Category Archives: Cultura Clàssica 4t

Mary Beard: Roma y nosotros. Cómo entender la herencia romana en nuestro tiempo

“Roma y nosotros. Cómo entender la herencia romana en nuestro tiempo” (Rome and us. How to understand Roman heritage in our time) és la primera conferència, dins el cicle “Diálogos con el mundo clásico“, de la Dra. Mary Beard (University of Cambridge), presentada por la Prof. Carmen Fernández Ochoa (Universidad Autónoma de Madrid) i Dr. Javier Salido Domínguez (Universidad Complutense de Madrid).

Imatge de previsualització de YouTube
  • Com creieu que cal entendre la herència romana avui?

De vacances: Sensorium, però sense oblidar les lletres gregues!

bannersensorium_large

The sensorium collective i MAC-Empúries ofereixen Sensorium, un aperitiu Nocturn el vespre del 7 d’agost, a les 20:30h a les Ruïnes d’Empúries amb un recital d’una llegenda local acompanyada amb música d’arpa, i el maridatge de dos vins del DO Empordà amb dues tapes d’Anxoves de L’Escala M. Sureda.

Un vermutet perfecte en un lloc ideal! Ara bé, l’il·lustrador hauria de repassar les lletres gregues! Per què? Quines lletres gregues ha utilitzat erròniament? Què vol dir Sensorium? …

Lloc de trobada: el centre de visitants del MAC Empúries, C/ Puig i Cadafalch s/n. 17130 l’Escala.
Preu de l’entrada: 10€/ persona
Reserva prèvia al correu reservesempuries@gencat.cat i més informació a 972775976 ( horari d’atenció telefònica de dilluns a divendres de 8 a 15)

Mosaic amb escenes de circ de Bell-lloc del Pla, Museu d’Història de Girona

Sabeu si hi ha altres mosaics o fragments de mosaic que tractin sobre el mateix tema?
Qui pugui relacionar les imatges d’aquest mosaic amb alguna peça, tant si pertany a col·leccions particulars com públiques, ho faci saber a info@pecesdemuseu.com

Què sabeu de les curses de quàdriques, del circ romà i del Circ Màxim de Roma?

Tots els detalls d’una cursa romana de quadrigues. ARA, Daniel Romaní 23/07/2017

De vacances: Aprenents de Plaute a Empúries

aprenents-de-plaute_large

A més a més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries, aquest estiu podeu gaudir amb capvespres de teatre romà amb Aprenents de Plaute.

En plena època augustal el fòrum d’Emporiae pateix una reforma important. La ciutat ho celebra amb jocs i espectacles, entre ells una representació teatral per a la realització de la qual, es convoca un concurs. Agripina, filla de Caius Octavius Carbo, veu aquí l’oportunitat de complir un dels seus grans somnis: actuar en una comèdia. Però no ho pot fer sola…

En català:

Del 17 al 31 de juliol i de l’1 al 8 de setembre: cada dilluns, dimecres i divendres (* i excepcionalment el dia 27 de juliol)

De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres (excepte els dies 28 de juliol, 8 i 11 d’agost)

En castellà:

Del 3 al 31 d’agost: cada dijous

Horari: juliol a les 20h; agost a les 19.30h i setembre a les 19h
Preu: 10€. Menors de 8 anys gratuït.
Punt de trobada: Zona dels temples de la ciutat grega
Es recomana reserva prèvia al telèfon 972 77 59 76 II reservesempuries@gencat.cat

Cúria Hostília

Cúria Hostília en vermell

La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà.  La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.

(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)

Imatge de la Cúria Júlia en temps d'August

Imatge de previsualització de YouTube

Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.

Cúria Hostilia marcat en vermell

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

POPEA SABINA

Tot seguint la tasca del dia de la dona (8 de Març), he decidit fer aquest apunt sobre Popea Sabina, l’esposa de Neró Claudi Cèsar, específicament la segona. Popea provenia d’una família romana noble, filla de Tit Ol·li i Popea Sabina Major. Va ser una de les dones més belles de la seva època.

Poppea Sabina - MNR Palazzo Massimo.jpg

Popea Sabina, Palazzo Massimo

Primerament es va casar amb Rufri Crispí amb el que va tenir un fill. Després es va casar amb Marc Salvi Otó. Otó era amic de Neró i Popea va començar a coquetejar amb ell fins que va atraure la seva atenció.Neró va fer fora a Otó, enviant-lo a governar Lusitània i Popea va ser l’amant oficial de Neró. Popea es volia casar amb Neró, però per això havia de desfer-se d’Agripina la mare de Neró, la qual va ser assassinada el 59. Neró va matar la seva dona Octàvia.

Van tenir una filla, llavors va rebre el títol d’Augusta (un títol romà antic que significava “majestuós”, “venerable”).

El nadó va morir al cap de quatre mesos. Quan estava prenyada per segona vegada Popea va morir d’un cop de puny del seu brutal marit. Neró li va dedicar grans honor i la va incloure entre els déus. La seva tomba du la inscripció Sabinae deae Veneri matronae fecerunt. Neró es va casar amb un noi que es deia Sporus. Diuen que és perquè s’assemblava a Poppea.

  • Sabeu què significa Sabinae deae Veneri matronae fecerunt? 
  • On tenia Popea una vil·la?

