Category Archives: General

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

La butlla d’or al lliurament de premis del Concurs Odissea

Divendres, 25 de maig, últim cap de setmana de Tarraco Viva, es va fer el lliurament de premis als guanyadors del concurs Odissea 2018. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

Hi havia sis equips guanyadors de diferents instituts de Catalunya. Se’ls va donar a cadascun un premi en metàl.lic i llibres, entre ells “La butlla d’or”.

L’acte va ser breu, però important. Catalunya ha comptat, en aquesta edició, amb mes d’un miler de participants, el major nombre de tot l’estat. Podreu trobar la relació dels equips guanyadors al blog de l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya,

Cadascú dels que presidien la taula vam donar els premis i jo vaig tenir l’ocasió de poder-los dedicar el meu llibre.

El meu agraïment a la Meritxell Blay, presidenta de l’APLEC, per convidar-m’hi.

Endavant amb els Clàssics!

Neus Jordi

Aracne: filà, fila i filarà!

Ara que hem llegit Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), és el moment de recordar el mite que dona nom al nostre blog i la feina digital d’aquest mite dels alumnes de clàssiques que ens han precedit i ens animen a continuar publicant als blogs.

Jena
4t ESO Llatí

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM

“Medus, servus improbus”

El passat 19 d’abril a l‘IES Margarida Xirgu, durant les jornades culturals, els alumnes de Llatí de 4t van representar l’obra en llatí “Medus, servus improbus”.

Es diu “Medus, servus improbus” i és una contaminatio entre diversos capítols de Familia Romana i un motiu de Plaute (l’esclava que és una lliure raptada).

Aemilia explica a Iulia que té una germana petita, que es diu Lydia, que va ser raptada i que la pot reconèixer per les lúnules idèntiques que porten. Medus veu el seu amo comptant cent monedes i com Iulius se’n va de l’habitació per castigar Marcus, que ha pegat a Iulia, li roba noranta i se’n va. Iulius ho descobreix, investiga, descobreix que Medus té una amiga a Roma i se’n hi va a buscar-lo amb un soldats i varis esclaus. Medus arriba a Roma per trobar-se amb la seva amiga, que es diu Lydia, i li regala un anell, que val noranta monedes. Mentre parlen apareix Iulius que els captura tots dos. Iulius, ferit a la seva dignitas, malgrat recuperar l’anell, decideix crucificar-los a tots dos al peristil de la seva villa per donar exemple. Iniciada la crucifixió apareixen Aemilia i Iulia. Iulia li pregunta a Lydia perquè porta una lúnula i tot es descobreix. Lydia es baixada de la creu i demana casar-se amb Medus, que és manumitit per Iulius. Ara Medus i Iulius són cunyats! Final feliç.

Representació de  “Medus, servus improbus” a l’institut Margarida Xirgu

Els alumnes s’ho van passar molt bé i la representació va fer riure els seus companys. L’obra la van seguir prou bé els seus companys de 4t pels subtítols que es projectaven a mida que parlaven (i que van servir per ajudar als desmemoriats) i per les explicacions que la deessa Venus (amb vestit rosa) feia quan començava cada acte.

“Medus, servus improbus”

Al capdavall una bonica experiència que espero que faci tenir un bon record del llatí als alumnes que van participar-hi i als que ho van veure.

M. Arcadi Viñas

Institut Margarita Xirgu

La Cantània “Partícules”: més referents clàssics

Estimats aràcnids,

Des de l’Escola Bergantí del Masnou us saludem un any més per presentar-vos la Cantània “Partícules, composta per Lluís Vidal amb text de Sergi Belbel, que milers de nens i nenes de Catalunya i d’arreu ja canten en teatres i auditoris.

Aquesta magnífica obra ressegueix l’origen i l’evolució de l’Univers des de la primera gran explosió, el Big-Bang fa 13.800 milions anys, fins els nostres dies. La protagonista de la Cantània és un neutrí, que és una partícula essencial molt petita que viatja per l’Univers travessant els àtoms, aquella unitat indivisible pels antics grecs, que després la ciència ha sabut dividir en electró i nucli. Per si no n’hi hagués prou, aquest nucli s’ha dividit en protons i neutrons i aquests encara en quarks, bosons, gluons, neutrins…

Tots els nens i nenes que canten la Cantània representen aquestes partícules, que gràcies al refredament constant de l’Univers i les forces (nuclear dèbil, nuclear forta, electromagnetisme i gravetat) interaccionen per tal de formar mica en mica la matèria i tots els elements de la taula periòdica. Aquesta matèria es concretarà en galàxies, nebuloses, estrelles, planetes… i finalment en la vida al planeta Terra: fa 3.600 milions d’anys els bacteris poblaran les aigües i gràcies a la protecció de la capa l’ozó conquistaran el sòl, on es formaran les plantes i els animals fins arribar a nosaltres, que no som res més que el resultat de l’evolució i la interacció d’aquestes partícules elementals al llarg del temps!

L’home sempre s’ha sentit fascinat pel cel i des de ben antic l’ha volgut conèixer. La Cantània ens explica com els grecs en van ser uns grans experts i van anomenar els planetes del nostre sistema solar, la nostra galàxia com a “Via Làctia” i també ens recorda els mites de Perseu i Medusa, del Cigne i d’Orió. Podeu veure un fragment de la cançó “Set. La Via Làctia”:

Imatge de previsualització de YouTube

Investigant una mica més i estirant el fil que ens ofereix aquesta obra podríem arribar a fer un estudi lèxic dels ètims grecollatins dels noms científics. Algú s’hi atreveix?

I per acabar aquest article, us deixo amb la darrera cançó, que diu… “Potser el nostre destí és que tot es dissipi… potser no o potser si, però no ens cal patir: després de cada fi sempre hi ha un nou principi!” I així serà pels segles dels segles, i fins i tot l’any que ve quan, després de la fi d’aquest curs i d’aquesta etapa… tot començarà de nou i ens retrobarem amb una altra Cantània farcida de referents clàssics!

Imatge de previsualització de YouTube

Gràcies i a reveure, aràcnids!

Podeu trobar més informació al bloc de la Cantània.

 

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar