filòsofa, matemàtica i astrònoma Hipàtia d’Alexandria (370-415).

Les seves peces, fetes en les dogues de roure de les velles bótes de vi, es poden veure ara a l’Ateneu Barcelonès fins al 2 d’abril. Al desembre, les va exposar a la Sala d’Art del Monestir de Santes Creus.

Sara Dalmau, esteticista de professió, fa una dècada que, tot barrejant pintura amb elements de cosmètica (màscara de pestanyes, laca d’ungles…), ha trobat en els llistons de roure gràcies a l’àcid tartàric una curiosa textura que dóna als rostres femenins una forma ben peculiar i que recorden, en certa manera, les pintures romanes damunt fusta, especialment els rostres funeraris d’El-Fayum.

Pinto sobre fusta, perquè és el que més s’assembla a la pell de les persones, que tant m’agrada“, explica Dalmau, “la fusta reacciona com la pell quan la treballes“.

Dels treballs de Dalmau sobre aquestes dogues de roure ja n’han sortit diverses col·leccions: Dones Tartàriques (2014), Vinum Dolium (2015), Temps de Verema (2015), Què veus (2016) i ara “Hypatia: dona i seny”.

Admirar l’impossible i retre-li honor és el que vull fer en aquesta nova exposició, “Hypatia: dona i seny”, explica Dalmau. “No només en aquest garbuix que són les matemàtiques i el brillant saber d’aquesta dona sàvia i antiga, sinó també en aquesta perseverança que suposa anar desgranant la incògnita per obtenir un resultat”, diu l’artista.

Mercè Otero