Rocío Rodríguez, 1r batx humanístic

Cantània 2017: “La nit dels malsons”

Benvolguts aràcnids,

Col·laborem un any més amb vosaltres perquè els alumnes de 5è de l’Escola Bergantí de El Masnou tornarem a participar en el projecte de L’Auditori de Barcelona anomenat “Cantània”. Enguany uns 42.000 nens i nenes d’escoles de primària cantarem la cantata “La nit dels malsons” composada per l’Àlex Martínez i amb lletra de la dramaturga Marta Buchaca. Com és habitual i era d’esperar hi hem sabut trobar els referents clàssics que sempre hi són.

Si l’any passat la Mimí viamalsonstjava arreu del món i part de l’univers buscant el seu amant, aquesta vegada farem un viatge interior i de proximitat dins els propis malsons i els d’aquells qui ens envolten, guiats per la Guardiana de la Por, una dona que exerceix aquest ofici vetllant per tal que la por no desaparegui del món, entenem-nos: en un sentit bo, perquè… tots sabem que la por té un cantó bo, oi?

La por (Del llatí pavor, derivat del verb pavēre «tremolar») és una emoció que serveix per a avisar-nos d’un possible perill i va sorgir per qüestions adaptatives. És evident que des d’aquest punt de vista la por ens ha permès sobreviure com a espècie. Però…

… la por també pot ser un problema…

– preocupacions
– terror (por extrema)
– pànic (por terrible i intensa, però passatgera)
– fòbies (pànic terrible que se sent davant un fet concret)

… que afecta el nostre cos canviant els nostres…

– pensaments (manca de concentració…)
– comportaments (agressivitat, paràlisis, evitació)
– sentiments (inquietud, desesperació, angoixa…)
– o creant símptomes físics (tremolor, afogament, suor freda…)

Per això i per evitar mals majors és tant important una bona educació emocional que englobi el conjunt de les emocions bàsiques: felicitat, tristesa, ràbia, sorpresa, por i disgust.

A la cantata, l’acció comença la nit abans que en Lluc, el protagonista poruc de mena, marxi de colònies amb l’escola quinze dies i catorze nits. Ell no hi vol anar perquè haurà de fer moltes activitats que l’espanten. Quan a mitjanit entra a la seva cambra la Guardiana de la Por, el portarà a viatjar pels diferents malsons dels seus éssers estimats (familiars, amics, ídols…) i farà que conegui diferents tipus de pors (a la foscor, a l’abandó, a engreixar-se, a allò desconegut, escènica, al ridícul, a quedar-se sense feina…). En Lluc aprendrà que tothom, d’alguna manera o altra, té por i que, més que un defecte, la por és necessària per viure. També veurà que hi ha pors que ens impedeixen viure amb plenitud. Després d’aquesta experiència, en Lluc decidirà anar de colònies i aquest fet es convertirà en una experiència extraordinària per ell.

phobos-cantaniaEn la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror i era fill d’Ares (deu de la guerra) i d’Afrodita (deessa de l’amor). El seu equivalent en la mitologia romana és Timor. Fobos acompanyava el seu pare Ares a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió, i incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren els aurigues del seu pare. La figura de Fobos sovint és representada com si tingués un lleó o un cap de lleó i aquells que l’adoraven sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal estava a Esparta i els espartans hi pregaven abans d’anar a la batalla

És interessant saber que el déu de la guerra romà és Mart i que, quan l’astrònom estatunidenc Asaph Hall (1829-1907) va descobrir les llunes d’aquest planeta, les va anomenar Fobos i Deimos: el nom dels seus dos fills.

(Dibuix dels satèl·lits i Mart de Calvin J. Hamilton)

Parlant de fòbies, amics aràcnids, potser vosaltres, de tant en tant, sentiu una por intensa i ansietat quan us enfronteu a alguna cosa o situació. S’estima que al voltant d’un 10% de la població en pateix alguna. O potser simplement teniu pors sense que hi hagi un trastorn emocional. Sigui com sigui us animo a fer-les públiques en aquest fòrum per tal que d’aquesta manera veiem com ens assemblem els uns als altres i com ens fan témer les mateixes coses o situacions. Us pot ajudar saber que hi ha centenars de fòbies diferents i les podeu trobar amb el seu nom científic a les següents pàgines clicant aquí i aquí.

Potser sou com els valents Napoleó o Alexandre el Gran que tenien por als gats (ailurofòbia) o bé com en Walt Disney que en tenia als ratolins (musofòbia). O bé penseu que aquest article enllaçat per la Margalida pot tenir raó: “No hay tantas fobias como te quieren hacer creer”. Podeu investigar més sobres les fòbies a la pàgina corresponent de la Viquipèdia o en el bloc tant interessant de “L’univers clàssic dels nostres mots”. També hi ha un article molt interessant de Vilaweb que es diu. Fòbies: quan una por no ens deixa viure.

Us deixo amb la darrera cançó de la cantata que es diu “Viu la vida sense por” a ritme de Happy funk i de Gòspel desenfrenat que si l’hem d’interpretar bé ens aconsella que deixem de banda aquella por que no ens deixa viure i que ens fa patir i estressar-nos… per tal de poder viure feliços la vida lliure que decidim: amb passió, color i somriures. Així doncs fem com en Lluc i “vivim la vida”. Ara és el moment!

Imatge de previsualització de YouTube

Xavi de música