Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Barcino: la Roma dels Manel

Barcino

Si hagués nascut a Barcino cap allà al segle IV
viuria en una domus, amb un atrium gegant,
a un pati ple de plantes com a peça central
i un mosaic d’Atenea a la cubicula principal.

Si hagués nascut a Barcino cap allà al segle IV
vestiria toga virilis recolzada en un braç.
Faries la bugada amb orina, cendra i calç
i em cuinaries garum els dies especials.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I un guia els ensenya el cardo de la ciutat
allà on a priori ens vam enamorar.

I ara un nen dibuixa en la sala del museu
el que ha vist a Barcino i el recorregut a peu:
la necròpolis, l’aqüeducte, el temple d’August
el fòrum, les muralles, fetes de molts busts.

Adaptació de la cançó Roma dels Manel per part dels alumnes de clàssiques de l’escola Aula de Barcelona.

La coneixeu? La teniu al blog de música amb referents clàssics  L’emprempta d’Orfeu.

Us atreviu a cantar la nostra versió? Potser, fins i tot, també us atreviu a adaptar-la i a cantar-la?

Montserrat

Escola Aula de Barcelona

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ

ELA-ελα TEATRE és una entitat del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. En col·laboració amb l’institut Santa Eulàlia, porta a terme un projecte TÀNDEM patrocinat per l’Ajuntament de la ciutat. Enguany presenta la tragèdia LES FENÍCIES d’Eurípides en el marc del XXIII FESTIVAL JUVENIL DE TEATRE GRECOLLATÍ.

Carme Llitjós

L’homosexualitat a l’antiga Grècia

Aquí us deixo un vídeo per tal que conegueu quatre detalls sobre què implicava ser homosexual en la societat de l’antiga grega.

  • Com era l’homosexualitat a l’antiga Grècia?
  • Era diferent l’homosexualitat a l’antiga Grècia que avui en dia?
  • Quins personatges grecs foren homosexuals?
  • Quins ètims té el mot “homosexualitat”?

Mireia Sànchez
Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

Coneixes els nostres blogs de clàssiques? Hi vols col·laborar?

Els blocs de clàssiques de l’IPM tenen més d’una dècada en el treball col·laboratiu en xarxa són blocs oberts a altres centres i a tothom que senti estima pel món clàssic el contingut dels quals s’ha anat formant a partir de la feina de diverses generacions d’alumnes que hem tingut la sort d’aprendre d’una manera més motivadora, més divertida, més entretinguda, més competencial… Estan oberts a tot tipus de participació, amb l’únic requisit que els articles han de tractar qualsevol tema relacionat amb el món clàssic i/o la seva pervivència en l’actualitat. Són blocs molt reconeguts  i amb premis que certifiquen la seva vàlua.

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (1r bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres. És un Totum Revolutum)
  3. Cartellera de teatre clàssic a Barcelona (Referents clàssics en la cartellera teatral de Barcelona)
  4. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  5. De iure/IVSTITIA (Llatinismes jurídics i dret romà)
  6. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Consumisme i cultura ecològica des de l’antiguitat)
  7. El cel dels mites (la mitologia del firmement, l’horòscop, constel·lacions…)
  8. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula de clàssiques)
  9. El Fil del mite grec (Mitologia)
  10. El fil de Medea (Literatura i pervivència del mite de Medea)
  11. El sexe a Roma (Sexualitat romana)
  12. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO sobre els orígens amb referents clàssics del cinema)
  13. El vol de Cenis (Mitologia de gènere)
  14. Itinerant la Barcelona més clàssica (Referents clàssics a Barcelona)
  15. La Cinta de Νίκη (Cinema amb referents clàssics)
  16. L’empremta d’Orfeu (Música amb referents clàssics)
  17. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  18. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia grecoromana)
  19. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina grega antiga)
  20. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  21. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  22. Òpera amb referents (Òpera amb referents clàssics)
  23. Reconstrucció Històrica (Reconstrucció històrica d’època romana, treball de recerca d’Arnau Lario)
  24. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)

Aquests són els nostres blogs, tenim també pàgines web i Moodle, col·labora-hi i passa el llegat a altres alumnes perquè aquesta clàssica tradició no es perdi.

Deixa un comentari amb la petició aquí o demana a la Margalida que et doni d’alta com a usuari/usuària de qualsevol blog.

Mireia Sánchez

Exalumna de Grec i de Llatí de l’IPM.

Col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Crònica de la I Trobada de Teatre Grecollatí de Secundària

Ela-ela TEATRE va proposar al mes de novembre passat la celebració d’aquesta Trobada, amb la intenció de reunir uns quants ensenyants de Llengües clàssiques que posessin en escena, en l’àmbit de la classe, obres de l’Antiguitat grecollatina, com a canal d’aprenentatge del pensament i de la cultura en general pròpies del món clàssic.

Finalment, vençudes les dificultats de calendari, ens vàrem trobar tres instituts: I. Pedraforca i I. Santa Eulàlia  de l’Hospitalet de Llobregat, i I. S’agulla de Blanes. L’espai destinat per a la Trobada va ser lAuditori Barradas, a l’Hospitalet.

L’Institut Pedraforca va presentar dues obres:      Una adaptació de l’Odissea  d’Homer amb alumnes d’ESO i una de  Lisístrata d’Aristòfanes amb nois i noies de Batxillerat. Com a responsable de l’activitat portava el grup la professora Marta Vázquez.

Des de Blanes va arribar un grup de 1r de Batxillerat,  amb la professora Mª José López . Van representar una obra titulada Mitus de butxaca. En un lugar de la Mancha, en part de creació pròpia. Un grup d’escolars catalans se’n va a la Mancha a representar tres mites: El judici de Paris,  Eco i Narcís, i Apol·lo i Dafne.

Alhora l’I. Santa Eulàlia hi va portar un grup d’alumnes com a públic i membres de la nostra entitat van omplir els temps  entre actuació i actuació amb exercicis d’improvisació teatral.

En acabar, vàrem fer una reunió de professores responsables de grup i membres de la nostra entitat, que havia organitzat la trobada. Es va parlar de la necessitat de crear i cercar textos adients a alumnes joves i la voluntat de continuar amb aquesta iniciativa.

El to de totes tres posades en escena era humorístic. Ens ho vàrem passar d’allò més bé perquè l’ambient va ser en tot moment cordial i distès. Hi tornarem el curs vinent!

                                   L’Hospitalet de Llobregat, 23 de març de 2018.

Carme LLitjós

Reportatge: Què són els clàssics? a Quan arribin els marcians

Sovint ens preguntem Què és un clàssic? i a Quan arribin els marcians, en el programa La mort, felicitat i cultura i els clàssics també s’ho plantegen:

Com els explicarem què són els clàssics? I què són els clàssics literaris? Ho demanem a l’escriptor mexicà Juan Villoro, que ha publicat La utilidad del deseo, i a l’escriptor italià Nuccio Ordine, que amb Clàssics per a la vida fa el seu propi cànon i fa una afirmació rotunda: “La cultura és l’únic instrument que tenim per fer la humanitat més humana”.

Origen: Reportatge: Què són els clàssics?

Ara ja sé què és un clàssic i em pregunto per què fan un programa així en un horari com aquest: dijous a les 23.30 a @tv3cat i els dissabtes a les 22.00 al @canal_33? Sort de TV3 A la Carta i de Twitter!

Valèria Cuní
2n Batxillerat d’Arts

“Hypatia: dona i seny”

Sara Dalmau

Sara Dalmau amb “Hypatia: dona i seny” ret un homenatge a la perseverança femenina, a través de la filòsofa, matemàtica i astrònoma Hipàtia d’Alexandria (370-415).

Les seves peces, fetes en les dogues de roure de les velles bótes de vi, es poden veure ara a l’Ateneu Barcelonès fins al 2 d’abril. Al desembre, les va exposar a la Sala d’Art del Monestir de Santes Creus.

Sara Dalmau, esteticista de professió, fa una dècada que, tot barrejant pintura amb elements de cosmètica (màscara de pestanyes, laca d’ungles…), ha trobat en els llistons de roure gràcies a l’àcid tartàric una curiosa textura que dóna als rostres femenins una forma ben peculiar i que recorden, en certa manera, les pintures romanes damunt fusta, especialment els rostres funeraris d’El-Fayum.

Pinto sobre fusta, perquè és el que més s’assembla a la pell de les persones, que tant m’agrada“, explica Dalmau, “la fusta reacciona com la pell quan la treballes“.

Dels treballs de Dalmau sobre aquestes dogues de roure ja n’han sortit diverses col·leccions: Dones Tartàriques (2014), Vinum Dolium (2015), Temps de Verema (2015), Què veus (2016) i ara “Hypatia: dona i seny”.

Admirar l’impossible i retre-li honor és el que vull fer en aquesta nova exposició, “Hypatia: dona i seny”, explica Dalmau. “No només en aquest garbuix que són les matemàtiques i el brillant saber d’aquesta dona sàvia i antiga, sinó també en aquesta perseverança que suposa anar desgranant la incògnita per obtenir un resultat”, diu l’artista.

Mercè Otero

L’ocupació romana del Pirineu a En Guàrdia!

L’ocupació romana del Pirineu. En principi semblava que els Pirineus havien quedat lluny de l’àrea de control i influència dels romans, en el moment que aquests van arribar a la Península per Empúries. Tot i així, hi ha prou elements i fonts literàries de l’època que ens permeten suposar que la zona pirinenca no va ser una frontera llunyana i desconeguda. Més enllà del rastre documental, les mostres arqueològiques permeten afirmar que hi havia guarnicions romanes a la zona pirinenca des de la segona meitat del segle II abans de Crist.

Enric Calpena en va parlar el proppassat diumenge a En Guàrdia! a Catalunya Ràdio amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga de la UAB.

Si voleu tornar a escoltar el programa o us el vàreu perdre, ho podeu fer aquí:

Què us ha semblat?

Gaby